Camí de Santiago 2011

DIUMENGE 17 DE JULIOL

DIA 0: BARCELONA – SÀRRIA

Després de llargs mesos d’espera per fi ha arribat el dia… Nervis, motxilles plenes, però, sobretot, molta il·lusió per començar aquesta ruta mil·lenària, que tantes i tantes persones que ens han precedit han culminat amb èxit, però mai sense poc esforç. I esforç és el que sabem que ens espera a partir d’ara, des del mateix moment en què, demà, baixem del tren. Però avui toca precisament això, el llarg viatge en tren que separa l’estació de Sants de Barcelona del nostre punt de partida, Sàrria. Una vegada acomiadats tots els pares, mares, germans, amics… toca acomodar-se als nostre vagons. Bé, acomodar-se…, millor dit, intentar, cadascú, agafar la postura que ens faci més suportable el trajecte. La nit no serà fàcil, però, a la fi, ja no hi ha volta enrere… Estem tots junts i el camí ens espera!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


DILLUNS 18 DE JULIOL

DIA 1: SÀRRIA – FERREIROS

Després de més de 12 hores de tren, finalment hem arribat a terres gallegues, al poble de Sàrria, punt d’inici del nostre viatge. Tot just ara ens separen 114 quilòmetres del nostre destí, Santiago. 114 quilòmetres per pensar, reflexionar, conviure, descobrir i, per sobre de tot, estar tots junts i viure una nova experiència. Però anem a pams… Avui, sent el primer dia, són 12 els quilòmetres que ens han separat en la primera etapa, del nostre primer destí, Ferreiros. El camí ha estat tranquil i ple de verd i, com es costum gallec, en gairebé tot moment ens ha acompanyat una molt pluja fina que, sense arribar a mullar, ens ha anat refrescant el camí. A primera hora de la tarda, ja després d’haver dinat, hem assolit la nostra primera fita sense gaires dificultats. A Ferreiros ens estava esperant un terreny on hem pogut muntar el nostre campament. Esperem haver plantat bé les tendes, perquè a primera hora de la nit, la pluja ha fet acte de presència amb major intensitat. Tot i això, encara ens ha donat temps de sopar un puré que, després de tot, ens ha semblat el millor menjar del món. Demà us explicarem com hem passat finalment la nit, tot i que no us preocupeu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


DIMARTS 19 DE JULIOL

DIA 2: FERREIROS – PORTOMARÍN

Primer de tot, us volem dir que estigueu tranquils, perquè, de moment, la pluja no ens ha fet desistir. Ens ha acompanyat al llarg de gairebé tota la nit, en alguns moments amb força, però les tendes estaven ben plantades i la cosa no ha quedat en més que alguna jaqueta i alguna sabata mullada. Res que no hagi pogut assecar el sol que, tímidament, ha sortit en alguns moments del dia. Després d’esmorzar ens hem posat a caminar, no gaire d’hora, la veritat. Però l’etapa d’avui era curta, tan sols 9 quilòmetres ens han separat del nostre destí d’avui, Portomarín. I una sorpresa ens esperava just a l’arribada: travessar el riu Miño. Per a aquesta nit no caldrà que patiu, ja que, encara que plogui, dormirem ben aixoplugats en el gimnàs d’una escola i, fins i tot, ens han donat un matalàs a cadascú. L’haurem d’aprofitar bé, perquè no sabem quan tornarem a disposar de tantes comoditats. Ah! Tampoc us preocupeu pel menjar, perquè ens n’estem sortint força bé: amanida d’arròs i hamburguesa per dinar i, per sopar, sopeta ben calenta i croquetes. La veritat és que s’agraeix després d’un dia no gaire dur, però sí intens. Abans d’anar a dormir encara ens ha quedat temps de fer un joc, llegir un conte i cantar unes cançons al voltant de la guitarra. Tot just acabem de començar, però ja notem els quilòmetres que anem deixant enrere i que mai oblidarem. Cada quilòmetre és únic i, el més important, seguim caminant tots junts. No us preocupeu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


DIMECRES 20 DE JULIOL

DIA 3: PORTOMARÍN – AIREXE

Quan ha sonat el despertador, molts de nosaltres no ens hem ni assabentat. Després de la nit de tren i la nit acampats passada per aigua, hem agraït, i de que quina manera, un sostre i un matalàs. Però el matí, puntual com sempre, ens ha donat la benvinguda a un nou dia. Encara no ho sabíem, però ens esperava l’etapa més llarga fins al moment, 17 quilòmetres, que han separat Portomarín i el Riu Miño del nostre punt final, Airexe. Tot i això, l’etapa no s’ha fet llarga ni pesada, ja que, a mig camí, ens estava esperant el dinar, en el poble de Ventas de Narón. Era aquí on estava previst que passéssim la nit, però no hem trobat cap lloc que ens agradés i, finalment, hem decidit seguir caminant. I és que al cap i a la fi, més quilòmetres avui, més descans demà. Així doncs, amb la panxa plena i l’energia renovada, hem prosseguit el nostre camí, cap a la següent parada, Ligonde, on hem berenat galetes i un gelat. La veritat és que no feia gaire calor, però faci el temps que faci, l’estiu és temps de gelats i s’ha d’aprofitar. En aquest poble, un grup de gent molt simpàtica ens ha acollit, tot oferint-nos cafè, llet i, atenció, un lavabo. No sabeu i quant hem agraït un lavabo en condicions. Són aquests els moments que ens fan reflexionar sobre les comoditats que sovint tenim en la nostra vida diària i que no valorem com ho hauríem de fer. Després d’una breu, però enriquidora conversa amb aquesta gent que acull als peregrins de manera desinteressada, finalment hem arribat a Airexe, lloc on passarem la nit acampats en un bonic prat. Avui la dutxa no la veurem pas, però d’aquesta manera, just quan anem a dormir, cadascú a la seva tenda, l’olor dels quilòmetres viscuts en la nostra pell i els nostres peus, i en la pell i els peus dels nostres companys, ens farà recordar que, un dia més, seguim tots junts. Un dia més, un dia menys per arribar a la fi del camí, un dia dur, però no us preocupeu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


DIJOUS 21 JULIOL

DIA 4: AIREXE – PALAS DE REI

Aquesta passada nit, una vegada més, la intermitent, però constant pluja fina ens ha tornat a acompanyar, tot recordant-nos que és Galícia la terra que ens acull. Després d’esmorzar i recollir les tendes, encara mullades, ens hem posat rumb cap a la nostra següent parada, Palas de Rei. Finalment serà aquí on descansarem durant dos dies, ja que Melide, la següent parada, està molt més plena de pelegrins i no serà possible passar-hi més d’una nit. Tot i això, no és cap problema, ja que aquest poble ens ha rebut amb un poliesportiu molt gran i, novament, un matalàs per a cadascú. Entendreu que en aquestes condicions sí que dóna gust el repòs. Ah! I per fi, una altra vegada la dutxa! Aquells que hem tingut més sort i hem corregut més hem tingut aigua calenta i els altres, doncs bé, hem agraït la dutxa de gairebé la mateixa manera. Pel que fa al camí, doncs la veritat és que avui poca cosa. Han estat només 9 quilòmetres els que hem hagut de recórrer, però, d’aquesta manera, hem pogut detenir-nos més en alguns interessants indrets que la ruta ens ha anat oferint. A mig camí, per exemple, un cementiri ens ha fet recordar que tots estem de pas i que és per això que hem de gaudir i donar un sentit a les nostres vides. És així com, dia a dia, intentem créixer com a persones, tot enriquint-nos amb les vivències del camí, un camí que, a poc a poc i cada vegada més ens va captivant i acompanyant fins al nostre destí final que, tot i que cada dia sentim més proper, encara ens queda lluny. Pel menjar tampoc us preocupeu, perquè mengem prou bé. Per dinar, amanida de cigrons i per sopar espaguetis a la carbonara. Encara tornarem amb algun quilet més i tot! I la nit… aquí també es viu d’una manera especial, perquè quan l’escàs sol que es deixa veure al llarg del dia cau, alguna solitària estrella ens fa recordar que, igual que elles sempre estan acompanyades, nosaltres seguim, un dia més, tots junts. No us preocupeu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


DIVENDRES 22 DE JULIOL

DIA 5: PALAS DE REI

Avui, la veritat sigui dita, hem tingut un dia molt tranquil, gairebé de vacances. Ens hem llevat a l’hora que la resta de pelegrins ja estaven quasi acaronant la fi de les seves etapes, les nou del matí, i perquè ens han fet fora a cop d’escombra, que si no encara estaríem dormint. Hem tornat a agrair molt un matalàs i un sostre. I la propera nit, com ja us vam explicar ahir, repetirem al mateix lloc, així és que no ens queixem. Com que tanta comoditat ja ens estava marejant, els monitors, que tant ens estimen, ens han portat fins a la plaça del poble i ens han donat una bossa de supervivència amb el dinar: pa, pasta, tomàquet, mandonguilles, amanida, tonyina… No sabem gaire bé que és el que ha passat, però totes les llaunes venien sense obrefàcil. Però tranquils que ens hem espavilat de valent. Uns hem anat a un bar i, molt amablement, ens han bullit la pasta, d’altres hem anat a l’alberg i, fins i tot, un grupet hem rebut l’ajuda d’una àvia que ens ha deixat entrar a la seva cuina. Mentrestant, havíem d’anar omplint un qüestionari sobre Galícia, el Camino, cultura general i, a més a més, cercar diferents objectes. Amb tot, hem pogut relacionar-nos i xerrar una estona amb gent del poble, així que la brometa dels monitors ens ha servit per aprendre un munt de coses noves. A la tarda hem rentat la roba i, atenció, sense rentadora, a mà!!! Per a molts de nosaltres aquesta sí que ha estat una vertadera experiència. La roba ha quedat com ha quedat, però l’estenedor fa goig amb tota la roba penjada! Ah! Una altra cosa us volíem explicar que us costarà de creure. Per sopar hem menjat verdura i peix, i tots ens ho hem acabat i, fins i tot, alguns hem repetit. Mares i pares, ja ho sabeu, a partir d’ara ja podeu incorporar aquests aliments, per a alguns una mica hostils fins ara, dins la nostra dieta. Abans d’anar a dormir, com cada nit, hem explicat un conte, hem llegit els vostres comentaris i hem cantat una bonica cançó de bona nit. Avui estem a la mateixa distància que ahir del nostre objectiu final, però estem un dia més a prop i, un dia més, tots junts. Demà la ruta continuarà, si tot va bé fins a Melide i, de ben segur que noves aventures i vivències ens estan esperant. Ara toca descansar i agafar forces… No us preocupeu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


DISSABTE 23 DE JULIOL

DIA 6: PALAS DE REI – MELIDE

Després del nostre dia de descans, avui ens hem tornat a posar en marxa. Uns 14 quilòmetres són els que hem recorregut des de Palas de Rei per poder arribar fins al nostre final d’etapa, Melide, poble de pop!!! I és per això que a la nit hem tingut una sorpresa!!! Però anem a pams, ja que la primera sorpresa del dia l’hem tingut només arribar al palau de congressos que ens acollirà aquesta nit. I és que no dormirem en matalàs o amb les màrfegues com les altres nits, sinó que podrem descansar, atenció, sobre un llit. Quan els hem vist ens ha costat de creure i al principi pensàvem que no eren per a nosaltres, però sí!!! I, a més a més, estem sols. Imagineu-vos, doncs, un Palau Sant Jordi de poble només per a nosaltres. El dinar d’avui, també ha estat especial. Com que és dissabte i els monitors ja estan cansats de cuinar, s’han pres un migdia de festa i hem fet amanida i pollastres a l’ast. I com que les mini vacances de cuiners ens han sabut a poc, ara entendreu allò que dèiem que estem en terra de pop, perquè hem anat a sopar a una “pulperia”. Inexplicablement, alguns de nosaltres hem posat mala cara quan ens hem trobat de morros amb aquest graciós animal, però a poc a poc ens hem anat animant i no hem deixat ni un trosset sobre la taula. Com que el pop és una mica indigest a la nit (bé… siguem sincers, indigest no ho sabem, però car, molt!!!) hem acompanyat aquestes tapes amb “pimientos del Padrón”, que no ha picat cap ni un (això ja no és el que era…) i un deliciós entrepà. Després de tot això, encara ens ha quedat un foradet per menjar-nos un gelat, tot fent una volta per a aquest bonic poble. I abans d’aquest sopar tant especial que us hem explicat, hem viscut un altre moment també molt especial. I és que com que no hi ha prou alimentant el cos, també hem alimentat l’esperit amb una Eucaristia que ens ha fet el Miquel Àngel en una capella de Melide. Amb aquest moment hem pogut aturar-nos una estona en el nostre camí, tot compartint i aportant un sentit a la nostra ruta. En fi… Ja veieu que hem tingut un dia molt complert on no ha mancat gairebé de res. Un dia més, un dia menys. Encara estem lluny, però ja hem recorregut més de la meitat del nostre camí i, tot i que tímidament, ja olorem la Plaça de l’Obradoiro amb la seva Catedral de Sant Jaume. Ara, amb la panxa ben plena, toca anar a dormir i agafar energia per poder viure amb alegria tot allò que el camí ens vagi oferint, que, esperem, encara sigui molt!!! No us preocupeu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


DIUMENGE 24 DE JULIOL

DIA 7: MELIDE – ARZUA

Avui, encara que sigui diumenge, no hem tingut descans i la nostra ruta ha continuat des de Melide fins al poble d’Arzua. Han estat uns 15 quilòmetres amb unes quantes pujades i baixades, tot i que a nosaltres se’ns han fet més llargues les pujades. Tot i això, el paisatge ha estat molt bonic, verd, ple de vegetació i amb algun rierol que ens ha anat saludant al nostre pas amb la seva aigua cristal·lina. A mig camí hem esmorzat en un petit poblet, Boente, que comptava amb una església molt bonica que ja tenia el seu apòstol Sant Jaume preparat per ser tret en processó en el dia de demà. Finalment, la nostra marxa a continuat fins a Arzua, lloc on passarem la nit, una vegada més, en el seu poliesportiu. Just quan hem arribat, ja ens estaven esperant uns entrepans que ens han fet oblidar el mal de peus, i el de la resta del cos. La tarda ha estat tranquil·la: gespa, dutxa, petits passejos i… pelar patates!!! Perquè sí, mares i pares, sabem pelar patates, alguns amb més gràcia que d’altres, però ens n’hem sortit prou bé. I per a què tanta patata, us preguntareu… Doncs la qüestió és que aquesta nit hem sopat un plat combinat fet per nosaltres mateixos. Fins i tot tenia un ou, on hem pogut sucar-hi autèntic pa gallec. I per postres un gelat, el millor per acabar d’agafar energia, perquè ara encara no en som conscients del tot, però demà ens espera l’etapa més llarg de tot el camí. Uns 23 quilòmetres ens estan esperant, abans d’arribar a la que serà la nostra següent parada. A més a més, demà viurem un altre dia especial, ja que aquí serà festiu, serà Sant Jaume. Ara sí que ja comencem a veure, cada vegada més gran, la Catedral de Sant Jaume, que esperem que estigui preparada per rebre’ns, just d’aquí a tres dies. Un dia més, encara que l’etapa sigui llarga, seguirem avançant tots just com fins ara i, un dia més, no us preocupeu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


DILLUNS 25 DE JULIOL

DIA 8: ARZUA – O PINO

Avui podem dir amb gran orgull que hem completat l’etapa més llarga de totes les que hem fet i farem al llarg del camí. Aproximadament han estat 23 els quilòmetres que hem recorregut entre l’Església d’Arzua, on hem segellat les nostres credencials després de visitar-la a primera hora del matí, i O Pino. D’aquesta manera, doncs, són moltes les anècdotes que ens han anat succeint mentre avançàvem, incansables, fins al poliesportiu que ens acull aquesta nit, conjuntament amb un grup d’alacantins i un de valencians amb qui compartirem nit per segona vegada. A l’hora de dinar, per exemple, en aquesta jornada a meitat del trajecte, hem compartit taula, bé taula… més ben dit terra, amb dos nois danesos molt ben plantats, d’ulls blaus i cabells rossos, que també estaven fet el camí. No s’han pogut resistir als nostres entrepans de pa amb tomàquet i llonganissa i xoriço. Ens han estat explicant algunes històries sobre el seu camí i sobre el seu país, i ens hem entès perfectament, ja que tots parlem un perfecte i refinat anglès. Les noies, especialment, són les que ens hem esmerat més per entendre’ns amb ells, i tant esforç ha donat el seu fruit, ja que tornarem cap a casa amb els seus “facebook”. Després de dinar hem prosseguit la nostra marxa, ja amb el pes dels quilòmetres recorreguts sota els nostres peus. I són els peus els que més s’han ressentit quan, a la fi, ens els límits d’un frondós bosc, ha aparegut el nostre allotjament. Pobres peus… hauríeu de veure com han quedat de maltractats! Però res que no es pugui solucionar amb algunes cures i un bon repòs. I ja ben dutxats i amb la roba neta ens hem disposat a cuinar el nostre sopar d’avui, i no ha estat qualsevol cosa… Llarga estona ha estat l’olla traient fum, mentre dins feien xup xup unes llenties amb tot tipus de complements: xoriço, pernil… En fi, ja veieu, tot molt de dieta. Però després de la dura etapa d’avui, ens ho teníem ben merescut. La nit ha seguit, com sempre, amb algun joc, un conte, la lectura dels vostres missatges i una bonica cançó. A la fi, el silenci, un silenci que ens permet recordar que cada vegada tenim més a prop el nostre objectiu, dues etapes ens separen de la Catedral de Sant Jaume. Avui dormirem just en el quilòmetre 17,5 del camí. Lluny ens queden ja el piló del quilòmetre 114 on vam començar, a Sàrria, tot just quan vam baixar del tren, ara ja fa una setmana. I aquí seguim, com el primer dia, tots junts, però, a diferència d’aleshores, més units! No us preocupeu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


DIMARTS 26 DE JULIOL

DIA 9: O PINO – MONTE DO GOZO

Avui sí que, després de tots els dies i de la llarga etapa d’ahir, els nostre cos i, en especial, els nostres peus, han patit el cansament acumulat, però res que no s’hagi pogut superar amb la visió, ara ja sí que sí, de la ciutat de Santiago en l’horitzó, tot just quan recorríem els darrers metres, abans d’arribar a la nostra penúltima parada, el Monte do Gozo. Els darrers quilòmetres dels 12 que ens separaven d’O Pino han estat els més durs, ja que gran part d’ells han transcorregut per terra urbà com, per exemple, els caminats pel poble de Lavacolla, on es troba l’aeroport de Santiago o els metres recorregut vorejant els estudis centrals de la Televisió Gallega. Tot i això, també hem tingut moments, un dia més, de mostrar la nostra simpatia innata, la nostra alegria i el nostre bon humor a la resta de pelegrins que anaven passant, davant nostre, mentre esmorzàvem. I és que avui, amb el cotxe, hem muntat una discomòbil improvisada al mig del camí, que animava i feia ballar a tots aquells que, com nosaltres, ja sentien el pes dels quilòmetres que deixaven enrere. Però, finalment, el Monte do Gozo, tot just a les portes de Santiago, ens ha donat la benvinguda. Després de dinar, bé dinar…, més bé ha estat un berenar, ja que hem arribat bastant tard al final de l’etapa, hem pogut gaudir d’una estona de descans i de tot un luxe molt apreciable al llarg del camí: una dutxa amb aigua calenta, aigua cremant, per a nosaltres sols!!! Avui hem fet un extra i ens hem estat tota l’estona que ha fet falta, per tal de recuperar-nos del tot i poder fer front, demà, a la darrera mini etapa, els aproximadament 5 quilòmetres que ens separen de la Catedral que ja veiem, de la Plaça de l’Obradoiro. I, després de tot, encara hem tingut temps de fer el sopar, cantar molt al ritme de la guitarra, fer algun que altre joc i, com cada nit, llegir un conte i cantar una bonica cançó. Avui dormirem amb la il·lusió de saber que demà, a la fi, acaronarem el nostre objectiu, però, a l’hora, la tristor de saber que, al mateix temps, la nostra aventura toca a la seva fi. Tot i això, de ben segur que encara ens queden moltes aventures i anècdotes per viure, i aprofitarem al màxim tots els moments que encara ens queden. Ah!!! Mares, pares, germans, avis, tiets, amics… com cada dia, com cada nit, no us preocupeu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


DIMECRES 27 DE JULIOL

DIA 10: MONTE DO GOZO – SANTIAGO DE COMPOSTELA

Quedava lluny al principi, però tot arriba… Així doncs, després de tot, aquí comença el nostre darrer relat. Avui, ja des que ens hem llevat, tot ha estat diferent. Intuíem que no seria un dia com qualsevol altre, que seria una jornada especial. Aquesta emoció ja la sentíem mentre esmorzàvem, amb els nervis per agafar la motxilla i posar-nos a caminar, per tal de cobrir els escassos 5 quilòmetres que, avui, separaven el Monte do Gozo de la Plaça de l’Obradoiro, de la Catedral de Santiago. Tot just hem començat l’etapa que ja ens ha donat la benvinguda a la ciutat el corresponent rètol d’entrada, fet que ens feia presagiar que això ja ho teníem fet… Els darrers metres han estat completament dins de terra urbà i molt emocionants, al compàs dels clàxons dels cotxes i camions que, al nostre pas, ens anaven saludant. Unes quantes passes han separat la nostra entrada al casc antic de la ciutat de la Plaça de l’Obradoiro, des d’on veiem la Catedral des del darrere. I… finalment… després de tot… després dels 114 quilòmetres, després de les butllofes dels peus i el cansament, després de nits dormint no gaire bé i sense dutxa… tot això ha quedat enrere quan, al so d’una gaita, hem entrat cantant, saltant i ballant, ara sí, dins la Plaça de l’Obradoiro i la Catedral s’ha presentat davant nostra amb tota la seva majestuositat. L’emoció ens ha recorregut a tots nosaltres i els petons, les abraçades i, fins tot, un ball, s’han anat succeint al bell mig de la plaça. Però el camí encara no havia acabat, així que, ràpidament, ens hem dirigit cap a la Catedral on, després de la corresponent cua, hem pogut fer l’abraçada a Sant Jaume i demanar per totes les nostres famílies i amics. Tot seguit, a les dotze en punt del matí, ha començat la missa del pelegrí, la qual ha estat concelebrada, també, pel Miquel Àngel, que ha fet una pregària, en català, pel esplais i grups de joves. I, finalment, un darrer tràmit ens separava del document que ens acredita com a pelegrins que hem arribat a Santiago, una darrera cua per recollir la Compostela. Tothom tornarà cap a casa amb la seva, no fos cas que no us cregueu la nostra gesta! I després de tant d’esforç i de tant anar amunt i avall ens mereixíem un autèntic dinar gallec, tots asseguts a la Plaça de l’Obradoiro: empanada, “tetilla” i “tarta de Santiago”. Durant la tarda, ara sí que amb tota la feina feta, ens hem dedicat a fer una mica el turista i a ultimar les darreres compres. Desitgem que tingueu sort i us n’arribi alguna…! I com que avui el descans dels cuines ha estat total, per sopar hem anat a un restaurant del casc antic de la ciutat. Abans d’anar cap al càmping on passarem la nit, una sorpresa més ens estava encara esperant: tot un espectacle de llum, de color i música projectat sobre la Catedral. Ha estat un moment realment impressionant. Cansats, però contents i feliços, hem caminat fins al càmping, on encara ens hem hagut de plantar les tendes. I, com cada nit, hem llegit un conte, hem repartit un record, hem llegit els vostres missatges i hem cantat una bonica cançó de bona nit! Us explicaríem el final del dia, però, al ser la darrera nit, com és normal, encara hi estem posats!!! Deixarem, doncs, que siguin tots aquests joves qui, demà, us expliquin tot allò que aquests relats diaris no han pogut recollir…

Ara que ja hem arribat a Santiago, encara en terres gallegues, recordem Sàrria, amb l’estació de tren que ens va veure arribar; Ferreiros, on vam acampar per primera vegada i ens va ploure tota la nit; Portomarín, amb el primer sostre que vam trobar i que vam compartir amb un altre grup de catalans; Airexe, on el cel ens va regalar una estona d’estels; Palas de Rei, on vam descansar dos dies; Melide, amb el seu pop i els seus llits; Arzua, on vam menjar un plat combinat; O Pino, on vam arribar amb els peus destrossats després de l’etapa més llarga; Monte Do Gozo, des d’on ja vèiem la Catedral i, finalment, l’entrada a la Plaça de l’Obradoiro. Després de tot, ens hem adonat que el més important no ha estat el final, sinó el camí recorregut per arribar-hi, camí que hem fet tots junts! Aquí acaba el camí de Sant Jaume i els nostres camins es tornen a separar, però amb el desig, l’esperança i la il·lusió que es tornin a creuar ben aviat!!! Segur que Sant Jaume seguirà vetllant per tots nosaltres. El darrer dia de la nostra aventura acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


Tots els monitors us volem donar les gràcies, mares i pares, i agrair-vos la confiança que ens heu dipositat. Sense els infants i joves, els monitors i monitores no tindríem sentit. Una aventura sempre acaba, perquè en pugui començar una altra… Així doncs, ens acomiadem fins al proper curs. Bon estiu a tothom!!!