DISSABTE 24 DE MARÇ

Un any més, i ja en van uns quants, la primavera ens porta unes noves colònies de Setmana Santa. Els que no ens ha portat la primavera aquesta vegada ha estat el bon temps. Però no ens avancem i anem a pams… Lluny ens queden ja les passades colònies d’estiu, si ho recordeu, unes colònies de rècord. Però com que el nostre esplai vol seguir acumulant colònies en el nostre particular rècord de diversió, aprenentatge, companyonia i moltes coses més, avui hem començat una nova aventura. Realment les colònies van començar fa dies, quan vam rebre a les nostres bústies de casa una misteriosa carta que ens notificava que havíem estat admesos a l’Escola de Màgia Frishkett. Una Escola de Màgia??? Després de dies d’intriga, ahir només ens quedava preparar les motxilles, els entrepans, comprovar les piles de les nostres lots… En fi, tots els preparatius que calen, per tal que unes colònies siguin, com sempre, perfectes. Quan ens hem llevat ens hem adonat ràpidament que el sol no seria pas el protagonista del nostre primer dia d’aventura, però poc ens ha importat, perquè el bon temps depèn de nosaltres i no del cel. Així que amb el nostre millor somriure i, això sí, sota la pluja, hem anat arribant a l’esplai on ja ens esperaven els monitors. Tots esperàvem impacients l’arribada de l’autocar que ens havia de portar fins al nostre destí, però sorprenentment no ha estat així. La porta de l’esplai s’havia convertit en l’entrada a l’andana 9 ¾ d’una misteriosa estació, on ja ens estava esperant un tren que feia el seu recorregut sense necessitat de vies. Ha estat ara quan ens hem acomiadat de vosaltres, mentre aguantàveu estoicament els paraigües, perquè no ens mulléssim. No us penseu que ens ha estat fàcil deixar-vos sota la pluja mentre nosaltres enfilàvem el camí cap al poble que ja ens acull en aquesta aventura, Cantonigròs. La baixada del tren ha estat com la pujada, però sense vosaltres i amb els monitors aguantant motxilles, paquets i paraigües com podien. A algun d’ells semblava que li sortirien braços extres per poder amb tot. Com que la pluja no parava i, no només això, sinó que s’alternava amb algun que altre discret floc de neu, hem deixat les motxilles a l’entrada de la casa i hem anat cap a una sala on hem esmorzat i jugat una estona, mentre els monitors anaven traginant tots els trastos que han portat. Bé, no us volem enganyar i us hem de confessar que, en algun moment que els flocs de neu s’han fet presents amb més insistència, hem sortit fora de la sala, mentre els monitors feien veure que no ho veien. L’hora de dinar ens ha portat els vostres entrepans i carmanyoles, que ens hem menjat en un tres i no res, per poder seguir jugant amb els nostres companys. I és que, com sempre, el primer dia estem molts frescos i amb moltes ganes de fer un munt d’activitats. Amb la panxa ben plena i carregats d’energia ens hem instal·lat a les habitacions, no sense les tradicionals corredisses per aconseguir la tan preuada llitera de dalt. Com que seguia caient aigua barrejada amb algun que altre floc, a mesura que hem anat acabant de desfer les nostres motxilles i preparar els nostres sacs, hem anat tornant cap a la sala per esperar a la resta de companys. Tots junts de nou, hem anat al vestíbul de la casa quan, de sobte, hem escoltat unes fortes passes que venien del primer pis. A poc a poc, pas a pas, l’estrany personatge ha anat baixant les escales, tan ràpid com li permetia la seva avançadíssima edat, més de mil tres-cents anys! Portava una gran túnica negra i un barret punxegut de color taronja. Costava de veure-li la cara perquè la tapava una llarga cabellera i barba totalment blanques. Era ni més ni menys que el Doctor Lesskarr, el director de l’Escola de Màgia Frishkett, institució mil·lenària d’on han sortit reconeguts mags de la talla d’en Harry Potter, Merlí, Ot el Bruixot o la Bruixa Avorrida entre d’altres. Pobre home… Hauríeu d’haver vist com li costava baixar l’escala, ben amarrat a la barana. No se n’ha sortit i no li ha quedat més remei que demanar l’ajuda del seu assistent, el Mag Dijhör. El Doctor Lesskarr i el seu ajudant ens han donat la benvinguda a Frishkett, però, alhora, ens han donat també una notícia no tan bona. Encara no estàvem dins del tot… Si ens volíem guanyar la plaça definitiva havíem de demostrar que teníem unes habilitats bàsiques per ser mags, tot superant un seguit de proves relacionades amb les diferents assignatures que hauran de fer a l’Escola de Màgia: “pocions”, on havíem d’imitar animals, oficis i accions; “astronomia”, on havíem de cercar un munt d’estels i posar-los a les constel·lacions; “encanteris”, per demostrar que sabem moure la vareta mentre diem una frase màgica; “herbologia”, on hem relacionat plantes amb els seus noms; “història de la màgia”, per aprendre el nom de diferents mags; i, finalment, “criatures màgiques”, que més val que no us ho expliquem, perquè feia massa por. A mitja activitat, i per no perdre temps, els monitors ens han donat el berenar: galetes amb xocolata i un suc. Després de superar totes les proves amb èxit, com sempre fem, el Doctor Lesskarr ens ha fet saber que ara sí, per fi érem oficialment alumnes de la gran l’Escola de Màgia Frishkett. Però l’alegria ens ha durant ben poc, perquè de sobre s’ha obert la porta i ha aparegut un aterrador i immens personatge negre que feia un crits impressionants. Era un Dimitri, ésser fantàstic que tot ho converteix en fred i foscor. En Lesskarr l’ha fet fora dient unes paraules i movent les mans, però ell sol no podrà fer fora a la resta de Dimitris que habiten a la contrada, així que necessitarà la nostra ajuda, per trobar les tres coses que els farà espantar: la pedra de la ridicultització, la vareta de freixe i l’espelma de la nit. Però tranquils, que tindrem temps d’ocupar-nos d’això més endavant… Aleshores, el Doctor Lesskarr ens ha fet passar al menjador de l’escola i ens ha ofert a tots un gotet màgic. No diríeu mai què ha passat quan l’hem omplert d’aigua…? L’aigua s’ha acolorit!!! Com podia ser si era aigua de l’aixeta? La resposta, per força, havia de ser màgica. I el color del nostre got marcarà el destí de la nostra estada a l’escola, ja que ens ha agrupat per cases o famílies: Galdur, Sixir, Raiotska i Huchawi. Ah! Els monitors han estat assignats a les diferents cases a través del “barret seleccionador”, un barret que parlava quan algú se’l posava. Després de conèixer els nostres companys d’aventura hem trobat un trencaclosques del nostre color que contenia una frase màgica que ens ha permès obrir un cofre amb un intrigant missatge: “si en mags de debò us voleu convertir, al lloc on somieu us haureu de dirigir”. Des del primer moment ho hem tingut clar, ens havíem de dirigir sense entretenir-nos ni un moment cap a les nostres habitacions i… Sorpresa!!! Sobre el nostre coixí teníem cadascú un kit de benvinguda a l’escola de màgia que contenia una vareta , una xapa en forma de corbata, una pulsera i una bandera amb els emblemes de la nostra casa, i un llibret d’objectes de màgia que encara no sabem com funciona, però que porta uns colors per poder-lo pintar en les estones lliures. Ah! I els petits han trobat la pedra de la ridiculització! Però… Com funcionarà? Entre tantes emocions, ens hem pres una estona de descans que hem aprofitat per dutxar-nos, moment que l’Escola de Màgia ha aprofitar per avançar els rellotges cap a l’horari d’estiu i no perdre, d’aquesta manera, una de les tan preuades hores de son en unes colònies. Ben nets i polits ens hem dirigit cap al menjador de Frishkett per degustar el primer sopar: una sopa ben calenta, truita de patates amb amanida i un iogurt. Fora no plovia, però feia molt de fred, així que ens hem abrigat bé per sortir pels voltants de la casa, mentre els Grans acabaven de netejar el menjador. Era negra nit sobre Cantonigròs quan hem començat les darreres activitats d’aquesta intensa jornada: Petits i Mitjans hem fet una activitat per perdre la por als dimitris i els Grans ens hem dividit en dos equips i hem jugat al joc de la bandera a les  fosques pels racons de l’Escola de Màgia. Com us podeu imaginar, després de tot això amb prou feines ens han quedat forces per posar-nos els pijama, rentar-nos les dents, ficar-nos dins del sac i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. Per primera vegada en unes colònies hem vist nevar, per primera vegada hem anat a una Escola de Màgia, per primera vegada el poble que ens acull és Cantonigròs, perquè moltes són les coses que fem en unes colònies per primera vegada, però, el que sí que serà com sempre és que demà, quan la lluna i els estels deixin pas a un nou dia, seguirem tots junts. Aconseguirem fer fora als Dimitris? Obtindrem el diploma de mags? Què hi haurà per dinar? L’aventura ja ha començat!!! Mares i pares, no patiu que el Doctor Lesskarr i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 

 


DIUMENGE 25 DE MARÇ

Les volves de neu, discretes, ens han vigilat durant moltes estones de la nit, tot i que nosaltres dormíem calentets dins la nostra Escola de Màgia. La pluja ens tornava a acompanyar quan ha arribat l’hora de llevar-nos. I no us penseu que ens ha costat gaire sortir dels nostres sacs, ja que teníem moltes ganes d’esbrinar totes les sorpreses que el Doctor Lesskarr, els Dimitris i la resta de la colla ens tenien reservades per al dia d’avui. Baixant les escales, després de vestir-nos i rentar-nos la cara, hem tingut el primer ensurt de la jornada. Els Dimitris s’havien fet amb el control de la casa i ara estaven per tot arreu. Res ens pot fer por si volem ser uns mags de debò, així que, en silenci per no despertar-los, ens hem dirigit cap al menjador, on ja ens estava esperant l’esmorzar: llet, cereals, melmelada, galetes, mantega… Tot el que us pugueu imaginar estava a la nostra disposició per agafar la primera dosi d’energia del dia. Amb la panxa ben plena hem anat cap al vestíbul de la casa per escoltar una bonica història. Totes les eines d’una fusteria vivien contentes amb un fuster de renom a la contrada, treballant amb eficàcia durant el dia. Però a la nit, quan el fuster marxava cap a casa, cobraven vida pròpia. Reien i xerraven animadament, fins que l’assemblea d’eines va fer saber al martell que havia de dimitir com a president, ja que feia massa soroll i que es passava tot el temps colpejant. Ell ho va acceptar, però no sense posar una condició: que també fos expulsat el cargol. Sempre calia donar-li moltes voltes, perquè fos d’utilitat… O si més no, això és el que al·legava un martell ressentit amb la resta dels companys. Si el martell havia posat una condició, el cargol no podia ser menys i va demanar que la seva expulsió anés acompanyada, també, de la del paper de vidre. Però quina culpa tenia el pobre paper? On aniria si el feien fora? La raó que apuntava el cargol és que la seva companyia era aspre, ja que sempre buscava pica-baralles amb els altres. Indecís i amb ràbia, va accedir a marxar, a condició que fos expulsat el metre. Tots van estar d’acord que es passava el temps mesurant als altres segons la seva mida, com si ell fos l’únic perfecte. I sense que el metre tingués temps a dir res, va entrar el fuster, com cada matí, que va convertit un tros de fusta en un bonic moble. Cadascuna de les eines va jugar un paper fonamental en aquesta creació. Sense totes elles no era possible dur a terme la feina ben feta. Van adonar-se, tal com comentava el xerrac, que totes les eines tenien defectes, però que el fuster treballava amb les seves qualitats. I ha estat així com hem pres consciència que hem de valorar als nostres companys tal com són, amb les seves virtuts i els seus defectes. Sobtadament, tot just acabat el conte i després de cantar una cançó, ens ha vingut a veure el Doctor Lesskarr per desitjar-nos bon dia i fer-nos algunes indicacions. Com recordareu, dins del nostre kit de benvinguda hi havia un llibret d’objectes que encara no sabíem com funcionava. Aviat hem sortit de dubtes, gràcies al nostre ja amic Lesskarr, que ens ha explicat que amagats per la casa i pels seus voltants podríem trobar durant tota la nostra estada a l’Escola de Màgia un seguit d’objectes amb un número escrit. La nostra missió, si volem anar pujant de nivell com a mags, serà anotar el major nombre de codis possibles i, per tant, no defallir en la recerca d’objectes. A continuació ens ha convidat a seguir-lo fins a la xemeneia dels serveis, situada a l’exterior de l’Escola. Ràpidament ens hem aixecat i l’hem seguit fins a un indret que encara no havíem vist des que vam arribar: una llar de foc gairebé en mig del bosc. Era un lloc d’allò més misteriós, i ho ha estat més quan, de sobte, ha començat a sortit un fum de color blau i uns sobres amb missatges. Però, què ens volia dir la xemeneia màgica? Una cosa estava clara, havíem d’obrir els sobres si ho volíem saber! Bocabadats pel que acabàvem de presenciar, ens hem adonat que la xemeneia dels serveis era l’encarregada de fer-nos saber, com no podia ser d’altra manera, quina seria la nostra tasca per contribuir al manteniment de l’Escola. La neteja de les habitacions li ha tocat a Galdur, l’exterior seria feina de Sixir, les sales i l’interior per a Huchawi i, finalment, de parar la taula i recollir el menjador se n’encarregaria Raiotska. I abans de marxar a descansar, el Doctor Lesskarr ha agraït que trobéssim ahir la pedra de la ridiculització a l’habitació dels petits, tot dient unes paraules màgiques, per tal que la pedra activés el seu poder i ridiculitzés als Dimitris, per tal que ja no ens facin por. Cada grup de serveis ha seguit ara les ordres de la xemeneia i ens hem dirigit a complir amb la tasca assignada. Alguns hem fet ballar les escombres, altres les baietes, i els més experts ens hem atrevit amb les bosses de la brossa. Com llueixen les coses quan s’endrecen i es posen al seu lloc! Amb el deure complert gràcies al nostre esforç, ja que la neteja sembla ser que és l’única cosa que en aquesta Escola no es fa màgicament, hem sortit cap al pati, aprofitant que el temps ens donava una treva. Tots estàvem expectants per saber les noves lliçons màgiques que aprendríem avui quan, de sobte, ha aparegut una nova professora: la Petúnia Fitwitch, l’encarregada del Gran Torneig de Quidditch, un esport mil·lenari que consisteix en llançar pilotes sobre una escombra. Amunt i avall sobre la nostra acolorida escombra se’ns ha fet l’hora de dinar. La cuinera de Frishkett ens ha preparat uns magnífics macarrons amb tomàquet, botifarres amb patates fregides i un plàtan. Amb l’energia recarregada hem tornat al pati de la casa, on hem pogut gaudir d’una estona de temps lliure amb els companys i hem aprofitat, també, per buscar els codis dels objectes amagats. Ningú ha parat quiet ni un moment, no fos cas que a algun monitor se li passés pel cap la idea de fer una migdiada. Això hagués estat terrible, però han aguantat ben desperts fins que un d’ells ha sortit de l’Escola amb la notícia que havia trobat l’espelma de la nit. Ens hem alegrat molt!!! L’espelma ens permetrà il·luminar els Dimitris quan es faci de nit i, així, serà més difícil que ens puguin espantar. Sort d’ella que en tindrem si ens hem de llevar sols a mitja nit per fer pipí! Cadascú haurà de tenir la seva, així que hem entrat a les sales, on els monitors ja ho tenien tot preparat per poder elaborar-les. Amb cera, pintures i pinzells ho hem aconseguit. Roses, blaves, grogues, taronges i de tots colors, les espelmes ens han quedat d’allò més bé. Ridículs i il·luminats els Dimitris seran més fàcils de guanyar. Estem segurs que quan tornem a casa també les podrem fer servir per espantar les pors. Rient i cantant hem berenat un entrepà de formatge. Seguidament, la darrera part de la tarda ha portat noves activitats: els Petits hem fet jocs relacionats amb el conte de la Princesa i el Pèsol amb el Bruixot Divertit, els Mitjans hem fet jocs de cohesió i consciència corporal i els Grans hem acabat l’espelma que encara teníem a mig fer. Sense adornar-nos, la tarda ha anat avançant i ha arribat el moment de les dutxes, que ens ha permès recuperar el nostre aspecte habitual. Els darrers rajos de llum de la jornada, avui una hora més tard que ahir, ens han indicat que havia arribat l’hora de sopar. Radiants i amb la roba ben neta, hem segut a taula per degustar la verdura, les croquetes amb amanida i per postres unes natilles de xocolata. Ara ja estàvem preparats per fer front a les darreres aventures d’aquesta atapeïda jornada. No us penseu pas que el cansament ens ha tirat enrere quan hem vist aparèixer d’entre la foscor de la nit al Bruixot Divertit, ajudant del Doctor Lesskarr, que ens ha ensenyat com encendre la genuïna espelma de la foscor, la mare de totes les altres que hem elaborat abans. Si ho fem amb cura, la llum espantarà als Dimitris, que no tindran altre remei que marxar per sempre, però per si de cas, hem deixat aquesta tasca als monitors, no fos cas que ens creméssim. El Buixot ha dit un conjur màgic i ha bufat l’espelma. Més endavant veurem si l’encanteri ha tingut efecte… Petits hem seguit la nit fent una festa de pijames i explicant contes ficats dins dels sacs. Renoi, qué divertit!!! Els Mitjans hem mirat estels, hem explicat llegendes i hem cantat cançons al compàs de la guitarra. No us podeu ni imaginar tot el que hem après sobre l’univers. On van a parar els estels que s’apaguen? Sabeu que l’estel polar sempre indica el Nord? Tots els Grans hem anat a l’habitació i hem explicat històries de por. Rentar-nos les dents és molt important abans d’anar a dormir, així que no ens ho hem pensat gens ni mica, just després de posar-nos el pijama i abans de ficar-nos dins del sac per cantar la nostra bonica cançó de bona nit. És ara el moment de tancar els ulls, de  descansar i agafar forces, amb la tranquil·litat de saber que res ens podrà vèncer si estem tots junts i units, cap Dimitri serà prou poderós mentre tinguem l’espelma de la nit… Són tantes les sorpreses i aventures que, de ben segur, encara ens queden per viure de la ma del Doctor Lesskarr i tots els seus amics… Mares i pares, no patiu que el Bruixot Divertit i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 

 


DILLUNS 26 DE MARÇ

Avui el dia ha començat com ja ens hem acostumat a l’Escola Frishkett: ennuvolat i amb alguna que altra goteta de pluja. A més a més, una espessa i densa boira s’ha apoderat del pati de la casa, produint un efecte d’allò més misteriós, a l’alça del lloc on estem. Però ja sabeu que el temps no ens detindrà, així que, una mica mandrosos, perquè ja comencem a notar el pas dels dies, ens hem llevat d’un salt, ens hem rentat la cara, ens hem vestit i hem baixat les escales que porten al menjador. Hauríeu d’haver vist com s’han llevat els Dimitris… Estaven d’allò més ridículs, amb davantals, barrets, mocadors de colors, adhesiu… Ara sí que ja no ens feien cap por. L’esmorzar ens ha portat, com cada matí, la primera dosi d’energia del dia, gràcies a la llet, els cereals, la melmelada, el formatge… Era impossible tastar-ho tot, però a poc a poc hem anat fent i hem acabat amb la panxa ben plena. El temps seguia sense regalar-nos gaires alegries, així que ens hem assegut tots junts al vestíbul de Frishkett per escoltar el nostre conte matinal. Avui tractava d’un mercader que perdia una de les seves joies més preuades. Aquesta joia l’adornaven 24 bri­llants, envoltats cadascun per uns altres 60 de més petits. Era la seva joia més preciosa, perquè es tractava ni més ni menys que d’un dia. El mercader estava d’allò més trist, perquè quan un dia es perd ja no es torna a trobar mai més. Aquesta bonica història ens ha servit per reflexionar sobre la importància d’aprofitar el temps amb coses profitoses, bones i importants i no perdre’l estan enfadats amb els altres o portant-nos malament. Havia arribat el moment de fer els serveis de la jornada, però encara no sabíem quina ens tocava. Si ho recordeu, aquesta informació només ens la podria dir la xemeneia dels serveis, així que aprofitant una petita treva del temps ens hem dirigit cap a ella. Només saludar-la li ha començat a sortir un dens fum de color verd, mentre expulsava uns sobres amb els serveis d’avui. Ara ja no teníem excusa per posar-nos a treballar. Les escombres, les baietes i els draps han ballat sense parar al ritme de la nostra música. Hauríeu de veure els progressos que hem fet en aquestes tres dies, i encara ens queda demà. Estigueu segurs que aprofitarem el final de les vacances per endreçar les nostres habitacions i, fins i tot, ens atrevirem amb la resta de la neteja de la casa. El matí avançava i el sol semblava que volia sortir, tímidament, però no s’acabava de decidir. Per sort la pluja ha parat i això ens ha permès seguir les lliçons de l’Escola de Màgia des de l’exterior. Els Petits hem buscat els pots amb les emocions del monstre de colors: alegria, tristesa, por, ràbia, calma, amor… Els Mitjans han fet un munt d’experiments protegits amb la nostra bata blanca. Hauríeu d’haver vist tota l’escuma que ens ha sortit amb un d’ells. Els Grans hem fet uns quants jocs al pati de l’escola, per seguir demostrant i perfeccionant les nostres habilitats com a mags. Com us imagineu, tanta activitat suposa un gran desgast d’energia. Sort que havia arribat el moment de recuperar forces amb un bon dinar: llenties, llom amb patates fregides i fruita. Estava tot d’allò més bo. La primera part de la tarda ha transcorregut com ahir, amb una estona de temps lliure, però amb una missió comú per a tots: impedir que cap monitor fes la migdiada. Molts han estat els qui ho han intentat, però estem segurs que ningú ho ha aconseguit. Gràcies a nosaltres cap monitor es perdrà ni un sol segon d’aquesta aventura. Us imagineu que haguessin estat dormint quan, de sobte, ha aparegut el Dimitri més gran que havíem vist mai? Doncs sí, això és el que ha passat. El Dimitri semblava molt enfadat per com havíem deixat als seus fills, tots ben ridículs. Afortunadament, abans que tingués temps de fer cap bestiesa, ha arribat en Lesskarr, que fent servir un conjur màgic ha aconseguit fer-lo fora. Però seria per sempre??? En Lesskarr no ha trigat a explicar-nos que l’efecte de les seves paraules no duraria gaire i que aviat el gran Dimitri tornaria a venir. L’única manera d’estar protegits era trobar la vareta màgica que, molt trapella ella, s’havia escapat de l’Escola aquest matí, perquè volia veure món. Afortunadament, la vareta sempre segueix un rastre allà per on passa: tot el que toca ho acoloreix i ho fa brillant. Quina bogeria de vareta!!! No ens ho hem pensat ni un segon i només els monitors han pogut frenar les nostres ànsies per sortir corrents a la recerca de la vareta, quan ens han recomanat que anéssim a pels nostres impermeables. Ara sí que ben equipats no calia que esperéssim més. No sabíem quan tornaria el Dimitri, així que el millor seria esperar-lo protegits per la vareta. Només sortir de la casa no hem trigat ni tres minuts en ser testimonis de la primera malifeta de la vareta, que havia pintat una pedra de color groc brillant. I després un pal, i una pinya i una altra pedra. Quina emoció cada vegada que una d’aquestes troballes ens indicava que estàvem seguint el camí correcte cap a l’amagatall de la vareta. La molt entremaliada s’havia ben amagat, però finalment l’hem localitzat en un dels indrets més bonics de tota la comarca, La Foradada, un impressionant salt d’aigua que ens ha deixat bocabadats. No ens ha estranyat gens que la vareta hagués baixat fins allà. Quina meravella de lloc. Per celebrar la troballa els monitors ens han donat el berenar, palmeretes amb xocolata i suc. Quina sorpresa quan hem vist que els monitors també havien pensat en això. Ara sí que ja podíem tornar de nou cap a l’Escola, tot i que el camí de tornada, com sempre, s’ha fet una mica més feixuc. Per sort, la vareta ens ha animat a no defallir, i pas a pas, un seguit de l’altre hem tornat a Frishkett i, no us ho creureu, acompanyat dels darrers i únics rajos de sol de la jornada. La nostra roba ha quedat ben perjudicada després d’aquesta petita excursió per la muntanya, i els nostres cossos també. Però no us preocupeu, res que no hagi pogut solucionar una bona dutxa d’aigua calenta. I encara ens hem recuperat més quan hem vist que per sopar ja ens estava esperant una crema de verdures, una hamburguesa amb amanida i per postres crema acatalana. Estava tot boníssim i no hem deixat res al plat. Ja era negra nit quan hem sortit a jugar al pati de l’Escola, mentre d’altres recollíem el menjador. Ja estàvem tots junts quan ha passat el que tots esperàvem… El Doctor Lesskarr ha vingut tan ràpid com li permeten els seus més de mil tres-cents anys per avisar-nos que havia tornat el gran Dimitri amb la intenció d’esgarrar-nos la darrera nit d’aquesta aventura. Però ara ja sabíem què havíem de fer. Estàvem ben preparats! Hem anat a per la vareta que havíem trobat a la tarda i hem seguit al Leeskaar fins a la sala on es trobava el Dimitri, cridant i saltant com no l’havíem vist mai. Amb la vareta màgica hem aconseguit adormir-lo, però ens hem adonat que tornaria a despertar si no fèiem res més. Ha estat així com hem decidit estirar tots junts de quatre cordes que li penjaven i, màgicament, el Dimitri s’ha desfet entre un núvol de globus i colors. Ja érem lliures per concloure el nostre curs de màgia a Frishkett. I això s’havia de celebrar amb una festassa, on hem rigut, hem saltat, hem ballat i hem menjat un munt de patates i llaminadures. Un no pot dir cada dia que ha vençut a un Dimitri, i nosaltres ho hem fet tots junts. La festa s’ha allargat fins a altes hores de la matinada, fins que el cansament s’ha anat apoderant de tots nosaltres ni hem decidit retirar-nos a descansat. Amb prou feines ens han quedat forces per posar-nos el pijama, rentar-nos les dents, ficar-nos dins del sac i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. Demà encara haurem de viure el final de curs a Frishkett i un munt d’aventures més, abans d’agafar el tren màgic que ens portarà de nou a Santa Coloma. Aquestes han estat les colònies amb més màgia dels darrers temps, però no oblideu que la màgia no s’acaba, la màgia està on estiguem nosaltres. Mentre hi hagi infants, la màgia de les colònies seguirà existint, seguirà tenint sentit. Així doncs, no oblideu que en poc més de tres mesos, la màgia es tornarà apoderà de les colònies d’estiu. I no oblideu mai que junts podem fer un món millor si seguim sempre la màgia dels infants. Mares i pares, no patiu que el Doctor Lesskarr i tots els mags de l’Escola  Frishkett vetllaran ja sempre per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!