DISSABTE 28 DE MARÇ

Des que vam acabar les colònies de l’estiu passat on, si ho recordeu, vam viure una lluita ferotge per fer-nos amb el control del regne, que esperàvem amb ànsia l’arribada de la primavera. I és que sabíem que, puntual com sempre, ens portaria unes noves colònies de Setmana Santa per viure conjuntament amb tots els amics i amigues, monitors i monitores de l’Esplai Mainada. Una vegada més, les colònies han començat molt abans d’arribar aquest matí a l’esplai. Ja feia dies que cadascú de nosaltres ho estàvem preparant amb moltes ganes: havíem de buscar el sac de dormir que guardem al fons de l’armari, assegurar-nos que teníem piles de recanvi per a les nostres lots, fer tota la motxilla… Ah! I agafar l’esmorzar i el dinar que ens heu ajudat a preparar just abans de sortir de casa. Ara sí que, amb tot preparat i llest per viure una nova aventura, hem anat arribant a l’esplai, amb la il·lusió de saber que ens esperaria al llarg dels propers quatre dies amb les seves tres nits. Els monitors i monitores ja ens estaven esperant amb gairebé tot preparat, així que només quedava comptar que estiguéssim tots i enfilar el camí que ens havia de portar fins a la casa de colònies de El Puig de Balenyà. En un tres i no res ja estàvem a Sagrera esperant el tren, on hem cantat un munt de cançons acompanyats per la guitarra. Una vegada més, hem aconseguit que tot els vagó s’afegís a la nostra festa. I gairebé sense adonar-nos ja havíem arribat al poble que ens acollirà: Els Hostalets de Balenyà. Amb una breu caminada hem arribat amb un parc amb un gran arbre on, sota la seva ombra, hem esmorzat abans de continuar per un camí enmig del bosc fins a arribar a la casa que ja ens estava esperant. Abans de dinar encara hem tingut temps de jugar una mica pels seus voltants, tot recordant tots els racons que encara recordàvem de la nostra estança l’any passat. Hem pogut comprovar que la senyora Carmeta encara continuava amb la casa de colònies oberta, després que l’ajudéssim a què la pogués mantenir oberta. Sort d’això que ara podrem tornar a allotjar-nos-hi i gaudir de les vistes privilegiades que tenim sobre la plana de Vic. Encara ens estàvem acabant els nostres entrepans que ha aparegut un home del poble per explicar-nos que havia elaborat una nova beguda a partir del raïm de les seves terres i l’estava donant a tastar per tota la comarca. Era un líquid verdós amb un sabor boníssim. Tan de bo que poguéssim portar-vos unes quantes ampolles que tornem cap a casa. Amb la panxa ben plena i sense temps per descansar havia arribat l’hora de descobrir en quina habitació dormiríem i, el més important, si ens tocaria la llitera de dalt o la de sota. Amb aquesta incògnita desvetllada, i més o menys amb tothom satisfet, ara sí que hem pogut descansar una estona, jugar pels voltants de la casa, o cantar unes quantes cançons tots junts. Gairebé sense adornar-nos ha arribat l’hora de berenar, avui unes natilles que ens han servit per agafar forces fins a l’hora de sopar. I no diríeu mai el que ha passat quan hem sortit de la casa… Doncs de sobte han arribat tres personatges amb uns vestits de seguretat blancs i unes mascaretes per informar-nos que la nova beguda que ens havia portat l’home del poble estava contaminada i era possible que, a hores d’ara, ja estiguéssim tots infectats. Per si de cas, ens ha precintat tot el perímetre de la casa i han enganxat un munt de rètols de “perill, zona infectada”. A més a més, ens ha portat un DVD on apareixia un reputat metge, doctor Faraday, que ens informava que podríem estar infectat per la bactèria “Mainococus Estrafalaris”, però havíem d’estar tranquils, perquè era molt infecciosa, però no gaire perillosa. Els ajudants del doctor, ens ha repartit unes cartilles sanitàries que havíem de completar amb les nostres dades mèdiques. Per trobar tota aquesta informació, hauríem de passar un seguit de proves: enganxar un cabell per analitzar l’ADN, buscar el PH de la saliva, proves de coordinació, buscar il·lusions òptiques… Finalment, i amb totes les dades recollides, hem entregat les cartilles als ajudants del doctor Faraday i directes cap a les dutxes. Havia arribat, ara, el moment de rebre la darrera dosi d’energia que ens permetria arribar amb forces fins al final del dia: arròs amb tomàquet, truita de patates amb amanida i un iogurt. Només ham acabat el sopar, els ajudants del doctor Faraday ens han portat una connexió amb directe amb el metge on ens ha confirmat que les totes les proves mèdiques havien donat positiu i que, per tant, tots teníem el “Mainococus Estrafalaris”, però que no ens preocupéssim que ja estava treballant en cercar la cura. I la veritat és que estigueu tranquils, perquè encara no notem cap efecte. Així que sans com una poma hem començat les darrers activitats de nit: els petits han fet  un joc sobre el conte de la princesa i el pèsol, els mitjans i els grans han fet de detectius i les joves hem vist una pel·lícula carregats de crispetes. La nit ha caigut a Balenyà i els estels i la lluna ja regnen en la foscor. Ha arribat el moment de rentar-nos les dents i retrobar-nos amb aquella sensació que només vivim quan estem tots junts de colònies: ficar-nos dins del sac mentre cantem la nostra bonica cançó de bona nit, avui esperant que el “Mainococus Estrafalaris” no faci gaire de les seves i puguem seguir les colònies igual de divertides que les hem començat. Aquesta nit no oblideu de canviar l’hora. Nosaltres, per si de cas, ja l’hem canviat i a les dues de la tarda han passat a ser les tres. Així doncs, la màgia  que només es pot viure en unes colònies ens permetrà poder dormir les mateixes hores de sempre!!! Mares i pares, no patiu que el doctor Faraday i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 

 

DIUMENGE 29 DE MARÇ

Aquest matí ens hem llevat pensant-nos que els símptomes del “Mainococus Estrafalaris” no havia fet estralls en nosaltres, però ràpidament ens hem adonat que això no era així. Mentre ens rentàvem la cara hem pogut comprovar davant del mirall com tots nosaltres teníem unes estranyes taques de colors. I amb la cara ben acolorida hem anat cap al menjador per prendre la primera dosi d’energia del dia: llet, sucs, magdalenes, pa torrat, formatge, llonganissa… Això sí que és un bon esmorzar de diumenge! Havia arribat el moment de retrobar-nos amb tots els estris de neteja que, com ja sabeu, ens acompanyen al llarg de totes les colònies: escombres, baietes, galledes… Estaven iguals que la darrera vegada, i sempre és un plaer comprovar que encara recordem el seu funcionament. En un tres i no res ens hem organitzat i ho hem deixat tot ben net i endreçat: el menjador, els lavabos, les sales, les habitacions… Totes les sales han recobrat la lluentor que tenien ahir quan vam arribar i que esperem mantenir al llarg dels propers dies. Just després dels serveis, i aprofitant que el Miquel Àngel vindria a la tarda a celebrar l’Eucaristia del Diumenge de Rams, hem dut a terme una gimcana on, en cadascuna de les set proves, hem conegut una estació diferent del Via Crucis. I ja de nou tots davant de la casa han tornat a aparèixer els personatges de blanc amb mascaretes i ens han portat un nou DVD del Doctor Faraday, el qual ens avisava que, segurament, notaríem els efectes del “Mainococus Estrafalaris” amb unes taques de colors a la cara. Com si nosaltres això ja no ho sabéssim…! El Doctor Faraday també ens proposava que, per tal de conèixer més sobre el bacteri que s’ha instal·lat a viure al nostres, els petits podien fer un mòbil carregat de bacteris i virus penjant, els mitjans peluixos de llana amb la forma del “Mainococus Estrafalaris”, els grans un estel que podrien fer enlairar per entretenir-se mentre la casa estigui aïllada de la resta del món, finalment, els joves un taller de sabó amb olor de taronja per poder desinfectar-nos i que no s’estengui més la malaltia. Dit i fet, hem acabat de passar el matí entre plàstics, llanes, fustes, cartolines de colors, tisores, motlles… Ha estat un no parar d’anar amunt i avall, per tal de poder tenir-ho tot enllestit abans que no es fes l’hora de dinar, i ha valgut la pena, perquè ho hem acabat tot a temps. I, és clar, amb tanta activitat havíem de recuperar forces, aquest migdia amb una amanida de pasta, tall rodó amb bolets i préssec en almívar. Estava tot boníssim. Ara sí que hem tingut una estona lliure per descansar, jugar pels voltants de la casa o cantar algunes cançons amb la guitarra. Però no gaire, perquè ràpidament han arribat les primeres activitats de la tarda. El Petits hem superat un seguit de proves per poder rescatar el conte de “Jack i la mongetera màgica. Els Mitjans hem fet un munt de jocs tradicionals, però a l’inrevés, on tots la paràvem mentre un s’amagava, jugàvem al voleibol amb els peus… Els Grans hem fet de detectius, per tal d’esbrinar quin personatge havia robat la vacuna, amb quin instrument i lloc d’on l’havia agafat.  Finalment, els Joves havíem d’encertar la resposta de diferents preguntes tot eliminant les respostes incorrectes, però amb molt de compte, perquè si estiràvem la corda corresponent a la resposta correcte… En fi, que les Joves hem acabat empastifades de dalt a baix. Tots els grups ens ho hem passat d’allò més bé, gaudint d’una estona plegats amb els nostres monitors. I gairebé sense adonar-nos ha arribat l’hora de berenar, i hem pogut escollir entre pa amb formatgets o galetes amb xocolata. Alguns de nosaltres no ens hem pogut decidir per una de les dues opcions i hem acabat amb el formatge en una mà i la xocolata a l’altra. I encara no havíem acabat de berenar que hem vist aparèixer la furgoneta del Miquel Àngel, que ha vingut a celebrar l’Eucaristia, on hem après moltes coses noves i hem acabat ballant la cançó de la felicitat. El dia avança i el sol ens regalava els darrers rajos de llum del dia, així que havia arribat l’hora d’anar a cap a les dutxes, ben equipats amb les nostres xancles, tovalloles i sabons. Nets i perfumats hem sortit davant de la casa, a esperar que el sopar estigués a punt, avui verdura, botifarra a la brasa i un flam. I encara dins del menjador ha tornar l’ajudant del Doctor Faraday per portar-nos un nou missatge, on l’investigador ens comunica que ha trobat una possible cura per al “Mainocus Estrafalaris”, una vacuna oral que ens haurem de prendre abans d’anar a dormir. També ens avisa que està en fase de proves, així que no té gaire clar si ens curarà o si patirem alguns efectes secundaris. La nit ja havia caigut del tot a Balenyà, i als voltants de la casa només regnava la foscor. Havia arribat el moment de les darreres activitats del dia: Els Petits hem anat equipats amb les nostres lots a la muntanya per trobar els follets i rescatar el conte de “El sabater i els follets màgics”, els mitjans hem hagut de passar per un túnel on estaven esperant esgarrifoses sorpreses, els Grans hem fet un joc on havíem d’apagar les espelmes dels nostres companys, però mantenint la nostra encesa, i els Joves hem ajudat als monitors a dur a terme l’activitat dels mitjans i també hem rebut alguna que altra sorpresa. Ha estat un dia ple d’activitats, sorpreses i aventures que ens ha deixat ben esgotats, així que amb prou feines hem aconseguit rentar-nos les dents, ficar-nos dins del sac i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. Tindrem efectes secundaris? Guanyarem al “Mainococus Estrafalaris”? Farem demà la tradicional excursió de totes les colònies? Totes aquestes preguntes i moltes d’altres sorpreses encara hauran d’esperar a què un nou dia comenci, un nou dia on el més important serà que, igual que avui, que igual que ahir, tots seguirem junts! Mares i pares, no patiu que la Plana de Vic i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

   

 

 

DILLUNS 30 DE MARÇ

Aquest matí ens hem llevat pensant si la beguda que ens va fer beure ahir a la nit el Doctor Faraday ens hauria fet efecte o si hauria tingut algun efecte secundari. Pensàvem que ja estàvem curats, perquè la veritat és que ens trobàvem d’allò més bé, però al rentar-nos la cara hem tornat a comprovar que el “Mainococus Estrafalaris” encara feia de les seves: estàvem plens de línies de tots colors. Amb el disgust dins del cos, però amb moltes ganes de passar-ho bé, ens hem dirigit cap al menjador. Diuen que aquest és l’àpat més important del dia i ja us podeu ben creure que ens ho hem pres molt seriosament: torrades, cereals, llet, suc, embotit… No ens mancava de res! De tornada a l’entrada de la casa hem fet una dinàmica, per tal de reflexionar sobre totes aquelles coses bones i divertides que estem vivint aquests dies, i valorar la sort que tenim de poder viure-les tots junts. Havia arribat el moment de, com cada dia quan estem de colònies, posar ordre a la casa i a les nostres coses. Uns amb els draps, els altres amb les escombres, les baietes amunt i avall… Avui encara hem anat més ràpids que ahir, i en un tres i no res ja havíem complert amb la nostra cita diària. I encara no havíem tingut temps de reposar-nos de tant d’esforç que ja hem vist com apareixien els ajudants del Dr. Faraday amb un nou DVD a la mà. Quines notícies ens portaria avui? Hauria trobat la solució definitiva per al “Mainococus Estrafalaris”? L’investigador havia estat tota la nit treballant de valent, ja que està molt preocupat pel nostre estat de salut i no li agradaria pas que tornéssim a casa ple de taques blaves o amb cap altre símptoma. Semblava ser que la nit sense dormir havia donat resultat, ja que creia saber quina era la molècula que servia per destruir al bacteri. Aquesta molècula només es troba en una planta molt estranya i poc abundant dins del territori català. Casualment, al cim més alt que es veu des de la casa, sembla ser que s’hi pot trobar una de ben grossa. Així doncs, el Doctor Faraday ens ha encoratjat a fer tot el possible per trobar la planta i desfer-nos de la infecció. No ens ho hem pensat ni un moment i, ràpidament, ens hem posat en marxa: cantimplores, gorres, motxilles, bambes… Ah! I la senyora de la casa, que també està molt preocupada per nosaltres, ens ha preparat una bossa amb aigua, entrepans i una poma! Ara sí que ho teníem preparat per disposar-nos a fer el cim del Roc Gros. No us penseu pas que el camí ha estat fàcil: pedres que ens tallaven el camí, plantes ferotges que ens barraven el pas, tolls d’aigua impossibles de superar, pendents gairebé verticals… Però la nostra voluntat era màxima i amb molt d’esforç finalment em aconseguit coronar el Roc Gros, però… On estava la planta? Hem buscar per aquí per allà, però res de res, ni rastre de la planta. El desànim s’ha apoderat de tots nosaltres i ja estàvem disposats a tornar cap a la casa quan, de sobte, davant dels nostres ulls ha aparegut la planta més bonica que hem vist mai, d’un color rosat intens i amb les seves flors obertes com cap d’altra del seu voltant. Quina alegria! La nostra cura cada vegada estava més a prop. I a sobre, des del cim, hem pogut gaudir de les millors vistes possibles de la plana de Vic. Tanta emoció ens ha fet venir molta gana, així que havia arribat el moment de buscar els entrepans d’entre totes les coses que portàvem a les nostres motxilles. Estaven boníssims!!! I carregats d’energia hem emprès el camí de tornada cap a la casa. Amb tants camins i trencalls més d’una vegada hem estat apunt de perdre’ns, però la nostra memòria ha funcionat perfectament i a mitja tarda la casa de El Puig ha tornat a aparèixer davant dels nostres ulls. A la portar ja ens estava esperant l’ajudant del Doctor Faraday amb impaciència per saber el resultat de la nostra recerca. Ell també s’ha emportat una gran sorpresa quan ha comprovat que la planta venia amb nosaltres. No hi havia temps per perdre si volíem obtenir la cura abans de tornar demà cap a casa, així que ràpidament se l’ha emportat per donar-li a l’investigador. El camí de tornada també ha estat dur, així que avui ens mereixíem un bon berenar: pa amb xocolata. La tarda ha avançat mentre els Petits fèiem bombolles de sabó gegants, els Mitjans jocs diversos, els Grans hem fet volar els estels que havíem fet ahir i les Joves hem fet polseres de fil. Tot molt tranquil fins que ha arribat l’hora de la dutxa, que avui hem agraït més que mai, després de la dura caminada. Era el torn, ara, del darrer sopar d’aquestes colònies: sopa, hamburguesa amb amanida i un iogurt. No s’escoltava altra tema de conversa a la taula que si el Doctor Faraday podria trobar el r“Mainococus Estrafalaris”emei gràcies a la nostra planta i vèncer al “Mainococus Estrafalaris”. I encara estàvem netejant les taules, que hem vist aparèixer pel camí de la casa un dels misteriosos personatges de blanc, però avui no era cap ajudant de l’investigador, sinó que es tractava del propi Doctor Faraday en persona! Esperem que porti bones notícies… I així ha estat, ja que ens ha fet saber que creia haver trobat el remei i ens ha repartit a tots una dolça beguda del mateix color que la planta. Sense temps per perdre, ha connectat el seu detector de “Mainococus Estrafalaris” i hem anat introduint el dit. Un a un, totes les anàlisis han donat negatiu i una immensa alegria s’ha apoderat de les nostres colònies. Per celebrar-ho, hem fet una gran festa que ha durat fins a altes hores de la matinada, fins que, a poc a poc, la son i el cansament s’han apoderat de nosaltres. Sans i estalvis, i per darrera vegada aquestes colònies, ens hem rentat les dents, ens hem ficat dins del sac i hem cantat la nostra bonica cançó de bona nit. Demà deixàrem enrere una altra aventura. Demà el “Mainococus Estrafalaris” serà història per sempre, però no ens volem oblidar de totes aquelles persones del món que, per desgràcia, no pateixen malalties “màgiques” com la viscuda per nosaltres aquests dies, i molt especialment de tots aquells infants d’arreu que no poden accedir als medicament. És tasca de tots contribuir a què l’única malaltia infantil que es propagui sigui la que causa el “Mainococus Estrafalaris”. Ah! I recordeu que demà quan tornem a casa quedaran poc mes de tres mesos per tornar a començar una nova aventura tot plegats! Mares i pares, no patiu que el “Mainococus Estrafalaris” i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!