DILLUNS 25 DE MARÇ
Avui ens hem llevat tan bon punt ha sortit el sol. Bé… Potser ha estat un miqueta més, tard. El que sí que ha estat com sempre han estat les ganes i l’emoció de saber quines sorpreses i aventures ens esperarien al llarg del dia d’avui. Després d’esmorzar, ens estaven esperant, com cada matí, els nostres companys de serveis. I els draps, les escombres, les valletes i altres estris de neteja han començat a dansar al ritme de la nostra música. Ha quedat tot ben net. Ja veureu quan tornem a casa com deixarem de neta les nostres habitacions… No us ho creureu!!! I just ens estàvem refent d’aquesta dura tasca, que han aparegut en Tic Tac i la seva dona Enriqueta. Sembla ser que, després de dos dies i dos nits pensant, donant-hi voltes i treballant sobre un munt de plànols, finalment han trobat la manera d’arreglar el seu transcendent rellotge. Només hi havia un petit problema: no tenien ni les peces ni les eines que calien per dur a terme aquesta important missió. Però, ràpidament, tots nosaltres ens hem ofert voluntaris per anar a buscar tot el que en Tic Tac i l’Enriqueta necessitaven. No us penseu que ha estat feina fàcil. Però equipats amb les nostres bambes, motxilles, gorres…, hem emprés el camí en busca de les eines i peces perdudes. Feina un dia magnífic, ni fred ni calor, i això ens ha permès gaudir d’una gran passejada entre les innumerables vinyes del Penedès. I ara un cargol, ara un tornavís, una rosca per aquí, una serra per allà, hem anat trobant cadascuna de les eines i peces que feien falta per reparar el rellotge. Però, buf!!! Quina gana ens ha entrat després de tant caminar! De ben segur que estàvem molt lluny de la casa. Sort que els nostres monitors ens havien preparat uns entrepans amb què poder agafar l’energia i les forces necessàries per poder tornar a la casa. I mentre uns descansàvem una estona, altres hem anat a collir espàrrecs. N’estava ple. Ha estat molt divertit remenar entre plantes i pedres, a veure qui en trobava més. Què farem amb tants espàrrecs? El camí de tornada no ha estat pas senzill. Hem hagut de creuar un riu, enfilar-nos per una muntanya i caminar moltíssim, però, a la fi, la casa el darrer camí cap a la casa s’ha obert pas davant dels nostres peus. I només arribar, ja ens estava esperant el berenar! Ja no podíem més. Una reparadora dutxa i una estona de descans ens ha anat perfecte per fer front a la caiguda del sol. Per sopar, arròs tres delícies, deliciós, com no podia ser d’altra manera, i croquetes. Ah! I una sorpresa! Un tros de truita d’espàrrecs de la nostra collita! L’esforç havia valgut la pena. La nit estava una mica fresca, així que ens hem anat a abrigar. I just en aquell moment han arribat, per darrera vegada, en Tic Tac i l’Enriqueta. Teníem bones notícies per a ells: havíem trobat totes les seves peces i eines! Haríeu d’haver vist com s’ha posat de contents. Ara ja només quedava posar-se a treballar. I en un tres i no res, sota un núvol de confetis, el rellotge ha tornat a posar-se en marxa. Després de gairebé tres dies ja no hauríem de seguir pasant les hores. El rellotge tornava a funcionar, puntual com ho havia estat fent al llarg de tants i tants anys. El temps podrà seguir passant durant molts i molts anys. I per agrair-nos tot el nostres esforç i dedicació, en Tic Toc i la seva dona ens han convidat a una gran festa. Hem menjat, hem begut, hem cantat i ballat… I gairebé sense adonar-nos aquesta dura jornada ha arribat a la seva fi. Ens hem posat el pijama, ens hem rentat les dens i hem cantat per darrera vegada aquestes colònies la nostra bonica cançó de bona nit. Demà encara ens quedarà recollir-ho tot, fer les motxilles i emprendre el camí de tornada a casa. Però tot això i moltes coses més les deixarem per demà, i ja us les explicarem quan us tornem a veure, que ja tenim moltes ganes! En aquestes colònies hem salvat el temps del món, i ho hem fet junts com sempre, una vegada més! I el més important, hem après que el més important no és passar el temps, sinó omplir-lo d’allò que ens fa realment feliços. Tots els monitors i monitores us volem deixar les gràcies per haver-nos permès poder omplir el nostre temps amb tots els infants i joves que ens han acompanyat aquesta vegada. Comença el compte enrere, 103 dies ens separen de la propera aventura, de les colònies d’estiu d’aquest any. I és que unes colònies acaben, perquè en puguin començar unes altres. I, com sempre, el dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!
DIUMENGE 24 DE MARÇ
Avui el dia ha començat, puntual com sempre, amb un bon esmorzar. Ens ha costat treure’ns la son que dúiem a sobre, però, finalment, ha guanyat l’emoció per totes les sorpreses i aventures que, de ben segur, ens esperaven al llarg de la jornada. Sort d’aquesta primera dosi d’energia, perquè de seguida hem hagut de fer front als diferents serveis que es fan al llarg del dia, per tal que tot funcioni bé i poder tenir la casa ben neta i endreçada. Avui ens hem retrobat amb vells amics, que ja gairebé havíem oblidat des de les darreres colònies: els draps, les escombres, les galledes, les valletes… Així que cadascun dels quatre grups ens hem encarregat d’una tasca diferent: netejar el menjadors, les habitacions, els lavabos, rentar els plats… Tota una feinada! Però finalment hem sortit vencedors i tot ha quedat ben net i polit. I ja amb les obligacions complertes hem començat la primera activitat del dia. Com ja sabreu, avui és el Diumenge de Rams, així que hem dut a terme una gimcana, per tal d’aprendre noves coses sobre aquesta festivitat i, d’aquesta manera també, preparar l’Eucaristia de la tarda. Abans de dinar encara hem tingut temps de fer algunes activitats i jocs més. Uns hem anat al camp de futbol, altres al bosc a mirar i recollir plantes i d’altres ens hem quedat pels voltants de la casa. I, és clar, tant anar amunt i avall, ens ha fet entrar una gana… Però això ho hem solucionat ràpidament amb els espaguetis i el llom que ja ens estaven esperant al menjador. I encara estàvem reposant el dinar quan ha tornat a aparèixer en Tic Toc. Què ens vindria a explicar avui? Hauria pogut arreglar el rellotge que controla el temps del món? Doncs res de tot això… Ha vingut per ensenyar-nos com es fa un rellotge. D’aquesta manera, els petits n’hem fet un amb forma d’os, els mitjans un altre de sorra i, els més grans, hem fet un rellotge amb discos de vinil. Ja veureu que bonics que queden penjats a les nostres habitacions quan tornem cap a casa… I números per aquí, busques per allà se’ns ha fet l’hora de berenar, avui torrades amb formatgets. Després de dutxar-nos ha arribat el Miquel Àngel i ha celebrat l’Eucaristia del Diumenge de Rams que, si recordeu, ja havíem preparat al llarg del matí. I després d’això… Directes cap al menjador, on ja ens estaven esperant l’amanida russa i les barretes de peix amb amanida. Gràcies a aquest àpat hem pogut continuar el poc, però intens, que encara ens quedava de jornada. Quan el sol havia deixat pas a la lluna, els més petits hem seguit unes petjades lluminoses, que després d’endinsar-se al bosc, ens han conduït fins a la làmpada de la casa d’en Xic. Serien les petjades del lladre? Els mitjans hem trobat les pàgines del diari d’un antic soldat de la Guerra Civil. Quines aventures hauria viscut pels voltants d’aquesta casa? I el grans hem dut a terme una cursa d’orientació nocturna entre les vinyes del Penedès. A poc a poc les nostres cares reflectien el cansament, però alhora la il·lusió, de tota aquesta jornada que, novament, hem pogut compartir tots plegats. Quines sorpreses ens reservarà el dia de demà? Podrem ajudar a en Tic Toc i a l’Enriqueta? Per a esbrinar tot això i moltes coses més encara haurem d’esperar a que torni a sortir el sol. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Bona nit!!!
DISSABTE 23 DE MARÇ
Després de mesos d’espera, per fi han arribat les Colònies de Setmana Santa d’enguany. Puntuals i amb els nervis típics de les grans ocasions, tots els nens i nenes hem anat arribant a l’esplai, carregats amb les nostres motxilles plenes de roba, d’entrepans i el més important, un munt d’il·lusió per poder tornar a viures uns dies plegats amb els nostres amics i monitors, però… Quines sorpreses ens esperarien aquesta vegada? Per això encara havíem d’esperar. El viatge en autocar no ha estat gaire llarg, i encara s’ha fet més curt gràcies a les cançons que no hem parat de cantar en tota l’estona que separava Santa Coloma de la casa que ens acollirà al llarg dels propers dies, a Sant Marçal del Penedès. Només arribar hem descarregat l’autocar i hem esmorzat. Com serien les habitacions? Podríem dormir a la llitera de dalt? Hem trigat poc en resoldre aquests importants enigmes, ja que, amb les forces recuperades, ens hem instal·lat a la casa. Només entrar a l’habitació, els més petits ja hem tingut la nostra primera sorpresa… En Xic, el follet que ens està acompanyant al llarg de tot el curs, s’havia instal·lat a la nostra habitació. La seva casa té forma de bolet, però el pobre Xic tenia un problema… Li han robat tots els mobles! De moment ens ha demanat que l’ajudem a trobar el seu llit. A veure què podem fer al llarg del dia. I sac per aquí, llençol per allà, se’ns ha fet l’hora de dinar. Ja amb la panxa ben plena, gràcies als vostres entrepans i carmanyoles, han començat les primers activitats. Els petits hem fet jocs diversos al pati. Els mitjans ens hem confeccionat tot un seguit de jocs tradicionals com xapes, pals japonesos… A veure quan podem jugar-hi! I els grans hem participat en un joc de ciència i hem començat un joc de rol. I no diríeu mai què ha passat després de berenar… Ha aparegut un estrany personatge, en Tic Toc Oclock, acompanyat de la seva dona, l’Enriqueta Agulleta. I què feia aquell gran rellotge darrer seu…? En Tic Toc Oclock ens ha explicat que, des de fa anys i panys, és l’encarregat de guiar el temps del món gràcies al seu rellotge. Sense la seva màquina, tots els rellotges anirien perduts i no sabrien quina hora han de marcar. En Tic Toc i l’Enriqueta ens volien ensenyar com funcionava el seu gran rellotge. Us quedaríeu ben parats de veure tota la maquinària que necessita per fer-lo funcionar. Però de sobte ha començat a sortir fum de colors per tot arreu, fet que feia presagiar el que finalment ens han confirmat els nostres nous amics… El rellotge s’havia espatllat i, a partir d’ara, les busques de tots els rellotges del món caminarien sense rumb. De moment, i fins que no trobem una solució definitiva, serem nosaltres els que haurem d’anar passant manualment les hores de tot el dia, però… Ho sabrem fer??? En Tic Toc i la seva dona Enriqueta en han fet passar tot un seguit de proves per demostrar que érem bons rellotgers i si sabíem coses sobre el temps: hem buscat les fotografies dels nostres monitors quan eren petits, hem fet curses de relleus per posar uns rellotges en hora, ens hem pintat la cara amb les busques d’uns rellotges. I gràcies a superar exitosament totes les proves hem pogut obrir un cofre que contenia un rellotge per a cadascun de nosaltres: blancs, negres, vermells i blaus. Ara cada grup de serveis ja tenia el seu distintiu. I ja amb la nit caiguda ens hem dutxat i hem sopat, avui sopa i salsitxes amb patates fregides. Gràcies a això hem tingut l’energia suficient per seguir passant les hores que ens quedaven i fer front a les darreres activitats del dia. El petits ens hem endinsat en la foscor de la nit per recuperar el llit del Xic, els mitjans hem fet tot un seguit de jocs de nit i els grans hem seguit amb el nostre joc de rol. Ara sí que amb prou feines ens hem pogut posar el pijama, rentar-nos les dents i escoltar la nostra bonica cançó de bona nit. Pobres monitors que s’hauran de quedar tota la nit desperts per anar passant les hores… Podrem arreglar el rellotge? Podrem seguir guiant el temps del món? Aconseguirem ajudar al Tic Toc i a l’Enriqueta? Ara toca descansar i agafar forces, per poder viure totes les sorpreses i aventures que, de ben segur, ens estan esperant amb el nou dia. I és que el dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Bona nit!!!