Colònies i viatges

País Basc 2013

DIJOUS 18 DE JULIOL

Després de tot un any d’espera, i encara amb el nostre viatge per terres italianes del curs passat, present en el record, nou joves i tres monitors de l’Esplai Mainada ens hem disposat a viure una nova aventura, aquesta vegada al País Basc. El dia ha començat molt d’hora, a les 5:30, a l’estació de Sants de Barcelona.

Leer más

Colònies d’estiu 2013

DISSABTE 6 DE JULIOL

Semblava que el gran moment no arribaria mai, però després de 355 dies d’espera, per fi l’Esplai Mainada hem tornat a començar unes noves Colònies d’Estiu. El principi ja el coneixeu prou bé… Pensàvem que seria impossible fer encabir totes les coses dins l’autocar, però amb habilitat i paciència ho hem aconseguit. Motxilles, menjar, material, pilotes i, el més important, 39 infants i 13 monitors hem emprès el viatge que en poc menys de dues hores en ha portat fins al poble de Vilamaniscle, a l’Alt Empordà. Caixes per aquí, paquets per allà… Buf!!! Quin cansament i quina gana tan gran que ens ha entrat. Sort que teníem puntualment preparats els vostres entrepans i carmanyoles. Ara venia un dels moments més transcendents i cabdals de qualsevol colònies: escollir llitera. I aquesta decisió marcarà les següents vuit nits. I ja amb el llit preparat i la roba més o menys endreçada hem sortit de nou al porxo de la casa. De sobte, s’han escoltat uns crits esgarrifosos d’una noia que demanava auxili, i això a captat tota la nostra atenció. I del no res, ha aparegut dos personatges que de ben segur tots coneixereu: en Mario Bros i en Luigi, acabats de sortir del seu videojoc. Estaven molt esvarats, perquè havien hagut d’escapar corrents del dolent de la història, en Bowser, que els havia perseguit durant llarga estona i, finalment, havia aconseguit segrestar a la bella princesa Peach. Però en Mario i en Luigi, no estan sols en la seva missió de rescatar a la princesa, ja que ràpidament han sortit del videojoc dos personatges més: en Wario i en Waluigi. Ara sí que ja estàvem tots. Bé, tots no… Seguia faltant la princesa. Però de ben segur que amb l’ajuda de tots la Peach tornarà a estar amb nosaltres ben aviat. Tot i això, els quatre famosos personatges, no estaven segur que nosaltres fóssim les persones més indicades per dur a terme tan difícil missió, així que ens han proposat superar un seguit de proves, per tal de demostrar la nostra vàlua. Tortugues, monedes, caixes sorpreses… Bé, no cal que us expliquem res més, perquè els elements del videojoc els coneixeu tots sobradament. I com no podia ser d’altra manera, hem superat totes les proves sense cap problema. Això ens ha permès accedir a la primera pantalla d’aquest peculiar videojoc, després de passar a través d’un llarg tub. Hauríeu de veure tota la casa decorada… Si és que realment estem dins d’un altre món!!! I aprofitant que ja estàvem dins del menjador, què millor que berenar els croissants de xocolata que ens ha portat la Lucia de mitjans per celebrar el seu aniversari. I ara sí que ha arribat un dels moments més esperats de qualsevol colònies: el primer bany a la piscina. Ha estat un moment molt refrescant, perquè no us ho havíem dit encara, però durant tot el dia ha fet molta calor. I després de dutxar-nos, ha arribat el moment de sopar, avui una amanida de patata i frankfurts amb amanida i de postres un iogurt. I amb la nit just acabada de caure, els petits i mitjans hem sortit armats amb les nostres lots a buscar monedes del videojoc. Els grans hem fet una vetllada de jocs d’enginy. Ha estat un dia llarg i intens, com de ben segur ho seran els vuit que encara ens queden per endavant. La partida ha començat, una nova aventura està en marxa. Aconseguirem demà passar de pantalla? Salvarem a la princesa? Aquestes preguntes i moltes més encara hauran d’esperar, perquè ja només ens queden forces per rentar-nos les dents i retrobar-nos amb la nostra bonica cançó de bona nit. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIUMENGE 7 DE JULIOL

Aquest matí el dia ha començat puntual com sempre, amb un bon esmorzar. Alguns, encara amb els ull mig clucs, amb prou feines encertàvem a posar la cullera dins del got. Però una cosa compartíem tots… La il·lusió de saber quines noves sorpreses ens depararia aquest nou dia, radiant i amb més calor encara que ahir. I just després de prendre la primera dosi d’energia d’avui ha aparegut en Mario i ens ha explicat que cada dia, pels voltants de la casa, podrem buscar els bolets típics del seu videojoc i, atenció, perquè aquests vénen carregats de premis!!! Serem capaços de trobar-los??? I sense més, en Mario ens ha  convidat a passar a la següent pantalla i canviar de món. I després del camí a través del llarg tub ens estava esperant el gran moment de retrobar-nos amb les baietes, galledes, escombres… Alguns de nosaltres ja no ens recordàvem quina cara feien, perquè no ens havíem vist des de les colònies de Setmana Santa. Pels qui hem vingut de colònies per primera vegada, no us preocupeu pas, ja que els monitors ens han presentat als nostres nous amics. La casa ha quedat ben neta. Si més no, hem fet el que hem pogut. Després dels nostres serveis diaris hem dut a terme una divertida gimcana per preparar la missa que ens ha fet el Miquel Àngel quan ha arribat a la tarda. I una vegada més ha arribat el moment més refrescant del dia, el bany a la piscina. La veritat és que ha estat molt d’agrair, perquè el sol brillava amb força. I el dinar… Aquesta vegada els cuiners ens han preparat macarrons i hamburguesa. Ah! I des postres unes natilles casolanes que estaven boníssimes. Ja amb la panxa ben plena, altra vegada a netejar taules, fregar plats, escombrar… Si és que això és un no parar. Sort que encara hem pogut descansar una estoneta abans de tornar a la piscina que, com ja us imagineu, és un dels llocs on estem millor. I ben nets després de la dutxa ens hem disposat a berenar quan, de sobte, ens ha vingut a veure en Waluigi que ha repartit els premis a tots aquells qui, al llarg de dia, hem anat trobant bolets. Pels qui no hem tingut tanta sort, no hi ha problema, perquè demà podrem seguir buscant els nous bolets. I com que aquí no parem ni un moment, hem començat la missa, aprofitant que en Miquel Àngel acabava d’arribar. Avui hem après que tots hem vingut a servir, i no a ser servits. Així doncs, hem d’intentar sempre ajudar als nostres companys i monitors, per tal que tots tinguem unes colònies millors. I el moment de sopar: verdura i calamars. A alguns de nosaltres se’ns han posat els pèls de punta quan hem vist aquest menjar tan hostil de color verd. Però finalment no hem deixat res al plat, perquè estava molt bona acompanyada de patata i uns trossets de pernil. La nit ja estava ben fosca quan hem començat les activitats d’aquesta nit. Els petits ens hem disposat a anar a dormir, perquè estàvem molt cansats, però hem descobert que els nostres pijames no estaven sota el coixí. Per recuperar-los hem hagut de superar unes quantres proves. Els mitjans i els grans hem fet un seguit de jocs nocturns. La lluna ja estava enfilada al bell mig de la nit, envoltada de tots els estels quan amb prou feines ens han quedat forces per rentar-nos les dents i, ja ficats dins dels nostres sacs, cantar la bonica cançó de bona nit. A poc a poc els nostres ulls han sucumbit a la màgia de la nit, no sense abans pensar en tots els pares, mares, germans… que ens esteu seguint des de casa. I no deixeu de fer-ho, perquè això no ha fet més que començar i el dia de demà vindrà carregat amb un munt de noves sorpreses!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DILLUNS 8 DE JULIOL

El sol ja feia estona que havia marcat l’inici d’un nou dia quan els monitors ens han llevat amb música que sonava per tota la casa. D’aquesta manera és impossible fer el mandrós cinc minutets més, així que ràpidament ens hem rentat la cara, ens hem vestit i hem anat corrents cap al menjador, on ja ens estava esperant l’esmorzar que ens donaria la força necessària per fer front al llarg matí que encara teníem per endavant. Només sortir al pati de la casa, ja amb la panxa ben plena, ens hem trobat amb en Wario, que ens ha felicitat per tot el que havíem aprés i fet al llarg del dia d’ahir. Tot i això, la princesa segueix sense aparèixer, així que haurem de canviar de pantalla i seguir-la buscant a través del següent món. Dit i fet!!! Després de passar a través del llarg túnel que dóna accés a les activitats del dia, ens estaven esperant, com cada matí, les escombres, baietes… Un dia més, la casa ha quedat ben neta i preparada. Ja veureu com de bé endreçarem les nostres habitacions quan tornem d’aquestes colònies…!!! Sense més, hem començat la primera activitat, tenyir les samarretes blanques que encara portàvem dins les nostres motxilles. I és que blanques eren tristes i avorrides, però ara, han millorat molt, tot d’un blau intens. Tot i això, encara no estan acabades… Quan estiguin ben seques, un altre dia, encara tindrem temps de pintar-les i crear, així, les nostra samarreta de les colònies. I com que el sol ja s’estava fent sentir amb força, res millor que una bona remullada a la piscina. Els petits i mitjans hem aprofitat per buscar unes monedes amagades sota l’aigua i els grans per preparar una activitat que farem a la nit amb la resta d’infants de l’esplai. Després d’això, hem quedat ben fresquets i preparats per anar a dinar, avui cigrons i pernilets de pollastre al forn. Això sí que estava per sucar-hi pa! Amb les taules recollides, els plats fregats i tot al seu lloc, hem pogut descansar una estona el dinar sota el porxo de la casa. Uns hem fet polseres de fil, altres hem mig aclucat els ulls, uns hem parlat una estoneta i altres encara teníem ganes de fer alguna que altra corredissa. I piscina altra cop. La veritat és que no sortiríem d’allà en tot el dia, perquè ja us imaginareu que és el lloc més fresquet de tota la casa. Encara no us hem dit que el món d’avui del nostre videojoc era el de les taques, així que després de berenar ens hem fet experts en tacar-nos d’allò més. Escuma d’afaitar, xocolata, oli, farina, tomàquet triturat… Prova rere prova, aquests i altres productes han anat guarnint la nostra roba i tot el nostre cos. Sort que no estàveu vosaltres, perquè si ens haguéssiu vist com hem quedat…!!! Però res que no pogués solucionar una bona dutxa i un bon sopar. Aquesta nit ens estava esperant un plat de sopa i una truita de patates acaba de fer. I ja amb la nit caiguda i algun que altre estel enfilat tímidament dalt del fosc cel de Vilamaniscle, els grans hem pogut fer una estona de monitors duent a terme l’activitat que havíem preparat al matí. Els petits i mitjans hem anat passant per un túnel del terror al llarg de tot el passadís de la casa. Alguns hem dubtat en entrar-hi, però al final ens hem anat animant tots. I és que passar una mica de por, també pot ser molt divertit. La veritat és que els grans del nostre esplai ho hem fet molt bé. A poc a poc la por s’ha anat convertint en cansament, perquè avui hem tingut un dia molt llarg i intens. Com serà el dia de demà? Tornarà en Mario? Serà en Luigi qui ens visitarà? Torbarem, per fi, a la princesa? Ara la única cosa que tenim clara és que ens queden les forces justes per rentar-nos les dents, ficar-nos dins del nostre sac i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. Mares, pares, germans…, no patiu que els estels, els nostres peluixos i tots els monitors i monitores vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIMARTS 9 DE JULIOL

Sense gairebé ni adornar-nos, avui hem arribat al quart dia de les nostres colònies, i la veritat és que, tot i que cada vegada el cansament es va fent sentir més en els nostres cossos, la il·lusió i les ganes de passar-ho bé amb tots els companys i monitors es manté igual o major que el primer dia. Aquest matí ens hem llevat ràpid com sempre, per tal de parar la taula i trobar-nos amb la nostra primera dosi d’energia del dia, avui més necessària que mai, per tot el que ara veureu que teníem per endavant. Encara no ho sabíem, però ens esperava una llarga, cansada i calorosa jornada, a través dels camins i boscos que envolten el poble de Vilamaniscle. Però anem a pams, que no volem que us perdeu cap detall. Després d’esmorzar, asseguts en rotllana, hem reflexionat tots junts, sobre coses que hem anat aprenen al llarg d’aquests dies, per tal de poder millorar i poder seguir aprenent tots junts, ajudant-nos els uns els altres. I tots junts ens hem disposat a fer els primers serveis del dia. Hem recollit les taules, hem netejat els plats, hem endreçat les habitacions i, fins i tot, hem deixat els lavabos que lluïen. De ben segur que a partir d’ara, quan tornem a casa, serem nosaltres qui ens encarregarem d’aquestes quotidianes tasques. Amb la feina feta ens hem disposat a descansar una estona sota el porxo de la casa, però els esdeveniments que se succeeixen ràpidament no ens ho han permès. De dins de la casa s’escoltaven unes tímides veus, les d’en Wario, en Luigi i en Waluigi, que no s’atrevien a sortir. No volien que els veiéssim, perquè els hi feia molta vergonya. Però, vergonya de què…? Doncs no us ho creureu pas!!! La pantalla on estem ara, dins del nostre videojoc, ha estat molt difícil i plena de perills. Ahir a la nit van ser atacats per una tortuga de dura closca que va deixar tota trencada la roba dels nostres personatges. És clar, no volien sortir, perquè se’ls hi veien els calçotets!!! Quina fila que feien els pobres…! En Mario havia anat a buscar al sastre, però no l’ha trobat, perquè està de vacances. Així doncs, havíem de ser nosaltres els qui ajudéssim als nostres nous amics a buscar tot allò necessari per arreglar la seva roba. I és que d’aquesta manera no podríem segui avançant a través de nous móns, noves pantalles. Després de passar a través del llarg tub, que ja comença a resultar-nos familiar, hem aparegut a la nova pantalla, al desert. Hauríem de buscar els estris i elements necessaris per arreglar la roba al desert? Doncs a jutjar per la calor que hem passat, així ha estat. Els monitors, ràpidament, s’han posat a fer entrepans, amb l’ajuda dels més grans de l’esplai, mentre la resta ens preparàvem amb les nostres motxilles, gorres, cantimplores, cremes solars… Ara ja no teníem cap excusa… El camí ens estava esperant!!! I tisores per aquí, agulles per allà, botons, cremalleres… A poc a poc hem anat trobant un munt de coses, alhora que aprofitàvem per gaudir del bonic paisatge que la comarca que ens acull ens oferia. Quina calor que hem passat!!! Sort que a mig camí hem pogut refer-nos, gràcies als entrepans, que ens han sabut d’allò més bé. Encara ens esperava el llarg camí de tornada, així que ens ho hem pres amb calma, i ajudant-nos i animant-nos els uns als altres, finalment hem arribat a la casa, armats amb tot el que havíem trobat. Què contents que estaran els nostres nous amics quan ho sàpiguen!!! Tan contents com ens hem posat nosaltres quan ha sortit el berenar d’avui: uns refrescants gelats!!! I després la piscina, completament reparadora després de la dura jornada que hem viscut. Ben nets i dutxats, ha arribat el moment del sopar: amanida russa i llom amb patates. Amb això ja en teníem l’energia i forces necessàries per encarar el final del nostre dia. Els petits hem anat pels voltants de la casa a buscar els trossos d’un missatge que ens ha deixat en Mario. No ha estat feina fàcil, perquè la nit era molt fosca, però gràcies a les nostres lots ho hem aconseguit. En Mario ens ha explicat que avui no havia pogut venir a buscar tot el que havíem trobat durant l’excursió, perquè encara no havia tornat del seu camí a cal sastre, però demà espera estar de nou aquí. També ens ha deixat uns petits obsequis per agrair-nos la nostra ajuda. Els mitjans hem fet diversos jocs de nit i els grans una activitat de preguntes per conèixer-nos millor. Avui sí que més que cap altra dia, a alguns ens ha costat arribar fins als nostres sacs. Amb els ulls mig clucs hem cantat la nostra bonica cançó de bona nit, pensant en tot allò que encara està per arribar. La nit ha donat pas a la calma i al silenci. Calma i silenci que demà es tornaran a trencar per viu un nou dia, un nou dia on seguirem gaudint i, el més important, tots plegats!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIMECRES 10 DE JULIOL

Avui hem arribat al cinquè dia d’aquestes colònies, la meitat de la nostra aventura. La veritat és que ja estem completament adaptats a la nostra nova casa i ens movem per ella d’allò més. Aquest matí ha començat, puntual com sempre, amb el cant del gall. Bé… Potser una miqueta més tard, però amb totes les ganes de saber què ens guardaria el nou dia. La primera sorpresa ha arribat només llevar-nos, quan en Mario ha aparegut a les habitacions per desitjar-nos bon dia i emportar-se les peces i estris que havíem recuperat ahir amb tant d’esforç. D’aquesta manera ja podria arreglar la seva roba i la de tots els seus companys. D’aquí, directament cap a esmorzar. I encara amb la cara plena de xocolata i sucre hem dut a terme la pregària, on hem parlat tots plegats sobre l’autosuperació davant de les dificultats. A continuació han aparegut del no res els nostres quatre nous amics amb la seva roba completament arreglada, tot agraint-nos el nostre esforç i ajuda. Estaven tan contents que ens han convidat a passar pel llarg tub que ens ha conduït fins a una nova pantalla, el món de les olimpíades. Ja us podeu imaginar què hem fet al llarg del dia: esports, esports i més esports. Primer de tot, hem escalfat amb una cursa relleus. A continuació hem seguit amb una carrera de cavalls, unes proves de salts de llargària i un partit de futbol xinès. I com que la calor es notava amb força, què millor que continuar els esports dins de la piscina, on ens estaven esperant les curses de relleus aquàtics. I tant córrer, saltar i nedar ens ha fet entrar una gana…!!! Sort que ens que al menjador ja ens estava esperant un bon plat d’arròs amb tomàquet i unes barretes de peix. Sí, sí, com ho sentiu!!! Barretes de peix. Però després de tant d’esforç no n’hem pas deixat ni una al plat. I la pera ha posat punt i final al dinar i ha deixat pas a una breu, però reparadora, estona de descans. Descans per poder continuar amb els esports de la jornada vespertina. Llançament de martell, futbol amb el cul a terra i…, de nou a la piscina, on l’aigua ens ha permès dur a terme uns quants partits de waterpolo. I com totes les olimpíades, el punt un final l’ha posat la grandiosa cerimònia de cloenda, on els monitors han fet un ball de natació sincronitzada. Bé…, sincronitzada per dir-ho d’alguna manera. Els pobres han fet el que han pogut, però sempre la intenció és el que compta, i ens hem rigut una bona estona. Després de la dutxa, que avui ens ha anat d’allò més bé per recuperar forces, ha vingut el sopar, un sopar ben especial. Per fi el peix i la verdura han deixat pas a unes meravelloses pizzes acabades de fer. Avui sí que no hem deixat res al plat. Ah!!! I el sopar ens ha portat una nova sorpresa. Just amb la primera queixalada a la pizza, ha aparegut en Wario amb una olla gegant, plena d’una aigua ben estranya que s’havia trobat amagada en un raconet del seu món. Era una aigua vermella i d’efectes incerts. Es veu que tothom qui se la pren, viu els seus efectes al dia següent. Però, quins seran aquests efectes tan misteriosos? Evidentment, ningú no es vol quedar sense saber què passarà, així que tots i cadascú de nosaltres hem begut un bon glop d’aqueta misteriosa i màgica aigua vermella. I la nit ens ha portat les darreres aventures del dia. Els petits hem sortit pel poble a buscar Goombas, una espècie de bolets dolents que estaven ben amagats entre les cases i els carrerons de Vilamaniscle. Els mitjans hem fet un joc de pista pels voltants de la casa que ens ha conduït fins a un dolç tresor. I els grans també hem sortit a la plaça del poble per fer un divertit joc de preguntes, per conèixer més coses sobre el poble i els voltants de la comarca que ens acull. Després de tot, la sortida dels primers estels, governats per la seva amiga i inseparable lluna, ens ha portat fins al final d’aquesta jornada. Les dents ben netes i els pijames posats han donat pas a la nostra bonica cançó de bona nit. Avui hem passat l’equador d’aquestes colònies, que fins ara han estat carregades d’aventures i emocions, però això encara no ha estat res comparat amb tot el que encara ens queda per viure. Trobarem a la princesa? Quins hauran estat els guanyadors de les olimpíades d’avui? I… sobretot…, amb quin estrany efecte, provocat per l’aigua màgica, ens llevarem demà al matí. Sigui com sigui, el més important, una vegada més, és que infants i monitors ho podrem seguir vivint, com sempre, tots plegats!!! Mares, pares, germans…, no patiu que el vent de tramuntana i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIJOUS 11 DE JULIOL

El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!! D’aquesta manera ha estat com ha començat el dia d’avui, o millor dit, com ha acabat… I els monitors ens han cantat la nostra bonica cançó de bona nit. En aquest moment ja hem vist que alguna cosa no acabava de rutllar del tot. S’havien tornat bojos? Havien perdut els seus rellotges? A poc a poc hem anat descobrint que estàvem patint els efectes de la misteriosa aigua màgica que ens vam prendre ahir a la nit: ens hem llevat amb el dia del revés!!! Però…, és possible viure un dia del revés??? Doncs ara us demostrarem que sí!!! I d’aquesta manera, carregats amb les nostres lots, ha començat l’activitat de nit. Si volíem recuperar la llum del sol, havíem de sortir a buscar el gran estel que ens il·luminaria. Així que no ens ho hem pensat ni un moment i hem recorregut tot el poble preguntant a tothom qui hem anat trobant al nostre pas. Al llarg d’aquesta passejada nocturna ens hem anat creuant amb algun petit estel, que cuidadosament hem recollit, però del gran estel res de res. La desil·lusió ens ha durat poc, perquè el sopar ja ens estava esperant. De postres síndria i, seguidament, un bon plat de croquetes i una sopa calenteta. La sopa sempre ve de gust a la nit!!! I amb les forces recuperades, cap a la dutxa. Després d’una dura jornada, sempre s’agraeix una bona dutxa!!! I, com cada tarda, una estona a la piscina I com qui no vol la cosa, se’ns ha fet l’hora de berenar. El dia ha seguit retrocedint, així que, sense més, ha començat l’activitat de tarda, un taller. Amb una mica de fang de colors i tota la nostra destresa, ja veureu que bonics que ens han quedat els nostres bolets per posar encens. Quan tornem, deixarem tota la casa i les nostres habitacions ben perfumades!!! Després de fer els serveis de després de dinar, rentar plats, ja podia començar el dinar. Avui un flam, pollastre a la planxa i espaguetis a la carbonara. Una vegada més, no hem deixat res al plat!!! I a continuació, l’activitat del matí, on cada grup ha estat fent diferents jocs pel voltant de la casa. Encara que fos el dia al revés, puntuals com sempre, ens estaven esperant les escombres, baietes, plats bruts… Buf!!! Quina feinada!!! Però no us preocupeu, perquè, com cada dia, avui també n’hem sortit victoriosos. I just quan estàvem acabant els serveis d’avui, han aparegut els nostres quatre amics. Però…, Ei!!! Aquests no eren els de sempre, però en comptes d’explicar-vos-ho, deixarem que siguin les fotografies les qui parlin per elles soles. Era ara el moment de canviar de pantalla, de passar al nou món, però fins i tot això avui havia de ser diferent, així que començant pel final i arrossegant-nos cap enrere, hem anat passant un a un a través del llarg túnel. I al final ens estava esperant la piscina. La veritat és que s’ha agraït molt, perquè feia un matí molt calorós. I dins de l’aigua s’ha fet l’hora d’esmorzar. Sort que avui era un esmorzar i diferent: xocolata desfeta amb melindros i “torrijas” acabades de fer. I just quan sucàvem els primers melindros, ja amb la panxa ben plena, han tornat a aparèixer els quatre personatges del nostre videojoc, encara amb una fila una mica estranya, i ens han convidat a prendre una aigua màgica de color blau. Des del primer moment hem començat a notar alguna cosa estranya dins del nostre cos. A poc a poc, la llum del matí ha donat pas a la nit i els estels i la lluna han tornat a brillar amb força. Com és que ens acabàvem de menjar l’esmorzar si era de nit!? I, de sobte, han sortit els nostres amics: en Mario, en Luigi, en Wario i en Waluigi, i ja tornaven a ser els de sempre. La màgica aigua blava havia posat fi al dia al revés. L’ordre tornava a imperar en els nostres rellotges. Contents d’haver tornat a la normalitat, però una mica tristos, alhora, d’haver acabat a un dia tan estrany que de ben segur trigarem en oblidar, hem entrat als nostres sacs i hem cantat la nostra bonica cançó de bona nit. El dia haurà estat al revés, però estem igual de cansat que cada nit, i és que ja comencem a notar el pas dels dies. Tot i això l’aventura continua amb la mateixa força i il·lusió, o encara més,  que el primer dia. Només en unes colònies es pot viure la màgia de posar un dia del revés. Un dia esbojarrat on no importa quan es menja, quan es fan les activitats ni quan es va a la piscina. És igual si és de dia o si és de nit. I és que, un dia més, com sempre, el més important és que seguim tot junts, convivint i compartint la misteriosa i única experiència d’unes colònies. Com cada nit, mares i pares, no patiu, que tots els monitors i monitores vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba o comença, ja no estem segurs, però el que és ben cert és que demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 HORARI DEL DIA AL REVÉS

 

9:00 Bona nit

9:30 Activitat de nit

10:30 Sopar

11:30 Dutxes

12:30 Piscina

13:30 Berenar

14:00 Activitat tarda

16:00 Temps lliure + Serveis

17:00 Dinar

18:30 Activitat matí

19:30 Serveis

20:15 Pregària

20:45 Piscina

22:00 Esmorzar

22:30 Temps lliure

23:30 Bon dia


DIVENDRES 12 DE JULIOL

Després de l’esbojarrada jornada d’ahir, el dia d’avui semblava que s’havia llevat amb tota normalitat. Així doncs, hem sortit ràpidament del llit a veure quines eren les sorpreses que ens estarien esperant. I res millor per començar el dia, com sempre, que un bon esmorzar ben carregat d’energia. Després de fer la pregària, on hem cantat una cançó, els serveis diaris ens estaven esperant. Rentar plats, endreçar les habitacions que cada vegada estan patint més el pas dels dies, una bona netejada als lavabos… En fi, les tasques habituals que a partir d’ara us demanarem que també volem a fer a casa cada dia. I amb l’arribada del Luigi, el canvi de pantalla. Aquesta vegada hem aparegut al món del “Mario Party”. Pantalla a pantalla, món a món, estem segur que cada vegada estem més a prop d’arribar al final, al nostre objectiu, a la nostra princesa Peach. Per aquells qui no ho sapigueu, el món del “Mario Party” consisteix en un seguit de mini jocs molt divertits. D’aquesta manera, hem passat el matí fent diferents activitats: bitlles, bàdminton, la bola boja, jocs amb el paracaigudes, jocs de punteria amb globus d’aigua, curses de sacs… I al final de cada joc hem anat guanyant monedes, per tal de demà poder-li donar al Mario i arribar a la pantalla final, on esperem que ens estigui esperant la princesa. Ha estat molt divertit, però el sol avui ha tornat amb brillar amb molta força, així que res millor que acabar el matí remullats a la piscina. I ha estat aquí on ens hem assabentat d’una altra de les sorpreses que ens estaven esperant avui: no dinaríem al menjador com cada dia! Però…, on dinaríem? Ràpidament em sortit de dubtes, quan hem vist les taules parades al porxo de la casa. Un dinar a l’aire lliure!!! I no un dinar qualsevol, una barbacoa! Botifarres, cansalada, patates fregides… Una vegada més, poder dinar tots junts amb el banyador encara posat i picotejant d’aquí i d’allà només es pot viure en unes colònies! Però el millor del dinar encara estava per arribar. I és que un dinar com aquest no podia acabar de cap altra manera que no fos amb un bon gelat de xocolata o caramel. I d’aquí, altra cop a la piscina. Uns ens hem banyat, altres hem fet la migdiada i, no patiu, perquè la majoria ens hem encarregat que fossin els monitors els qui no la fessin. I és que només queden dos dies i no podem permetre que els malgastin donant cops de cap per qualsevol lloc. I després d’aquest dinar tan de diumenge, encara que sigui divendres, ens hem dutxat, just quan ens ha arribat la notícia que la Tanit, l’Aida i la Núria del grup de grans han guanyat el concurs “La ciència al teu món”, amb un vídeo que havien gravat a les colònies de Setmana Santa. Hauríeu d’haver vist el bot que han fet dins de la dutxa!  I amb aquesta alegria, ens hem disposat a acabar els bolets d’encens que ja vam començar ahir. Ara que ja estan pintats ens han quedat perfectes. Ja veureu que bé que quedaran sobre el moble principal de casa nostra! I a continuació el gran sopar, el sopar estrella d’aquestes colònies: espinacs amb beixamel, lluç i préssec en almívar. Hauríeu d’haver vist la cara que se’ns ha quedat al principi. Però després de la barbacoa del matí, tocava una mica de treva per a les nostres panxes. I com portem uns dies molt durs i molt cansats, aquesta nit els petits i mitjans hem vist una pel·lícula al menjador de la casa. Què divertit tots estirats al terra amb les nostres màrfegues i ja ficats dins del sac, mentre menjàvem crispetes que han compensat el desànim dels sopar! Els grans, mentre, em dut a terme un joc de rol que ja havia començat just abans de sopar. Finalment, ens hem trobat tots al menjador de la casa, per passar la nit plegats. Avui, a aquestes hores, encara no us podem explicar el final del dia, perquè encara hi estem posats. Ens queda corda i crispetes per estona, així que us haureu d’esperar a demà per saber com ha acabat el dia d’avui. A poc a poc, les colònies d’aquest any van arribant a la seva fi i, tot i que encara una mica lluny, ja comencem a intuir el moment de tornar a casa. És per això que volem aprofitar al màxim els dos dies que encara tenim per endavant, dos dies on esperem poder resoldre el gran enigma d’aquestes colònies i trobar a la princesa, dos dies per compartir, conviure i estar tots junts, dos dies per continuar adonant-nos de com som d’afortunats, tan infants com monitors, per poder estar vivint unes colònies, sempre màgiques i úniques. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 


DISSABTE 13 DE JULIOL

Aquest matí ens hem llevat tal com ens vam anar a dormir ahir, tots junts al menjador de la casa. Alguns ni recordàvem quan ens vam quedar adormits, tot veient la pel·lícula. De tornada a les nostres habitacions, ens hem vestit i ja amb la cara ben neta, cap al menjador de nou, ara amb tot preparat per esmorzar. Avui començava el penúltim dia de les colònies d’enguany, però encara ens quedaven molts enigmes per desvetllar i moltes sorpreses per viure. I com cada matí, ja amb la panxa plena, hem fet una pregària i ens hem disposat a fer dissabte, mai més millor dit. Ens hem fet tan amics, que quan marxem, de ben segur que escombres, valletes, draps…, ens trobaran a faltar, i nosaltres a ells. Així que aneu preparant tot l’arsenal de neteja per quan arribem a casa que ara ja estem familiaritzats em ells del tot. I just quan estàvem acabant amb les nostres obligacions diàries han aparegut els quatre personatges del nostre videojoc que, pel que sembla, ja està arribant a la seva fi. Ens han explicat que, després de passar pel llarg tub, arribaríem al darrer dels móns, al del “Mario Kart”. Estaria aquí la princesa que portem buscant des del primer dia? I estan al món del “Mario Kart”, ja us podeu imaginar quin ha estat el taller d’aquest matí: ens hem construït un cotxe d’allò més divertit. Brics de llet, trossos de suro, cartró… I és que tots els materials que ja no volem mereixen una segona oportunitat i avui hem après que amb material reciclat ens poden quedar unes joguines molt boniques i sense necessitat de gastar diners. Perquè el més important no són les joguines que fem servir, sinó aquells amb qui les compartim. També hem aprofitat per, en petits grups, pintar les samarretes que vam tenyir l’altre dia. Ja veureu demà que guapos que arribarem vestits tots iguals amb les samarretes d’aquestes colònies. Matí tranquil que no podia acabar d’altra manera que dins de la piscina. Però una sorpresa ens estava esperant al fons de l’aigua. Semblaven uns globus! Què feien uns globus al fons de la piscina? Ben aviat ho hem descobert. Cadascun d’aquest globus portava dins un paper amb el nom d’un dels companys o monitors. D’aquesta manera ens ha tocat capbussar-nos a tots, per tal de recuperar un d’aquests globus. Però el nom que ens havia tocat era un secret que encara no podíem desvetllar. I amb aquesta intriga ens hem seguit remullant fins que s’ha fet l’hora de dinar, avui una amanida freda de mongetes, salsitxes amb amanida i un iogurt. I després de rentar els plats i netejar el menjador, mentre d’altres descansàvem o fèiem polseres de fil al porxo de la casa, s’ha desvetllat el misteri dels globus amb nom. Cadascú de nosaltres havíem de fer una targeta dedicada a la persona que ens havia tocat, com a record d’aquestes colònies. Demà, just abans de pujar a l’autocar de tornada, serà un bon moment per intercanviar-nos-les. I com que ja ens queden pocs moments per aprofitar a la piscina, cap allà que ens hem anat. Avui hem tingut de tot, balls dins de l’aigua, coreografies… I entre tanta disbauxa els monitors s’han animat a fer una cursa mentre nosaltres els animàvem. Cadascú teníem al nostre candidat, però només un ha estat el guanyador. I després de les dutxes diàries, el darrer sopar d’aquestes colònies, un plat combinat que tenia de tot: frankfurts, nuggets de pollastre, croquetes i, fins i tot, un ou ferrat. I de postre…, un gelat!!! Això sí que ha estat un bon sopar i no la verdura d’ahir! I just quan ja estàvem acabant ha entrat un monitor amb una gerra a la mà i el pobre “ha relliscat” i se li ha “caigut” a sobre nostre tota l’aigua. És clar, això ha motivat una petita guerra d’aigua que millor ja us l’explicarem demà quan tornem a casa. Però encara quedava el millor, el més important, el motiu pel qual portem lluitant totes les colònies: intentar salvar a la princesa Peach, que encara estava retinguda pel malvat Bowser. I així hem arribat al final de la darrera pantalla, just davant de la porta del castell. A poc a poc hem anat entrant tots. Era una sala fosca, on només es veia il·luminada per una tènue llum d’espelma la porta de l’habitació de la princesa, d’on sortien uns crits que demanaven auxili. Els quatre personatges, en Mario, en Luigi, en Wario i en Waluigi, sense pensar-ho ni un moment, han entrat dins de l’habitació per lluitar contra el dolent del joc. Entre crits i cops podíem veure com la princesa intentava escapar per dalt de la paret, però sense èxit. Finalment, els quatre personatges han aconseguit lligar a en Bowser. Ja només quedava que, entre tots, estiréssim de les quatre cordes que han fet desaparèixer al malvat i alliberar a la princesa. Dit i fet, hem estirat amb totes les nostres forces fins que les cordes s’han trencat i entre un núvol de confeti ha aparegut la preciosa princesa Peach. Aprofitant l’alegria i la presència de la princesa, hem aprofitat per repartir els medalles de les olimpíades de l’altre dia i la festa ha començat. Patates, refrescos i música fins a altes hores de la matinada! Però tot el que comença acaba, així que abans d’anar a dormir hem passat per darrera vegada a través del llarg tub que ens ha conduït, novament al món real. Hem sortit del videojoc, però l’aventura i els bons moments que hem viscut tots plegats durant aquests dies viuran ja per sempre en el nostre record. La lluna i els estels del cel de Vilamaniscle ens han desitjat molt bona última nit, mentre cantàvem, com cada nit, la nostra bonica cançó de bona nit, pensant en totes les històries i anècdotes que tenim per explicar-vos i que aquests relats no han pogut recollir. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


En unes colònies es pot viure la màgia d’entrar dins d’un videojoc i salvar a la princesa, la màgia d’un dia al revés, la màgia d’anar a buscar els estels que han caigut del cel, la màgia de… Unes colònies són el millor moment per conviure, compartir, cooperar i estar tots junts. Les colònies són aquells dies en què podem viure sense televisió, sense ordinadors, sense mòbils, sense tot allò que en el nostre dia a dia ens sembla imprescindible. Per tot això i per moltes altres coses que seria absurd intentar explicar, perquè només es poden entendre estant de colònies, tots els monitors i monitores de l’Esplai Mainada us volem donar les gràcies, mares i pares, per confiar en nosaltres, per deixar-nos, una vegada més, viure la màgia d’unes colònies. Avui us diem adéu, però no és un adéu per sempre, sinó un adéu per uns instants. Avui us diem adéu amb la il·lusió, el desig i l’esperança de poder tornar a viure tots junts unes colònies que ens permetin, novament, veure el món amb els ulls d’un infant. Unes colònies sempre acaben, perquè en puguin començar unes altres. Així doncs, ja comptem els dies que falten per tonar-nos-hi a posar, i és que cada dia queda menys per a les properes colònies de Setmana Santa. Mentrestant, que tingueu tots molt bon estiu i fins al proper octubre, moment en què començarà un nou curs que vindrà carregat de noves aventures. Ah!!! I no deixeu mai de veure el món amb els ulls d’un infant!!!

Camí de Santiago 2011

DIUMENGE 17 DE JULIOL

DIA 0: BARCELONA – SÀRRIA

Després de llargs mesos d’espera per fi ha arribat el dia… Nervis, motxilles plenes, però, sobretot, molta il·lusió per començar aquesta ruta mil·lenària, que tantes i tantes persones que ens han precedit han culminat amb èxit, però mai sense poc esforç. I esforç és el que sabem que ens espera a partir d’ara, des del mateix moment en què, demà, baixem del tren. Però avui toca precisament això, el llarg viatge en tren que separa l’estació de Sants de Barcelona del nostre punt de partida, Sàrria. Una vegada acomiadats tots els pares, mares, germans, amics… toca acomodar-se als nostre vagons. Bé, acomodar-se…, millor dit, intentar, cadascú, agafar la postura que ens faci més suportable el trajecte. La nit no serà fàcil, però, a la fi, ja no hi ha volta enrere… Estem tots junts i el camí ens espera!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


DILLUNS 18 DE JULIOL

DIA 1: SÀRRIA – FERREIROS

Després de més de 12 hores de tren, finalment hem arribat a terres gallegues, al poble de Sàrria, punt d’inici del nostre viatge. Tot just ara ens separen 114 quilòmetres del nostre destí, Santiago. 114 quilòmetres per pensar, reflexionar, conviure, descobrir i, per sobre de tot, estar tots junts i viure una nova experiència. Però anem a pams… Avui, sent el primer dia, són 12 els quilòmetres que ens han separat en la primera etapa, del nostre primer destí, Ferreiros. El camí ha estat tranquil i ple de verd i, com es costum gallec, en gairebé tot moment ens ha acompanyat una molt pluja fina que, sense arribar a mullar, ens ha anat refrescant el camí. A primera hora de la tarda, ja després d’haver dinat, hem assolit la nostra primera fita sense gaires dificultats. A Ferreiros ens estava esperant un terreny on hem pogut muntar el nostre campament. Esperem haver plantat bé les tendes, perquè a primera hora de la nit, la pluja ha fet acte de presència amb major intensitat. Tot i això, encara ens ha donat temps de sopar un puré que, després de tot, ens ha semblat el millor menjar del món. Demà us explicarem com hem passat finalment la nit, tot i que no us preocupeu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


DIMARTS 19 DE JULIOL

DIA 2: FERREIROS – PORTOMARÍN

Primer de tot, us volem dir que estigueu tranquils, perquè, de moment, la pluja no ens ha fet desistir. Ens ha acompanyat al llarg de gairebé tota la nit, en alguns moments amb força, però les tendes estaven ben plantades i la cosa no ha quedat en més que alguna jaqueta i alguna sabata mullada. Res que no hagi pogut assecar el sol que, tímidament, ha sortit en alguns moments del dia. Després d’esmorzar ens hem posat a caminar, no gaire d’hora, la veritat. Però l’etapa d’avui era curta, tan sols 9 quilòmetres ens han separat del nostre destí d’avui, Portomarín. I una sorpresa ens esperava just a l’arribada: travessar el riu Miño. Per a aquesta nit no caldrà que patiu, ja que, encara que plogui, dormirem ben aixoplugats en el gimnàs d’una escola i, fins i tot, ens han donat un matalàs a cadascú. L’haurem d’aprofitar bé, perquè no sabem quan tornarem a disposar de tantes comoditats. Ah! Tampoc us preocupeu pel menjar, perquè ens n’estem sortint força bé: amanida d’arròs i hamburguesa per dinar i, per sopar, sopeta ben calenta i croquetes. La veritat és que s’agraeix després d’un dia no gaire dur, però sí intens. Abans d’anar a dormir encara ens ha quedat temps de fer un joc, llegir un conte i cantar unes cançons al voltant de la guitarra. Tot just acabem de començar, però ja notem els quilòmetres que anem deixant enrere i que mai oblidarem. Cada quilòmetre és únic i, el més important, seguim caminant tots junts. No us preocupeu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


DIMECRES 20 DE JULIOL

DIA 3: PORTOMARÍN – AIREXE

Quan ha sonat el despertador, molts de nosaltres no ens hem ni assabentat. Després de la nit de tren i la nit acampats passada per aigua, hem agraït, i de que quina manera, un sostre i un matalàs. Però el matí, puntual com sempre, ens ha donat la benvinguda a un nou dia. Encara no ho sabíem, però ens esperava l’etapa més llarga fins al moment, 17 quilòmetres, que han separat Portomarín i el Riu Miño del nostre punt final, Airexe. Tot i això, l’etapa no s’ha fet llarga ni pesada, ja que, a mig camí, ens estava esperant el dinar, en el poble de Ventas de Narón. Era aquí on estava previst que passéssim la nit, però no hem trobat cap lloc que ens agradés i, finalment, hem decidit seguir caminant. I és que al cap i a la fi, més quilòmetres avui, més descans demà. Així doncs, amb la panxa plena i l’energia renovada, hem prosseguit el nostre camí, cap a la següent parada, Ligonde, on hem berenat galetes i un gelat. La veritat és que no feia gaire calor, però faci el temps que faci, l’estiu és temps de gelats i s’ha d’aprofitar. En aquest poble, un grup de gent molt simpàtica ens ha acollit, tot oferint-nos cafè, llet i, atenció, un lavabo. No sabeu i quant hem agraït un lavabo en condicions. Són aquests els moments que ens fan reflexionar sobre les comoditats que sovint tenim en la nostra vida diària i que no valorem com ho hauríem de fer. Després d’una breu, però enriquidora conversa amb aquesta gent que acull als peregrins de manera desinteressada, finalment hem arribat a Airexe, lloc on passarem la nit acampats en un bonic prat. Avui la dutxa no la veurem pas, però d’aquesta manera, just quan anem a dormir, cadascú a la seva tenda, l’olor dels quilòmetres viscuts en la nostra pell i els nostres peus, i en la pell i els peus dels nostres companys, ens farà recordar que, un dia més, seguim tots junts. Un dia més, un dia menys per arribar a la fi del camí, un dia dur, però no us preocupeu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


DIJOUS 21 JULIOL

DIA 4: AIREXE – PALAS DE REI

Aquesta passada nit, una vegada més, la intermitent, però constant pluja fina ens ha tornat a acompanyar, tot recordant-nos que és Galícia la terra que ens acull. Després d’esmorzar i recollir les tendes, encara mullades, ens hem posat rumb cap a la nostra següent parada, Palas de Rei. Finalment serà aquí on descansarem durant dos dies, ja que Melide, la següent parada, està molt més plena de pelegrins i no serà possible passar-hi més d’una nit. Tot i això, no és cap problema, ja que aquest poble ens ha rebut amb un poliesportiu molt gran i, novament, un matalàs per a cadascú. Entendreu que en aquestes condicions sí que dóna gust el repòs. Ah! I per fi, una altra vegada la dutxa! Aquells que hem tingut més sort i hem corregut més hem tingut aigua calenta i els altres, doncs bé, hem agraït la dutxa de gairebé la mateixa manera. Pel que fa al camí, doncs la veritat és que avui poca cosa. Han estat només 9 quilòmetres els que hem hagut de recórrer, però, d’aquesta manera, hem pogut detenir-nos més en alguns interessants indrets que la ruta ens ha anat oferint. A mig camí, per exemple, un cementiri ens ha fet recordar que tots estem de pas i que és per això que hem de gaudir i donar un sentit a les nostres vides. És així com, dia a dia, intentem créixer com a persones, tot enriquint-nos amb les vivències del camí, un camí que, a poc a poc i cada vegada més ens va captivant i acompanyant fins al nostre destí final que, tot i que cada dia sentim més proper, encara ens queda lluny. Pel menjar tampoc us preocupeu, perquè mengem prou bé. Per dinar, amanida de cigrons i per sopar espaguetis a la carbonara. Encara tornarem amb algun quilet més i tot! I la nit… aquí també es viu d’una manera especial, perquè quan l’escàs sol que es deixa veure al llarg del dia cau, alguna solitària estrella ens fa recordar que, igual que elles sempre estan acompanyades, nosaltres seguim, un dia més, tots junts. No us preocupeu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


DIVENDRES 22 DE JULIOL

DIA 5: PALAS DE REI

Avui, la veritat sigui dita, hem tingut un dia molt tranquil, gairebé de vacances. Ens hem llevat a l’hora que la resta de pelegrins ja estaven quasi acaronant la fi de les seves etapes, les nou del matí, i perquè ens han fet fora a cop d’escombra, que si no encara estaríem dormint. Hem tornat a agrair molt un matalàs i un sostre. I la propera nit, com ja us vam explicar ahir, repetirem al mateix lloc, així és que no ens queixem. Com que tanta comoditat ja ens estava marejant, els monitors, que tant ens estimen, ens han portat fins a la plaça del poble i ens han donat una bossa de supervivència amb el dinar: pa, pasta, tomàquet, mandonguilles, amanida, tonyina… No sabem gaire bé que és el que ha passat, però totes les llaunes venien sense obrefàcil. Però tranquils que ens hem espavilat de valent. Uns hem anat a un bar i, molt amablement, ens han bullit la pasta, d’altres hem anat a l’alberg i, fins i tot, un grupet hem rebut l’ajuda d’una àvia que ens ha deixat entrar a la seva cuina. Mentrestant, havíem d’anar omplint un qüestionari sobre Galícia, el Camino, cultura general i, a més a més, cercar diferents objectes. Amb tot, hem pogut relacionar-nos i xerrar una estona amb gent del poble, així que la brometa dels monitors ens ha servit per aprendre un munt de coses noves. A la tarda hem rentat la roba i, atenció, sense rentadora, a mà!!! Per a molts de nosaltres aquesta sí que ha estat una vertadera experiència. La roba ha quedat com ha quedat, però l’estenedor fa goig amb tota la roba penjada! Ah! Una altra cosa us volíem explicar que us costarà de creure. Per sopar hem menjat verdura i peix, i tots ens ho hem acabat i, fins i tot, alguns hem repetit. Mares i pares, ja ho sabeu, a partir d’ara ja podeu incorporar aquests aliments, per a alguns una mica hostils fins ara, dins la nostra dieta. Abans d’anar a dormir, com cada nit, hem explicat un conte, hem llegit els vostres comentaris i hem cantat una bonica cançó de bona nit. Avui estem a la mateixa distància que ahir del nostre objectiu final, però estem un dia més a prop i, un dia més, tots junts. Demà la ruta continuarà, si tot va bé fins a Melide i, de ben segur que noves aventures i vivències ens estan esperant. Ara toca descansar i agafar forces… No us preocupeu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


DISSABTE 23 DE JULIOL

DIA 6: PALAS DE REI – MELIDE

Després del nostre dia de descans, avui ens hem tornat a posar en marxa. Uns 14 quilòmetres són els que hem recorregut des de Palas de Rei per poder arribar fins al nostre final d’etapa, Melide, poble de pop!!! I és per això que a la nit hem tingut una sorpresa!!! Però anem a pams, ja que la primera sorpresa del dia l’hem tingut només arribar al palau de congressos que ens acollirà aquesta nit. I és que no dormirem en matalàs o amb les màrfegues com les altres nits, sinó que podrem descansar, atenció, sobre un llit. Quan els hem vist ens ha costat de creure i al principi pensàvem que no eren per a nosaltres, però sí!!! I, a més a més, estem sols. Imagineu-vos, doncs, un Palau Sant Jordi de poble només per a nosaltres. El dinar d’avui, també ha estat especial. Com que és dissabte i els monitors ja estan cansats de cuinar, s’han pres un migdia de festa i hem fet amanida i pollastres a l’ast. I com que les mini vacances de cuiners ens han sabut a poc, ara entendreu allò que dèiem que estem en terra de pop, perquè hem anat a sopar a una “pulperia”. Inexplicablement, alguns de nosaltres hem posat mala cara quan ens hem trobat de morros amb aquest graciós animal, però a poc a poc ens hem anat animant i no hem deixat ni un trosset sobre la taula. Com que el pop és una mica indigest a la nit (bé… siguem sincers, indigest no ho sabem, però car, molt!!!) hem acompanyat aquestes tapes amb “pimientos del Padrón”, que no ha picat cap ni un (això ja no és el que era…) i un deliciós entrepà. Després de tot això, encara ens ha quedat un foradet per menjar-nos un gelat, tot fent una volta per a aquest bonic poble. I abans d’aquest sopar tant especial que us hem explicat, hem viscut un altre moment també molt especial. I és que com que no hi ha prou alimentant el cos, també hem alimentat l’esperit amb una Eucaristia que ens ha fet el Miquel Àngel en una capella de Melide. Amb aquest moment hem pogut aturar-nos una estona en el nostre camí, tot compartint i aportant un sentit a la nostra ruta. En fi… Ja veieu que hem tingut un dia molt complert on no ha mancat gairebé de res. Un dia més, un dia menys. Encara estem lluny, però ja hem recorregut més de la meitat del nostre camí i, tot i que tímidament, ja olorem la Plaça de l’Obradoiro amb la seva Catedral de Sant Jaume. Ara, amb la panxa ben plena, toca anar a dormir i agafar energia per poder viure amb alegria tot allò que el camí ens vagi oferint, que, esperem, encara sigui molt!!! No us preocupeu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


DIUMENGE 24 DE JULIOL

DIA 7: MELIDE – ARZUA

Avui, encara que sigui diumenge, no hem tingut descans i la nostra ruta ha continuat des de Melide fins al poble d’Arzua. Han estat uns 15 quilòmetres amb unes quantes pujades i baixades, tot i que a nosaltres se’ns han fet més llargues les pujades. Tot i això, el paisatge ha estat molt bonic, verd, ple de vegetació i amb algun rierol que ens ha anat saludant al nostre pas amb la seva aigua cristal·lina. A mig camí hem esmorzat en un petit poblet, Boente, que comptava amb una església molt bonica que ja tenia el seu apòstol Sant Jaume preparat per ser tret en processó en el dia de demà. Finalment, la nostra marxa a continuat fins a Arzua, lloc on passarem la nit, una vegada més, en el seu poliesportiu. Just quan hem arribat, ja ens estaven esperant uns entrepans que ens han fet oblidar el mal de peus, i el de la resta del cos. La tarda ha estat tranquil·la: gespa, dutxa, petits passejos i… pelar patates!!! Perquè sí, mares i pares, sabem pelar patates, alguns amb més gràcia que d’altres, però ens n’hem sortit prou bé. I per a què tanta patata, us preguntareu… Doncs la qüestió és que aquesta nit hem sopat un plat combinat fet per nosaltres mateixos. Fins i tot tenia un ou, on hem pogut sucar-hi autèntic pa gallec. I per postres un gelat, el millor per acabar d’agafar energia, perquè ara encara no en som conscients del tot, però demà ens espera l’etapa més llarg de tot el camí. Uns 23 quilòmetres ens estan esperant, abans d’arribar a la que serà la nostra següent parada. A més a més, demà viurem un altre dia especial, ja que aquí serà festiu, serà Sant Jaume. Ara sí que ja comencem a veure, cada vegada més gran, la Catedral de Sant Jaume, que esperem que estigui preparada per rebre’ns, just d’aquí a tres dies. Un dia més, encara que l’etapa sigui llarga, seguirem avançant tots just com fins ara i, un dia més, no us preocupeu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


DILLUNS 25 DE JULIOL

DIA 8: ARZUA – O PINO

Avui podem dir amb gran orgull que hem completat l’etapa més llarga de totes les que hem fet i farem al llarg del camí. Aproximadament han estat 23 els quilòmetres que hem recorregut entre l’Església d’Arzua, on hem segellat les nostres credencials després de visitar-la a primera hora del matí, i O Pino. D’aquesta manera, doncs, són moltes les anècdotes que ens han anat succeint mentre avançàvem, incansables, fins al poliesportiu que ens acull aquesta nit, conjuntament amb un grup d’alacantins i un de valencians amb qui compartirem nit per segona vegada. A l’hora de dinar, per exemple, en aquesta jornada a meitat del trajecte, hem compartit taula, bé taula… més ben dit terra, amb dos nois danesos molt ben plantats, d’ulls blaus i cabells rossos, que també estaven fet el camí. No s’han pogut resistir als nostres entrepans de pa amb tomàquet i llonganissa i xoriço. Ens han estat explicant algunes històries sobre el seu camí i sobre el seu país, i ens hem entès perfectament, ja que tots parlem un perfecte i refinat anglès. Les noies, especialment, són les que ens hem esmerat més per entendre’ns amb ells, i tant esforç ha donat el seu fruit, ja que tornarem cap a casa amb els seus “facebook”. Després de dinar hem prosseguit la nostra marxa, ja amb el pes dels quilòmetres recorreguts sota els nostres peus. I són els peus els que més s’han ressentit quan, a la fi, ens els límits d’un frondós bosc, ha aparegut el nostre allotjament. Pobres peus… hauríeu de veure com han quedat de maltractats! Però res que no es pugui solucionar amb algunes cures i un bon repòs. I ja ben dutxats i amb la roba neta ens hem disposat a cuinar el nostre sopar d’avui, i no ha estat qualsevol cosa… Llarga estona ha estat l’olla traient fum, mentre dins feien xup xup unes llenties amb tot tipus de complements: xoriço, pernil… En fi, ja veieu, tot molt de dieta. Però després de la dura etapa d’avui, ens ho teníem ben merescut. La nit ha seguit, com sempre, amb algun joc, un conte, la lectura dels vostres missatges i una bonica cançó. A la fi, el silenci, un silenci que ens permet recordar que cada vegada tenim més a prop el nostre objectiu, dues etapes ens separen de la Catedral de Sant Jaume. Avui dormirem just en el quilòmetre 17,5 del camí. Lluny ens queden ja el piló del quilòmetre 114 on vam començar, a Sàrria, tot just quan vam baixar del tren, ara ja fa una setmana. I aquí seguim, com el primer dia, tots junts, però, a diferència d’aleshores, més units! No us preocupeu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


DIMARTS 26 DE JULIOL

DIA 9: O PINO – MONTE DO GOZO

Avui sí que, després de tots els dies i de la llarga etapa d’ahir, els nostre cos i, en especial, els nostres peus, han patit el cansament acumulat, però res que no s’hagi pogut superar amb la visió, ara ja sí que sí, de la ciutat de Santiago en l’horitzó, tot just quan recorríem els darrers metres, abans d’arribar a la nostra penúltima parada, el Monte do Gozo. Els darrers quilòmetres dels 12 que ens separaven d’O Pino han estat els més durs, ja que gran part d’ells han transcorregut per terra urbà com, per exemple, els caminats pel poble de Lavacolla, on es troba l’aeroport de Santiago o els metres recorregut vorejant els estudis centrals de la Televisió Gallega. Tot i això, també hem tingut moments, un dia més, de mostrar la nostra simpatia innata, la nostra alegria i el nostre bon humor a la resta de pelegrins que anaven passant, davant nostre, mentre esmorzàvem. I és que avui, amb el cotxe, hem muntat una discomòbil improvisada al mig del camí, que animava i feia ballar a tots aquells que, com nosaltres, ja sentien el pes dels quilòmetres que deixaven enrere. Però, finalment, el Monte do Gozo, tot just a les portes de Santiago, ens ha donat la benvinguda. Després de dinar, bé dinar…, més bé ha estat un berenar, ja que hem arribat bastant tard al final de l’etapa, hem pogut gaudir d’una estona de descans i de tot un luxe molt apreciable al llarg del camí: una dutxa amb aigua calenta, aigua cremant, per a nosaltres sols!!! Avui hem fet un extra i ens hem estat tota l’estona que ha fet falta, per tal de recuperar-nos del tot i poder fer front, demà, a la darrera mini etapa, els aproximadament 5 quilòmetres que ens separen de la Catedral que ja veiem, de la Plaça de l’Obradoiro. I, després de tot, encara hem tingut temps de fer el sopar, cantar molt al ritme de la guitarra, fer algun que altre joc i, com cada nit, llegir un conte i cantar una bonica cançó. Avui dormirem amb la il·lusió de saber que demà, a la fi, acaronarem el nostre objectiu, però, a l’hora, la tristor de saber que, al mateix temps, la nostra aventura toca a la seva fi. Tot i això, de ben segur que encara ens queden moltes aventures i anècdotes per viure, i aprofitarem al màxim tots els moments que encara ens queden. Ah!!! Mares, pares, germans, avis, tiets, amics… com cada dia, com cada nit, no us preocupeu que Sant Jaume i tots els monitors vetllen per nosaltres!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


DIMECRES 27 DE JULIOL

DIA 10: MONTE DO GOZO – SANTIAGO DE COMPOSTELA

Quedava lluny al principi, però tot arriba… Així doncs, després de tot, aquí comença el nostre darrer relat. Avui, ja des que ens hem llevat, tot ha estat diferent. Intuíem que no seria un dia com qualsevol altre, que seria una jornada especial. Aquesta emoció ja la sentíem mentre esmorzàvem, amb els nervis per agafar la motxilla i posar-nos a caminar, per tal de cobrir els escassos 5 quilòmetres que, avui, separaven el Monte do Gozo de la Plaça de l’Obradoiro, de la Catedral de Santiago. Tot just hem començat l’etapa que ja ens ha donat la benvinguda a la ciutat el corresponent rètol d’entrada, fet que ens feia presagiar que això ja ho teníem fet… Els darrers metres han estat completament dins de terra urbà i molt emocionants, al compàs dels clàxons dels cotxes i camions que, al nostre pas, ens anaven saludant. Unes quantes passes han separat la nostra entrada al casc antic de la ciutat de la Plaça de l’Obradoiro, des d’on veiem la Catedral des del darrere. I… finalment… després de tot… després dels 114 quilòmetres, després de les butllofes dels peus i el cansament, després de nits dormint no gaire bé i sense dutxa… tot això ha quedat enrere quan, al so d’una gaita, hem entrat cantant, saltant i ballant, ara sí, dins la Plaça de l’Obradoiro i la Catedral s’ha presentat davant nostra amb tota la seva majestuositat. L’emoció ens ha recorregut a tots nosaltres i els petons, les abraçades i, fins tot, un ball, s’han anat succeint al bell mig de la plaça. Però el camí encara no havia acabat, així que, ràpidament, ens hem dirigit cap a la Catedral on, després de la corresponent cua, hem pogut fer l’abraçada a Sant Jaume i demanar per totes les nostres famílies i amics. Tot seguit, a les dotze en punt del matí, ha començat la missa del pelegrí, la qual ha estat concelebrada, també, pel Miquel Àngel, que ha fet una pregària, en català, pel esplais i grups de joves. I, finalment, un darrer tràmit ens separava del document que ens acredita com a pelegrins que hem arribat a Santiago, una darrera cua per recollir la Compostela. Tothom tornarà cap a casa amb la seva, no fos cas que no us cregueu la nostra gesta! I després de tant d’esforç i de tant anar amunt i avall ens mereixíem un autèntic dinar gallec, tots asseguts a la Plaça de l’Obradoiro: empanada, “tetilla” i “tarta de Santiago”. Durant la tarda, ara sí que amb tota la feina feta, ens hem dedicat a fer una mica el turista i a ultimar les darreres compres. Desitgem que tingueu sort i us n’arribi alguna…! I com que avui el descans dels cuines ha estat total, per sopar hem anat a un restaurant del casc antic de la ciutat. Abans d’anar cap al càmping on passarem la nit, una sorpresa més ens estava encara esperant: tot un espectacle de llum, de color i música projectat sobre la Catedral. Ha estat un moment realment impressionant. Cansats, però contents i feliços, hem caminat fins al càmping, on encara ens hem hagut de plantar les tendes. I, com cada nit, hem llegit un conte, hem repartit un record, hem llegit els vostres missatges i hem cantat una bonica cançó de bona nit! Us explicaríem el final del dia, però, al ser la darrera nit, com és normal, encara hi estem posats!!! Deixarem, doncs, que siguin tots aquests joves qui, demà, us expliquin tot allò que aquests relats diaris no han pogut recollir…

Ara que ja hem arribat a Santiago, encara en terres gallegues, recordem Sàrria, amb l’estació de tren que ens va veure arribar; Ferreiros, on vam acampar per primera vegada i ens va ploure tota la nit; Portomarín, amb el primer sostre que vam trobar i que vam compartir amb un altre grup de catalans; Airexe, on el cel ens va regalar una estona d’estels; Palas de Rei, on vam descansar dos dies; Melide, amb el seu pop i els seus llits; Arzua, on vam menjar un plat combinat; O Pino, on vam arribar amb els peus destrossats després de l’etapa més llarga; Monte Do Gozo, des d’on ja vèiem la Catedral i, finalment, l’entrada a la Plaça de l’Obradoiro. Després de tot, ens hem adonat que el més important no ha estat el final, sinó el camí recorregut per arribar-hi, camí que hem fet tots junts! Aquí acaba el camí de Sant Jaume i els nostres camins es tornen a separar, però amb el desig, l’esperança i la il·lusió que es tornin a creuar ben aviat!!! Segur que Sant Jaume seguirà vetllant per tots nosaltres. El darrer dia de la nostra aventura acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà i bon camí!!!


Tots els monitors us volem donar les gràcies, mares i pares, i agrair-vos la confiança que ens heu dipositat. Sense els infants i joves, els monitors i monitores no tindríem sentit. Una aventura sempre acaba, perquè en pugui començar una altra… Així doncs, ens acomiadem fins al proper curs. Bon estiu a tothom!!!

Colònies d’Estiu 2011

 

DISSABTE 2 DE JULIOL

Després dels nervis de la sortida i el viatge en autocar, per fi hem arribat a Navàs. La casa és molt gran i amb un pati immens. Després d’instal·lar-nos i dinar ens ha vingut a veure en Max Flex, un científic que ha acabat d’arribar del segle XXV amb la seva màquina del temps. En l’època on ell viu, tot es fa amb màquines i és per això que hem fet una gimkana, per tal que en Max Flex pogués conèixer els nostre oficis. Abans de sopar encara ens ha quedat temps d’anar a la piscina i banyar-nos per primera vegada aquestes colònies. Tot just després de sopar, ha tornat en Max Flex per acomiadar-se i viatjar al seu segle, però després de posar en marxa la màquina del temps, aquesta ha esclatat tot omplint la sala de confetis i colors. Per tal d’ajudar-lo a reparar-la hem sortit pel poble per buscar les eines necessàries. Tot i que les hem trobat, sembla que en Max Flex necessitarà unes quants dies per dur a terme aquesta tasca i que, per tant, s’haurà de quedar amb nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIUMENGE 3 DE JULIOL

Aquest matí, just després d’esmorzar, ens hem convertit en terrissaires, seguint el nostre afany d’ensenyar-li els oficis del nostre temps a en Max Flex. És així com tots junts hem estat fent uns gerros de fang que ens han quedat d’allò més bé. Durant el taller ha plogut una miqueta, però, tot i això, just abans de dinar ha parat una estona i ens hem pogut refrescar a la piscina. Després de dinar els petits hem estat pintant uns dibuixos i la resta hem estat fent un munt de jocs al pati de la casa. A l’hora de berenar ha tornat a ploure i això ens ha espatllat la piscina de la tarda, però cap problema, ja que tot just ha parat hem anat a jugar una estoneta a un parc del poble. Després de sopar una escudella boníssima i una botifarra que ens ha donat energia per acabar el dia, ha aparegut en Max Flex i li hem ensenyat el gerros del matí. Li han agradat molt i ha aprés una cosa més dels oficis del nostre temps!!! La nit ha acabat amb un joc de preguntes sobre els oficis i, com totes les nits, amb una bonica cançó!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DILLUNS 4 DE JULIOL

Avui hem tingut un dia gris i de pluja, però, tot i això, una vegada més l’hem omplert de color i noves aventures. Just després d’esmorzar s’ha organitzat un mercat al pati de la casa on, superant les diferent proves, hem aconseguit un munt d’ingredients per fer-nos el berenar. Quan la pluja ens ha donat una treva, hem anat a la piscina, ja que la calor no ens ha abandonat en tot el dia. Havent dinat, ens hem posat en marxa, tot preparant el berenar i hem practicat l’ofici de cuiner, per tal d’explicar-li a en Max Flex. A l’hora de la piscina vespertina la pluja ha tornat a fer acte de presència i és per això que ens hem aixoplugat, tot veient una pel·lícula en una pantalla gegant. A la nit hem sortit a passejar pel poble, tot seguint un mapa amb pistes que ens han conduït fins a un cofre. Era aquí on s’amagava la imatge d’un cuiner, que ens ha servit per explicar-li millor aquest ofici a en Max Flex quan ens ha vingut a visitar, just abans d’anar a dormir. Una nit més, una bonica cançó ha posat el punt i final a un dia on, per sobre de tot, ens ho passat molt bé tots plegats!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIMARTS 5 DE JULIOL

Avui, després d’aquests dos darrers dies, per fi el sol ha tornat a brillar amb tota la seva força i la piscina ha estat la nostra millor aliada. Li hem fet una visita, tant al matí, com a la tarda. S’hi estava molt bé dins l’aigua i ningú volia marxar. Tot i això, hem tingut temps de fer un bon grapat més d’activitats. Després d’esmorzar uns croissants boníssims ens hem convertit en fusters, i fusta per aquí, fusta per allà, ens hem fet un marc de fotos d’allò més bonic. Però… i la foto? Doncs no patiu pas, perquè just després de dinar hem fet un joc molt divertit on hem trobat les fotos de tots nosaltres… mentre dormíem!!! Ara ja tenim el nostre marc ben complet. Ah!!! I us volem explicar amb orgull que avui per sopar tots ens hem acabat la verdura, tant els nens i nenes, com els monitors i les monitores. Per compensar, de segon hem pogut sucar pa dins d’un ou ferrat molt bo. Quan s’ha fet fosc, ens ha vingut a visitar en Max Flex, que portava tot el dia intentant reparar la seva màquina. Ha quedat molt sorprès en veure que al nostre temps encara brillen els estels al cel, ja que al segle d’on ell ve ja van caure al terra fa temps. És per això que hem buscat estels per tot el pati de la casa. No ha estat gaire difícil, perquè brillaven molt. Una vegada recuperats els estels, en Max Flex en ha portat a una sala on totes les estrelles sí que brillaven de valent, i ens ha explicat unes boniques històries sobre el cel. Una nit més, no podia faltar la cançó d’abans d’anar a dormir. Ha estat un dia llarg, intens i ple d’activitat… Un dia més en què hem pogut estar tots plegats!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIMECRES 6 DE JULIOL

Al llarg del dia d’avui, l’escalfor del sol ens ha seguit recordant, i de quina manera, que estem a l’estiu. Per esmorzar, a més a més del got de llet o el suc de cada matí, ens estaven esperant uns entrepans de pernil que ens han fet agafar energia per a tot el dia. Després de netejar la casa, fer-nos el llit i endreçar les nostres coses ens hem convertit en pagesos, tot fent un munt de jocs al pati de la casa. Però és clar… ja sabem que la vida del pagès és molt dura, i a l’estiu es passa molta calor. Nosaltres, afortunadament, teníem la piscina que ens estava esperant, puntual com sempre. Ja ben fresquets, hem tornat cap a la casa per dinar i seguir amb les activitats de la tarda. Recordeu els gerros de fang que vam fer el dia que ens vam convertir en terrissaires? Doncs aquesta tarda, tot arrecerant-nos del sol, hem estat pintant les nostres creacions, i us hem de dir que no ens han quedat gens malament. Abans de berenar i tornar a la piscina, encara ens ha quedat temps de pintar uns murals per decorar les nostres habitacions, que cada vegada més, ja són com casa nostra. Una altra vegada feta fora la calor, hem anat a sopar… Ni us diem el número de croquetes que ens hem menjat avui, però alguns de nosaltres no podíem parar… Estaven boníssimes!!! Quan s’ha fet de nit, ha tornat en Max Flex, que ens ha dit que havia estat, un dia més, reparant la seva màquina, tot i que no ens ho acabem de creure, perquè l’hem vist poc per la casa. A veure si és que es vol quedar a viure amb nosaltres…!!! Sigui com sigui, li hem explicat l’ofici de pagès i com a recompensa, ens ha preparat una sala, per tal de poder dormir tots junts amb les màrfegues i els sacs, veient una pel·lícula sobre el futur: “Robots”. Us explicaríem el final del dia, però encara hi estem posats. Tenim crispetes i begudes per passar tota la nit si cal!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIJOUS 7 DE JULIOL

El dia d’avui comença tot just on va acabar el d’ahir. Si ho recordeu, en Max Flex ens va portar una pel·lícula i ens va preparar tot un cinema amb crispetes i beguda. Doncs bé, finalment el cansament es va apoderar de tots nosaltres i gairebé ningú va veure el final de la pel·lícula, però no ens va importar, perquè vam poder dormir tots junts. Després de llevar-nos, ens hem traslladat de nou a les nostres habitacions i encara mig endormiscats hem anat a esmorzar. Ja de bon matí hem vist que la calor avui tampoc ens abandonaria en tot el dia, però això no ha estat cap problema, perquè hem fet uns jocs d’aigua molt divertits. Els petits ens hem quedat al pati de la casa i la resta hem anat a fer-nos notar pel poble. Per si de cas no havíem tingut prou aigua, encara hem tingut temps de passar per la piscina, per tal d’anar a dinar ben fresquets. Com que ja portem molts dies de colònies i encara ens queden moltes coses a fer, avui hem intentat anar a fer la migdia, però, finalment, no hem fet altra cosa que traslladar la festa a les habitacions i fer tot el possible, perquè els monitors tampoc poguessin dormir!!! Després d’aquest intent frustrat de descans, hem anat a refrescar-nos a la piscina, en aquesta ocasió tot just abans de berenar uns croissants que estaven boníssim. Alguns, fins i tot, ens n’hem menjat mig més!!! Amb l’energia dels croissants dins del cos hem començat una gimkana, on cada prova corresponia a un ofici diferent i poder, així, aprendre noves coses per explicar-li a en Max Flex. La veritat és que ens ho hem passat molt bé fent de perruquers, barbers, dentistes, cantants i pintors, però hem quedat ben bruts de pintura, escuma d’afaitar, pasta de dents… i de moltes altres coses que, de ben segur, els pares no ens haguéssiu deixat mai tirar-nos per sobre. Però una bona dutxa ho ha solucionat tot, excepte l’estat en què han quedat les nostres habitacions… Donat que ens ha costat molt quedar ben nets, hem anat directament a sopar, aquest vespre unes llenties que ens ha semblat d’allò més bones. Abans d’anar a dormir, hem sortit pel poble amb les nostres llanternes a fer un joc molt divertit. I corrents per aquí, voltant per allà, el cansament ha tornat a tots nosaltres. Tot i això, encara ens han quedat forces per explicar-li els oficis d’avui a en Max Flex i escoltar una bonica cançó, abans d’anar a dormir. Un altre dia ple d’activitats i sorpreses, però… quines aventures ens esperaran demà?! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIVENDRES 8 DE JULIOL

Aquest matí, només llevar-nos, ja hem tingut la primera sorpresa del dia. No diríeu mai qui ens ha vingut a despertar…!!! Doncs sí, en Max Flex, que ja que hi era, s’ha quedat a esmorzar amb nosaltres. També ens ha explicat que avui faríem d’arqueòlegs, tot buscant unes pedres que es trobaven amagades al llarg del camí del castell. Tot just quan ha marxat en Max Flex, ja ens hem començat a preparar per a l’excursió, no sense abans netejar la casa i arreglar l’habitació, com cada dia. Així doncs, ens hem equipat amb les nostres bambes, la gorra, la crema solar, la cantimplora… i uns entrepans immensos que ens han preparat les cuineres de la casa. Mireu si eren grans que alguns els hem hagut de partir, per tal que hi cabessin dins la motxilla. Amb tot preparat, cap a mig matí, hem enfilat el camí cap al Castell de Balsareny, tot buscant les pedres amagades al llarg del camí, que ens havia dit en Max Flex. N’hem trobat un munt!!! I pedra per aquí, pujadeta per allà, sense gairebé ni adornar-nos, hem arribat al cim de la muntanya, a la porta del castell. Ja era l’hora de dinar i després de tota la caminada, aquells entrepans immensos fins i tot se’ns han quedat petits. Teníem una gana…!!! Ja amb la panxa ben plena i amb les piles carregades de nou, hem iniciat el descens, camí cap a la casa, més pensant en la piscina que ens esperava que en cap altra cosa. Hem arribat molt cansats i, a més a més, el pas dels dies ja es comença a fer notar, així que avui hem tornat a fer migdiada, amb una mica més d’èxit que ahir. Si més no, no hem organitzat tant rebombori i els monitors han pogut, també, agafar forces per fer front al que quedava de dia. Quan el sol ja ha començat a baixar, hem fet una visita a la piscina, avui amb més ganes que mai, ja que no ens havíem banyat al matí. Després de la nostra dutxa diària, uns espaguetis i uns ous farcits ens esperaven al menjador. Amb l’arribada de la foscor, els petits hem escoltat unes boniques històries sota la llum dels estels i la resta hem sortit pel poble a fer un joc de nit. Ara ja sí que ens coneixen a tot Navàs!!! Abans d’anar a dormir, ens hem trobat tots de nou i ha vingut en Max Flex per veure com ens havia anat el dia. Encara ens han quedat forces, tot i que ja amb els ulls mig clucs, de cantar la darrera cançó de bona nit. Gairebé sense adonar-nos, les colònies van arribant a la seva fi, però, tot i que tenim moltes ganes de veure-us, encara ens queden moltes aventures per viure aquestes colònies!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DISSABTE 9 DE JULIOL

Avui ens hem llevat disposats a fer front al darrer dia complert d’aquestes colònies. I per tal que l’energia no ens abandonés, unes coques amb xocolata ens estaven esperant al menjador. D’aquesta manera sí que no ens costa llevar-nos al matí!!! Ja amb la panxa ben plena hem fet una gimkana, per tal de preparar, en cadascuna de les diferents proves, la missa que farem demà quan ens vingui a veure el Miquel Àngel. Tant anar amunt i avall hem quedat ben acalorats, però això no ha estat cap problema, ja que, fidels com tots aquests dies, hem fet una visita a la piscina abans de dinar. A més a més, sense que la resta de monitors ho sabessin, el Víctor, que porta amb nosaltres des d’ahir, ens ha portat uns “polins” ben fresquets que encara han fet més divertida l’estona de la piscina. Feta fora la calor, hem anat a dinar i, novament, ens hem acabat tota la verdura, però no us feu il·lusions que quan tornem a casa se’ns passarà!!! A la tarda hem estat pintant les samarretes que ens posarem demà per tornar ben guapos cap a casa. Mentre esperàvem el nostre torn, hem jugat, també, a un joc de l’oca gegant, on havíem de superar diferents proves per a cada casella. La més divertida ha estat haver de despertar al Carles mentre feia la migdiada i fer-li cantar una cançó. A ell li ha agradat molt i s’ha llevat de molt bon humor! Després de berenar unes torrades amb pernil i suc, hem anat a acomiadar-nos de la piscina que tan bones estones ens ha fet passar al llarg d’aquestes colònies. Una mica tristos per haver estat aquest el darrer bany, però emocionats per tot el que encara ens quedava per viure, hem anat a dutxar-nos i a sopar. Tot just quan hem sortit al pati, han començat a caure globus de colors amb un paperet dins. Després de fer-los esclatar, hem pogut llegir que en cadascun dels papers hi havia un ofici o un estri i, emparellant-los, hem fet parelles entre tots els participants d’aquestes colònies i hem preparat unes postals per regalar-nos entre nosaltres, com a record d’aquests dies que hem viscut tots plegats. En aquell moment ha aparegut en Max Flex, que ens ha anunciat que ja tenia reparada la seva màquina del temps i que es venia a acomiadar de tots nosaltres, abans de tornar al seu temps. Després de cantar-li una bonica cançó i fer-li tots un petó, en Max Flex ha entrat a la seva màquina, que aquesta vegada sí, ha funcionat perfectament, i en mig d’una pluja de confeti i de colors ha desaparegut, deixant-nos un vídeo i un munt de begudes i patates fregides, per tal de poder fer la gran festa final. Hem ballat, saltat, rigut…, i ens hem intercanviat les boniques postals que ens havíem fet. A l’hora d’anar a dormir, hem convençut als monitors que ens deixessin tornar a dormir plegats. Ja amb el pijama posat i ben preparats, hem vist el vídeo que ens havia deixat en Max Flex, on ens explica que ja ha arribat al seu temps, i ens ha donat les gràcies per aquests meravellosos dies que ha passat amb tots nosaltres. Ara sí que amb prou feines ens han quedat forces per cantar, per darrera vegada aquestes colònies, la cançó de bona nit!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!!

 

De ben segur que, al llarg d’aquests dies ens hem deixat molts detalls i anècdotes, però no patiu, perquè demà tots els nens i nenes tornarem amb un munt de records que, esperem, ens acompanyin a tots durant molt de temps…

 

Tots els monitors i monitores us volem agrair molt sincerament la confiança que ens heu dipositat. Sense els nens i les nenes, els monitors i monitores no tindríem sentit. Unes colònies acaben, perquè en puguin començar unes altres. I amb aquesta il·lusió, aquesta esperança i aquest desig ens acomiadem fins al proper curs. Bon estiu a tothom!!!