DIUMENGE 19 DE JULIOL

DIA 0: BARCELONA – SARRIA

Sempre havíem escoltat les històries i anècdotes que excompanys i monitors ens explicaven sobre el Camino de Santiago: la gent que es coneix, la convivència amb els amics, el pop, dormir en poliesportius… Durant molt de temps ens hem imaginat com deuria ser aquesta experiència i quan seria el moment en què nosaltres la viuríem. I finalment, avui ha arribat el gran moment, avui ens toca a nosaltres escriure una altra pàgina de la història de l’Esplai Mainada, la pàgina del tercer “Camino”. Per a tots seran uns dies molt especials: uns l’havíem fet com a nens i ara som monitors, altres seguim com a monitors després dels vuit anys que ens separen de la primera vegada, altres som nous a l’esplai, però tenim la mateixa força i il·lusió que la resta i, finalment, el  grup de Joves que hem esperat pacientment el nostre torn. Ara toca descansar per al dia de demà, tot i que serà difícil, perquè estem molt emocionats i volem viure cada moment amb intensitat i sense perdre’ns res. Encara esperarem que el cansament s’apoderi de nosaltres i que la tremolor del tren que ens acompanyarà durant més de dotze hores ens faci recordar, mentre intentem agafar el son, que ja no hi ha volta enrere, que el “Camino de Santiago 2015” ja ha començat!!! Mares i pares, no patiu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!

 

 

DILLUNS 20 DE JULIOL

DIA 1: SARRIA – FERREIROS

Després de més de dotze hores de viatge, finalment, a les 9:20 hem trepitjat terres gallegues. El tren ens ha deixat puntual a l’estació de Sarria, punt d’inici del nostre pelegrinatge a Santiago. Ara ens quedaven aproximadament uns 112 quilòmetres abans d’arribar al nostre destí: la Catedral de Santiago. El viatge en tren ha anat molt bé, tot i que, evidentment, no ha estat exactament el mateix que dormir al nostre llit, així que només arribar, i mentre els monitors acabaven de fer les darreres gestions, hem pogut esmorzar i descansar una estoneta més. Ara sí que ja estàvem del tot preparats per fer front a la primera etapa, els 14 quilòmetres que separen Sarria de Ferreiros. El primer tram ens ha conduït fins a Barbadelo, indret on se’ns ha fet l’hora de dinar els entrepans i carmanyoles que ens vau preparar abans de sortir de casa. Hem agraït aquest descans, perquè feia molta calor i amb les nostres primeres passes del camí havíem d’acostumar els nostres cossos a tot el que estava per venir. Amb les forces i els ànims del tot recuperats, hem emprès el darrer tram de la nostra etapa, entre camins, rierols, ponts de pedra i cases aïllades. Avui se’ns ha fet una mica tard i hem arribat a Ferreiros a les 8 de la tarda tocades. Sempre ens han explicat que dormiríem en algun poliesportiu amb les màrfegues al terra, però avui hem tingut la primera gran sorpresa al veure que dormiríem tots junts en l’habitació d’un alberg, amb les seves lliteres i matalassos inclosos. Tot i això, els monitors ja ens han avisat que no ens fem gaires il·lusions, perquè demà s’acabaran aquestes comoditats. Després d’escollir cadascú el llit on passarem la nit hem viscut una de les dutxes que millors hem rebut a la nostra vida. El sol ha començat a caure sobre el cel de Galícia, aproximadament una hora més tard que a Catalunya, fet que indicava que havia arribat l’hora de sopar, avui puré de patates, frankfurts i una gelatina de maduixa. Encara ens ha quedat temps per fer una activitat, on ens hem dividit en tres grups i cadascun d’ells ens havíem de fer la nostra bandera identificadora del “Mainada Espress” que viurem durant aquests dies i que ja us anirem explicant. Avui hem començat a aprendre el valor de les petites coses: una dutxa calenta, un llit amb matalàs, un puré amb els amics. Avui hem començat a ser conscients que només podrem arribar fins al final si fins al final arribem tots. Avui hem començat a fer camí tots junts, i junts seguirem demà quan la lluna i els estels que ens acompanyen donin pas a un nou dia clar. Mares i pares, no patiu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!

 

 

DIMARTS 21 DE JULIOL

DIA 2: FERREIROS – PORTOMARÍN

Aquest matí el despertador ha sonat puntual a les 8:30. Des que ens hem llevat, el pas dels pelegrins més matiners ha estat constant davant del nostre alberg i alguns, fins i tot, ja havien caminat des del mateix lloc on vam començar nosaltres ahir. Hem vist clar que no podíem ser menys, així que després de carregar-nos d’energia amb un bon esmorzar hem començat a recórrer els 9 quilòmetres que separaven Ferreiros de Portomarín. Ha estat una etapa curta, però no per això menys important, un tram que ens ha permès seguir preparant-nos pels dies que seran més durs i que encara estan per venir. Ens ho hem pres sense pressa, però sense pausa, gaudint dels amics i dels paisatges que, pas a pas, ens va regalant el camí, que ens va oferint Galícia. Gairebé sense adornar-nos ha aparegut davant nostre el riu Miño, que ens donava la benvinguda al poble de Portomarín. Després d’una breu passejada pel poble ens hem instal·lat en una plaça que ens ha servit com a base per a la resta d’activitats del dia, abans de poder entrar a l’alberg que ens acollirà aquesta nit. Perquè sí, aquesta nit tornarem a dormir en un llit amb matalàs, tot i que ja ens han avisat que no ens acostumem que el més dur està per venir. L’etapa ha estat curta, però no per això mancada d’esforç, així que hem recuperat forces amb una amanida freda de llenties i una poma. La tarda ens ha portat un joc amb què hem aconseguit cadascú de nosaltres un cançoner amb un diari per poder anar anotant les nostres vivències i experiències i una carpeta on poder anar recollint tots aquells papers, informacions o records que el camí ens vagi deixant. Ja instal·lats a l’alberg hem tingut una altra sorpresa: la piscina del poble que ens acull ens estava esperant per fer-nos passar la calor que, tot i no ser tan intensa com a Santa Coloma, també ens persegueix amb força. Cap a les vuit del vespre hem retornat a la plaça per començar a fer el sopar, aquesta nit espaguetis amb tomàquet que ens han servit per poder arribar fins al final de la jornada. Després de xerrar tots junts una estoneta i de llegir els vostres missatges, hem tornat cap a l’alberg, per tal d’aprofitar el màxim possible el luxe de poder dormir en un llit. Els monitors ja ens han avisat que recuperem totes les nostres forces, perquè demà la cosa ja es posa seriosa i farem l’etapa més llarga de tot el camí, els 22 quilòmetres que ara ens separen de Palas de Rei. Això mereixerà llevar-se a les 6:30 i caminar durant tot el dia. Tot i això, marxem a dormir amb la il·lusió de saber que el nou dia ens portarà noves experiències i, tot i que sabem que serà dur, sempre tindrem als nostres amics al costat, perquè junts podrem arribar més lluny! I tingueu per segur que junts seguirem fins al dia en què la Catedral de Santiago aparegui davant nostre. Mares i pares, no patiu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!

 

 

DIMECRES 22 DE JULIOL

DIA 3: PORTOMARÍN – PALAS DE REI

Avui el dia ha començat abans que sortís el sol, a les 6:30 del matí. Tot i això hem pogut comprovar que sempre hi haurà algun pelegrí que matinarà més que nosaltres, perquè ja els veiem passar per les finestres de la nostra habitació. Després de plegar els sacs, guardar la roba i rentar-nos la cara, ens estava esperant l’esmorzar que ens ha donat la primera dosi d’energia del dia. I la veritat és que avui la necessitàvem més que mai, ja que, com recordareu, ens tocava fer front a l’etapa més llarga d’aquest camí, la que separava Portomarín de Palas de Rei, 22 quilòmetres que només pensar en ells ja ens feien assaltar tots els dubtes de si seríem capaços. Però com que el millor no és pensar-hi gaire per no fer-se enrere, ràpidament ens hem posat a caminar. Les primeres passes encara ens han portat diferents vistes de Portomarín, abans de deixar el poble enrere, tot creuant un pont de pedra sobre el riu Miño. El primer tram del camí ens ha conduït a través bosc, amb una petita pujada inclosa que ens ha mostrat la duresa de la travessa. Sort que no gaire més enllà hem pogut descansar un quart d’hora en unes taules de pedra, on hem pogut beure aigua i conèixer a dos nois andalusos que ens han acompanyat bona part de la jornada i amb qui hem pogut compartir conversa. El dia ha seguit avançant entre camins de muntanya i amb diversos creuaments de la carretera nacional. Diverses parades en han servit per beure aigua, recuperar forces i segellar les credencials que ens acrediten com a pelegrins. Sense adornar-nos i uns quilòmetres després de fer-nos la fotografia de rigor davant del rètol d’entrada al poble de Ligonde, tapant el “de”, hem arribat a Eirexe, on hem dinat sobre un prat uns entrepans en companyia dels nostres nous amics andalusos. Aquí ha estat on ens hem acomiadat d’ells per continuar el nostre tram vespertí, els 8 quilòmetres que encara ens separaven de Palas de Rei. Els peus ja notaven l’esforç de cada passa, però sabíem que l’única opció era continuar fins arribar al nostre destí. Cançons, acudits i moltes converses amb uns i altres ens han servit per animar-nos a continuar fins que, finalment, Palas de Rei ha aparegut davant dels nostres ulls. Ha estat una de les visions més esperades, perquè demostrava que un vegada més ho havíem aconseguit. Aquesta nit ens acollirà el poliesportiu municipal, on ens hem pogut dutxar i recuperar forces amb un bon sopar: arròs amb tomàquet, hamburguesa amb patates fregides i un iogurt. La nit ha començat a caure sobre Galícia, mentre xerràvem una estona tots junts sobre aquesta etapa que hem aconseguit assolir amb èxit. Com que compartim espai amb altre grups, en silenci hem agafat cadascú un matalàs i ens hem disposat a passar una reparadora nit a l’espera de totes les sorpreses i vivències que ens portarà el nou dia. Onze joves i sis monitors vam començar el camí, i disset persones seguim endavant. No dubteu que junts seguirem per viure l’aventura de les nostres vides. Mares i pares, no patiu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!

 

 

DIJOUS 23 DE JULIOL

DIA 4: PALAS DE REI

Aquest matí ens hem pres el luxe de llevar-nos molt més tard que ahir, a les 8:30. Encara haguéssim seguit dormint una estona més, però una senyora escombra en mà ens ha convidat molt amablement a deixar la pista, perquè els infants del poble havien de fer el seu casal d’estiu. Sort que ens han deixat les grades per deixar les motxilles i acabar de vestir-nos. Com ja deveu d’imaginar, després de l dura etapa d’ahir, hem decidit prendre’ns ja el dia de decans i no caminar per poder-nos recuperar del tot. Tot i això, ha estat un dia que, com veureu, hem aprofitat per fer moltes coses. Després d’esmorzar hem tenyit les samarretes blanques que vam portar de casa i que un altre dia pintarem. Ja veureu que guapos tornem a casa tots vestits iguals! A continuació ha arribat el torn de les obligacions, rentar la roba, encara que nosaltres ens ho sabem passar molt bé i qualsevol excusa ens serveix per muntar una festa. Aigua per aquí i detergent per allà hem fet el que hem pogut, suficient com a mínim per poder tornar-nos a posar la roba una vegada més abans d’arribar a casa. Entre unes coses i altres se’ns han fet ben bé les dotze del migdia, moment de començar la següent activitat del dia. En aquesta ocasió, els monitors han repartit a cadascun dels tres grups en què estem dividits un dossier amb un munt de pàgines a completar: preguntes sobre el Camino i sobre Galícia, altres sobre cultura general, unes endevinalles i jocs d’enginy i, finalment, deu objectes a trobar i portar. A quina alçada es troba Melide? Quantes comarques formen Galícia? Quina és la capital de Pakistan? D’on podríem treure un poema escrit en gallec, el pinyol de tres olives, un diari publicat la setmana passada… Quina feinada! Qualsevol persona que passava pel carrer ha estat objecte de les nostres ànsies de cultura. Bars, albergs i, fins i tot, la biblioteca ja coneixen a tots els Joves de l’Esplai Mainada. L’activitat duraria fins a les 16:00, tot i que a les 14:00 havíem d’estar a la plaça del poble per rebre el nostre kit de supervivència: una barra de pa, un paquet de macarrons, un bric de tomàquet, una llauna de mandonguilles i un coco. Però… Què faríem amb tot allò si no teníem fogonet, ni obrellaunes, ni plats, ni res!!! Doncs o us preocupeu, perquè som uns nois molt apanyats i hem aconseguit dinar d’allò més bé. L’hospitalitat dels habitants dels pobles per on passa el camí és més que coneguda i a nosaltres tampoc ens han fallat. Uns ens han bullit els macarrons, altres ens han escalfat les mandonguilles i, fins i tot, ens han deixat martells per obrir els cocos. Amb la panxa ben plena, hem comprovat totes les respostes del dossier i els objectes a portar. La veritat és que no ho hem fet gens malament i, si més no, ens ha servit per conèixer un munt de coses més que no sabíem sobre la terra que ens acull. Abans de tornar cap al poliesportiu on tornarem a passar la nit, hem passat pel súper a comprar el berenar i el sopar. Ben dutxadets i recuperat el nostre aspectes net i perfumat hem estès les samarretes que encara s’estaven tenyint i ens hem disposat a preparar el sopar, aquesta nit sopa, pollastre i un flam. La nit ha caigut sobre Palas de Rei, així que ja només ens ha quedat temps per fer un joc per trobar la nostra parella ideal, xerrar un estoneta sobre com ha anat el dia i ficar-nos dins del sac. Aquesta nit tornarem a dormir en el quilòmetre 66,2 del camí, però un dia més a prop del nostre destí. La sortida del sol ens portarà una nova etapa, una nova oportunitat de conèixer gent, gaudir del paisatge i compartir amb els amics. Mares i pares, no patiu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!

 

 

DIVENDRES 24 DE JULIOL

DIA 5: PALAS DE REI – MELIDE

Aquest matí, ja des d’abans de llevar-nos, hem tingut la constatació més absoluta que estàvem a Galícia, ja que la pluja s’escoltava amb força fora del poliesportiu de Palas de Rei. Era un dia trist, gris, però el camí també és això i ja ens hem ocupat nosaltres d’omplir-lo d’alegria i de colors. Amb les motxilles fetes i després d’esmorzar, ens hem equipat amb les nostres capelines, disposts a recórrer els 15 quilòmetres que en separaven del nostre destí, Melide, capital gallega del pop. Al principi ens ha costat una mica aclimatar-nos a la pluja fina, típica d’aquest territori, però ràpidament ens hem adonat que això no ens detindria i, pas a pas, hem avançat entre boscos, camins i carreteres. No us penseu que tota l’estona hem caminat sota l’aigua, perquè també hi ha hagut trams que el temps ens ha donat una treva i hem aprofitat per anar més de presa. Un parell de parades han servit per recuperar forces i prendre alguna beguda que ens han portat el monitors. Avui hem creuat més d’un rierol sobre ponts de pedra i hem travessat nombrosos poblets, on hem signat la credencial que ens acredita com a pelegrins. Una breu caminada pel polígon industrial de Melide, paral·lel a la carretea nacional, ens ha portat fins al bell mig del seu carrer principal. Directament hem anat cap a l’alberg, on hem trobat lloc per poder passar la nit. Evidentment, el primer que hem fet i amb moltes ganes, ha estat dutxar-nos i dinar, avui pollastre a l’ast. La tarda ens ha portat una de les millors migdiades de les nostres vides, una d’aquelles que gairebé es confon amb la nit, però amb força de voluntat ens hem sobreposat al cansament per aprofitar cada moment que ens queda en aquest bonic poble que ens acull. Cap les 19:00 el Miquel Àngel ha celebrat l’Eucaristia en una ermita al costat de l’Església, moment que hem pogut aprofitar per reflexionar sobre totes aquelles coses que ens està aportant fer el camí. I quan la nit ha començat a caure hem tingut l’esperada sorpresa del dia: anar a un dels llocs més coneguts de Melide a sopar. Ha estat aquí on hem pogut tastar la vertadera gastronomia gallega: empanada, pop… Gairebé tot ja havíem menjat pop abans, però hem coincidit que mai com avui, perquè no és només el fet de l’àpat, sinó el lloc, la companyia i el moment. Una breu passejada nocturna amb un gelat a la mà ha posat el punt i final a una gran jornada que ens ha ensenyat que el més important no és com es comença, sinó com s’acaba. I el dia d’avui no podia acabar millor que xerrant amb els companys i monitors sobre tot el que hem viscut un dia més, un dia molt especial hom hem superat l’equador de la nostra ruta i hem passat de la província de Lugo a la de A Coruña. El nostre objectiu cada vegada està més a tocar i, el més important és que demà, plogui o faci sol, seguirem tots junts. Mares i pares, no patiu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!

 

 

DISSABTE 25 DE JULIOL

DIA 6: MELIDE – ARZUA

Avui ens hem llevat  les 7 en punt del matí, perquè al dormir en un alberg havíem de ser fora a les 8. Amb més il·lusió que cansament hem esmorzat per agafar les forces que necessitàvem per fer front a l’etapa de 15 quilòmetres que separa Melide d’Arzua. El camí ha transcorregut entre boscos, prats i alguna que altre pujada que ens ha fet recordar la duresa de l travessa. A mig matí, ha aparegut el Miquel Àngel amb el nostre cotxe de suport per donar-nos aigua i un entrepà de formatge. Ah! I hem fet venir amunt els ànims amb alguna que altra cançó que hem cantat i ballat amb les finestretes baixades, mentre els pelegrins que passaven es contagiaven de la nostra alegri. Finalment, i després de passar per un munt de poblets aïllats formats per quatre cases i algunes gallines i vaques que ens anaven donant la benvinguda, hem arribat als afores d’Arzua. Però abans de trobar-nos amb el poliesportiu que ens acollirà aqueta nit, encara havíem de caminar un llarg tram, paral·lel a la carretera nacional 540 que ens ha portat fins al centre del poble. I d’aquí, ara ja amb la vista posada en el menjar, hem enfilat el darrer carrer abans d’arribar al desitjat poliesportiu, al qual no es podia entrar fins a les 17:00. Així doncs, ens hem instal·lat en una gespa propera i hem menjat un boníssim entrepà de llonganissa, seguit d’una migdiada a l’ombra dels arbres. A mesura que ens hem anat despertant de la nostra merescuda letargia, ens hem dutxat i hem recuperat el nostre aspecte habitual. Al poliesportiu hi ha també altres grups de pelegrins i hem pogut cantar algunes cançons en català amb un grup de joves de Jaén, per després escoltar unes cançons andaluses. El dia avançava, però com que el poliesportiu queda una mica lluny del centre, encara no havíem pogut veure gairebé res del poble, més enllà de la caminada pel carrer principal quan hem arribat. És per això que ens hem dirigit fins a la plaça d’Arzua per fer una activitat que ens ha permès conèixer un munt de llocs del poble famós pel seu formatge. Els monitors han donat a cadascun dels tres grups un telèfon mòbil, la qual cosa ha produït moments d’intensa emoció i nostàlgia entre nosaltres. Tot i això, ens han deixat ben clar que només servirien per dur a terme la tasca que ens estaven a punt d’encomanar. En el moment indicat rebríem un missatge amb un indret del poble, el qual hauríem de trobar, fotografiar i enviar la prova. D’aquesta manera rebríem un missatge amb el següent punt d’interès a visitar. I així, hem recorregut tot el poble fins que hm aconseguit fer totes les fotografies. Els tres grups hem arribat fins al final, però només un ha estat el més ràpid. Si un dia feu el camí, no patiu que us podrem guiar per tots els racons d’Arzua. De tornada al poliesportiu hem fet el sopar, avui amanida d’arròs, frankfurts i una peça de fruita. La nit ja havia caigut sobre el cel de Galícia, així que amb prou feines ens ha quedat temps per xerrar un estoneta, posar-nos el pijama i ficar-nos dins del sac. Aquesta nit dormirem a 38 quilòmetres de la Catedral de Santiago, el nostre objectiu final, 38 quilòmetres per seguir fent camí plegats. Mares i pares, no patiu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!

 

 

DIUMENGE 26 DE JULIOL

DIA 7: ARZUA – PEDROUZO

Aquest matí, una vegada més, ens hem llevat  les 7 en punt del matí. La veritat és que cada dia ens costa una mica més, perquè el pas del camí està començant a deixar empremta en els nostres cossos, però, com sempre, la il·lusió per complir el nostre objectiu s’ha sobreposat. Després de recollir els sacs i enllestir les motxilles hem esmorzat llet i cereals, que ens han permès agafar l’energia necessària per recórrer la segon etapa més llarga de la nostra travessa, els 20 quilòmetres que separaven Arzua de Pedrouzo. El primer tram ens ha portat a fer una breu passejada per Arzua, que s’ha acomiadat de nosaltres, tot esperant veure’ns ben aviat. Els boscos i els prats s’han seguit alternant en els següents quilòmetres, i la pluja gallega també ha fet acte de presència l’estona suficient per obligar-nos a treure les nostres capelines i fundes per a les motxilles. Quan hem passat pel poble de Salceda, hem agafat forces amb unes galetes i xocolata. A continuació, el recorregut ens ha portat novament a recórrer camins paral·lels a la carretera nacional 540, fins arribar a Santa Irene on hem dinat un entrepà de fuet que ens ha fet recordar la nostra terra. Sota una porxada hem fet una breu migdiada que ens ha permès recuperar les forces per fer front a l’escassa distància que ara ens separava del final de l’etapa, el poliesportiu de Pedrouzo que ens acollirà aqueta nit. L’etapa ha estat llarga i amb tot hem arribat cap a les 7 de la tarda amb més ganes que mai de dutxar-nos i descansar, però poc, perquè sense temps que perdre ja tocava fer el sopar, aquesta nit espaguetis a la carbonara i una pera, sempre acompanyat del boníssim pa gallec que trobarem a faltar quan arribem a casa. La nit ha començat a caure sobre el cel de Pedrouzo, així que després d’explicar algunes històries de misteri sobre Galícia i xerrar un estona, ens hem ficat dins del sac per compartir la nit amb els altres grups que, com nosaltres, estan fent el camí i que van coincidint amb nosaltres dia rere dia. Sabem que cada vegada tenim més a prop la Catedral de Santiago i que demà dormirem a escassos 5 quilòmetres d’ella. També sabem que demà, com ahir, com avui, seguirem caminant junts. Mares i pares, no patiu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!

 

 

DILLUNS 27 DE JULIOL

DIA 8: PEDROUZO – MONTE DO GOZO

Avui ens hem tornat a llevar a les 7 del matí, així que ja estem més que acostumats a aquest horari. Al nostre ritme, com sempre, hem plegat els sacs i hem fet les motxilles abans d’esmorzar llet i cereals. Amb tot, també com sempre, se’ns han fet més de les 9, però com que el més important no és córrer, sinó gaudir del camí i dels amics, ens hem disposat a cobrir la penúltima etapa de la nostra travessa, els 15 quilòmetres que separen Pedrouzo de Monte do Gozo. El primer tram ha transcorregut entre frondosos boscos humits amb més pujades que baixades. I així hem continuat fins arribar a Lavacolla, poble on se situa l’aeroport de Santiago i el qual hem vorejat. Davant l’escala de l’església d’aquesta localitat hem recuperat forces amb un entrepà de crema de xocolata i unes galetes. El següent tram no ha estat el més bonic del camí, però cada pas compta i és necessari, així que mb el mateix bon humor hem caminat pels afores de Santiago, tot passant per la televisió de Galícia i la delegació de la televisió espanyola. Val a dir que és un tros de camí bastant feixuc, perquè és camina sobre asfalt i el final de cada pujada dóna lloc a una altra pujada encara més pronunciada. Sabíem que el nostre objectiu diari estava a prop, així que no hem defallit i gairebé sense adonar-nos ens hem topat al l’ermita de Sant Marcos, que dóna la benvinguda al Monte do Gozo, on s’ubica l’alberg de pelegrins més gran que qualsevol altre que hem estat i que, segurament, estarem mai. Un munt de pavellons i habitacions ens acolliran aquesta nit, de les quals dues seran ocupades per nosaltres. Després d’instal·lar-nos ens hem recuperat l’energia gastada durant l’etapa amb una bona amanida de pasta i un flam d’ou. Una migdiada reparadora ens ha permès fer front a la resta de la tarda i acabar de pintar les samarretes que, si ho recordeu, ja havíem tenyit a Palas de Rei. El sopar ens ha portat una altra sorpresa, un menjar una mica especial que res tenia que envejar a les pizzes que hem vist que passaven davant nostre, però que, tot i les nostre súpliques, no s’aturaven. Les truites de patates i el pa amb tomàquet i pernil estava boníssim i ens ha fet sentir una mica més a prop de la nostra terra, malgrat la distància que ens separa. Com cada vespre, la nit no ha caigut sobre Galícia fins gairebé les onze, moment en què hem fet un joc de preguntes i hem xerrat una estona sobre el dia que acaba. Demà serà un dia ple d’emocions i records, un dia que de ben segur conservarem per sempre. El volem viure amb tota la intensitat que mereix i és per això que hm de descansar el millor que puguem avui que ens hem retrobat amb un llit. Mares i pares, no patiu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!

 

 

DIMARTS 28 DE JULIOL

DIA 9: MONTE DO GOZO – SANTIAGO

Aquest matí ens hem tornat a llevar a les 7, però amb la il·lusió de saber que per fi arribaríem al nostre destí. Només ens separaven 5 quilòmetres de la Plaça de l’Obradoiro, els 5 darrers quilòmetres abans de viure l’entrada a la Catedral de Santiago, moment que hem imaginat moltes vegades i que aquells qui l’han viscut anteriorment ens han dit que era màgic i únic. Tan sols 5 quilòmetres per demostrar-nos que hem estat capaços de recórrer 112 amb la suor dels nostres fronts i el patiment dels nostres peus. Així doncs, hem plegat els sacs, hem preparat les motxilles i hem esmorzat abans de començar la darrera etapa del camí. El primer tram ens ha fet descendir el Monte do Gozo, tot just abans d’entrar a la ciutat de Santiago per fer una passejada d’uns tres quilòmetres a través dels seus carrers. La motxilla ja no ens pesava, sinó tots els records i moments que ara ens venien la ment, mentre recorríem els últims metres pels carrerons del casc antic. Finalment, i tots junts, a les 10:30 del matí el so d’una gaita ens ha donat la benvinguda a la Plaça de l’Obradoiro, on la Catedral de Santiago ha estat testimoni de la nostra felicitat entre petons i abraçades. Només després de prendre consciència del lloc on estàvem hem fet la corresponent cua per recollir la nostra Compostel·la, diploma que acredita la peregrinació a Santiago. A continuació hem entrat a la Catedral per assistir a la Missa dels Pelegrins que ha concelebrat el Miquel Àngel. Hem tingut la sort de poder viure l’experiència de veure el Botafumeiro voltant amunt i avall sota el sostre de la Catedral. De nou a la Plaça de l’Obradoiro hem dinat productes típics gallecs: empanada, formatge, xoriço i de postres… Tarta de Santiago!!! Amb la panxa ben plena ens hem dirigit cap a l’hostal on passarem les dues darreres nits de la nostra aventura i des d’on hi ha unes magnífiques vistes a la Catedral. Després de dutxar-nos i sense temps per perdre, hem tornat a la Plaça de l’Obradoiro per dur a terme una gimcana fotogràfica. Els monitors ens han donat una càmera de fotografia de carret a cadascun dels tres grups i ens han proposat el títol de vint imatges que havíem de plasmar i que recollissin l’essència de l’esplai i de Santiago, el Camino o Galícia. Demà podrem apreciar el resultat del nostre art i escollir les vint imatges guanyadores. Amb tanta activitat se’ns ha fet l’hora de sopar i, com que el dia d’avui ha estat molt especial, el sopar havia d’estar a l’alçada. Els monitors ens han portat a un restaurant del centre de la ciutat a menjar la millor truita de patates de Santiago, pimientos del Padrón, més empanada gallega, raxo i lacón. El dia no podia acabar millor que felicitant al Roger que avui fa anys al compàs de les campanades de la Catedral que marcaven les 12! Avui somiarem amb tot el que hem viscut i que aquests relats no han pogut recollir, en tot allò que ja tenim ganes d’explicar-vos quan tornem a casa.

 

 

Asseguts a la porxada que voreja la Plaça de l’Obradoiro, just davant de la Catedral de Santiago, recordem Sarria que ens va veure arribar, la primera nit a Ferreiros, la piscina de Portomarín, l’hospitalitat de la gent que ens va ajudar a dinar a Palas de Rei, el pop de Melide, el formatge d’Arzua, el cansament de Pedrouzo o el retrobament amb el llit al Monte do Gozo. Recordem tota la gent que hem anat coneixent al llarg del camí i amb qui hem compartit moments: andalusos, asturians, italians… Avui recordem totes les anècdotes, vivències i experiències que hem anat recollint amb cada pas del camí i que ja són nostres per a sempre. Només ara som capaços de veure que el més important no ha estat arribar, sinó el camí recorregut. Junts vam començar i junts acabem aquesta aventura. Demà encara tindrem temps de fer turisme per Santiago, abans que demà passat tornem cap a casa. El camí de Santiago ens ha portat fins aquí i ara els nostres camins se separaran amb el desig, la il·lusió i l’esperança que ben aviat es tornaran a creuar. Segur que Sant Jaume seguirà vetllant per tots nosaltres i per vosaltres també. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!

 

 

 

Avui acabem un camí, el que ens ha portat fins a Santiago, alhora que posem punt i final a un altre curs. Ha estat un curs on hem rigut, hem plorat, hem viscut junts i hem crescut. Avui els monitors que hem tingut la sort i l’honor de poder viure aquesta aventura, així com la resta de monitors i monitores que, tot i no haver vingut també hem col·laborat per fer-la possible, us volem donar les gràcies, mares i pares, per la confiança que ens dipositeu any rere any. Un curs sempre acaba, perquè en pugui començar un altre, així que molt bon estiu i fins a l’octubre!!!