DISSABTE 6 DE JULIOL

Com ja sabeu, aquesta vegada l’aventura de les colònies no ha començat avui, sinó el dia que vam rebre a casa una carta de la prestigiosa directora de cinema Claire Chauvet, informant-nos que havíem estat seleccionats  per ajudar-la a enregistrar la seva nova pel·lícula, la que espera que sigui la gran obra mestra que la faci immortal. Evidentment que no ens podíem negar a tan suggerent proposta, però per arribar a dur-la a terme, encara havíem de complir els tràmits de rigor: anar a comprar les coses d’última hora que no teníem, enllestir les nostres motxilles, preparar els entrepans i carmanyoles del dinar… En fi, tot el necessari per viure una nova aventura amb l’Esplai Mainada. El que ve ara ja ho sabeu: ens hem retrobat amb els nostres amics i amigues, hem carregat l’autocar amb la vostra ajuda, ens hem acomiadat de tots vosaltres i em posat rumb al poble que ens ha vist arribar unes dues hores més tard, després d’haver parat a esmorzar a mig camí. La casa “Cal Masover” de l’Esquirol, al bell mig d’Osona, estava tal com la recordàvem els qui ja vam venir fa dos estius i els qui no l’hem conegut de la mà dels companys que anaven recordant on estava cada cosa. Aquí estaven les habitacions!!! Deien uns… Allà la piscina!!! Hem cridat uns altres. I entre tantes emocions hem començat les tradicionals corredisses per fer-nos amb la preuada llitera de dalt. Una meitat hem tingut més sort que l’altra meitat, però no patiu que tots dormirem al nostre llit. Encara ens ha quedat temps per instal·lar-nos i desfer les nostres motxilles, just abans de recuperar les forces amb tot el que ens heu preparat per menjar abans de sortir. Feia molta calor, així que hem dinat al menjador de la casa on s’hi estava una mica més fresquet que fora, però no us penseu que hem aguantat gaire estona abans de voler tornar a sortir per jugar amb la pilota o passar una estona amb els amics, fent polseres i trenes de fil. El sol encara brillava amb força quan per fi hem conegut a la directora de cinema que ens havia fet arribar la carta, la Claire Chauvet, acompanyada del seu ajudant. Era una dona d’allò més estrafolària que ens ha explicat que la carta que ens havia enviat explicava que havíem passat la primera part del càsting, però que ara començava la segona, per tal de demostrar que realment som aptes per formar part del seu nou projecte. Per poder dur a terme aquest estricte procés de selecció ens ha repartit unes acreditacions amb el nostre nom i el número de participant, totes elles de quatre colors diferents, segons el grup amb què participàvem. D’aquesta manera, la segona part del càsting ha consistit en un seguit de proves: presentar-se davant de la directora, tot enregistrant un petit vídeo, fer diferents postures davant de la càmera del paparazzi, caminar a través d’un passadís relliscós mostrant el major estil possible i fer una petita representació improvisada a partir d’una frase donada. Com no podia ser d’altra manera, tots hem superat aquesta part del càsting i hem rebut com a premi unes meravelloses ulleres de sol del color del nostre grup i una llibreta, per tal de poder anar recollint tots els autògrafs de les grans icones del cenema que al llarg d’aquests dies ens aniran visitant, per convertir-nos en uns verdaders actors i actrius. Amb tantes emocions ens ha entrat molta gana, però unes barretes de xocolata ens estaven esperant, per tal que la força ens acompanyés pel que estava per venir, un dels millors moments de totes les colònies: la primera piscina!!! I us podem ben assegurar que no ha decebut! Feia tanta calor fora i s’hi estava tan bé dins…! Allà hem estat una llarga estona, tant com hem pogut entretenir als monitors que només feien que avisar-nos que ja havia arribat l’hora de les dutxes, que ens han tornat el nostre bon aspecte habitual. La claror encara ens permetia veure els bonics voltants de Cal Masover quan ens hem dirigit cap el menjador per prendre la darrer dosi d’energia del dia: una amanida freda de patata, croquetes i un bon tall de síndria. Ara sí que començava a fosquejar quan han arribat les darreres activitats d’aquesta completa jornada. Els Mitjans hem iniciat una competició per equips que durarà totes les colònies i els Grans hem fet uns quants jocs de coneixença. Els ulls se’ns començaven a tancar, però hem aguantat desperts fins a la mitjanit, perquè avui, que ja era demà, és l’aniversari del Dídac i la Ashley, i no volíem que se’ns escapés ni un segon abans de felicitar-los. Ara sí que amb prou feines ens han quedat forces per rentar-nos les dents, posar-nos el pijama, ficar-nos dins de llit i cantar per primera vegada aquestes colònies la nostra bonica cançó de bona nit. Aquí posem el punt i final al primer dia de la nostra nova aventura. Tenim per endavant vuit dies, amb les seves vuit nits i estigueu segur que no les desaprofitarem. Aquí comencem una nova aventura, unes colònies que seran de pel·lícula. Mares i pares, no patiu que la Claire Chauvet i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

DIUMENGE 7 DE JULIOL

Aquest matí, tot just després que sortís el sol sobre el poble de L’Esquirol, la música que ens ha despertat, i que ressonava per tota la casa, feia presagiar el gènere cinematogràfic al qual hauríem de fer front al llarg del dia d’avui. Aladín, El Rei Lleó, El Gran Showman, Mamma Mia… Amb aquesta alegria no costa gens sortir del llit! Avui ha estat el nostre primer dia sencer d’aquestes colònies, així que no teníem temps per perdre. Ràpidament, mentre cantàvem i ballàvem, hem sortit del llit, ens hem rentat la cara, ens hem vestit i hem anat cap al menjador, on ja ens estava esperant l’esmorzar. Llet, xocolata, galetes, melmelada… No ha mancat de res en aquest àpat que ens ha permès agafar la primera dosi d’energia del dia. I ja veureu que era d’allò més necessària si volíem superar amb èxit tot el que encara estava per venir. Entre plats amb galetes i gots amb llet hem vist que a la paret hi havia penjada una cinta de rodet, però sense cap dels fotogrames. La cosa estava clara… De ben segur que alguna cosa hauríem de fer si volíem aconseguir totes les imatges que completaven la gran pel·lícula, però… El què??? Amb aquest dubte ha arribat el moment d’anar al pati de la casa per reflexionar sobre la importància que puguem estar altra vegada tots junts vivint unes noves colònies, una nova aventura. I després de cantar un parell de cançons, ha arribat el moment més esperat de tota la jornada: els serveis. Ahir al vespre no us vam explicar que aquesta vegada la nostra tasca diària es decidirà  cada nit mitjançant una nominació, al més pur estil “festa del cinema”. D’aquesta manera s’atorgaran els premis a l’escombreta d’or a qui li toqui fer els lavabos, els coberts d’or pel grup que hagi de parar la taula, el sabó d’or per a qui hagi de fregar els plats i, finalment, el raspall d’or per als candidats a netejar les habitacions. Ha estat així com cadascun dels quatre grups, els Nicholson, els Pattinson, els Watson y els Johanson ens hem retrobat, com cada any, amb les escombres, els draps i les baietes, que ja esperaven ansioses la nostra arribada. Alguns havíem perdut una mica de pràctica en l’art de la neteja i d’altres hem guanyat habilitat alhora de desaparèixer, però no patiu que els monitors ja s’han encarregat tant d’uns com dels altres. Cal Masover ha quedat tal com la vam trobar ahir quan vam arribar i així esperem que aguanti al menys fins demà, quan torni a arribar el moment de posar-hi ordre. De nou al pati de la casa, i quan semblava que no passava res, han aparegut un munt de personatges d’allò més musicals: la Donna de Mamma Mia; l’equip de bàsquet més famós del món dels musicals, els Wildcats; i dos integrants del circ del Gran Showman. Tots aquests personatges ens han explicat que havien vingut per formar-nos en totes les habilitats i aptituds que calen, per tal de participar en un bon musica. D’aquesta manera, amb la Donna hem treballat la veu, tot ordenant els fragments de les tornades d’una cançó que ens hem hagut d’aprendre. Amb els Wildcats hem après a ballar amb una coreografia que ens han preparat. Amb els membres del circ del Gran Showman hem representat escenes dels musicals més famosos de tots els temps, per tal d’aprendre a interpretar. Després de tot això, i per demostrar que mereixíem el fotograma dels musical, hem dut a terme el nostre propi número musical, amb tot el que hem après al llarg del matí, que ja heu vist que no ha estat pas poc. Com us podeu imaginar, coneixent-nos com ens coneixeu, no hem tingut cap problema en anar superant tots aquests reptes. Amb tot, la calor no concedia cap treva, així que el comiat dels personatges ens ha portat, altre dia, a la piscina. Què bé que s’hi està en remull amb la calor que fa! I després dels cinc minuts més de rigor que hem esgarrapat als monitors, ens hem canviat per anar a dinar, avui espaguetis amb tomàquet i taquets de pernil, filets de lluç al forn i, per postres, un tall de meló. Amb la panxa ben plena, uns hem fregat el menjadors, altres hem fregat els plats i, els més afortunats, hem descansat al pati de la casa mentre esperàvem la tornada dels nostres companys. Però no patiu, que en cap cas hem deixat que els monitors fessin la migdiada. I tant desperts estaven que, de sobte, han aparegut tots cridant, perquè estaven rebent ordres i sent instruïts pel Sergent Castillos, el millor especialista de pel·lícules d’acció. Aquest temible personatge ens havia muntat un llarg circuit de proves físiques per treballar l’equilibri, la natació, l’habilitat, la destresa, la rapidesa, el coratge… Bruts i mullats, però contents, i amb la satisfacció d’haver estat felicitats pel sergent que ens ha fet entrega del fotograma d’acció, ha arribat l’hora de berenar unes galetes amb xocolata. I abans de tornar a la piscina, encara hem tingut temps d’anar passant d’un en un per davant d’un croma, on ens hem posat en la pell de l’especialista que havíem conegut abans. Com quedarà l’escena després de passar per la postproducció? Per això encara haurem d’esperar, perquè les dutxes ens esperaven per esborrar del nostre cos les marques que havia deixat una jornada tan plena d’activitat. Però les sorpreses no havien acabat, perquè els monitors ens han dit que avui no hauríem de parar la taula. Ens quedaríem sense sopar? És clar que no! La directora Claire Chauvet ens ha convidat a sopar als exteriors de la casa, per tal de sopar en un ambient d’allò més festiu, envoltats de llumetes de revetlla. Era molt bonic! També ens ha explicat que el propi sopar era una pista del gènere cinematogràfic que ens esperaria demà: “fajitas” de carn o de pollastre, on hem pogut afegir taquets de bacó, tomàquet i formatge. Ah! I tot això acompanyat dels famosos “nachos” amb guacamole. Estava tot boníssim, però… Què tindrà això a veure amb les activitats de demà? Les postres ens han servit perquè un immens pastís casolà acompanyés les espelmes que han bufat el Dídac i l’Ashley, mentre tots cantàvem l’aniversari feliç. La tarda s’havia convertit en nit, i amb la foscor han arribat les darreres activitats del dia. Els Mitjans hem patit el malefici d’una nimfa que només hem pogut desfer després de trobar unes polseres de colors que brillaven il·luminades al fons de la piscina. Els Grans hem fet un joc de preguntes on fallar tenia conseqüències: acabar mullats. Als vols de la mitjanit el cansament s’ha apoderat de tots nosaltres i ha arribat el moment de rentar-nos les dents, posar-nos el pijama, ficar-nos dins del sac i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. Per segona nit, el cel de l’Esquirol vetllarà el nostre son, mentre nosaltres recuperem forces per una nova jornada, on esbrinarem quina relació tenen les “fajitas” amb les moltes sorpreses que ens esperen. Mares i pares, no patiu que el Sergent Castillos i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

  

DILLUNS 8 DE JULIOL

Un dia més, a dos quarts de nou del matí la música ha començat a sonar per tota la casa. Això ens indicava que havíem de deixar la son enrere i preparar-nos per tot el que encara estava per venir. Ràpidament hem sortit dels nostres sacs, ens hem rentat la cara, ens hem vestit i ens hem dirigit cap el menjador, on ja ens estava esperant l’esmorzar. La llet, les galetes, la melmelada i la xocolata ja estaven esperant la nostra arribada amb ganes que no deixéssim res al plat, i no us preocupeu que no em pas decebut, perquè en un tres i no res hem deixat els plats ben escurats. Ara sí que ja estàvem preparats per seguir la pel·lícula d’aquestes colònies. Tots plegats al pati de la casa, avui hem llegit un conte que ens ha permès reflexionar sobre la importància de cooperar amb tots els companys, per tal d’assolir fites compartides. De vegades hi ha companys amb qui ens portem millor i d’altres amb qui no ens portem tant, però tots som importants per fer el nostre camí. Els darrers acords de la cançó que hem cantat com a cloenda, ens han portat el moment més desitjat i esperat del dia: els serveis! Una vegada més, els draps, les baietes i les escombres frisaven, esperant el moment de tornar a l’acció. Uns amb els plats, altres als lavabos, les escombres a les habitacions… Hem pogut comprovar com el conte tenia raó: quan ho fem entre tots, les coses es fan més ràpides i molt millors. De nou al pati de la casa hem vist que el cel estava ben tapat, però aviat els ulls se’ns han anat cap al estrany personatge que just estava fent la seva entrada, en Kai Katiuska, el dissenyador de roba amb més premis cinematogràfics de tot el món. No podíem creure que una persona tan important com aquesta s’hagués avingut a ajudar-nos amb la nostra pel·lícula, però sí! Ens ha explicat que la tendència aquesta temporada és l’estil Tie Dye, que consisteix en portar roba tenyida per nosaltres mateixos. Seguint els seus consells, de ben segur que la directora de la nostra pel·lícula no tindrà cap problema en guanyar un premi al millor vestuari. I així ho hem fet, després d’anar a buscar les samarretes blanques que, casualment, teníem a les nostres motxilles. Els tints taronges i liles, colors que representen al nostre esplai, han estat els protagonistes. Creiem que han quedat molt boniques, però per veure el resultat final, encara haurem d’esperar que estiguin una estona en remull. I com que era una tasca massa delicada que no podíem fer tots alhora, mentre uns tenyíem les samarretes, els Mitjans hem fet jocs diversos al pati de la casa i ens hem remullat una estona a la piscina, i els Grans hem estat preparant una activitat per als monitors. Ha estat un matí d’allò més atapeït, el qual ha acabat, com no podia ser d’altra manera, recuperant forces amb el dinar: arròs amb tomàquet, calamars a la romana amb amanida i un iogurt. Ja tornàvem a estar preparats per viure una tarda tan intensa com el matí, però abans faltava atendre a les nostres obligacions, fregant els plats o escombrant el menjador. Tot i això, encara es ha quedat temps per descansar una estona, jugar amb la pilota o fer-nos polseres i trenes de fil. I altra vegada l’arribada de nous personatges, en Pancho Peco i en John Brown, que venien directament d’un Western. Ens han explicat que ja estan massa grans per batre’s en duel i que per a aquestes coses ja estem nosaltres. Les armes serien uns grans xeringues que havíem de trobar pels voltants de la casa. Quan ha començat la gran batalla entre els dos equips, no teníem altra objectiu que guanyar el duel mullant als nostres adversaris, sense ser mullats nosaltres. L’equip guanyador quedaria lliure dels serveis de la resta de la jornada, un premi gens menyspreable. Aprofitant que ja estàvem ben mullats, i després de berenar una llesca de pa amb paté, hem anat una estona a la piscina, on hi havia un globus per a cadascú que hem agut de rescatar del fons, si volíem saber quina seria la nostra parella del sopar d’avui, ja que les pel·lícules romàntiques serien el següent gènere. Woody i Andy, Simba i Nala, Olívia i Popeye… L’atzar ens ha aparellat capritxosament i segur que ens quedarà una preciosa història d’amor… El bany ha continuat una estona més, però no gaire, perquè la pluja s’ha fet present, primer en forma de gotetes que ens han alegrat l’estona, però més endavant el xàfec ens ha fet pensar que seria millor seguir les activitats d’aigua sota la dutxa, d’on hem sortit ben nets i polits a punt per parar la taula i dirigir-nos al romàntic menjador, decorat per a l’ocasió. Les parelles ens hem anat seient juntes i això ens ha permès xerrar una estona amb d’altres companys diferents als habituals, mentre menjàvem sopa de fideus, truita de patates i préssec amb almívar. La nit començava a fer-se present sobre L’Esquirol, quan ha arribat el darrer gènere del dia: el detectivesc. És per això que tant els Mitjan com els Grans hem dut a terme un joc de pistes per descobrir qui havia estat l’assassí, amb quina arma havia comès la seva malifeta i a quina estança de la casa. Ho hem fet d’allò més bé i hem pogut sumar un altre gènere a la cinta del nostre particular rotllet. Ja era negra nit quan el cansament s’ha apoderat de tots nosaltres i amb prou feines ens han quedat forces per posar-nos el pijama, rentar-nos les dents, ficar-nos dins del sac, llegir els vostres missatges i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. Avui hem après que si estem junts tot ho podrem i que res serà impossible. I junts seguirem quan la lluna i els estels donin pas a un nou sol sobre L’Esquirol. Les nostres colònies de pel·lícula no s’aturen… Mares i pares, no patiu que la Kai Katiuska, en Pancho Peco, en John Brown i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

    

DIMARTS 9 DE JULIOL

Com que ja portem uns dies de colònies i el cansament cada vegada es fa més present en nosaltres, avui els monitors ens han deixat dormir mitja hora més, així que ens havíem de llevar més ràpid que mai si volíem aprofitar el nou dia que s’obria davant nostre. En un tres i no res ja estàvem fora del sac, vestits i asseguts al menjador per rebre la primera dosi d’energia del dia. Avui, a més a més de les galetes, la llet i les melmelades habituals també hem gaudit d’uns pancakes boníssims amb xocolata. Hauríeu d’haver vist com hem escurat els plats. Tan de bo que cada dia l’esmorzar sigui com el d’avui. De tornada al pati de la casa hem comprovat que el cel estava ben tapat, però que encara ens respectava, així que tots plegats, en rotllana, hem escoltat un conte que tractava sobre l’avarícia. D’aquesta manera hem pogut reflexionar sobre la importància de ser generosos amb els altres i, especialment, amb tots aquells qui ens envolten. A més a més, la generositat no té a veure amb els diners, sinó que inclou moltes altres coses que ens són importants. Al ritme de la música hem començat els esperats serveis d’aquesta jornada, que ens han conduïts fins el menjador, els lavabos, la cuina, les habitacions… Tots ens hem repartit per la casa, per deixar-la neta i enllestida el més aviat possible i poder aprofitar, d’aquesta manera, la resta del matí. Altra vegada tots junts, i amb les obligacions complertes, hem rebut la visita del Bisbe auxiliar de Barcelona, Mn. Antoni Vadell, acompanyat dels màxims responsables del MCECC, la federació a la qual pertany el nostre esplai. Aprofitant aquesta visita tan especial, i que també ens ha vingut a veure el Miquel Àngel, hem aprofitat per fer una activitat per preparar la Missa que hauríem de celebrar a la tarda. Ha estat així com el Sr. Bisbe ha començat amb una història per explicar-nos el secret de la felicitat. No patiu, que encara que sigui un secret, finalment ens l’ha desvetllat: el secret de la felicitat és una cosa tan senzilla, i alhora tan difícil, com ajudar cada dia a algú. De ben segur que, seguint aquest consell, nosaltres aconseguirem ser persones molt felices al llarg de les nostres vides. Amb l’activitat que ha seguit a aquesta bonica història hem treballat valors com l’alegria, la festa, el sacrifici, la solidaritat… I tot això ho hem treballat carregant un company embenat de cap a peus, fent relleus amb gots d’aigua i fent moltes coses més. Al final de l’activitat ens hem fet una foto amb tots els nostres convidats, abans d’acomiadar-nos d’ells per anar una estona a la piscina. A mig matí el cel s’ha obert una mica i, tot i no fer la calor dels altres dies, venia de gust banyar-se, ja que a casa no ho podem fer cada dia. Tampoc us penseu que ens ha quedat gaire estona abans d’anar a dinar, avui amanida russa, aletes de pollastre amb una salsa molt bona i una pera. I just a meitat de l’àpat els monitors han hagut de córrer a treure la roba que teníem estesa i a tancar totes les portes i finestres, perquè no us podeu ni imaginar el xàfec que ha caigut en un moment. Semblava que tots els núvols estiguessin descarregant sobre L’Esquirol. Però no us preocupeu, perquè en no gaire estona els núvols en han concedit una treva, i nosaltres ens hem disposat a fregar els plats, escombrar el menjador o impedir que els monitors fessin la migdiada. Amb la primera part de la tarda, tal com us hem avançat abans, el Miquel Àngel ha celebrat la Missa en una capella que està al costat de la casa i on fa anys també ho feia en Mn. Cinto Verdaguer quan passava per aquestes contrades. Després de berenar, avui galetes amb xocolata, hem dut a terme la segona activitat de la tarda, aquesta vegada separats en els dos grups. Els Mitjans hem fet un munt de jocs d’aigua i hem acabat a la piscina. En definitiva, ja veieu que hem tingut un dia ben remullat. Els Grans hem seguit preparant l’activitat que farem als monitors. És molt divertit, però complicat, això de preparar activitats pels altres, però de ben segur que aconseguirem que s’ho passin d’allò més bé quan la fem. Un dia tan mogut bé mereixia una bona dutxa, abans d’un sopar que hem tingut avui ben especial. I és que avui ho hem tornat a fer a les taules que hi ha al davant de la casa per sopar sota els estels que començaven a fer-se veure sobre L’Esquirol. I no podia ser un sopar qualsevol en aquest ambient, així que els cuiners han aparegut amb un carret carregat d’hamburgueses personalitzades segons el gustos de cadascú de nosaltres: formatge, enciam, maionesa, tomàquet. Podíem escollir de tot! Ens agrada molt gaudir d’aquestes coses que no podem fer normalment a casa, com sopar a l’aire lliure amb els nostres companys. I la nit ens ha portat un nou gènere cinematogràfic, el de la ciència ficció. Ens hem adonat quan han aparegut dos personatges de Men in Black per explicar-nos que hi havia una invasió alienígena que estava infectant a tots els monitors. Tot i això, amb el nostre esforç hem aconseguit frenar-la. Les colònies podran seguir endavant!!! Però per a què això succeeixi, ara toca agafar forces posant-nos el pijama, rentant-nos les dents, ficant-nos dins del sac, llegint els vostres missatges i cantant la nostra cançó de bona nit, abans de dormir fins que el sol torni a brillar, esperem que demà si, sobre L’Esquirol. I si no és així, no passa res, perquè la pluja no ens detindrà, mentre seguim tots junts. Mares i pares, no patiu que el Bisbe Antoni Vadell i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

     

DIMECRES 10 DE JULIOL

Puntual com cada matí, la música ha ressonat per tota la casa. Cada dia ens costa més llevar-nos, perquè comencem a notar el pes de tantes pel·lícules, però no us preocupeu que encara ens queda corda per estona. Així doncs, ràpidament hem sortit dels nostres sacs, ens hem rentat la cara, ens hem vestit i hem anat cap al menjador. I més ràpid que ho haguéssim fet tot si haguéssim sabut l’esmorzar que teníem preparat avui: xocolata desfeta. Hauríeu d’haver vist com ens ha crescut el bigoti de cop, i com ens l’intentàvem treure amb la llengua. Ja amb la cara ben neta, i de nou al pati de la casa, hem llegit el nostre conte diari, que avui ens ha permès reflexionar sobre la igualtat. Siguem més rics o més pobres, més alts o més baixos, nens o nenes…, tots som iguals i com a tal hem de tractar a tothom, com ens agrada que ens tractin a nosaltres mateixos. I com tots som iguals, tots ens hem dirigit a dur a terme els nostres serveis diaris. Uns amb les escombres, altres amb els draps i altres amb les baietes, amunt i avall. Com us podeu imaginar, ja comencem a tenir pràctica en l’art de la neteja, així que ben aviat em enllestit la neteja de tota la casa. Sense temps per descansar, quan tots ja havíem acabat i tornàvem a estar plegats, ha aparegut un nou personatge, en Thor. Això només podia voler dir una cosa: el gènere cinematogràfic que ens ocuparia aquest matí seria el dels súperherois. En Thor ens ha explicat que havia vist rondant pels voltants de la casa a en Thanos, el déu de l’avorriment. Estava clar que no volem res avorrit a les nostres colònies, on només hi regna la diversió, així que l’havíem de fer fora com fos. Per sort, en Thor tenia la solució. Les quatre gemmes precioses que duia al seu cinturó farien desaparèixer en Thanos. L’únic problema era que aquestes gemmes s’havien d’activar, per tal que actués la seva força. Per aconseguir-ho, havíem de superar quatre proves, cadascuna relacionada amb un valor diferent. Per a la gemma de la cooperació hem hagut de donar la volta a una manta on estàvem tots pujats, sense poder baixar en cap moment. La de la responsabilitat l’hem activada tenint cura d’una pilota de ping-pong que havíem de portar d’un lloc a un altre amb una cullera a la boca. La gemma de l’amor s’ha activat fent el màxim de petons per tot el cos d’un companys amb els llavis pintats. Finalment, per a l’esforç hem hagut de passar tots els membres del grup per sobre d’una corda. I com que ho hem fet tot d’allò més bé, hem aconseguit activar el cinturó d’en Thor. Ara ja només en mancava anar a buscar a en Thanos i fer fora el seu avorriment, la qual cosa hem fet amb gran èxit. D’aquesta manera, com no podia ser d’altra manera, la diversió i l’alegria s’ha tornat a apoderar de tots nosaltres, tot i que creiem que no ho havíem perdut en cap moment. No hem parat en tot el matí, així que ens ben mereixíem recuperar forces amb un bon dinar: espaguetis a la carbonara, crestes de tonyina amb amanida i un plàtan. Ara sí que ja podíem amb tot el que encara estava per arribar, que no ha estat pas poc. Per començar, havíem de netejar el menjador i fregar els plats, mentre altres descansàvem al pati de la casa, altres que, com cada tarda, no han estat els monitors. I després de deixar passar el temps de rigor, i donat que aquest matí no havíem tingut temps, hem anat a passar una estona a la piscina, aprofitant que avui el sol sí que brillava amb força. I entre remullades i esquitxades ha arribat l’hora de berenar, avui pa amb paté. I amb les darreres queixalades ha aparegut un altre personatge ben estrafolari, l’Audrey, una actriu molt i molt famosa amb una extensa carrera cinematogràfica a la seva espatlla. Ens ha explicat que, tal com ja haurem pogut apreciar aquests dies, els actors i les actrius tenen molta pressió i passen molts nervis en els rodatges. És per això que és molt important relaxar-se i desconnectar. I la millor manera de fer-ho és a l’spa que ella freqüenta habitualment, el qual utilitza tècniques de relaxació poc convencionals. En aquest magnífic establiment ens hem pogut fer, per parelles, pentinats amb escumes; hem gaudit d’una sessió de manicura i pedicura amb colors d’allò més vistosos com el vermell quetxup de la passió, el groc mostassa canària  o el blanc maionesa marfil; també ens hem fet relaxants massatges amb xocolata; i finalment, ens hem fet entre nosaltres una mascareta de iogurt, i ens hem posat trossos de cogombre als ulls que havíem de buscar dins d’un vol amb pols de xocolata. Com us podeu imaginar, relaxant no sabem si ho ha estat gaire, però empastifats hem quedat de dalt a baix. Està clar que aquesta visita a l’spa no podia acabar d’altra manera que passant pel jacuzzi, tot i que ens hem conformat amb les dutxes, d’on hem tornat a sortir com si res hagués passar, disposats a anar cap al menjador on ja ens estava esperant la mongeta verda amb patata sofregida amb taquets de pernil, frankfurts i una gelatina. La nit de L’Esquirol ens ha portat les darreres activitats de la jornada. Tant els Mitjans com els Grans hem fet jocs de rol, ja que havíem d’aconseguir el fotograma del gènere dramàtic, i tots dos grups ho hem fet d’allò més bé. Les darreres forces del dia les hem reservat per posar-nos el pijama, rentar-nos les dents, ficar-nos dins del sac, llegir els vostres missatges i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. Avui hem travessat l’equador de les nostres colònies, però encara ens queden un munt de dies per seguir preparant la nostra pel·lícula i recopilant autògrafs de tots els personatges, però, el més important, encara ens queden un munt de dies per riure, divertir-nos i viure tots junts. Mares i pares, no patiu que en Thor, en Thanos, l’Audrey i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

DIJOUS 11 DE JULIOL

Un dia més, la música ressonant per tota la casa ens indicava que una nova jornada començava a L’Esquirol. Quan arribem a casa ja no en tindrem prou amb el despertador per llevar-nos, així que aneu pensant quines cançons ens posareu. Cada dia ens queda un dia menys, així que no podem perdre el temps fent el ronso. Gairebé sense adornar-nos, ja havíem sortit dels sacs, ens havíem rentat la cara i estàvem vestits i preparats per pujar al menjador, on ja ens estaven esperant la llet, les galetes, les melmelades… Portem uns dies molt intensos, així que agafar energia de bon matí és molt important per arribar fins al final d’aquestes jornades tan carregades. De nou al pati de la casa hem ballat i cantat unes cançons per començar amb alegria, just abans de reflexionar sobre la importància de respectar la natura i valorar tot allò que ens ofereix. I com cada matí, però cada vegada més ràpid i millor, hem fet cadascú el servei que ens tocava. Uns cap als lavabos, altres cap al menjador, un grup a la cuina i la resta a les habitacions. En poc més de mitja hora la casa ja tornava a estar preparada per suportar estoicament totes les dolenteries que li fem. Avui el sol brillava amb força, així que hem decidit anar a la piscina, però la nostra sorpresa ha estat que quan hem anat a l’habitació, els banyadors havien desaparegut. On estaven? Els havíem perdut? Qui ens podria haver agafat els banyadors? Estava clar que sense ells no ens podríem banyar i refrescar-nos. No sabíem què havia passat, però de seguida hem descobert qui ens ajudaria a trobar-los: En Tadeo Jones, que venia directament del gènere d’aventures. I això és just el que volem viure, moltes aventures amb els nostres companys. Ens ha explicat que si els volíem recuperar hauríem de travessar rius infectats de cocodrils, creuar camins de foc, volar de liana en liana i moltes coses més. Sort que els monitors ens havien preparat unes bossetes amb tot el necessari per poder dinar fora i només ens faltava que ens poséssim la crema solar, la gorra i les bambes. En Tadeo ens ha dit que creia que sabia on podríem trobar els nostres banyadors. No seria tasca fàcil, però si anàvem amb ell i seguíem els seus consells, de ben segur que a la tarda ens podríem banyar. Junts hem enfilat el camí que surt de Cal Masover i ens hem endinsat al bosc. Ens hem hagut d’obrir pas entre pedres, fang i plantes misterioses, però ben aviat hem comprovat que anàvem pel camí correcte, quan hem trobat un sobre amb una endevinalla. Encara no sabíem perquè servirien, però, per si de cas, hem anat rumiant la seva solució. I amb cada pas anàvem trobant noves endevinalles que havíem de resoldre. Endevinalla a endevinalla, pas a pas, cap als vols de la una hem arribat fins a un indret d’allò més encisador, envoltat de molts arbres, una densa vegetació i un rierol ben bonic i, al mig de tot això, una clariana ben ombrejada, on podríem descansar d’allò més bé. La caminada, tot i que ha estat molt agradable, ens ha deixat molt cansats, així que no podríem haver trobat un lloc millor per recuperar les forces amb els entrepans que portàvem a les motxilles. Després de dinar hem pogut fer d’exploradors, descobrint els racons d’aquell meravellós lloc, però ni rastre dels banyadors. I mentre esperàvem les notícies d’en Tadeo, ens hem esmerat, aquesta vegada amb més ganes que mai, perquè els monitors no acluquessin els ulls sota l’ombra de cap arbre. Us hem de confessar que avui ens ha costat més que mai i que amb algun d’ells no ho hem aconseguit. I quan ja semblava que tornaríem a la casa sense els banyadors, ha aparegut d’entre els arbres el Doctor Rene Belloq, el responsable del seu robatori. Ens ha explicat que no havia estat ben bé un robatori, sinó més bé una brometa que ens havia fet per portar-nos fins a aquell rierol i que poguéssim viure un dia de natura. Ens els tornaria si li dèiem la resposta correcta a totes les endevinalles que ens havia anat deixant pel camí. I com que tots junts ho podem tot, no ens ha costat gens ni mica. El que no sabia un, se li acudia a un altre. Al Doctor Rene Belloq no li ha quedat més remei que dir-nos on els havia amagat, just creuant el pont de pedra. No ens ha pas enganyat i allà estaven tots, dins d’una gran bossa. Ara ja podíem desfer les nostres passes per gaudir d’una gran tarda de piscina ben merescuda, més encara amb la calor que feia. Tot i això, quan hem arribat a la casa, encara hem hagut d’esperar, perquè ha coincidit que era l’hora de berenar, avui unes barretes de xocolata. Mentre menjàvem, els monitors en han explicat que aquesta nit veuríem un munt de pel·lícules, per tal d’agafar moltes idees per a la nostra, i ens han repartit uns paperets, on hem pogut votar l’ordre en què les voldríem veure. Ara sí que ja no podíem esperar més. Havia arribat l’hora de la piscina. Ens l’hem ben guanyat, així que els monitors ens han deixat estar en remull una llarga estona, abans de passar per les dutxes, molt necessàries després de la llarga excursió d’avui. El sol començava a adormir-se sobre L’Esquirol quan hem començar a sopar espinacs amb beixamel, barretes de peix amb amanida i un iogurt. Avui estàvem molt i molt cansats, així que hem agraït que l’activitat de la nit fos la gran marató de cinema, tots junts al pati de la casa, ficats dins dels sacs sobre les nostres màrfegues. La primera ha estat Ralph rompe Internet, seguida de Pan, Shrek, Los Increibles 2 i, finalment, El retorno de Mary Poppins. Les crispetes ens han mantinguts desperts durant una estona, però, a poc a poc, tots hem anat sucumbint a la son que s’ha apoderat de nosaltres. Aquesta nit dormirem com més ens agrada, tots junts sota un llençol d’estels que ens vetlla el son, fins que els primers rajos de sol ens acaronin, indicant-nos que la pel·lícula d’aquestes colònies encara no ha acabat. Mares i pares, no patiu que en Tadeo Jones i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

DIVENDRES 12 DE JULIOL

Els primer rajos de sol sobre el cel de L’Esquirol ens han acaronat de bon matí, mentre, si recordeu, dormíem tots junts al pati de la casa. No us penseu pas que han aconseguit despertar-nos, ja que no ens hem llevat fins que, com sempre, hem escoltat la música a tot volum. Ha estat aleshores quan hem recollit les màrfegues i els sacs i ho hem retornat a l’habitació, tot comentant fins a quina pel·lícula havíem estat capaços d’aguantar desperts. La majoria, amb prou feines vam veure la meitat de la primera, però va haver-hi alguns que vam aguantar ben bé fins a la tercera, o això és el que hem dit als nostres companys. Ja vestits i amb la cara neta ens hem dirigit cap al menjador, on ens estava esperant un altre esmorzar diferent: torrijas. Estaven boníssimes, i han estat més que suficients per agafar l’energia necessària per passar el matí. De nou al pati de la casa, avui hem llegit un contes amb què hem pogut parlar i reflexionar sobre la importància de la confiança. És per això que hem de no mentir, ni enganyar o trair als nostres companys ni a les persones que ens envolten. Ser sincers i assumir les conseqüències de les nostres accions ens converteix en millors persones, tot i que de tant en tant ens puguem equivocar. Portem molts dies a Cal Masover, així que cada vegada ens costa menys deixar la casa ben neta, fent dansar les escombres, els draps i les baietes. Hauríeu de veure com brilla tot pels racons per on passem. No se’ns escapa ni una mota de pols. I ha estat quan acabàvem amb les nostres obligacions quan ha entrat al pati, directament per la porta principal, la directora Claire Chauvet amb el paparazzi que sempre l’acompanya. Ens han explicat que aquesta passada nit es va decidir atorgar-nos una estrella la famós Passeig de la Fama. Però vet aquí el problema… Ja no queda res per a la grana gala final, on haurem d’estrenar la nostra pel·lícula i és impossible que les estrelles estiguin enllestides per a aquell moment. Tot i això, hem trobat la solució: ens faríem les estrelles nosaltres mateixos!!! I així ha estat! Sort que, casualment, els monitors havien portat fang, que hem aprofitat per fer unes estrelles d’allò més boniques. Esperem que després de la gala ens les puguem emportar a casa, perquè les veieu. Faran un goig a la nostra habitació…!!! Ah! I abans de començar-les ens ha tornat a visitar en Kai Katiuska, el dissenyador de roba amb més premis cinematogràfics de tot el món. Ens ha dit que les samarretes ens havien quedat d’allò més bé, però que encara els hi faltava un toc final, el detall que marcaria la diferència: estampar-les. Així que, mentre fèiem les estrelles de fang, hem anat passant a estampar la samarreta que aprofitarem per portar tots iguals el dia que tornem a casa. Aquest matí, novament, el sol brillava amb força, i després de tanta creativitat teníem moltes ganes de refrescar-nos a la piscina. Queden pocs dies, així que no podem perdre ni una oportunitat de remullar-nos. Les forces les hem recuperat amb un bon plat de cigrons cuinats, pollastre a la planxa amb patates fregides i pinya en almívar. Després de fregar els plats i netejar el menjador hem tingut la primera sorpresa de la tarda. Els monitors ens han dit que havia arribat l’hora de les dutxes. Però… Tan d’hora??? Per què ens havíem de dutxar a primera hora de la tarda? Doncs la resposta l’hem tinguda quan, nets i polits, ens hem equipat amb les cantimplores per dirigir-nos cap al poble, travessant tot el bosc que envolta la casa. Ha estat a la Plaça del poble on ens hem instal·lat per berenar unes galetes amb xocolata, mentre els esquirolencs se sorprenien de com n’havia augmentat de sobte la seva població. I al bell mig del poble hem passat la resta de la tarda. Els Mitjans hem fet una gimcana fotogràfica, on havíem de recrear escenes de vàries pel·lícules. Els Grans hem hagut de contestar un munt de preguntes sobre el poble i aconseguir diversos objectes, fet que ens ha permès relacionar-nos amb un munt de gent que tenia moltes ganes d’explicar-nos coses sobre L’Esquirol. Amb la caiguda del sol, ens hem traslladat fins a una ermita que hi ha als afores del poble, on hem pogut descansar i jugar amb uns gronxadors. Ha estat aquí on han arribat els cuiners amb un munt de capses amb pizzes casolanes que ens hem menjat, tot fent com un picnic. Estaven boníssimes!!! I per postres… Natilles!!! Quin àpat més rodó. Però ens hem hagut d’afanyar, perquè havíem de tornar a Cal Masover, abans que el sol ens abandonés definitivament, tot i que no ho hem aconseguit, i les darreres passes les hem fet gràcies a la llum de la lluna i a les nostres lots. Ha estat molt divertit caminar pel bosc a les fosques, seguint al company del davant i procurant no ensopegar amb cap pedra maliciosa. Finalment, la casa s’ha obert pas davant nostra i hem pogut començar les darreres activitats d’aquesta jornada. Els Mitjans hem jugat a bitlles lluminoses. Ens hauríeu d’haver vist a les fosques, intentant tombar unes bitlles fluorescents, ficats dins d’unes sabates que eren el doble del nostre peu. I els Grans… Els Grans ens hem intercanviat els papers amb els monitors i hem dut a terme la seva activitat. Bé… Més que una activitat ha estat la nostra petita venjança. Els hem mullat, embrutat, els hem fet arrossegar pel terra, els hem ficat a la piscina i, per si això no fos prou, els hem obligat a menjar els plats que menys els hi agraden. Hauríeu d’haver vist com creixia la nostra cara de felicitat, alhora que augmentava el seu enuig. Hi haurà represàlies? Ja veurem, perquè en els dos dies que queden, encara pot passar qualsevol casa. Però això ja ho haurem de deixar per demà, perquè ara només ens queden forces per posar-nos el pijama, rentar-nos les dents, ficar-nos dins del sac, llegir els vostres missatges i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. Ha estat una jornada ben intensa, amb una mica de tot. Hem tingut aigua, fang, sol, hem visitat el poble que ens acull, hem sopat fora i hem fet de monitors. L’aventura no s’atura i la pel·lícula d’aquestes colònies continua. Mares i pares, no patiu que Santa Maria de Corcó, patrona de L’Esquirol, i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

    

DISSABTE 13 DE JULIOL

La música ressonant per tota la casa ens indicava que començava la darrera jornada completa d’aquestes colònies. Ara sí que ja no podíem perdre ni un segon, suplicant cinc minuts més als monitors com hem fet altres dies, així que tan ràpids com hem pogut hem sortit dels sacs, ens hem rentat la cara, ens hem vestit i hem anat cap el menjador, a veure en què consistiria la primera dosi d’energia d’avui. I no ens ha pas decebut, perquè altra vegada, ens estaven esperant els pancakes amb xocolata. Estan boníssims!!! Amb la panxa ben plena i la cara ben enxocolatada, hem tornat al pati de la casa per llegir el conte d’avui, que tractava sobre la importància de creure en nosaltres mateixos i no deixar que ens afectin els comentaris lletjos de la gent que només ens vol fer mal. De la mateixa manera, hem d’intentar sempre no ferir als altres amb allò que puguem dir. Als companys se’ls ha d’intentar animar sempre que ho necessitin, perquè d’aquesta manera ells també estaran sempre al nostre costat. I així ha estat com ens hem animat els uns als altres en els nostres serveis diaris. Tot i que, la veritat, no necessitem gaire ànims, perquè amb els pas dels dies hem aconseguit convertir les nostres obligacions en una festa. La festa de les escombres, les baietes i els draps que ballen al nostre ritme, fins que tot ha quedat net i brillant. Altra vegada tots plegats, no hem hagut d’esperar gaire per descobrir quin seria el personatge que ens visitaria aquest matí: en Charles Chaplin. Això havia de voler dir per força que tocava el gènere del cinema mut. I així ha estat com en Chaplin ens ha explicat que ell era un geni d’aquest tipus de pel·lícula, però que volia que l’ajudéssim a modernitzar les seves antigues filmacions. És per això que a cadascun dels grups ens ha assignat una escena que hem hagut de reproduir nosaltres mateixos, tot creant el guió, reproduint els diàlegs i afegint els efectes sonors corresponents. Ha estat d’allò més divertit fer reviure pel·lícules de fa tant i tant de temps, que molts de nosaltres ni sabíem que existien. Hem suat de valent amb tantes gravacions, així que la millor manera que se’ns ha ocorregut per fer passar la calor ha estat cabussar-nos una llarga estona a la piscina. Ara sí que ja no ens queden gaires oportunitats de gaudir-la, però no us preocupeu que l’hem ben aprofitada. I després de sortir de l’aigua i canviar-nos hem tingut una altra sorpresa… Els monitors no ens han fet anar a parar taula, com és els costum, sinó que hem anat a les taules que hi ha al jardí de la casa i que ja coneixíem dels dies que vam sopar fora. Però quin seria el menú que ens havien preparat els cuiners que tant mereixia ser menjat a l’aire lliure? No us creieu que hem trigat gaire en descobrir-ho, perquè de darrere de la casa sortia una gran fumarada que només podia indicar una cosa: la barbacoa estava en ple funcionament. Botifarra, cansalada del poble, pollastre… No hi mancava de res. I per postres, un refrescant tall de meló. I com en tota bona barbacoa, avui se’ns han fet les tantes dinant, tant que ja gairebé era l’hora de berenar. Com que estàvem d’allò més cansats, els monitors ens han fet el favor de deixar-nos anar a les habitacions a fer una estona de migdiada. Però no patiu, que no ens han deixat sols en cap moment, i han volgut quedar-se amb nosaltres ocupant els llits buits, per poder estar amb nosaltres de ben a prop. Tot i això, tampoc us penseu que els hem deixat dormir gaire, perquè ens sabia greu que s’avorrissin si ens quedàvem adormits, i hem preferit animar-los la tarda. Veient l’èxit de la migdiada, hem decidit començar l’activitat de la tarda. Encara ens quedaven alguns gèneres per treballar, i la gran gala final s’acostava, així que hem hagut de passar per un munt de paradetes preparades cadascuna per nosaltres mateixos, per acabar d’aconseguir els fotogrames pendents. El gènere del terror l’hem aconseguit passant per un túnel d’allò més terrorífic; pintant-nos la cara i fent polseres, hem guanyat el fotograma del gènere fantàstic; per a la comèdia romàntica hem preparat un taller de massatges; i pel drama, obres de teatre. Sort que els monitors també han preparat la seva paradeta, on hem pogut comprar el berenar d’avui, tot escollint allò que més ens agradava. Recollides les paradetes i amb tot endreçat ha arribat el moment de la veritat, el moment que portem esperant des que vam arribar: la gran gala dels Mainioscars. Però no podíem presentar-nos de qualsevol manera davant de la gent tan important que hi hauria. Així doncs, hem anat cap a la dutxa i ens hem vestit amb la nostres millors robes, els vestits de les grans ocasions. Hauríeu d‘haver vist com n’estàvem de macos amb les nostres corbates i corbatins, llaços i brillantors… Ara ja estàvem preparats per anar al menjador on es faria el sopar previ de la gran gala. La sopa i un plats combinat d’allò més complert indicava que no era un sopar qualsevol, i els gelat de les postres ens ho ha confirmat. I ha estat amb el sopar que han aparegut dues reputadíssim crítiques de cinema, l’Anne i la Marion, vingudes directament des de França. Han comprovat amb gran alegria que havíem aconseguit els fotogrames de tots els gèneres cinematogràfics i que, per tant, la nostra pel·lícula de ben segur que havia quedat molt bé. Però és clar, no era l’única que es presentava a la gala i la competència era dura. Ara ho esbrinaríem, perquè l’Anne i la Marion ens han convidat a creuar la llarga catifa vermella, just abans que comencés, ara sí, la gran gala dels Mainioscars 2019. Quins nervis! Quina emoció! Tantes vegades que ho hem vist per la televisió i ara érem nosaltres els protagonistes. La projecció de la nostra pel·lícula ha estat memorable. Sortíem tots i cadascun de nosaltres, apareixia tot el que hem fet al llarg d’aquests nous dies! Mai haguéssim pensat que podríem haver fet una pel·lícula com aquesta!!! Evidentment, les crítiques han s’han rendit al nostre art i això s’ha traduït en una pluja de premis. Cadascun n’ha aconseguit un en les diferents categories i això ha possibilitat que la pel·lícula de la Claire Chauvet, la directora, hagi estat la més guardonada de tota la història. I tot això gràcies al treball en equip i al nostre esforç. Estava clar que aquesta fita mereixia una gran festa, i així ha estat. El confeti i les serpentines ha donat pas a les begudes i al menjar fins a altes hores de la matinada, moment en que els Mitjans hem anat a dormir i els Grans hem decidit acabar la celebració a la piscina. Demà encara tindrem temps de recollir la casa, escriure’ns una postal de record i esperem que també de fer el darrer bany a la piscina. Demà tornarem a casa amb la motxilla més plena que quan vam marxar, tot i que haguem perdut alguna que altra peça de roba. I com que sabem que us moriu de ganes de veure la pel·lícula d’aquestes colònies, no patiu, que la Claire Chauvet ens en donarà una còpia per a cadascun, perquè la poguem veure amb tots vosaltres quan arribem a casa. Mares i pares, no patiu que la màgia de les colònies i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

Una vegada més, aquí acaben unes altres colònies, unes colònies que han estat de pel·lícula. Demà posarem el punt i final a nou dies, on el més important no ha estat tenir, sinó ser. Nou dies on hem pogut descobrir que la nostra felicitat, també passa per la dels nostres companys, que junts podrem arribar més lluny i que si cooperarem res ens és ni ens serà impossible. Nou dies on hem conegut un munt de personatges de cinema, on hem fet que fregar els plats o escombrar la casa fos una festa, on hem cantat i ballat sota els estels, la lluna i el sol. En definitiva, junts hem anat enregistrant cadascun dels fotogrames que ja des d’ara formen part de la història del nostre esplai, de la història de les nostres vides. Demà acabarà aquesta aventura, però la pel·lícula continua… I és que unes colònies sempre acaben, perquè en puguin començar unes altres. Esperant que aquest moment arribi ben aviat, ens acomiadem fins a l’octubre, tot agraint-vos, una vegada més, la confiança que ens feu amb els vostres petits, i desitjant-vos molt bon estiu! VISCA L’ESPLAI MAINADA!!!