DISSABTE 7 DE JULIOL

Després de tot un any esperant aquest moment, per fi avui ha arribat el gran dia… Marxar de colònies i retrobar-nos amb els nostres amics, amigues i monitors!!! alguns de nosaltres ja estàvem nerviosos des d’abans de sortir de casa, però quan hem pujat a l’autocar i ha sortit la guitarra en acció se’ns han passat tots els mals. I cantant, cantant…, gairebé sense adornar-nos, hem arribat a la casa del Puig, a Santa Maria del Corcó, que ens acollirà durant més d’una setmana. Només trepitjar la casa, hem esmorzat i hem fet jocs per conèixer a tots els nostres nous amics i amigues, mentre alguns monitors anaven atabalats amunt i avall, entrant les coses i endreçant el material. I abans de dinar els entrepans i carmanyoles que ens heu preparat, encara hem tingut temps d’instal·lar-nos a les nostres habitacions. Tot i que els monitors han fet tot el possible per evitar-ho, les corredisses per agafar la llitera de dalt s’han anat succeint a mida que anàvem entrant. I és que aquests llits són els més preuats!!! A primera hora de la tarda ha vingut el Miquel Àngel i ha celebrat una Eucaristia de benvinguda, per pregar perquè la nostra estada ens vagi d’allò més bé. Ha estat una llàstima que hagi hagut de marxar ràpidament, però és que el proper dilluns marxa al Camerun per, entre d’altres moltes coses, fer activitats amb nens i nenes com nosaltres. Quan tot just ens estàvem acabant el berenar, han aparegut uns personatges ben estranys, Eldur, el fill de Mart, i Glas, la filla de Neptú. Ens han explicat que ells vivien plàcidament als seus planetes, quan un bon dia, de sobte, els va sorprendre una impressionant tempesta de meteorits. Hauríeu de veure com ens van quedar els nostres planetes!!! Han exclamat tots dos amb ulls plorosos. Es veu que la resta dels planetes del sistema solar han patit la mateixa sort que Mart i Neptú. Tots excepte un… la Terra. I és per això que estan a casa nostra, a la recerca del «foc glaçat», que encara no sabem ben bé què és, però es veu que és alguna cosa molt important que els permetrà restaurar l’ordre de tots els planetes i salvar, així, el nostre sistema solar. De moment, l’única cosa que hem trobat, és un missatge codificat gegant… Què haurem de fer per desxifrar-lo??? Com veieu se’ns ha girat feina, i de ben segur que estarem molt entretinguts i divertits ajudant a aquests peculiars personatges en el seu propòsit. Amb tota aquest feina no hem parat fins a l’hora de dutxar-nos i sopar, avui una amanida de pasta i uns pernilets de pollastre que estaven d’allò més bons!!! Tot i que ha estat un dia molt dur i cansat, encara ens han quedat forces per fer una darrera activitat abans d’anar a dormir. Els més petits hem sortit pels voltants de la casa a la recerca d’unes targetes de colors que ens han deixat uns follets. N’hi ha quatre per a cadascú i de colors diferents, i es veu que segons quina posem sota el nostre coixí, els follets ens aniran deixant petits obsequis cada nit. Demà us explicarem què ha passat finalment… Els més grans hem estat fent un seguit de proves per habituar-nos a la vida de a l’espai, a la foscor. D’aquesta manera ja estàvem preparats per buscar les primeres tres lletres del missatge ocult. Per avui ja hem tingut prou, així que deixarem la recerca de les altres lletres per demà. Amb prou feines ens han quedat forces per rentar-nos les dents, posar-nos el pijama i escoltar la cançó de bona nit. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

   

DIUMENGE 8 DE JULIOL

Avui és el nostre segon dia de colònies i ja ens sentim com a casa. Al matí, els nostres monitors ens han llevat amb gran alegria, cantant, saltant i ballant. Tot i que a alguns de nosaltres ens ha costat una miqueta desfer-nos del nostre sac, en un tres i no res estàvem esmorzant, disposats a agafar forces per fer front a aquest nou dia i a totes les sorpreses que ens portaria. Ja amb la panxa plena, tocava fer els diferents serveis que hem de dur a terme per tenir sempre en ordre la casa: netejar, endreçar les habitacions, recollir els papers de l’exterior… En fi, tota una feinada!!! Alguns de nosaltres ens hem quedat molt intrigats al veure un estrany objecte amb un pal i una espècie de tires de roba al final que es movien com si ballessin si, enèrgicament, feies moure el pal. Però no patiu, perquè els nostres monitors de seguida ens han explicar per a què servia aquest misteriós estri i ens han posat a fregar tota la casa. De ben segur que estareu molt contents quan, a partir d’ara, també us ho demanem fer a casa. Ara sí que amb la feina feta, ja ens podíem disposar a seguir amb la nostra missió d’ajudar a l’Eldur i la Glas en el seu propòsit de recuperar els planetes. És per això que necessitàvem unes banderes que havíem fet a la tarda d’ahir, però quan les hem anat a buscar on les havíem deixat, ens hem adonat que no estaven. Ja teníem l’embolic fet!!! No penseu pas que ha estat feina fàcil, però finalment ho hem aconseguit, hem recuperat les banderes que necessitarem més endavant. I el secret no ha estat altre que, per fer-ho, havíem de cooperar entre nosaltres i treballar en equip. I mireu si ens ha costat que se’ns he fet l’hora de dinar. Avui, una pasta molt bona i una hamburguesa amb formatget per sobre. Molts plats no ha calgut rentar-los de com han quedat d’escurats. I amb la panxa ben plena, res millor que descansar sota l’ombra d’un arbre o jugar una estoneta amb els amics. Després de fer la digestió, ha arribat el gran moment, allò que tots estàvem esperant: hem anat a la piscina!!! No hi havia altra opció. O anàvem o els monitors no arribaven vius a la nit. Ha estat molt refrescant gaudir de l’aigua pràcticament tota la tarda. Fins i tot a alguns ens ha costat sortir quan ha arribat l’hora de marxar. Però les dutxes ens estaven esperant amb impaciència. Les dutxes i algun que altre «sobaquillo» que ja ho necessitava. I sense més, l’hora de sopar: verdura i calamars a la romana. Alguns no estem gaire acostumats a aquests exòtics vegetals, però estaven cuinats amb tant d’amor que no hem pogut dir que no. Bé, tampoc ens han deixat dir que no!!! I gràcies a això hem tingut la darrera dosi d’energia per enfilar el final del dia. Els petits hem sortit a buscar una lletra del nostre missatge secret que ens ha deixat pel bosc el fullet que, per cert, aquesta nit passada ens havia deixat un regalet sota el coixí. I fins i tot hem tingut la sort de poder veure de lluny la seva casa!!! A veure si demà tenim més sort i el podem veure a ell. Mentrestant, dormirem plàcidament esperant si, aquesta proper nit, també ens deixa un altre petit regalet sota el coixí. I els grans hem anat pel bosc de la ma d’un ermità que fa uns anys va perdre tot el que tenia per culpa d’un incendi. L’hem ajudat a buscar unes verduretes amagades per la muntanya, per tal de poder refer el seu hortet!!! Amb les dents ben netes i dins del sac, els monitors ens han desitjat bona nit, tot cantant una bonica cançó. Ara sí que toca descansar i recarregar les piles, mentre deixem que els estels i la lluna facin la seva feina. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 

   

DILLUNS 9 DE JULIOL

Avui tercer dia de colònies i la casa i el poble ja són nostres del tot. Ens hem llevat tot just quan ha cantat el gall… Bé, potser ha estat una mica més tard, però amb tota la il·lusió per descobrir que ens depararia el dia d’avui. I com veureu ha estat molt mogut i intens. Abans d’esmorzar hem fet una mica d’exercici, tot ballant una cançó. Alguns de nosaltres fèiem molta gràcia saltant amb els ulls encara mig clucs i plens de lleganyes. L’esmorzar ens estava esperant, tot seguit, i ens ha permès agafar tota l’energia necessària per aguantar tot el matí. Ara sí que tornava a ser el moment de retrobar-nos amb l’estrany estri que us vam explicar ahir. Aquell monstre de pal amb cintes de tela penjant. Per sort avui ja ens era més familiar. Ell i les valletes, l’escombra, les bosses d’escombraries… Ens ha quedat tot ben net i endreçat. Si més no, ho hem intentat!!! Recordeu les samarretes blanques que ens vam emportar dins la motxilla??? Doncs avui els hi hem donat color. Ens han quedat molt boniques, tenyides d’un vermell intens. Ara ja només ens faltarà, quan s’assequin, pintar un dibuix. Ja veureu què boniques ens queden quan tornem a casa. I a mig matí, ja amb el sol escalfant de valent, ha arribat l’esperat moment de retrobar-nos amb la piscina. S’hi estava molt bé, tots fresquets dins de l’aigua!!! Els monitors només ens han pogut convèncer per sortir-hi, amb la promesa que els dinar ens estava esperant a la casa. I així ha estat… Un bon plat de cigrons i uns frankfurts amb patates fregides. Ah!!! I la salsa de tomàquet de rigor. Encara amb la panxa ben plena i just quan començàvem a reposar sota l’ombra dels arbres, ha aparegut la Glas, que ens ha convidat a fer un imant de nevera, tal com es fa al seu planeta, amb pasta de sal. Ens han quedat molt bonics: hem fet estrelles, planetes… A la Glas li han agradat molt!!! Amassant i modelant se’ns ha fet l’hora de berenar. I encara teníem la boca plena de galetes quan qui ens ha vingut a veure ara ha estat l’Eldur que ens ha portat tot un seguit de proves, per tal que vivíssim algunes festes, tradicions i maneres de fer del seu planeta. Ens ha fet raspallar les dents del company mentre cantàvem una cançó, menjar-nos pomes plenes de xocolata penjades d’un fil sense tocar-les amb les mans, aplicar-nos una loció protectora per viatjar a l’espai, rentar naus espacials i buscar amb la boca peces de la nau dins d’un cubell ple de farina i xocolata. Us podeu imaginar com hem quedat després de tot això!!! Nosaltres i els pobres monitors, que han hagut de netejar les dutxes després del nostre pas per elles. Ah!!! Us fem saber que la roba que portàvem ha estat irrecuperable, així que aprofiteu les rebaixes i ompliu-nos de nou l’armari. I ja ben nets i polits, tots perfumats i amb olor a sabó, hem anat cap al menjador, on ens estava esperant la sopa i una truita de patates boníssima!!! Menjant i omplint la panxa, se’ns ha fet de nit, i amb ella ha arribat el moment de sortir pels voltants de la casa, ben equipats amb les nostres lots, a buscar uns estels de colors que havien caigut del cel. N’hem trobat un bon munt!!! Vermells, verds, blaus, grocs… Hi havia estels de tots colors. I amb tants estels envoltant-nos ja només ens quedava rentar-nos les dents i escoltar la nostra bonica cançó de bona nit. Aquesta nit dormirem de la mà dels estels, sabent que els nostres amics i amigues ens acompanyen i que els monitors i monitores ens vetllen el son!!! Així que mares i pares… dormiu tranquils i en pau!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 


DIMARTS 10 DE JULIOL

Quart dia de colònies i ara ja sí que no volem marxar. De bon matí, el sol ens ha donat la benvinguda a aquest nou dia amb tota la seva força. Avui els monitors, que són moooolt bons, ens han deixat dormir mitja horeta més. S’hauran quedat adormits??? Segur que no!!! Quan ens hem llevat, ens estava esperant l’esmorzar a taula. Sort, perquè ja estàvem amb la panxa buida i havíem d’agafar molta energia per a tot el que ens esperava al llarg del dia. Encara amb els llavis plens de xocolata, ens ha tocat, com cada matí, endreçar les habitacions i netejar la casa. Cada vegada estem més entrenats, i les valletes gairebé corren soles per la casa. I tot just estàvem guardant les escombres i els monstres amb cintes de tela, quan ha aparegut l’Eldur d’entre els arbres. Ha vingut una mica preocupat, perquè no trobava la seva mascota, l’au Fènix. Es veu que ahir va sortir a donar una volta i com que no coneix gaire bé el nostre planeta s’ha perdut per la muntanya. És per això que ens ha demanat si el podíem ajudar a buscar-lo. Era una tasca difícil, però l’aventura ja es veia que valdria la pena. Però quanta estona ens portaria trobar al Fènix? Com que els monitors són molt previsors, i per si de cas no arribàvem a temps per dinar, ens han preparat ràpidament una bosseta amb un kit de supervivència: entrepans, suc, poma… I nosaltres ens hem equipat per a l’ocasió amb la cantimplora, gorra, crema del sol… Ara sí que ja estàvem preparats per al que fes falta. Però cap a on havíem de tirar?! Ràpidament ho hem tingut clar, perquè a aquest estrany personatge que buscàvem se li anaven caient les plomes pel camí, i només ens feia falta seguir el seu rastre. Ploma rere ploma, gairebé ni notàvem el cansament que patien les nostres cames, ni les gotes de suor que ens queien galta avall. Muntanya per aquí, caminet per allà. Fins i tot hem hagut de travessar un petit rierol. On s’havia amagat en Fènix? Sota una pedra? Dalt d’un arbre? I quan ja s’emblava que no el trobaríem mai, per fi l’hem vist, de lluny, al bell mig del camí, tot envoltat de plomes. Quina alegria que ens hem endut!!! Segur que l’Eldur estarà molt content i orgullós de nosaltres. I amb la satisfacció de la feina ben feta ens ha entrat una gana… era el moment d’obrir les bossetes que ens estaven esperant amb impaciència!!! Sota l’ombra dels arbres hem pogut recuperar-nos i descansar de valent. Es veu que hi havia una mica de resol, perquè algun monitor tenia els ulls tancats. Però estigueu tranquils que ja ens hem ocupat nosaltres que no s’adormissin, no fos cas que agafessin alguna mala postura i després els hi fes mal l’esquena. Ja recuperats del tot només pensàvem en el camí que ens quedava per tornar a la casa, així que amb les motxilles a l’esquena ens hem disposats a enfilar el camí de tornada. I tot just ens havíem posat a caminar, ha aparegut la piscina davant dels nostres ulls!!! Però com és que estava allà??? Com podia ser??? Sort que havíem agafat els banyadors i tovalloles abans de sortir. Què bé que s’hi estava dins de l’aigua. I tant nedar i esquitxar als monitors ens ha tornat a fer entrar gana. Havia arribat l’hora de berenar. Abans de tornar, ara sí, cap a la casa, encara ens ha donat temps de fer alguna capbussada més dins l’aigua. Dutxa reparadora i a sopar. Avui hi havia ensaladilla russa i llom arrebossat. Què tenia l’arrebossat? No ho sabem gaire bé, però estava boníssim!!! Quin seria el secret??? Els cuiners no ens ho han volgut dir!!! Ara era fosc del tot, i d’entre els arbres ha arribat la Glas amb una sorpresa… Ens ha portat una pel·lícula enregistrada al seu planeta. Quina emoció!!! La podíem veure tots junts, estirats al terra amb la nostra màrfega i amb el pijama posat, tot envoltats dels nostres companys i de bosses plenes de crispetes. Avui serà una nit llarga, però emocionant perquè podrem dormir tots junts, a mesura que se’ns vagin tancat els ulls. No us podem explicar el final del dia, perquè encara hi estem posats, però tranquils que demà us en donarem tots els detalls. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 


DIMECRES 11 DE JULIOL

Avui ha estat el dia en què hem passat l’equador de les nostres colònies, però amb tota la il·lusió de saber que encara ens queda la meitat, i moltes aventures per viure de la mà de la Glas, l’Eldur, els nostres amics i amigues i monitors. Si ho recordeu, ahir us vam deixar mirant una pel·lícula tots junts, i ha estat així com hem passat la nit. Ha estat molt divertit, però més d’un ens hem emportat una bona trepitjada quan els nostres companys han hagut de saltar per sobre de tothom per poder anar al lavabo a mitja nit. Només llevar-nos hem tingut la primera sorpresa del dia, hem esmorzat xocolata desfeta. I és que era el darrer dia d’aquestes colònies per als més petits, i s’han d’acomiadar com es mereixen. Tot seguit, com cada dia, ha tocat fer la neteja de la casa i endreçar les habitacions. Cada vegada ens costa menys, perquè ja ho tenim molt per la mà. Ja veureu que bé que ho fem quan arribem a casa! A partir d’ara serem nosaltres els qui passarem l’escombra tot el dia. Amb les tasques diàries ben fetes i aprofitant que la Glas i l’Eldut no han aparegut en tot el matí, hem aprofitat per fer jocs d’aigua. Feia molta calor, així que ens hem pogut refrescar de valent, i algun que altre globus d’aigua perdut ha caigut misteriosament sobre el cap dels monitors. I quina millor manera d’acabar el matí que anant a la piscina…! Ens hem banyat, hem pres el sol i, fins i tot, hem cantat una estoneta amb la guitarra, sota els rajos d’aquest sol que avui escalfaven de valent. Ara tocava dinar, però quina mandra haver de tornar cap a la casa…! I quan ja enfilàvem el camí de tornada, han aparegut els nostres cuiners preferits amb tot el menjar, per poder dinar plegats a l’aire lliure en les taules d’un parc molt bonic!!! Què bo que estava l’arròs amb tomàquet i les barretes de peix!!! Encara hem tingut temps de jugar als gronxadors i alguns de nosaltres a reposar el dinar sota l’ombra d’un arbre, però no us preocupeu ja ens hem preocupat amb gran insistència que cap monitor fes la migdiada. Just quan hem arribat a la casa, ens estava esperant la Glas, que ens volia fer el sopar amb un plat típic del seu país, unes «tortes neptunianes»!!! Però la pobre Glas tenia un problema, l’Eldur, que estava molt trapella, li ha amagat tots els ingredient que necessitava, així que l’hem hagut d’ajudar a trobar-los pels voltants i per dins de la casa. Però no us preocupeu que a poc a poc ens hem anat guanyant el sopar: una bosseta amb farina per aquí, una amb formatge ratllat per allà, olives, bacó, aigua, oli, tonyina, tomàquet… Què faríem amb tot això? Doncs les «tortes neptunianes» són com pizzes, però amb la massa de color blau!!! Com pot ser això!? Ara ja només faltava posar-les al foc per poder-les degustar. I mentre esperàvem el gran moment del sopar, hem acomiadat als tres nens més petits de les colònies que avui ja han tornat cap a casa, carregats amb tots els obsequis que el follets els hi ha anat deixant cada nit, i de ben segur que amb les seves motxilles plenes de records de les seves primeres colònies. I entre tant d’enrenou ha tornat a aparèixer la Glas, que ens ha portat a una font màgica a buscar l’aigua per al sopar. Es veu que l’ha connectada amb el seu planeta, i no sabem com, però cada gerra ha sortit d’un color diferent!!! Pizza blava, aigua de colors… Quin sopar tan divertit i diferent!!! I per avui la Glas i l’Eldur ja han tingut prou i han marxat a descansar, així que hem aprofitat per fer un joc pel poble amb els monitors. Equipats amb les nostres lots i un mapa que ens han donat, hem anat a diferents llocs de Santa Maria del Corcó, tot trobant pistes i activitats a fer. Ens ha agradat molt sortir de la casa de nit!!! I quan hem tornat, els nostres ulls ja estaven migs clucs, així que només ens quedava rentar-nos les dents i escoltar una bonica cançó de bona nit: «Ara el dia s’acaba, l’astre rei ja ha marxat, ens ve a veure la lluna, és moment de somiar…» I si voleu saber el final de la cançó, us haureu d’esperar a la nit de demà, perquè ara ja només ens queden forces per tancar els sacs. Mares i pares, estigueu tranquils i dormiu en pau, que els estels, la lluna i tots els monitors cuiden de nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 

       

DIJOUS 12 DE JULIOL

Avui ja hem perdut el compte dels dies que portem de colònies, però tranquils que encara ens queda corda per estona! Com cada matí, els monitors han donat la benvinguda al nou dia que començava amb música. D’aquesta manera ja hem anat a esmorzar ben contents i alegres, impacients per saber quines serien les sorpreses que ens estarien esperant. Després d’agafar la nostra dosi d’energia, ja estàvem preparats per deixar ben neta la nostra llar. Cada dia quan arriba aquesta hora, les valletes, escombres, cubells, monstres de pal amb cintes de tela… ja esperen que els fem dansar de valent, i avui no ha estat pas una excepció. Cada vegada ho fem millor, així que ja veureu com deixarem de neta la nostra habitació, tan bon punt tornem a casa! I després de les obligacions… cap al taller! Sobre la taula ens hem trobat uns globus, farina, adhesius, llana… Què faríem amb tot això? Doncs aprofitant que estem tan posats en el tema de l’univers, ens han sortit uns «marcianitus» d’allò més divertits! Ja els veureu quan tornem a casa, si arriben vius! I encara estàvem ben enfarinats, que de sobte ha aparegut l’Eldur. Estava una mica gelós, perquè ahir vam sopar plats típics del planeta de la Glas, però encara no havíem tastat cap especialitat culinària del seu planeta i, és clar, això no podia ser. No diríeu mai què ens ha portat… Un «mahiut», animal típic de les seves contrades. Com ja sabeu, a ell li agrada molt el foc, tot el contrari que a la Glas, així que ràpidament hem abandonat la cuina per anar a la llar de foc a encendre les brases. La veritat és que aquest peculiar animal es cuinava més o menys igual que la carn que fem a les nostres barbacoes. I llenyà per aquí, carbó per allà, ha arribat el moment de clavar-li les dents al nostre «mahiut». I com que feia un dia d’allò més bo i no teníem ganes de dinar al menjador, hem tret les nostres màrfegues al bosc de la casa i entre plats i gots pel terra hem dinat d’allò més bé a l’aire lliure. I no us podeu ni imaginar com estava de bo aquest «mahiut». Buf! ens ha quedat la panxa ben plena. Gairebé sense temps per reposar, no sigui cas que els monitors se’ns adormin, hem començat l’activitat de la tarda. si ho recordeu, ahir a la nit vam sortir a passejar pel poble, i ara ja ens coneixíem tots els carrers i places. Però ara tocava descobrir moltes coses més. Tan bon punt hem arribat a l’Església, al bell mig de Santa Maria del Corcó, els monitors ens han donat tot un dossier que havíem de completar: preguntes sobre el poble, qüestions de cultura general, objectes a trobar… I no us penseu que era fàcil!!! D’on podríem treure una pedra en forma de cor o el pinyol de tres olives??? Però els nostres recursos són infinits i hem sortit ben airosos d’aquest repte. Ha estat molt divertit anar «sols» pel poble, per grups, a veure qui podria aconseguir més respostes i més objectes!!! Tot el poble ha col·laborat amb nosaltres, des del mossèn que ens ha donat un munt de respostes, o l’alcalde, que ens ha obert l’ajuntament i ens ha donat un got d’aigua. Hem ben revolucionat el poble amb la nostra presència: botigues, cases… Qualsevol persona que estigués per allà ha estat víctima de la nostra curiositat! Aquesta sí que és manera de conèixer un poble i la seva gent!!! Només tornar al punt on havíem quedat quan el campanar de l’església toqués les sis en punt, ens estaven esperant uns entrepans per berenar. Ara sí que ja podíem anar directament a la piscina per aprofitar els darrers rajos de sol del dia que, tot i que tímidament, encara ens escalfaven. Quan hem arribat a la casa, com cada tarda, ens esperaven les dutxes. I ben nets ja podíem sopar, avui espinacs amb beixamel i peix. Tot i que pugui semblar un sopar ben trist, els nostres cuiners ens l’han ben alegrat i no hem deixat res al plat. Qui ho diria que ens hem menjat la verdura i el peix sense «gairebé» ni protestar! I amb la nit ja ben caiguda, ha arribat el moment d’abrigar-nos i treure les nostres màrfegues per, sota un cel ben estrellat, escoltar històries i cantar cançons sobre l’univers: el sol, la lluna, els estels i els planetes han estat els protagonistes d’aquesta vetllada. I a poc a poc, la soneta ens ha vingut a veure, així que hem tornat cap a la casa, però ens hem despertat de cop! La Glas i l’Eldur s’estaven enfadant entre ells, per quin dels dos ens havia portat el millor menjar dels seus respectius planetes. I entre crits i baralles ha aparegut del no res Zeus, el pare de tots els déus, molt enfadat perquè l’Eldur i la Glas sempre s’estan barallant. Quina sorpresa!!! L’Eldur i la Glas són germans!!! Qui ho anava a dir!!! Doncs com us dèiem… Zeus molt enfadat els hi ha dit que ja estava fart i que com a càstig demà els posaria el dia del revés!!! I ha desaparegut entre un núvol de confetis. Què haurà volgut dir amb això de posar-nos el dia del revés? Creiem que ens haurem d’esperar a demà per descobrir-ho, perquè avui amb prou feines ens queden forces per rentar-nos les dents, ficar-nos dins del sac i escoltar la nostra bonica cançó de bona nit. Recordeu? «…és moment de somiar. En un món sense guerres, on tothom és igual, no existeix la misèria, tot infant té un esplai…» Mares i pares, dormiu tranquils i en pau que l’Eldur, la Glas i tots els nostres monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 

   

DIVENDRES 13 DE JULIOL

El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!! I hem seguit amb la nostra bonica cançó de bona nit… «Els estels t’il·luminen, dóna’ls ben fort la mà, tanca els ulls sigues lliure, hi ha un amic al costat». I només sortir de llit ens hem abrigat, hem agafat les nostres lots i hem sortit al bosc de la casa amb les màrfegues a fer l’activitat de nit. Primer de tot, hem mirat els estels, però aquesta nit, no sabem gaire bé per què, només n’hi havia un de molt gros i la lluna ni s’ha deixat veure. I hem seguit explicant històries de por. La veritat és que avui hem estat molt valents i no hem passat gaire por, gràcies a aquesta estranya «foscor» que ens acompanyava. I, és clar, després de l’activitat de nit, tocava la darrera dosi d’energia del dia: natilles, croquetes i sopa! Aquesta sí que ha estat un molt bon àpat final. Com sempre, teníem molta gana, i no hem deixat res al plat. I ja amb la panxa buida, tocava el moment de dutxar-nos. Hem sortit ben bruts, just a punt per començar la segona activitat del dia. Recordeu fa uns dies, que vam fer uns imans de nevera ambientats en l’espai? Doncs ara ha estat el moment d’enganxar l’iman i pintar-los. I encara ens ha sobrat temps d’acabar els «marcianitus» d’ahir, que alguns de nosaltres els teníem a mig acabar. I entre tanta feinada se’ns ha fet l’hora de berenar. Ara ja estàvem llestos per fer front a la primera activitat d’aquesta tarda. Tots els nenes i nenes hem preparat jocs per als monitors, que han jugat com si fossin nens i nenes!!! Hauríeu de veure com s’han amagat quan hem jugat a fet i amagar, o com corrien perquè no els enxampéssim pel bosc de la casa. I amb tantes corredisses i tant anar amunt i avall, s’ha fet l’hora de dinar. Tot i tenir les nostres panxes una mica despistades, hem ben escurat els plats. Aquest migdia tocava pera, pollastre a la planxa i espaguetis a la carbonara. Tot sortint del menjador, hem dut a terme l’activitat d’aquest matí. Hauríeu de veure com hem corregut d’una punta a l’altra del bosc de la casa per aconseguir passar uns macarrons sense que ens enxampessin els companys de l’equip contrari. Era molt difícil amagar-los perquè no fossin descoberts!!! I després d’això, amb la calor de primera hora del matí, hem anat a la piscina. Que bé que s’hi estava dins l’aigua, tot fugint de l’escalfor que feia fora. I al tornar a la casa, encara ens ha quedat temps de complir amb les nostres obligacions diàries. Netejar els lavabos, els bosc de la casa, fer dansar els monstres de pal amb cintes de tela i a tots els seus amics… I plens d’energia hem anat a esmorzar. Avui hem tingut un esmorzar especial: suc, pa amb tomàquet i embotit… Estava tot boníssim. Com cada matí només sortir del llit, hem ballat i saltat per despertar-nos. I tot just abans de llevar-nos, han aparegut la Glas i l’Eldur que ens han dit que ja havien après la lliçó. Han ben entès què volia dir en Zeus amb allò de posar el dia del revés. Però posar un dia al revés no només és això, sinó que també vol dir fer bé totes aquelles coses que normalment fem malament. La Glas i l’Eldur han comprès que són germans i amics i que, per tant, a partir d’ara, s’han de comportar a l’inrevés de com ho estaven fent fins ara. S’han de portar bé, col·laborar i ajudar-se entre ells i, per sobre de tot, estimar-se. I això és, també, tot el que hem de fer nosaltres si no volem tornar a «patir» un dia al revés. Esperem que demà en Zeus ens tregui la maledicció. I ara ja sí, amb els ulls ben oberts, ens hem posat el pijama, ens hem rentat les dents i hem enfilat el camí dels nostres sacs. I per començar aquest esbojarrat dia al revés ja només quedava cantar una bonica cançó de bon matí. Mares i pares, el dia d’avui comença, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon dia a tothom!!!

 

   

DISSABTE 14 DE JULIOL

Avui ja vèiem a l’horitzó les nostres cases, els nostres llits i a tots vosaltres, però encara ens quedava més d’un dia i l’havíem de ben aprofitar. És per això que ens hem llevat amb la mateixa força i il·lusió de cada matí, a veure quines sorpreses ens estarien esperant! I després d’esmorzar, com sempre, hem netejat la casa que ja està a punt de dir-nos adéu. Una llàstima, ara que ja ens hem fet amics del tot dels monstres de pal amb cintes de tela i de tota la seva família: escombres, valletes… Amb les obligacions fetes, hem començat l’activitat d’aquest matí. En grups, hem preparat una dansa sobre el nostre planeta per representar davant de tots els altres grups i monitors. És clar, això implicava molta preparació: assajar el ball, disfressar-nos, maquillar-nos. Hauríeu de veure com hem quedat de guapos. I sense més, se’ns ha fet l’hora de dinar. Un dinar ben especial, tots engalanats per a l’ocasió amb les disfresses que ens havíem estat fent al llarg de tot el matí. Avui, amanida de llenties i hamburguesa. Estava boníssim i després de passar nosaltres pel menjador no ha fet falta ni rentar els plans. La tarda ha començat amb el cel ennuvolat i, fins i tot, han caigut quatre gotes, però no us preocupeu, perquè l’alegria ja l’hem posat nosaltres. Havia arribat el gran moment de representar els diferents espectacles que havíem preparat. És una llàstima que no estiguéssiu aquí per veure’ls, però tranquils, mares i pares, que hem fet uns vídeos que ja us intentarem fer arribar. Les deliberacions del gran jurat espacial han estat llargues i difícils, però finalment ho ha tingut clar: havia guanyat la diversió i les ganes de passar-ho bé. I tant ballar i saltar ens ha fet entrar una gana… Sort que ja teníem el berenar preparat. I a la segona part de la tarda, com que el cel no ens ha deixat anar a la piscina, hem fet parelles, per sorteig, entre tots els membres de les colònies, nens, nenes i monitors, i li hem preparat una postal amb una fotografia de tots, com a record d’aquestes colònies. Ja veureu demà que boniques que ens han quedat! I a sopar… Avui, com que és la darrera nit, havia de ser un àpat ben especial: un plat combinat. Si fins hi tot i havia un ou ferrat!!! I de postres… Gelat!!! Quin sopar més rodó!!! I just hem sortit del menjador, que ens estaven esperant la Glas i l’Eldur, més units i amics que mai. Ara que ja havien superat les seves diferències, ja només els hi quedava una cosa: trobar el foc glaçat que restaurés l’ordre de tot l’univers. I ara que el buscaven junts, i amb el nostre ajut, segur que el trobaríem ben aviat. I per això hem sortit pel bosc de la casa a buscar les lletres que ens calien per acabar de resoldre l’enigma que ens diria on el podíem trobar. Ara ja teníem totes lletres: «Després de tot el camí recorregut ja esteu preparats per ajudar-nos a salvar tot l’univers. El foc glaçat està allà on…» On??? On està el foc glaçat??? I la Glas i l’Eldur ens han donat a cadascú de nosaltres un got amb un trosset de foc glaçat, un glaçó de color vermell. Després d’afegir-hi aigua de Neptú ens hem pogut prendre el foc glaçat!!! I és que l’esperat i buscat foc glaçat està «…allà on estiguem nosaltres, dins nostre». Tots portem el foc glaçat quan ajudem als altres, quan ens portem bé, quan col·laborem, quan estimem als companys… I ha començat la gran festa final!!! Refrescos, patates fregides, cançons i balls, intercanvi de postals… Buf!!! Ha estat una nit d’allò més intensa. I a poc a poc, la son ens ha vingut a veure. Com cada nit, ens hem rentat les dents i hem enfilat el camí dels nostres sacs, disposats a escoltar per darrera vegada aquestes colònies la nostra bonica cançó de bona nit: «Tens camí per recórrer, i un nou dia vindrà, no deixis mai de somriure, el món t’està esperant». Si ajunteu tots els trossets, podreu formar la nostra cançó de bona nit, però aquesta tasca ja us la deixem a vosaltres, perquè nosaltres amb prou feines tenim forces per pujar les cremalleres dels nostres sacs i fer un petó als monitors i monitores. Demà encara tindrem temps de recollir-ho tot, netejar la casa que ens ha acollit al llarg de més d’una setmana, viure alguna que altra sorpresa i fer les nostres motxilles. Unes motxilles que tornaran, de ben segur, sense alguna de les peces de roba que ens veu posar abans de marxar, però unes motxilles que pesaran molt més que abans de sortir de casa. Unes motxilles plenes d’aventures, d’anècdotes, d’històries, de nous amics… Unes motxilles que restaran impacients al fons de l’armari, tot esperant el moment de poder tornar a sortir de casa, camí d’una nova aventura, camí d’unes noves colònies!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 


Unes colònies són un moment màgic… Només en unes colònies es pot viure la màgia de conèixer personatges com l’Eldur o la Glas, la màgia de trobar el foc glaçat, la màgia de viatjar per l’espai, la màgia de viure un dia al revés, la màgia de conviure tots plegats lluny de la televisió, les maquinetes, les preocupacions del dia a dia… I és per això que tots els monitors i monitores us volem donar les gràcies, mares i pares, per deixar-nos viure, novament, la màgia d’unes colònies!!! Unes colònies sempre acaben perquè en puguin començar unes altres… I amb aquest desig, aquesta esperança i aquesta il·lusió ens acomiadem de tots vosaltres fins al curs vinent, un curs que vindrà carregat de noves activitats, excursions, sortides de cap de setmana, colònies de Setmana Santa i d’Estiu… I moltes sorpreses més!!! Perquè, grans i petits, mentre visquem amb els ulls dels infants, sempre existirà la màgia!!! Bon estiu a tothom!!!