COLÒNIES D’ESTIU 2020

DISSABTE 4 DE JULIOL

Un any!!! Tot un any és el temps que ha passat des de les darrers colònies. Poc ens pensàvem quan vam tornar a casa, si ho recordeu, després de viure una aventura de pel·lícula, tot el que estava per venir… Un virus ens ha tingut tancats a casa durant més de dos mesos. Semblava una de les aventures que vivim normalment a les colònies, però aquesta era real. Bé, de fet, una vegada ja vam haver de lluitar contra un virus, i el vam derrotar, així que de ben segur que aquesta vegada, també ho aconseguirem. I una de les coses que més mal ens ha fet d’aquests mesos ha estat que, per primera vegada a la història de l’esplai, no hem pogut marxar de colònies de Setmana Santa, és a dir, no hem pogut gaudir d’aquells dies al mig del curs que compartim amb tots els nostres amics i monitors. Tot i això, no ens podem queixar, perquè hem pogut estar amb les nostres famílies i, a més a més, sabem que hi ha persones que ho han passat molt pitjor que nosaltres i, fins i tot, que han perdut a éssers estimats. Nosaltres només ens hem hagut de quedar a casa, esperant el moment de sortir, l’hora de viure unes noves colònies! I els dia, per fi ha arribat!!! Tot ha canviat, i les colònies també, així que aquesta vegada, en comptes d’anar cap a l’esplai per anar tots junts en autocar, han estat els pares i mares els que ens han portat fins a la casa, situada la poble de Cantonigròs, a tan sols quatre quilòmetres de la casa on vam estar l’estiu passat. Tot i això, hi ha coses que no canvien mai, com és la preparació de les nostres motxilles, els nervis d’abans de marxar, el recordar que hem d’agafar els nostres entrepans i carmanyoles si no ens volem quedar sense dinar… I, el més important: les nostres ganes de passar-ho bé i la il·lusió de saber que una gran aventura està a punt de començar. Un virus no ens farà enrere, tot i que som conscients que haurem de prendre algunes precaucions com portar les mascaretes durant algunes estones, rentar-nos les mans molt bé i molt sovint, prendre’ns la temperatura… Coses que al principi ens semblen molt feixugues, però que a poc a poc aniran formant part del nostre dia a dia i que les farem sense ni pensar. Poc després de les onze del matí la casa de Santa Maria del Roure ja tenia a tots els seus nous habitants, contents i nerviosos, instal·lats a les habitacions, unes habitacions amb molt d’espai lliure, ja que només ocupem un dels dos matalassos de cada llitera. No tot havia de ser negatiu: aquesta vegada tindrem molt espai on poder deixar ben endreçada la nostra roba! Encara era d’hora i quedava matí per endavant, així que els Mitjans hem fet uns jocs de coneixença, els Grans hem començat un joc que durarà totes les colònies i els Ganàpies hem estat fent unes polseres, mentre parlàvem una estona. Ah! I els Grans i els Ganàpies, hem pogut anar, per fi, una estona a la piscina. S’hi estava d’allò més bé dins l’aigua, perquè el sol lluïa amb força. Tantes emocions ens han deixat la panxa ben buida, així que ha arribat el moment d’omplir-la amb els entrepans que ens heu posat a la motxilla abans de marxar. Estaven boníssims, però de ben segur que el menjar de la casa, que aquesta vegada no ens podran fer els nostres cuiners preferits, també estarà molt bo. L’estona de després de dinar ha estat gairebé com sempre, però mantenint una distància de dos metres entre nosaltres i amb una zona per a cada grup. Ens haurem d’acostumar a no poder fer la migdiada uns a sobre dels altres, però el que sí que no ha canviat ha estat la nostra insistència en no deixar que els monitors acluquin els ulls després de dinar. No podem permetre que es perdin ni un moment d’aquestes colònies que hem esperant amb tanta impaciència! Començava la tarda quan hem recordat el vídeo que fa uns dies vam rebre a casa i sortien uns quants dels monitors morts de por pel virus i que decidien tancar-se tots junts a una casa, just la casa on estem ara. Els monitors sense por, els que no estaven tancats, ens demanaven que ajudéssim als monitors a que perdessin la por i, d’aquesta manera, poguessin reprendre les seves vides. De sobte ha aparegut un misteriós personatge, el Doctor Lysekil Frekvens, un científic amb xancles, corbatí i cabells blaus i brillants. Ens ha portat un pergamí gegant amb la fórmula secreta que haurem de seguir, si volem assolir els nostres objectius, si volem que els monitors deixin de tenir por. Buf!!! Hi ha un munt de coses que haurem de fer… Sort que tenim molts dies per endavant! I la primera d’aquestes coses ha estat parlar amb els nostres monitors sobre les nostres vivències al llarg dels darrers mesos, a casa i sense escola presencial. Ha estat molt interessant poder compartir les nostres experiències i escoltar les dels nostres companys. Ens hem adonat que no hem estat sols en les nostres preocupacions i que sovint han estat les mateixes que les dels nostres companys. Aprofitant les rotllanes on estàvem asseguts hem berenat unes galetes amb xocolata, just abans que els Mitjans coneguessin la desitjada piscina i els Grans i els Ganàpies féssim una estona d’esport. No portàvem gaires hores a la casa, però aquesta jornada tan atapeïda ja es començava a notar en els nostres cossos, així que, això sí que com sempre, hem tirat cap a la dutxa que ens ha retornat el perfecte aspecte amb què hem arribat. Encara hem pogut gaudir una estona del capvespre, abans d’entrar per primera vegada al menjador de la casa amb una altra novetat positiva: no ens haurem de para la taula! El sopar en ha portat una sopa de galets, truita de patates amb amanida i un iogurt. Ara sí que ja podíem fer front a les darreres activitats del dia, no sense abans passar pel segon i darrer control de temperatura del dia. Els Mitjans han començat a preparar unes actuacions, els Grans hem fet un joc de pistes i els Ganàpies hem pensat quines habilitats i talents tenim per poder presentar a la rest de companys. Ja era nit tancada sobre Cantonigròs quan el cansament s’ha apoderat de nosaltres i, a poc a poc i per grups, ens hem posat el pijama, ens hem rentat les dents, ens hem ficat dins del sac i… Hem cantat la nostra bonica cançó de bona nit!!! Això sí que no canviarà mai!!! Ens ha costat molt arribar fins aquí i, fins i tot, hi ha hagut moments en què pensàvem que no seria possible. Però sí!!! Finalment, i no sense entrebancs, aquí comencem unes noves colònies, una nova aventura. Un virus no ha pogut amb la màgia de les colònies! Ara ens toca a nosaltres aconseguir que els monitors deixin de tenir por i, d’aquesta manera, poder viure moltes aventures més al seu costat, tot l’esplai plegats, com sempre! Mares i pares, no patiu que en Lysekil Frekvens i, com sempre han fet, tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

DIUMENGE 5 DE JULIOL

Ahir vam quedar ben baldats, així que avui, tot i ser el primer matí que ens llevàvem a la casa, ens ha costat una mica. Hi ha tantes coses que no canvien ni canviaran mai en unes colònies… I una d’elles és la música ressonant per tota la casa, indicant que un nou dia ja ha començat. Endormiscat, però contents i amb moltes ganes de saber totes les sorpreses que teníem per endavant, hem sortit dels nostres sacs, ens hem rentat la cara, ens hem vestit i, per grups, hem baixat al menjador per agafar la primera dosi d’energia del dia. Avui ens estaven esperant els panets de llet, la crema de xocolata, les melmelades, els sucs… Ens ha quedat un panxa d’allò més plena, i és que l’esmorzar és l’àpat més important del dia. Sortint del menjador, els monitors ens han pres la temperatura i ens han canviat la mascareta. La veritat és que hem viscut tantes aventures de colònies que aquesta ens sembla una més, i és un peatge a pagar massa petit, a canvi de poder viure unes colònies que fa tan sols dos mesos semblaven impossibles. Tots junts, però separats, als exteriors de la casa, hem llegit la primera història de les colònies que, com ja sabeu, cada matí ens permeten reflexionar sobre un tema diferent. Avui el protagonista ha estat un ase que va caure en un pou. La seva mestressa va decidir que com ja era vell i el pou estava sec el millor seria tapar-lo amb sorra sense treure l’ase. I així va ser com, amb l’ajuda de tots els veïns, va començar a tirar terra i més terra dins del pou. L’ase plorava desesperadament, fins que, de sobte, es va tranquil·litzar. S’havia adonat que, després de cada palada, es podia espolsar la terra i donar un pas amunt. I així va anar fent fins que va aconseguir arribar fins la boca del pou i sortir-ne trotant. L’ase ens ha ensenyat que sovint hi haurà gent que en llançarà a sobre tot tipus de terra, però que nosaltres hem de ser capaços d’espolsar-nos-la i fer una pas amunt. I ara que estàvem tots junts, els monitors han aprofitat per explicar-nos que aquesta vegada no podríem fer els serveis de sempre. No us podeu ni arribar a imaginar la pena que ens ha fet no poder parar la taula, escombrar les habitacions i, el pitjor de tot, aquesta vegada no podrem netejar els lavabos!!! El disgust ha estat majúscul! Unes colònies sense serveis? No exactament… Sempre hi ha coses que podem fer pels altres, així que, cada dia d’aquestes colònies, cada grup haurà de fer alguna cosa pels altres. I el servei d’avui serà crear noves cançons per cantar abans dels àpats, conjuntament amb tots els nostres companys i companyes. Podríem aprofitar qualsevol estona lliure de la jornada per dur a terme la nostra tasca, però ho haurem de tenir enllestit abans del nou servei de demà. I abans de seguir amb les activitats del matí, una altra de les novetats que ens han portat les noves colònies… Cada matí haurem de treure els sacs a ventilar, així que, altra vegada per grups, el hem anat a buscar i els hem penjat a l’estenedor que ja ens havien preparat els monitors. Ara sí que ja ho teníem tot fet! Per fi podíem començar les primeres activitats. Els Mitjans, després de totes les emocions i nervis que suposa un primer dia de colònies, hem fet uns jocs de relaxació i una sessió de ioga. Els Grans hem pogut gaudir d’una estona de piscina. Els Ganàpies hem fet dos grups, els liles i els taronges, els quals competiran entre ells al llarg de totes les colònies, i per començar ho han fet amb un joc de preguntes. Encara era mig matí quan, altra vegada tots junts, però separats, hem aconseguit un altre dels ingredients de la fórmula que ens va portar el Doctor Lysekil Frekvens, per fer que els monitors deixessin de tenir por al virus: fer esport, molta activitat física. I no hem decebut! Hem acomplert aquest objectiu amb escreix!!! Hem començat amb un parell de balls d’escalfament i hem seguit amb un quatre en ratlla humà, el joc del mocador a dues bandes… Ara sí que l’energia començava a entrar en nivells crítics, però ho hem solucionat amb un gran dinar: macarrons a la bolonyesa, botifarra amb patates fregides i una pera. De tornada als exteriors de la casa feia molta calor, però no us preocupeu, perquè està ple d’arbres amb grans ombres, on poder jeure a descansar, alhora que fem torns, per tal que no ho facin els monitors, que aquí no hem vingut pas a fer migdiades! Després d’aquesta estona de descans per a uns i de jocs per a altres, hem començat les activitats de la tarda. Els Mitjans hem estat fent un munt de jocs d’aigua, els Grans hem preparat unes actuacions i els Ganàpies hem gaudit del nostre torn de piscina. Ja era mitja tarda quan els monitors ens han portat unes galetes amb xocolata que ens han permès agafar les forces justes per seguir amb la segona part de la tarda. Era el moment que els Mitjans anessin a la piscina, mentre els Grans i els Ganàpies feien uns jocs d’aigua d’allò més divertits. Hem de reconèixer que l’estrella de la tarda ha estat el patinatge sobre sabó, una modalitat que se’ns ha donat prou bé, però que ens ha deixat molt mullats. I tan mullats estàvem que ja hem aprofitat per anar a les dutxes i recuperar el nostre bon aspecte habitual. Nets i perfumats hem tornat al menjador, on ja ens estava esperant el sopar: mongeta verda amb patata, peix al forn amb amanida i, per postres, natilles. Estava tot boníssim, fins i tot la verdura, que ens hem menjat amb més o menys alegria. Era fosc sobre Cantonigròs, quan hem aprofitat per viure una activitat que no vam poder fer durant els mesos de confinament: l’Open Night. Ha estat com anar de botigues, però diferent, perquè aquí no havíem de gastar diners, sinó fer coses pels companys, a canvi de rebre’n d’altres. Hem pogut jugar a bitlles, explicar històries de por, viure un espectacle d’ombres xineses… I tot això, gestionat per nosaltres mateixos! Ha estat molt divertit, però ja us podeu imaginar que molt cansat, i al final de la nit amb prou feines ens quedaven forces per posar-nos el pijama, rentar-nos les dents, ficar-nos dins del sac i, com sempre, cantar la nostra bonica cançó de bona nit que ha posat el punt i final a un dia rodó. Ha estat un dia perfecte perquè, per sobre de tot, l’hem pogut viure tots junts. I creieu-nos que sempre ho hem valorat, però ara encara molt més, perquè ho hem trobat molt a faltar. Ja tenim ganes que la lluna i els estels donin pas a un nou sol sobre Cantonigròs, una nova llum, una nova oportunitat de fer que els monitors deixin de tenir por al virus, però, per sobre de tot, una nova oportunitat de seguir tots junts. Mares i pares, no patiu que en Lysekil Frekvens i, com sempre han fet, tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

DILLUNS 6 DE JULIOL

A poc a poc anem agafant el ritme d’unes colònies, i aquest matí, quan la música ha ressonat, no per tota la casa, sinó per tot Cantonigròs, gairebé no ens ha costat sortir dels nostres sacs. Bé… A uns una mica més que a d’altres, perquè els monitors feien una cara de son… Però no us preocupeu, perquè ràpidament ens hem activitats tots i hem baixat cap al menjador per rebre la dosi d’energia més important del dia. Avui l’esmorzar ha consistit en pa amb pernil dolç i formatge, melmelades, galetes, llet amb xocolata, sucs… No ha mancat de res! Ara sí que ja podríem amb tot. Com ja sabeu que fem amb les noves colònies, abans de sortir tots plegats als exteriors de la casa, els monitors ens han pres la temperatura i ens han canviat les mascaretes. No patiu, que seguim perfectes! El conte d’avui, que hem escoltat, tot formant una gran rotllana, tractava sobre dues muntanyes, una alta i ben bonica i una altra més baixeta, on les roques no brillaven tant i les seves vistes no eren tan espectaculars. La muntanya gran sempre pensava com n’era de bonica, tot menystenint a la petita, que es veia baixa, trista i sense utilitat. Un dia, uns forasters buscaven un lloc per acampar i, com no podia ser d’altra manera, admirats per la seva bellesa, van decidir instal·lar-se al cim de la muntanya, però aviat es van adonar que tot era pedra i que no hi podien clavar la tenda de cap manera. És per això que van anar fins a la muntanya petita, encara que no els agradés tant. Es van emportar una gran alegria al veure que la tenda es clavava d’allò més bé. Estaven tan i tan bé, que en comptes de quedar-s’hi uns dies, hi van fer durant una llarga temporada i aviat van començar a plantar arbrers, verdures, flors… La muntanya que es creia inútil, aviat es va convertir en un lloc meravellós i acollidor, mentre que la muntanya gran es va quedar tota la vida igual, com al principi. Gràcies a aquestes dues muntanyes hem pogut reflexionar sobre la importància de valorar l’interior i no només les aparences. Tots podem evolucionar i millorar, no ens podem quedar estancats i molt menys encara pensar que no podem! Després d’aquesta estona estàvem massa relaxats, així que ens hem tornat a posar en marxa amb un parell de balls i hem acabat traient els sacs a ventilar. El sol ja estava situat ben bé sobre el cel de Cantonigròs quan els Mitjans hem començat per anar a la piscina a refrescar-nos i poder seguir amb la preparació de les nostres actuacions.  Els Grans hem sortit al bosc equipats amb unes guies de natura confeccionades pels nostres monitors, i amb les quals hem pogut identificar un munt d’arbres i plantes. Hem après un munt de coses sobre la natura que ens envolta! Els Ganàpies hem seguit preparant les actuacions per dur a la pràctica les nostres millor habilitats. Ah! I també hem pogut gaudir d’una bona estona de piscina. S’hi està d’allò més bé en remull, amb la calor que fa! Uns per aquí, altres per allà, per grups i sense creuar-nos gaire, ha arribat l’hora del dinat, la qual hem agraït molt, perquè estàvem ben afamats. Què era la targeta amb un pastisset que teníem sobre el plat? Darrere portava el nom d’un company, però no el podíem dir. Ràpidament ho hem entès. En el servei d’avui haurem de preparar un regal, un petit record, pensant en el company que ens ha tocat. Demà farem l’intercanvi, així que tenim tot un dia per pensar i fer una cosa ben bonica. I el dinar encara ha hagut d’esperar una mica més, perquè quan pensàvem que ja sortien els plats, qui ha sortit ha estat un altre personatge: en Mileto Stampa. Es tractava d’un altre científic que venia a aportar la seva saviesa per ajudar a en Lysekil Frekvens en la seva tasca de fer perdre la por al virus que tenen els monitors. Ell creu que no sabem com fer front a aquesta nova normalitat, perquè ens han quedat moltes coses per fer durant els mesos que hem hagut d’estar sense sortir de casa, i tot el dia hi pensem. Hem d’alliberar-nos d’aquest pes i ens explica que, si volem que els monitors perdin la por, a més de complir els objectius de la fórmula del Doctor Lysekil Frekvens, haurem d’ajudar-los a fer totes les coses que tenen pendents. Però… Com anirà això? Ja ens n’ assabentarem, perquè ara sí que tenim molta gana. El dinar ha consistit en un bon plat d’arròs amb tomàquet, llom amb amanida i, per postres, una poma. La primera estona de la tarda, l’hem dedicat a descansar, fer polseres de fils i, els més agosarats, fer uns xuts a la pilota. Hi ha moltes zones amb ombra i s’hi està d’allò més bé. I els monitors? On estaran els que falten? Pobres, tenen tanta feina… I a les quatre en punt no diríeu mai qui ha aparegut… El director de la nostra escola! Dins de les coses que vam deixar pendents durant les setmanes de tancada ara es veu que quedaven unes assignatures pendents per poder passar de curs. Buf! Què malament! Haurem d’estudiar i fer exàmens? Si no en tenim cap ganes… Doncs no exactament… Per superar el Català hem hagut de resoldre un joc de paraules; per a les Socials, hem hagut d’omplir un eix cronològic, situant els invents més rellevants de la història de la humanitat; les Naturals les hem aprovat jugant a emparellar plantes; la Plàstica, elaborant un mural, pintat amb les mans i els peus; per a l’assignatura de Música hem hagut de reconèixer diferents gèneres i estils musicals i ballar vàries cançons; finalment, hem hagut de superar l’anglès, repetint paraules en aquesta llengua. Quin ensurt ens hem endut al principi, i al final ha resultat que passar de curs ha estat d’allò més divertit. Ens hem ben merescut el berenar d’avui: pa amb un formatget i suc. Durant la segona part de la tarda els Mitjans hem aprofitat per agafar idees i començar a enllestir el regal del nostre company, els Grans hem anat a la piscina i els Ganàpies hem muntat tendes al pati de la casa per viure una part de l’acampada que no vam poder fer durant la Segona Pasqua. Com nous hem sortit de la dutxa, disposats a viure la cerimònia de pas de curs, amb el director de la nostra escola. Com us podeu imaginar, tots hem aprovat les assignatures que ens faltaven, així que ens ha entregat el diploma que acredita la nostra feina. Estàvem tan contents amb els diplomes que fins i tot se’ns ha passat l’hora de sopar, però no patiu, que el plat no s’ha mogut del seu lloc i al menjador de la casa ens estava esperant una crema de verdures, una hamburguesa amb amanida i una gelatina. Els darrers rajos de sol del dia ens han portat la foscor i, amb ella, han arribat les darreres activitats d’aquesta jornada tan intensa. Els Mitjans hem celebrat Sant Jordi amb un joc de pistes, els Grans hem fet un escape room molt entretingut i els Ganàpies hem viscut una nit de por. El dia ha arribat a la seva fi posant-nos el pijama, rentant-nos les dents, ficant-nos dins del sac i cantant la nostra bonica cançó de bona nit. Ah! I els Grans hem aguantat fins a les 12 en punt, per poder cantar i felicitar al Dídac, que avui farà anys. No podem allargar més el dia, perquè, tot i tenir moltes ganes de recuperar el temps perdut, també sabem que hem de recuperar forces per tot el que encara ha de venir, que de ben segur serà molt. I, com sempre, ho viurem al costat dels nostres companys i monitors. Mares i pares, no patiu que en Lysekil Frekvens, Mileto Stampa i, com sempre han fet, tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

DIMARTS 7 DE JULIOL

Aquest matí ens hem llevat per tercera vegada al poble de Cantonigròs, però a diferència dels altres dies, en comptes de fer-ho amb música ressonant per tota la casa, ho hem fet al ritme d’un tambor que tocava sense parar en Mileto Stampa. S’havia tornat boig? Què li passava? Tan urgent era que ens havia de despertar a cop de tambor? I el pitjor de tot… No ens ha deixat ni vestir. Quan hem estat tots junts, però separats, al pati de la casa, en Mileto ens ha explicat que havia vist que la fórmula d’en Lysekil Frekvens era un frau, que allò mai serviria perquè els monitors perdessin la por, més bé al contrari. Ell sí que sabia com fer-ho… Si volíem que els monitors fossin els de sempre, alegres i amb ganes de fer moltes activitats, hauríem d’aconseguir que sortissin de la casa, que veiessin que el món segueix sent un lloc segur, on només calen seguir algunes precaucions, però no pas quedar-se tancats per sempre. Però… Com ho aconseguiríem això? Ells no volien sortir de cap de les maneres. El millor seria que esmorzéssim, perquè de ben segur que amb les panxes plenes tindríem alguna bona pensada. Llet, melmelada, galetes i, aquesta matí, com a novetat, pastes amb crema de xocolata. Ens ha quedat la boca ben bruta! Recordeu que encara seguíem amb els pijames posats, així que ara era el moment de vestir-nos, no sense abans passar pel control de temperatura i pel canvi de mascaretes. Ja ens hem acostumat a aquesta nova rutina i ho fem sense esforç i sense adonar-nos. Ja amb la roba posada i els pijames plegats, hem baixat els sacs a l’estenedor de la casa, per tal que s’airegin, una altra de les noves rutines d’aquestes colònies, que ha substituït als antics serveis, els quals trobem molt a faltar. Pobres escombres i draps… Què faran sense nosaltres? La gran rotllana que hem fet tots junts ens ha servit per reflexionar, aquest matí, sobre la importància de fer-nos regals. No regals cars, sinó regals valuosos. Qualsevol cosa pot ser un regal si es fa amb amor i, el més important, pensant molt bé en la persona a qui va dirigida. Un regal pot ser una abraçada, un dibuix o una cançó… Un regal pot ser una polsera de fil o un somriure. Un regal pot ser qualsevol cosa amb què demostrem que l’altra persona ens importa. És per això que, si ho recordeu, el servei per avui era fer-nos un regal. Què rebrem cadascú de nosaltres? Per descobrir el misteri encara haurem d’esperar. I quin serà el proper servei que ens tocarà fer? Doncs, per sorpresa de tots nosaltres, els monitors ens han dit que no hauríem de fer res, que ells s’ocuparien de tot! Què estrany… El matí avançava imparable cap al migdia quan hem començat les activitats. Els Mitjans hem acabat els regals i hem gaudit d’una llarga estona de piscina. Els Grans hem celebrat Sant Jordi, tot buscant la identitat de la princesa. Els Ganàpies hem començat per banyar-nos a la piscina i hem seguit també celebrant Sant Jordi, tot construint uns castells per equips, mentre els altres intentaven enderrocar-los. Ha estat un matí ben carregat que ens ha deixat sense energia, però no patiu que l’hem recuperat amb un bon dinar: un plat de llenties, pollastre al forn amb patates fregides i un flam. Estava tot boníssim i les nostres panxes plenes altres vegades. Aquest dinar s’havia de reposar, o això ens han dit els monitors, tot i que no els hi hem fet gaire cas i uns ens hem posat a fer xuts amb la pilota, mentre d’altres fèiem polseres o xerràvem animadament amb els monitors, no fos cas que se’ls hi tanquessin els ulls. I de sobte, del no res, ha tornat a aparèixer el nostre ja amic Mileto Stampa. Estava molt emocionat perquè creia haver trobat la manera d’aconseguir que els monitors sortissin de la casa. Els hi prendríem els sacs que tenien a l’estenedor i els posaríem a l’altra vorera, just creuant el carrer. Si volien dormir calentets, no tindrien més remei que trencar la seva tancada i sortir al món exterior. Però… Com els distrauríem per dur a terme aquesta dolenteria? En Mileto ho tenia tot pensat… El molt trapella ha trucat als monitors, tot fent-se passar per un habitant de Cantonigròs, per dir-los que hi havia un incendi en una casa veïna. Pobres!!! Quin ensurt que s’han endut! I mentre ells buscaven i buscaven el fum, mirant cap a dalt, nosaltres hem aprofitat per consumar el nostre pla. Hauríeu d’haver vist la cara que se’ls hi ha quedat quan s’han adonat de l’engany i, encara més, quan han vist que els seus sacs estaven amuntegats a l’altra banda del carrer. No hi havia volta enrere. Necessitaven els sacs, però no volien sortir! Guanyaria la por o recuperar els sacs? El debat ha estat intens… Que si sortien, que si no, que si sortien uns, mentre els altres es quedaven… Els monitors dels Grans eren els més partidaris de sortir, perquè, si ho recordeu, ahir ja van fer una petita volteta pel bosc i no els va passar res dolent. Però, el virus seguia fora… Què fer? Finalment, tots nosaltres els hem animat de valent i els monitors s’han animat a sortir, a poc a poquet, però amb pas ferm. Ho hem aconseguit! Per fi estaven fora de la casa!!! Una altra missió complerta amb èxit pels nens i nenes del Mainada. Ara ja podíem berenar tranquils una refrescant nectarina. Els monitors estaven molt contents i animats ara que ja sortien de la casa i han tingut una gran pensada… Portaven tants dies sense sortir de la casa que tenien moltes ganes d’anar a sopar a la muntanya. Ens ha semblat a tots una gran idea, però calia preparar-ho. Sort que a la casa no els hi ha costat gens preparar-nos unes bossetes de pícnic, i nosaltres només havíem d’agafar les motxilles, les cantimplores i posar-nos la mascareta. Ja ho teníem tot, i estàvem sortint per la porta quan ha aparegut en Lysekil Frekvens, d’allò més enfadat. No entenia què estàvem fent marxant, per què no seguíem la seva fórmula? Ens ha dit que només així ens podríem infect… Salvar!!! Se li ha escapat! En veritat no ens estava intentant ajudar, ens estava intentant embolicar des que hem arribat, per tal que ens infectéssim. Sort que en Mileto Stampa ha vingut per fer front a en Lysekil Frekvens i s’han enganxat en una gran discussió. Finalment, en Mileto ha trencat la fórmula, mentre en Frekvens ens ha amenaçat amb què això no quedaria així. Quina tranquil·litat ara que hem descobert la veritat. Per fi podríem començar a fer tot el que no hem pogut fer durant els mesos de tancada, alhora que anirem omplint un calendari que ens ha donat en Mileto. El camí pels voltants del poble ha estat d’allò més bonic. Hauríeu d’haver vist la posta de sol enmig del bosc. Això sí que era un gran regal! I pas a pas hem arribat a una plana amb gespa, on hem estat d’allò més bé menjant una amanida d’arròs, unes crestes de tonyina i un plàtan amb un suc. Era negra nit quan hem iniciat el camí de tornada, ara ja fent ús de les nostres lots, per no perdre’ns a la muntanya. No hem trigat gaire en estat de nou a la casa, però ara ja amb la tranquil·litat que no passa res si sortim amb precaució. I quan hem arribat… Una altra sorpresa! El pati estava engalanat i al bell mig hi havia una taula amb tots els regals, vigilats per un personatge d’allò més peculiar, el Barreter Boig, que ens ha convidat a celebrar una festa de no aniversari, per tal de poder celebrar tots els aniversaris que ens hem perdut durant el confinament i, el més important, el del Dídac, que avui feia onze anys. Primer de tots ens hem intercanviat els regals i, a continuació, cadascú a buscat una espelma amagada pels voltants de la casa, per tal de poder bufar-la i demanar un desig. Els monitors també han demanat un desig conjunt, però… Quin serà aquest desig? Tindrà a veure amb nosaltres? Per esbrinar-ho encara haurem d’esperar a l’arribada d’un nou dia, perquè ara amb prou feines ens han quedat forces per posar-nos el pijama, rentar-nos les dents, ficar-nos dins del sac i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. Quines seran les sorpreses de demà? Quin desig hauran demanat els monitors? Encara haurem d’esperar a un nou dia, a una nova oportunitat d’estar tots junts! Mares i pares, no patiu que el Barreter Boig, en Mileto Stampa i, com sempre han fet, tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

DIMECRES 8 DE JULIOL

Aquesta nit el dia ha acabat amb la nostra bonica cançó de bona nit, cantada pel Barreter Boig que vam conèixer ahir. Alguna cosa estranya estava passant? Bona nit? Però si hauria de ser l’hora de llevar-nos… No hem trigat gaire en esbrinar de què anava tot això. El Barreter ens ha explicat que ha fet possible el desig que els monitors van demanar ahir a la nit i que encara no sabíem quin era: Van demanar un dia al revés! Vaja, quin enrenou! Aquesta si que no ens l’esperàvem. Què havíem de fer ara que ja hem cantat el bona nit? Doncs estava clar: entrar al sac, rentar-nos les dents, i posar-nos el pijama. Tirant enrere, hem baixat als exterior de la casa per viure la darrere activitat del dia o, millor dit, de la nit. Quina vetllada d’estels més bonica!!! Hem cantat, hem escoltat contes sobre les constel·lacions i, el més important, hem pogut identificar els estels que brillaven amb força enmig de la foscor. A alguns ens ha costat veure’ls, però de ben segur que ha estat, perquè no tenim els ulls entrenats per a tanta bellesa. I amb els darrers rajos de claror del dia ha arribat l’hora de sopar. Aquesta nit hem tingut per postres un iogurt, de segon plat unes salsitxes amb amanida i, per començar, amanida de patata. Estava tot boníssim. Ara sí que ja teníem l’energia suficient per seguir fent que el dia tirés cap a l’inici. Per a la segona activitat de la tarda hem rebut la visita de tres personatges ben especials: el jurat del concurs de talents. Recordeu les actuacions que portem preparant des que vam arribar? Doncs avui ha arribat el moment de demostrar tot el que sabem fer. Els Mitjans hem cantat, ballat i saltat de valent, tot explicat per dues petites presentadores molt gracioses i divertides. Els Grans hem representat una petita obra de teatre. I als Ganàpies no se’ns ha acudit altra cosa que imitar als monitors. La veritat és que ens hem fet un bon fart de riure tots plegats. Però només un grup podia ser el guanyador i el gran jurat ha decidit que fossin els Grans. Poc importava, perquè el més important era passar-ho bé i que guanyés la diversió i, creieu-nos que així ha estat. Havia arribat l’hora de dutxar-nos per fer retornar als cossos el nostre bon aspecte habitual. Abans d’entrar a les dutxes hem fet la primera activitat de la tarda: el tradicional taller de samarretes. Això sí que dominem d’allò més be, perquè a totes les colònies creem el model exclusió que marcarà la tendència de la moda de l’estiu. Però no! Aquesta vegada el dia al revés també n’ha fet de les seves. No tenyiríem samarretes, sinó que més bé al contrari: les destenyiríem! És clar, és per això que havien de ser negres. I així ho hem fet, com sempre, però amb molta curs i posant lleixiu. Ens han quedat d’allò més boniques, tot i que encara falten pintar-les quan estiguin seques. Ja les veureu quan estiguin enllestides… Ja era mitja tarda, així que havia arribat l’hora de berenar magdalenes amb xocolata. Tirant enrere, tirant enrere, hem estat fent els nostres nous serveis diaris. Com sabeu, cada dia hem de fer alguna cosa pels nostres companys i monitors, però avui han estat els nostres monitors els qui havien de fer alguna cosa per a nosaltres. Pels als Mitjans ens han preparat unes llaminadures, per als Grans un planisferi i els Ganàpies, una mica d’amagats, hem anat al poble a menjar un gelat. Per al servei de demà, que ja tornarà a ser normal, haurem d’escriure una història on els monitors i l’esplai siguin els protagonistes. A veure què en surt d’això… En aquest dia tan trastocat, cap monitor tenia ganes de fer la migdiada quan ha arribat el temps lliure previ al dinar, avui síndria, bistec de vedella amb patates fregides i sopa de peix amb fideus. I amb aquesta energia el dia ha seguit reculant fins a la segona activitat del matí: la gimcana neta! Gimcana neta? Però si mai ho hem fet això… Sempre estem acostumats a acabat bruts de dalt a baix. Doncs aquesta vegada no ha estat així! Bé, això ens pensàvem… Ens hem fet massa il·lusions quan hem sentit el nom de l’activitat, veient com ha acabat finalment la cosa. Era tot tan net que ens hem hagut de netejar les mans per parelles, netejar superfícies plenes de fang, fer punteria amb unes esponges tacades de pintura, lliscar sobre una tela plena de sabó i, per si tot això no ens havia semblat prou, hem hagut de passar per un túnel de rentat. En fi… Tot mooolt net!!! Assecats altra vegada, hem començat la primera activitat del matí. Els Mitjans hem fet jocs variats i hem seguit amb la història per als monitors, els Grans han seguit destenyint samarretes, ja que ens havia quedat alguna pendent, i els Ganàpies hem fet una sessió de fitness i aquagym a la piscina. I per començar el dia amb energia, res millor que un bon esmorzar amb, com cada matí, la llet, el suc, la xocolata, el pa, l’embotit… No ha mancat de res! I just quan estàvem acabant ha aparegut el Barreter Boig que ens ha fet saber que el dia al revés havia acabat! I el dia s’ha convertit de nou en nit. També ens ha explicat que ens havia volgut concedir el desig de viure aquest màgic dia, perquè nosaltres havíem fet possible que es complís el seu: tornar a celebrar festes de no aniversari. I amb aquesta alegria s’ha acomiadat de nosaltres per sempre, o no, qui sap… El dia tornava ha estar del dret, així que després d’esmorzar hem llegit el nostre conte d’avui. Un jove cranc volia aprendre a caminar endavant com les granotes i després de molt entrenar ho va aconseguir, però la seva família volia que fos com la resta de crancs i el van fer fora de casa. Les granotes també se li en reien, perquè no feia el que havien de fer els crancs. Fins i tot un vell i savi cranc li aconsella que desisteixi de la seva pretensió. I la granota no va fer-li cas i va seguir el seu camí. De fet encara camina amb coratge i decisió intentant ser feliç amb el que vol ser. I això és el que hem de fer amb tothom: respectar el que vulguin ser i ajudar-los en la recerca de la felicitat, d’igual manera com volem que facin amb nosaltres mateixos. Tornava a ser negra nit sobre Cantonigròs quan han començat les darreres activitats d’aquesta moguda i diferent jornada. Els Mitjans hem hagut de composar un mapa per trobar els estels caiguts del cel, que han resultat estar banyant-se a la piscina. Hauríeu d’haver vist com brillaven. I ja que hi érem, hem aprofitat per banyar-nos nosaltres també amb elles. Els Grans hem vist una pel·lícula tots junts a l’exterior de la casa, equipats amb les nostres màrfegues i, a poc a poc, ens hem anat adormint sota el cel estrellat. Els Ganàpies hem fet un joc on havíem d’aconseguir un codi amagat en la base contrària, però amb compte de no rebre la pols de colors que ens llançaven els altres. Hem acabat ben acolorits i hem hagut de tornar a passar per la dutxa. I per segona vegada en el dia d’avui, ens hem posat el pijama, ens hem rentat les dents, ens hem ficat dins de sac i hem cantat la nostra bonica cançó de bona nit. Com veieu, no hi ha virus que ens aturi, no hi ha virus que pugui amb la màgia d’unes colònies. I encara que sigui amb mascareta, hem aconseguit, entre tots, tornar a posar un dia del revés. Quines sorpreses viurem demà? On anirem? Amb qui ens trobarem? Mares i pares, no patiu que el Barreter Boig, en Mileto Stampa i, com sempre han fet, tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, o comença, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

DIJOUS 9 DE JULIOL

Aquest matí, tot just després de la sortida del sol i el cant del gall, la música ha començat a ressonar per tota la casa. Bé, potser ha estat una mica més tard, però amb la son que teníem, de ben segur que era massa d’hora. Sense més sobresalt ni sorpresa, no com ahir, hem sortit dels sacs, ens hem rentat la cara, ens hem vestit i hem baixat cap al menjador, on ja ens estava esperant l’esmorzar. Mai hi manca de res: llet, suc, cereals, melmelada i, avui, pastes amb crema de xocolata. Aquesta sí que és una bona manera d’agafar l’energia necessària per fer front a tot el que encara no sabíem que estava per venir. El que sí que sabem que ara toca cada dia després d’esmorzar és passar pel control de la temperatura, canviar les mascaretes i treure els sacs a ventilar. Ja ho tenim molt per la mà i no ens costa gens d’esforç. Tots junts, però per grups, als exteriors de la casa hem aprofitat per enllestir les històries sobre els monitors que, si ho recordeu, vam començar a escriure ahir i que formaven part del nostre servei diari. No podíem badar gaire, perquè més tard les hauríem de llegit davant de la resta de companys i monitors. El dia avançava i el sol s’enfilava sobre el cel blau de Cantonigròs quan, de sobte, un monitor ha dit que una de les coses que més havia trobat a faltar durant les setmanes de tancada havia estat el poder sortir d’excursió, anar a la muntanya, respirar l’aire pur que ofereix la natura. A tots ens ha semblat una idea genial sortir de la casa a veure món, ara que ja no tenim por, i fer l’excursió que ens vam perdre a les colònies de Setmana Santa. Però… On aniríem? Poc que coneixem aquestes contrades… Se’ns ha ocorregut que una bona manera de trobar un bon lloc on anar era buscar a algun habitant de Cantonigròs que ens parlés sobre la contrada i ens guiés en la nostra travessa. I no ens ha costat gaire, perquè ja des de la porta de la casa hem vist aparèixer per un caminet al senyor Armengol, un habitant del poble de tota la vida. Ell tenia moltes ganes d’explicar-nos coses sobre la zona i nosaltres moltes ganes d’escoltar-lo. Finalment, ens ha explicat com podríem arribar a un indret amb el salt d’aigua més bonic que haguem vist mai. De veritat n’hi hauria per tant? Ho hauríem de comprovar… I en un tres i no res estàvem equipats amb les nostres motxilles, la gorra, les cantimplores plenes d’aigua i la crema solar. Però… Ens faltava alguna cosa… Si l’excursió s’allargava hauríem de dinar fora. Com ho podríem solucionar? Doncs això tampoc ha estat un problema, perquè, ràpidament, les senyores de la casa ens han preparat un pícnic d’allò més complert. Ara sí que ja ho teníem tot, la travessa podia començar! El senyor Armengol no ens havia pas enganyat, perquè el camí era d’allò més bonic, tot envoltat de plantes, arbres i els ocells que, tot i no veure’ls, els escoltàvem per sobre dels nostres caps. I, per no perdre’ns, només ens calia resoldre uns enigmes situats en cadascun dels trencalls. Feia una mica de calor, i cada passa ens costava més que l’anterior, però, per sort, el camí feia una lleugera baixada que ja intuíem que a la tornada es convertiria en pujada. I just a l’hora de dinar hem arribat al salt d’aigua, a La Foradada. Us podem dir que l’Armengol no havia exagerat gens ni mica, perquè era un lloc d’allò més bonic. Era el moment de descobrir que teníem dins de les bossetes del pícnic: un entrepà de pollastre, una poma i una magdalena. Estava boníssim! Sort hem tingut d’aquest dinar, perquè estàvem molt cansats i amb molta gana. I aquest dinar s’havia de reposar una estona. O això pensaven els monitors, perquè nosaltres teníem uns altres plans, que consistien en explorar detingudament el territori. A primera hora de la tarda ha arribat el moment d’emprendre el camí de tornada cap a la casa, recorregut que ara ja coneixíem, però que havíem de fer en sentit contrari i… En pujada! Tot i això, no us preocupeu que ho hem aconseguit sense gaire esforç. I no diríeu mai que ens estava esperant quan hem arribat a la casa: un refrescant i boníssim gelat!!! Quina sorpresa! No podíem demanar res més! Però el dia no havia ni molt menys acabat i encara quedaven un munt d’activitats. Els Mitjans ens hem dutxat abans de jugar al Joc de la Oca gegant, on ens hem fet un fart de llançar el dau i superar proves. Els Grans també ens hem dutxat abans de fer un taller d’imants molt bonics amb fulles del bosc que vam recollir l’altre dia i amb altres materials. Els Ganàpies hem gaudit d’una estona de piscina que ens ha anat d’allò més bé, després de l’acalorada de la tornada. I per berenar… Un refrescant tall de meló que ens ha donat forces per seguir amb la tarda. Els Mitjans hem tingut el nostre torn de piscina. Els Grans hem seguit amb el nostre taller d’imants. Els Ganàpies hem començat un taller per fer uns foulards exclusius del nostre grup que no hem tingut prou temps d’acabar. Ah! I ens hem dutxat, que encara ho teníem pendent. Com veieu, la tarda tampoc ha tingut res que envejar al matí. La nit començava a caure sobre Cantonigròs, quan ha arriat el moment de sopar, avui puré de patates, calamars a la romana amb amanida de tomàquet i un flam. Després que cada grup llegís les originals i divertides històries que havien escrit sobre els monitors i de passar pel segon control de temperatura de la jornada, ha començat la darrera activitat del dia. Els Mitjans hem vist una pel·lícula i hem dormit tots junts, amb les nostres màrfegues. Els Grans hem fet una vetllada d’estels, on hem fet servir els planisferi que ens van regalar les nostres monitores i, el millor de tot, ho hem fet ficats dins l’aigua de la piscina! Com ens agraden aquests banys sota la llum de la lluna…!!! Els Ganàpies hem fet un joc de rol sobre uns agents secrets que havien de resoldre un assassinat. Avui sí que amb prou feines ens han quedat forces per posar-nos el pijama, rentar-nos les dents, ficar-nos dins del sac i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. Sabem que ja ens queden pocs dies de colònies, pocs dies d’aventura, però no patiu, que els pensem aprofitar de valent. Mares i pares, no patiu que el senyor Armengol, en Mileto Stampa i, com sempre han fet, tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

DIVENDRES 10 DE JULIOL

Tres dies! Tres dies són els que queden per posar el punt i final a l’atípica, però divertida, aventura d’aquest any, així que, tot i el cansament acumulat, no podíem perdre el temps fent el ronso dins del sac. Ràpidament, com cada matí, hem sortit dels nostres sacs, ens hem rentat la cara, ens hem vestit i hem baixat cap al menjador, on ja ens estaven esperant les cuineres amb l’esmorzar preparat. Llets, suc, galetes, melmelada, crema de xocolata i, a més a més, avui també teníem pa amb pernil dolç i formatge. Aquí sí que tenen clar que l’esmorzar és l’àpat més important de la jornada. Amb la panxa carregada d’energia, hem passat el control de temperatura, ens hem canviat la mascareta i hem sortit als exteriors de la casa, tot aprofitant per ventilar els sacs. Avui el sol no brillava amb la força dels altres dies, i feia més bé fresquet, però la veritat és que també agraïm que la calor ens doni treva. Tots junts, en la gran rotllana que ens permet estar junts, però mantenir la distància, hem explicat el conte d’avui. Una senyora no volia volar al costat d’un home negre i es queixa a l’hostessa, la qual, després de consultar-ho amb el comandant decideix que, certament, una persona així no pot volar al seu costat i és per això que decideix canviar de lloc i portar a primera classe, part de l’avió on quedaven llocs disponibles, a l’home negre. Evidentment, tots hem estat d’acord que les persones no són ni millor ni pitjor segons el color de la pell. Que realment, el que ens fa pitjor persones és menystenir a la gent pel seu color, origen… Hem d’acollir a tothom, vinguin d’on vinguin, siguem d’on siguem. I això a l’esplai ho fem tots molt bé. I just estàvem cantant una cançó com cloenda de la nostra reflexió diària que ha aparegut la Samantha, una noia d’allò més estrafolària, que no us sabríem dir si ens ha caigut bé o malament. Era simpàtica, però deia cada cosa… Es veu que la Samantha és una de les youtubers més famoses del moment, una de les més conegudes, de les que està més de moda. Què poc que controlàvem nosaltres aquestes coses. I menys encara el senyor Armengol, que just passava per allà, per preguntar-nos com havia anat l’excursió d’ahir, i s’ha quedat ben sorprès quan ha escoltat parlar la Samantha. Tots dos parlaven la mateixa llengua, però poc que s’entenien entre ells. La Samantha ens ha explicat que es dedicava a fer vídeos com “qué llevo en el bolso”, “house tour”, “haul rebaixes”. Ningú entenia res i, és clar, l’Armengol encara menys. Pobre home… La Samantha s’havia quedat sense poder pujar vídeos a les seves xarxes socials, ja que durant les setmanes de tancada no havia pogut crear nous continguts. És per això que ens ha demanat a nosaltres que féssim els nostres vídeos i que, ja de pas, ensenyéssim a l’Armanegol el que es mou en el món d’avui en dia. Youtube, mòbil, selfie… El nostre amic de Cantonigròs només feia que aprendre vocabulari nou que no havia escoltat mai, mentre mirava atentament com anàvem pensant i dissenyant els vídeos per a la Samantha i, evidentment, per divertir a tots els nostres companys. I tot just marxava la Samantha que feia entrada per la porta de la casa la furgoneta d’un venedor ambulant del poble. Si és que ja us diem que aquestes colònies són un no parar. Nou personatge, nou problema, nova activitat!!! Amb tot el que ha passat, molt poca gent s’atansa a la seva paradeta i volia idees per poder-se guanyar la vida. De seguida ha quedat meravellat amb les samarretes destenyides que teníem assecant-se pel pati i ha pensat que podrien tenir sortida al seu negoci. Això sí, calia acabar-les de decorar. I això hem començat a fer, gràcies a les pintures, les plantilles i les esponges. A veure si el venedor ens en deixa alguna i les podeu veure quan tornem a casa. I entre tanta feina, els Mitjans encara hem tingut temps de passar una estona per la piscina, just abans d’anar cap al menjador, on ja ens estava esperant el dinar: amanida russa, canelons i una pera. I de tornada al pati de la casa, no havia passat ni mitja hora que han començat a caure quatre gotes, i després vuit i després… Un gran xàfec d’estiu ha descarregat amb força sobre Cantonigròs, així que hem decidit aprofitar per avançar l’inici de les activitats de la tarda. Els Mitjans hem seguit enregistrant els nostres vídeos i pintant les samarretes. Els Grans primer hem pintat les samarretes, després hem anat una estona a la piscina i, finalment, hem seguit amb els vídeos. Els Ganàpies hem continuat amb el taller de foulards que vam començar ahir, hem pintat les samarretes, hem anat a la piscina i, per acabar, hem seguit amb les gravacions dels nostres vídeos. Com veieu, una tarda ben atapeïda on l’únic moment de descans ha estat per berenar ensaïmades amb xocolata. I samarretes per aquí, vídeos per allà i alguna que altra piscina ha arribat l’hora de passar per la dutxa i recuperar el nostre bon aspecte. Nets i perfumats hem baixat al menjador on, un dia més, puntual ens esperava el sopar: meló amb pernil, hamburguesa de pollastre amb amanida i unes natilles. Amb les darreres cullerades ha arribat en Mileto Stampa, molt alterat, perquè portava dos dies retingut per el Doctor Lysekil Frekvens, però just havia aconseguit escapar-se. A l’arribar a la casa ha vist amb sorpresa que havíem anat omplint el calendari amb moltes de les activitats que no havíem pogut fer durant la tancada. Tot i això, no era suficient, havíem de fer més activitat i ens ha proposat buscar els ous de Pasqua, trobar el cofre de les monedes dels Leprechauns del dia de Sant Patrici i, finalment, saltar la foguera de Sant Joan, tot demanant desitjos. Ja era de nit, però volíem aprofitar l’estona que ens quedava, així que hem deixat el cansament de banda i ens hem divertit de valent amb les darreres activitats. Els Mitjans i els Grans ens hem amagat pels voltants de la casa i els monitors ens han hagut de trobar, equipats amb les seves lots. Pobres, quin ensurt s’han endut amb aquells que hem trobat el millor amagatall. Ens ha agradat molt, perquè sempre som nosaltres els qui hem de buscar-los a ells i avui la cosa ha anat del tot diferent. Els Ganàpies hem vist una pel·lícula, hem xerrat una estona i hem dormit junts, però separats, amb les nostres màrfegues i els nostres sacs. Aquesta serà la penúltima nit que passarem tots junts. Tenim ganes de veure-us, però també volem aprofitar al màxim el temps que ens queda amb els nostres companys i monitors. I de ben segur que així serà, perquè encara ens queden gairebé dos dies per endavant. Mares i pares, no patiu que la Samantha, el senyor Armengol, en Mileto Stampa i, com sempre han fet, tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

DISSABTE 11 DE JULIOL

Tot just avui fa una setmana que vam arribar i ja només ens quedava poc més d’un dia per acabar aquesta aventura. Com passa de ràpid el temps quan ens ho passem bé i que lent avançava els mesos que vam estar sense poder sortir de casa… Poc més d’un dia, però estigueu segurs que l’aprofitarem de valent. Així doncs, quan la música ha començat a ressonar per tota la casa, hem sortit ràpidament dels nostres sacs, ens hem rentat la cara, ens hem vestit i hem baixat al menjador. Puntuals com sempre, ja ens estaven esperant la llet, els sucs, les melmelades, les pastes la crema de xocolata…, fidels a la cita diària amb les nostres panxes. I carregats d’energia hem passat pel control de temperatura, els monitors ens han canviat la mascareta i hem sortit als exteriors de la casa per posar els sacs a ventilar i per viure la primera de les activitats d’aquesta jornada quasi final. Com sabeu, aquesta vegada no ens pot venir a veure ningú de fora de les colònies, així que el Miquel Àngel tampoc ha pogut venir a fer-nos la missa que celebra cada any. És per això que hem dut a terme una activitat que ens ha deixat preparada i que també ens ha servit per fer la reflexió d’avui. Consistia en omplir el mural d’una creu amb diverses coses que hem hagut de pensar, relacionades amb els mesos que hem estat tancats a casa. D’aquesta manera, en un dels eixos de la creu hem escrit les coses dolentes del confinament, les que no ens han agradat. En l’altre eix hem escrit tot allò que ens ha generat pors i neguits, cosa que era totalment normal. Finalment, li hem afegit unes branques amb allò que teníem ganes de fer, fulles amb els aspectes més rellevants que hem après i els fruits amb tot allò que ens agradaria canviar de nosaltres mateixos o allò que creiem que podem fer per canviar l’entorn. Parlar-ho entre tots ens ha servit per adornar-nos que cadascú té unes inquietuds i unes motivacions diferents, totes elles vàlides. Tots som diferents i vivim les coses de manera diferent. I just quan acabàvem de completar la nostra creu ha aparegut un altre personatge Això és un no parar… I aquest no era un personatge qualsevol, era ni més ni menys que l’alcalde de Cantonigròs. Què hi feia enfilat al balcó de la casa? Doncs no hem trigat gaire en esbrinar-ho… L’alcalde havia vingut a fer el pregó de la Festa Major de Cantonigròs 2020, una altra de les celebracions que havien quedat pendents en l’època de la tancada. En ell ha fet especial referència a les persones que ho han passat i ho segueixen passant malament, com la gent gran, els nostres avis, i en ha recordat la importància de seguir totes les mesures que ens indiquin els nostres pares i monitors. Després del pregó, la Festa Major ja podia començar amb un gran cercavila pels voltants de tota la casa. La gresca i la disbauxa s’ha apoderat de nosaltres, alhora que engalanàvem la casa amb globus i guirlandes. I a continuació, un munt de jocs a totes les places. A la Plaça Major, per exemple, havíem de llençar el pinyol d’oliva el més lluny possible; la Plaça de la Font hem begut amb el porró; i a la Pompeu Fabra hem fet un munt de jocs moguts. Ara ja no podríem dir que enguany ens havíem quedat sense Festa Major. Encara quedava estona per dinar, era just mig matí, així que hem aprofitat, ara ja per grups, per seguir amb d’altres activitats. Els Mitjans hem fet unes boles de llana amb forma de virus divertit. Els Grans hem anat a la piscina i hem acabat els vídeo que vam començar ahir. Els Ganàpies també hem ocupat la darrera part del matí amb l’enregistrament dels nostres vídeos. La gana s’havia apoderat de tots nosaltres quan, per fi, ha arribat l’hora de dinar, avui cigrons amb ou dur i bacó, mandonguilles amb suc i un bon tall de síndria. Ara sí que ja estàvem llestos i amb l’energia recuperada per fer torns i impedir que els monitors no acluquessin els ulls. Com que estava clar que avui tampoc hi hauria migdiada, el temps lliure d’aquesta tarda ha estat molt breu. Just sortien els darrers companys del menjador que… Un altre personatge!!! Qui era? Què volia aquesta vegada? Perquè anava vestia de negra i amb unes cadenes penjades? La Krystal havia vingut per celebrar el Rock Fest, altra esdeveniment cancel·lat de la nostra ciutat. Cancel·lat per a tothom, menys per nosaltres, que la màgia de les colònies faria possible que això també ho poguéssim dur a terme. Abans de res, ens hem hagut d’anar a vestir amb la roba que tinguéssim a la motxilla que ens semblés el més roquera possible. Quina fila tan divertida que fèiem! El festival tenia tres parts: a la primera ens havíem de fer pentinats divertits amb escuma, a la segona ens hem pintat la cara i ens hem fet tatuatges amb ceres i en el tercer espai hem preparat unes coreografies amb cançons rock. A l’hora del berenar, un préssec, hem aprofitat per sortejar a quin company li haurem de fer la tradicional postal de les colònies. Ja podíem començar a penar en el seu disseny, perquè ja sabeu que és un record d’allò més bonic. Al llarg de la segona part de la tarda els Mitjans hem seguit amb el tallar dels virus de llana i hem anat a la piscina. Els Grans hem fet una volteta pel poble, ben equipats amb les mascaretes i prenent totes les mesures, i em fet un joc per trobar els hereus i les pubilles d’un munt de pobles de Catalunya. Els Ganàpies hem fet un joc per aconseguir punts que hem pogut bescanviar per material amb què embrutar als nostres monitors. Pobrets, com han quedat…!!! No hi havia dubte que havien de passar per la dutxa, així que ja hem aprofitat i hi hem anat tots. Ah! I era el moment de posar-nos la roba estrafolària que havíem portat de casa. El sopar ja estava taula, un sopar de final de colònies: croquetes, crestes de tonyina, truita, calamars a la romana, patates fregides i… Pizza!!! I per postres, crema de xocolata! No podíem demanar res més. Darrer sopar a la cada i darrer control nocturn de temperatura abans de tornar als exteriors de la casa, on ja ens esperava un vell conegut, en Mileto Stampa. A la mà portava el calendari que hem anat omplert aquests dies amb totes les activitats que hem anat recuperant, i que no havíem pogut fer setmanes enrere. Per fi les teníem totes. Bé, totes menys una! Faltava la festa de final de curs de l’esplai, la que fem cada curs el darrer dia. Però no us preocupeu que ho hem solucionat ràpidament. Primer de tot hem vist un vídeo amb fotografies d’aquest curs i, a continuació, hem fet el sorteig de la panera, però amb premis per a tots. Ara sí que ja havíem recuperat totes les activitats. Era tot perfecte fins que ha aparegut el Doctor Lysekil Frekvens molt enfadat amb el nostre èxit, tot cridant que ens volia infectar. L’esglai ha durat poc, perquè el nostre amic Mileto portava l’antídot, una pols verda amb que hem perseguit al Doctor Lysekil fins deixar-lo ben cobert. Havíem anul·lat el seu poder, ja no ens podria contagiar, havíem guanyat! I quina millor manera per celebrar-ho que una gran festassa amb menjar, begudes, música i molts balls. Els Mitjans ja no podien més i han marxat a dormir, seguit pels Grans. Els Ganàpies encara han tingut forces per entabanar als monitors i banyar-se a la piscina sota la llum de la lluna i es estels. El dia arribava a la seva fi, com sempre, posant-nos el pijama, rentant-nos les dents, ficant-nos dins del sac i cantant la nostra bonica cançó de bona nit. Serà demà quan les colònies també arribaran a la seva fi, tot i que abans de marxar encara tindrem temps de veure els vídeos que hem fet amb la Samantha, intercanviar-nos les postals i acomiadar-nos cansats, però contents i feliços, encara que sigui sense cantar l’hora dels adeus amb els braços i les cames entrecreuades. No ens podem abraçar, però cap virus ens impedirà pujar als cotxes de tornada amb un trosset de tots els nostres companys i monitors, un trosset que ja és nostre per sempre i que ningú ens podrà treure mai. Mares i pares, no patiu que la Samantha, l’alcalde, la Krystal, en Mileto Stampa i, com sempre han fet, tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

Demà l’Esplai Mainada posarà el punt i final a unes altres colònies, potser unes de les més esperades. Demà acabaran les primeres colònies d’aquesta nova era, la de les mascaretes, els termòmetres i els gels hidroalcohòlics. Demà ens direm adeu, esperant que les properes colònies tornin a ser per Setmana Santa i no el proper estiu. Ha estat un curs diferent, potser difícil. Un curs amb molts moments d’incertesa i de gran preocupació. Un curs amb moltes ombres i foscor, on hem passat moments on vèiem impossible que aquestes colònies es poguessin dur a terme. Però no…!!! Junts hem demostrat que la màgia de les colònies tot ho pot i que pot combatre qualsevol virus que se li posi per endavant. Junts hem après que una altra manera de fer colònies és possible i que, realment, les dificultats i inconvenients no han estat per tant… Tot és acostumar-s’hi! Mares i pares, aquesta vegada, com sempre, però més que mai, us volem donar les gràcies per la confiança que ens heu dipositat en aquesta estranya ocasió. Tots teníem dubtes i sabem que la decisió de participar-hi no era fàcil. Per a nosaltres tampoc. Estem molt contents que junts, amb l’esforç de tothom, ho haguem fet possible. Si hem pogut amb això, ara sabem que podrem amb tot i que la màgia de les colònies és i serà sempre imparable. Unes colònies sempre acaben, perquè en puguin començar unes altres. Un curs sempre acaba, perquè en pugui començar un altre. I el proper no serà un curs qualsevol, serà el curs del 40è aniversari. Molt bon estiu i… VISCA L’ESPLAI MAINADA!!!