DILLUNS 2 D’ABRIL 

Avui el dia ha començat, puntual com sempre, però amb una gran sorpresa. Quan ens hem anat a rentar la cara ens hem adonat que el Salvador, mentre dormíem, ens havia pintat el símbol de l’Esplai tatxat. Després de rentar-nos hem anat a fer l’esmorzar, un àpat molt important, però en el dia d’avui encara més. I és que havíem d’agafar molt força i energia per a l’excursió que ens esperava… Abans de marxar, però, hem hagut de fer els serveis: netejar la casa, endreçar les habitacions… Buf!!! Els monitors ens fan treballar molt!!! Ara bé, ens ha quedat tot ben net i polit. Amb la feina ja feta, ens hem disposat a preparar-nos per marxar de ruta per la Serralada de Marina: ens hem preparat la motxilla, hem omplert les cantimplores, hem agafat els entrepans, ens hem posat les gorres… Molts estàvem nerviosos i no sabíem si seríem capaços de fer tota l’excursió, perquè els monitors ens han explicat que seria molt llarga i cansada. Però no passa res, perquè nosaltres sempre estem disposats a allò que faci falta i no ens espanta res. Només començar a caminar, ja amb el sol escalfant-nos de valent, hem trobat unes targetes amb el nom de diferents valors que es treballen en un esplai: solidaritat, esforç, confiança, companyonia… De seguida hem pensat que estaria bé recollir-los tots i portar-li al Salvador, a veure si d’aquesta manera el podem acabar de convèncer. I així hem anat caminant fins que hem arribat dalt de la muntanya. Mireu si hem pujat, que fins i tot es veia el mar. A mig camí també hem vist un dolmen que portava allà des de feia molts i molt anys. I passa a passa, cançó a cançó, hem arribat a la Font de la Teula, on hem parat a descansar i a dinar. Avui sí que havíem de recuperar forces per poder reprendre el camí i tornar cap a la casa. I ja quan els peus ens començaven a fer mal i ja pensàvem que no arribaríem mai, davant nostre ha tornat ha aparèixer la casa de colònies que ens està acollint. Tots els mals se’ns han passat quan, només arribar, ja ens estava esperant el berenar: unes galetes amb xocolata boníssimes. La resta de la tarda l’hem passat dutxant-nos, descansant i jugant pels voltants de la casa. I així, gairebé sense adonar-nos, ha caigut la nit i ha arribat l’hora de sopar. No hem deixat res al plat, i és que el puré de patates amb bacó i els llibrets estaven boníssims. I encara estàvem escurant els plats quan han arribat l’Úrsula i en Salvador. Ara sí que era la nostra darrera oportunitat per aconseguir que els esplais de Catalunya continuïn oberts durant molt de temps més. És per això que li hem donat tots els valors que hem trobat al llarg de l’excursió d’avui, i li hem ensenyat el mural, la poesia, el ball i la cançó que li vam fer en el dia d’ahir. Després de tot això, en Salvador no ha tingut més remei que fer marxa enrere. Finalment, mantindrà els esplais oberts, perquè aprenem moltes coses, estem amb els nostres amics i monitors, però, sobretot, ens ho passem d’allò més. Ara ja només dependrà de tots nosaltres que el nostre Esplai i tots els esplais de Catalunya visquin per sempre. I amb aquest desig i aquesta il·lusió, tots els monitors us volem donar les gràcies per deixar-nos tornar a compartir amb tots aquests infants i joves la màgia d’unes colònies. Unes colònies acaben, perquè en puguin començar unes altres. I ja només queden poc més de tres mesos per tornar a viure una nova aventura… El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 

DIUMENGE 1 D’ABRIL

Aquest matí, gairebé abans que sortís el sol, alguns de nosaltres ja estàvem llevats, amb la il·lusió de viure totes les sorpreses que ens guardava aquest nou dia. Per començar, hem agafat forces amb un bon esmorzar, i tot seguit ha tocat fer els serveis de la casa: netejar el menjador i les taules, escombrar les habitacions, recollir els papers del voltant, en fi… Totes aquestes tasques que de ben segur a casa també duem a terme amb gran alegria. En la primera activitat del dia, hem fet una gimkana tots junts, on, a cada prova, hem viscut un dels diferents valors que es treballen dia rere dia als esplais. D’aquesta manera hem pogut preparar l’Eucaristia del Diumenge de Rams que en Miquel Àngel, mossèn de la nostra Parròquia, ha celebrat quan ha vingut a la tarda. A continuació, cada grup ha fet una activitat diferent: els petits hem gravat una pel·lícula disfressats, els mitjans hem fet jocs variats, els grans hem construït un instrument musical i els joves hem fet un taller. I gairebé sense adornar-nos-en, s’ha fet l’hora de dinar, amanida de pasta i hamburguesa. Ah! I de postres… Gelat!!! La tarda ha començat paint el dinar sota el sol que, d’una manera molt agradable, tocava la casa just a aquella hora. Uns hem corregut, jugat amb la pilota o hem estat asseguts sota l’ombra d’un arbre, fins que de sobte ens ha tornat a visitar de nou l’Úrsula, que ens ha explicat que el seu germà Salvador encara no té clar quin serà el futur dels esplais de Catalunya. D’aquesta manera, ens ha demanat que l’ajudem a donar-li idees per acabar de convèncer al Salvador. I és així com els petits hem fet un mural sobre els esplais, el mitjans un ball, els grans una poesia i els joves una cançó. Mentre esperàvem l’arribada del Miquel Àngel per celebrar l’Eucaristia que us hem explicat abans, hem aprofitat per passar per la dutxa. I és que és important que acabem el dia ben nets. Incansable, el dia ha anat avançant i el sopar ens estava esperant, després que al grup que li tocava hagi parat la taula. No hem deixat res al plat de la sopa i el peix que ens han posat. Tot i que a alguns ens ha costat una mica més, tots ens ho hem acabat, i és que unes coses ens agraden més i d’altres no tant, però sempre és important menjar de tot. Ja amb els estels il·luminant el sostre de la casa, hem començat les activitats de la nit: els petits han assistit a la gran estrena mundial de la seva pel·lícula, els mitjans han explicat històries al bosc, els grans han fet un joc de rol i els joves han dut a terme un concurs de preguntes. I d’aquesta manera, ja amb els ulls mig clucs, hem anat a dormir, després que els monitors ens cantessin, ja dins del sac, la nova cançó de bona nit del nostre. Haurem d’agafar forces que, de ben segur, demà ens espera un nou dia ple de sorpreses, activitats, aventures i, el més important… D’estar tots junts. Ah!!! I de saber quina serà la decisió final del Salvador. Buf!!! Quins nervis!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 

DISSABTE 31 DE MARÇ

Després d’un breu, però intens viatge en bus, i de parar a esmorzar just al peu de la Serralada de Marina, per fi hem arribat a la casa que ens acollirà durant els propers quatre dies. Ràpidament ens hem instal·lat a la casa: roba per aquí, sacs de dormir per allà, escollir la llitera… No us penseu que ha estat una feina fàcil. I tant anar amunt i avall, ens ha entrat una gana…!!! Sort que teníem a punt els entrepans i carmanyoles que ens heu preparat abans de marxar. Estava tot tan bo que algun monitor ha estat temptat de donar-li una queixalada al nostre menjar. Havent dinat, cada grup hem visitat els voltants de la casa amb els nostres monitors i ja hem començat a fer alguna petita activitat. Sense adonar-nos, se’ns ha fet l’hora de berenar. Encara teníem el formatget a la boca quan, de sobte, han aparegut el Salvador i l’Úrsula, fill d’en Vicenç, fundador de tots els esplais de Catalunya. Doncs el cas és que el pobre Vicenç, que ja era un home vellet, va morir la setmana passada i li ha deixat tot al seu llegat a en Salvador, el fill gran, l’hereu de la família. Però en Salvador no creu que els esplais siguin importants i vol tancar-los tots. La seva germana Úrsula no està disposada a permetre-ho i és per això que ens ha demanat que l’ajudem a fer-li entendre al Salvador que nosaltres volem seguir tenint tots els esplais oberts, per tal que els infants i joves de Catalunya hi puguem continuar anant dissabte rere dissabte i a totes les colònies. És per això que, per començar, hem fet tot un seguit de proves per ensenyar-li al Salvador tot el que fem als nostres esplais. Tot i això, encara no ha quedat gaire convençut i demà ho haurem de seguir intentant. I el dia ha anat avançant fins a l’hora de sopar, ja ben nets després d’haver passat per la dutxa. Avui… Arròs amb tomàquet i botifarra amb patates. Gràcies a això, hem tingut l’energia necessària per acabar el dia, perquè encara ens quedaven algunes sorpreses més com, per exemple, l’activitat de nit, que hem fet separats per grups. Els petits hem anat a la recerca dels “leprechauns”, els mitjans hem anat al bosc a buscar els estels caiguts, els grans hem fet un joc de preguntes i els joves una activitat de relaxació. I amb tot això sí que el primer dia de les nostres colònies ha tocat a la seva fi. Sense oblidar-nos de rentar-nos les dents, hem anat cap als nostres llits, i ja dins del sac els monitors ens han desitjat molt bona nit tot cantant una cançó. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!