Benvinguts i benvingudes

El Centre d’Esplai Mainada és un centre educatiu i de lleure. Treballa l’educació en valors i la formació de ciutadans crítics i compromesos a través d’activitats lúdiques i l’interrelació dels membres participants (infants, famílies, monitors i col·laboradors). Ens reunim els dissabtes a la tarda per fer activitats de tot tipus: gimcanes, tallers, excursions, grans jocs, etc. El nostre horari és de 16:30 a 19:30h tots els dissabtes del curs escolar. A més a més, també realitzem sortides de cap de setmana i campaments. I per vacances, colònies de setmana santa i colònies d’estiu!


Les últimes colònies i viatges que hem fet


País Basc 2013

DIJOUS 18 DE JULIOL

Després de tot un any d’espera, i encara amb el nostre viatge per terres italianes del curs passat, present en el record, nou joves i tres monitors de l’Esplai Mainada ens hem disposat a viure una nova aventura, aquesta vegada al País Basc. El dia ha començat molt d’hora, a les 5:30, a l’estació de Sants de Barcelona.

Leer más

Colònies d’estiu 2013

DISSABTE 6 DE JULIOL

Semblava que el gran moment no arribaria mai, però després de 355 dies d’espera, per fi l’Esplai Mainada hem tornat a començar unes noves Colònies d’Estiu. El principi ja el coneixeu prou bé… Pensàvem que seria impossible fer encabir totes les coses dins l’autocar, però amb habilitat i paciència ho hem aconseguit. Motxilles, menjar, material, pilotes i, el més important, 39 infants i 13 monitors hem emprès el viatge que en poc menys de dues hores en ha portat fins al poble de Vilamaniscle, a l’Alt Empordà. Caixes per aquí, paquets per allà… Buf!!! Quin cansament i quina gana tan gran que ens ha entrat. Sort que teníem puntualment preparats els vostres entrepans i carmanyoles. Ara venia un dels moments més transcendents i cabdals de qualsevol colònies: escollir llitera. I aquesta decisió marcarà les següents vuit nits. I ja amb el llit preparat i la roba més o menys endreçada hem sortit de nou al porxo de la casa. De sobte, s’han escoltat uns crits esgarrifosos d’una noia que demanava auxili, i això a captat tota la nostra atenció. I del no res, ha aparegut dos personatges que de ben segur tots coneixereu: en Mario Bros i en Luigi, acabats de sortir del seu videojoc. Estaven molt esvarats, perquè havien hagut d’escapar corrents del dolent de la història, en Bowser, que els havia perseguit durant llarga estona i, finalment, havia aconseguit segrestar a la bella princesa Peach. Però en Mario i en Luigi, no estan sols en la seva missió de rescatar a la princesa, ja que ràpidament han sortit del videojoc dos personatges més: en Wario i en Waluigi. Ara sí que ja estàvem tots. Bé, tots no… Seguia faltant la princesa. Però de ben segur que amb l’ajuda de tots la Peach tornarà a estar amb nosaltres ben aviat. Tot i això, els quatre famosos personatges, no estaven segur que nosaltres fóssim les persones més indicades per dur a terme tan difícil missió, així que ens han proposat superar un seguit de proves, per tal de demostrar la nostra vàlua. Tortugues, monedes, caixes sorpreses… Bé, no cal que us expliquem res més, perquè els elements del videojoc els coneixeu tots sobradament. I com no podia ser d’altra manera, hem superat totes les proves sense cap problema. Això ens ha permès accedir a la primera pantalla d’aquest peculiar videojoc, després de passar a través d’un llarg tub. Hauríeu de veure tota la casa decorada… Si és que realment estem dins d’un altre món!!! I aprofitant que ja estàvem dins del menjador, què millor que berenar els croissants de xocolata que ens ha portat la Lucia de mitjans per celebrar el seu aniversari. I ara sí que ha arribat un dels moments més esperats de qualsevol colònies: el primer bany a la piscina. Ha estat un moment molt refrescant, perquè no us ho havíem dit encara, però durant tot el dia ha fet molta calor. I després de dutxar-nos, ha arribat el moment de sopar, avui una amanida de patata i frankfurts amb amanida i de postres un iogurt. I amb la nit just acabada de caure, els petits i mitjans hem sortit armats amb les nostres lots a buscar monedes del videojoc. Els grans hem fet una vetllada de jocs d’enginy. Ha estat un dia llarg i intens, com de ben segur ho seran els vuit que encara ens queden per endavant. La partida ha començat, una nova aventura està en marxa. Aconseguirem demà passar de pantalla? Salvarem a la princesa? Aquestes preguntes i moltes més encara hauran d’esperar, perquè ja només ens queden forces per rentar-nos les dents i retrobar-nos amb la nostra bonica cançó de bona nit. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIUMENGE 7 DE JULIOL

Aquest matí el dia ha començat puntual com sempre, amb un bon esmorzar. Alguns, encara amb els ull mig clucs, amb prou feines encertàvem a posar la cullera dins del got. Però una cosa compartíem tots… La il·lusió de saber quines noves sorpreses ens depararia aquest nou dia, radiant i amb més calor encara que ahir. I just després de prendre la primera dosi d’energia d’avui ha aparegut en Mario i ens ha explicat que cada dia, pels voltants de la casa, podrem buscar els bolets típics del seu videojoc i, atenció, perquè aquests vénen carregats de premis!!! Serem capaços de trobar-los??? I sense més, en Mario ens ha  convidat a passar a la següent pantalla i canviar de món. I després del camí a través del llarg tub ens estava esperant el gran moment de retrobar-nos amb les baietes, galledes, escombres… Alguns de nosaltres ja no ens recordàvem quina cara feien, perquè no ens havíem vist des de les colònies de Setmana Santa. Pels qui hem vingut de colònies per primera vegada, no us preocupeu pas, ja que els monitors ens han presentat als nostres nous amics. La casa ha quedat ben neta. Si més no, hem fet el que hem pogut. Després dels nostres serveis diaris hem dut a terme una divertida gimcana per preparar la missa que ens ha fet el Miquel Àngel quan ha arribat a la tarda. I una vegada més ha arribat el moment més refrescant del dia, el bany a la piscina. La veritat és que ha estat molt d’agrair, perquè el sol brillava amb força. I el dinar… Aquesta vegada els cuiners ens han preparat macarrons i hamburguesa. Ah! I des postres unes natilles casolanes que estaven boníssimes. Ja amb la panxa ben plena, altra vegada a netejar taules, fregar plats, escombrar… Si és que això és un no parar. Sort que encara hem pogut descansar una estoneta abans de tornar a la piscina que, com ja us imagineu, és un dels llocs on estem millor. I ben nets després de la dutxa ens hem disposat a berenar quan, de sobte, ens ha vingut a veure en Waluigi que ha repartit els premis a tots aquells qui, al llarg de dia, hem anat trobant bolets. Pels qui no hem tingut tanta sort, no hi ha problema, perquè demà podrem seguir buscant els nous bolets. I com que aquí no parem ni un moment, hem començat la missa, aprofitant que en Miquel Àngel acabava d’arribar. Avui hem après que tots hem vingut a servir, i no a ser servits. Així doncs, hem d’intentar sempre ajudar als nostres companys i monitors, per tal que tots tinguem unes colònies millors. I el moment de sopar: verdura i calamars. A alguns de nosaltres se’ns han posat els pèls de punta quan hem vist aquest menjar tan hostil de color verd. Però finalment no hem deixat res al plat, perquè estava molt bona acompanyada de patata i uns trossets de pernil. La nit ja estava ben fosca quan hem començat les activitats d’aquesta nit. Els petits ens hem disposat a anar a dormir, perquè estàvem molt cansats, però hem descobert que els nostres pijames no estaven sota el coixí. Per recuperar-los hem hagut de superar unes quantres proves. Els mitjans i els grans hem fet un seguit de jocs nocturns. La lluna ja estava enfilada al bell mig de la nit, envoltada de tots els estels quan amb prou feines ens han quedat forces per rentar-nos les dents i, ja ficats dins dels nostres sacs, cantar la bonica cançó de bona nit. A poc a poc els nostres ulls han sucumbit a la màgia de la nit, no sense abans pensar en tots els pares, mares, germans… que ens esteu seguint des de casa. I no deixeu de fer-ho, perquè això no ha fet més que començar i el dia de demà vindrà carregat amb un munt de noves sorpreses!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DILLUNS 8 DE JULIOL

El sol ja feia estona que havia marcat l’inici d’un nou dia quan els monitors ens han llevat amb música que sonava per tota la casa. D’aquesta manera és impossible fer el mandrós cinc minutets més, així que ràpidament ens hem rentat la cara, ens hem vestit i hem anat corrents cap al menjador, on ja ens estava esperant l’esmorzar que ens donaria la força necessària per fer front al llarg matí que encara teníem per endavant. Només sortir al pati de la casa, ja amb la panxa ben plena, ens hem trobat amb en Wario, que ens ha felicitat per tot el que havíem aprés i fet al llarg del dia d’ahir. Tot i això, la princesa segueix sense aparèixer, així que haurem de canviar de pantalla i seguir-la buscant a través del següent món. Dit i fet!!! Després de passar a través del llarg túnel que dóna accés a les activitats del dia, ens estaven esperant, com cada matí, les escombres, baietes… Un dia més, la casa ha quedat ben neta i preparada. Ja veureu com de bé endreçarem les nostres habitacions quan tornem d’aquestes colònies…!!! Sense més, hem començat la primera activitat, tenyir les samarretes blanques que encara portàvem dins les nostres motxilles. I és que blanques eren tristes i avorrides, però ara, han millorat molt, tot d’un blau intens. Tot i això, encara no estan acabades… Quan estiguin ben seques, un altre dia, encara tindrem temps de pintar-les i crear, així, les nostra samarreta de les colònies. I com que el sol ja s’estava fent sentir amb força, res millor que una bona remullada a la piscina. Els petits i mitjans hem aprofitat per buscar unes monedes amagades sota l’aigua i els grans per preparar una activitat que farem a la nit amb la resta d’infants de l’esplai. Després d’això, hem quedat ben fresquets i preparats per anar a dinar, avui cigrons i pernilets de pollastre al forn. Això sí que estava per sucar-hi pa! Amb les taules recollides, els plats fregats i tot al seu lloc, hem pogut descansar una estona el dinar sota el porxo de la casa. Uns hem fet polseres de fil, altres hem mig aclucat els ulls, uns hem parlat una estoneta i altres encara teníem ganes de fer alguna que altra corredissa. I piscina altra cop. La veritat és que no sortiríem d’allà en tot el dia, perquè ja us imaginareu que és el lloc més fresquet de tota la casa. Encara no us hem dit que el món d’avui del nostre videojoc era el de les taques, així que després de berenar ens hem fet experts en tacar-nos d’allò més. Escuma d’afaitar, xocolata, oli, farina, tomàquet triturat… Prova rere prova, aquests i altres productes han anat guarnint la nostra roba i tot el nostre cos. Sort que no estàveu vosaltres, perquè si ens haguéssiu vist com hem quedat…!!! Però res que no pogués solucionar una bona dutxa i un bon sopar. Aquesta nit ens estava esperant un plat de sopa i una truita de patates acaba de fer. I ja amb la nit caiguda i algun que altre estel enfilat tímidament dalt del fosc cel de Vilamaniscle, els grans hem pogut fer una estona de monitors duent a terme l’activitat que havíem preparat al matí. Els petits i mitjans hem anat passant per un túnel del terror al llarg de tot el passadís de la casa. Alguns hem dubtat en entrar-hi, però al final ens hem anat animant tots. I és que passar una mica de por, també pot ser molt divertit. La veritat és que els grans del nostre esplai ho hem fet molt bé. A poc a poc la por s’ha anat convertint en cansament, perquè avui hem tingut un dia molt llarg i intens. Com serà el dia de demà? Tornarà en Mario? Serà en Luigi qui ens visitarà? Torbarem, per fi, a la princesa? Ara la única cosa que tenim clara és que ens queden les forces justes per rentar-nos les dents, ficar-nos dins del nostre sac i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. Mares, pares, germans…, no patiu que els estels, els nostres peluixos i tots els monitors i monitores vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIMARTS 9 DE JULIOL

Sense gairebé ni adornar-nos, avui hem arribat al quart dia de les nostres colònies, i la veritat és que, tot i que cada vegada el cansament es va fent sentir més en els nostres cossos, la il·lusió i les ganes de passar-ho bé amb tots els companys i monitors es manté igual o major que el primer dia. Aquest matí ens hem llevat ràpid com sempre, per tal de parar la taula i trobar-nos amb la nostra primera dosi d’energia del dia, avui més necessària que mai, per tot el que ara veureu que teníem per endavant. Encara no ho sabíem, però ens esperava una llarga, cansada i calorosa jornada, a través dels camins i boscos que envolten el poble de Vilamaniscle. Però anem a pams, que no volem que us perdeu cap detall. Després d’esmorzar, asseguts en rotllana, hem reflexionat tots junts, sobre coses que hem anat aprenen al llarg d’aquests dies, per tal de poder millorar i poder seguir aprenent tots junts, ajudant-nos els uns els altres. I tots junts ens hem disposat a fer els primers serveis del dia. Hem recollit les taules, hem netejat els plats, hem endreçat les habitacions i, fins i tot, hem deixat els lavabos que lluïen. De ben segur que a partir d’ara, quan tornem a casa, serem nosaltres qui ens encarregarem d’aquestes quotidianes tasques. Amb la feina feta ens hem disposat a descansar una estona sota el porxo de la casa, però els esdeveniments que se succeeixen ràpidament no ens ho han permès. De dins de la casa s’escoltaven unes tímides veus, les d’en Wario, en Luigi i en Waluigi, que no s’atrevien a sortir. No volien que els veiéssim, perquè els hi feia molta vergonya. Però, vergonya de què…? Doncs no us ho creureu pas!!! La pantalla on estem ara, dins del nostre videojoc, ha estat molt difícil i plena de perills. Ahir a la nit van ser atacats per una tortuga de dura closca que va deixar tota trencada la roba dels nostres personatges. És clar, no volien sortir, perquè se’ls hi veien els calçotets!!! Quina fila que feien els pobres…! En Mario havia anat a buscar al sastre, però no l’ha trobat, perquè està de vacances. Així doncs, havíem de ser nosaltres els qui ajudéssim als nostres nous amics a buscar tot allò necessari per arreglar la seva roba. I és que d’aquesta manera no podríem segui avançant a través de nous móns, noves pantalles. Després de passar a través del llarg tub, que ja comença a resultar-nos familiar, hem aparegut a la nova pantalla, al desert. Hauríem de buscar els estris i elements necessaris per arreglar la roba al desert? Doncs a jutjar per la calor que hem passat, així ha estat. Els monitors, ràpidament, s’han posat a fer entrepans, amb l’ajuda dels més grans de l’esplai, mentre la resta ens preparàvem amb les nostres motxilles, gorres, cantimplores, cremes solars… Ara ja no teníem cap excusa… El camí ens estava esperant!!! I tisores per aquí, agulles per allà, botons, cremalleres… A poc a poc hem anat trobant un munt de coses, alhora que aprofitàvem per gaudir del bonic paisatge que la comarca que ens acull ens oferia. Quina calor que hem passat!!! Sort que a mig camí hem pogut refer-nos, gràcies als entrepans, que ens han sabut d’allò més bé. Encara ens esperava el llarg camí de tornada, així que ens ho hem pres amb calma, i ajudant-nos i animant-nos els uns als altres, finalment hem arribat a la casa, armats amb tot el que havíem trobat. Què contents que estaran els nostres nous amics quan ho sàpiguen!!! Tan contents com ens hem posat nosaltres quan ha sortit el berenar d’avui: uns refrescants gelats!!! I després la piscina, completament reparadora després de la dura jornada que hem viscut. Ben nets i dutxats, ha arribat el moment del sopar: amanida russa i llom amb patates. Amb això ja en teníem l’energia i forces necessàries per encarar el final del nostre dia. Els petits hem anat pels voltants de la casa a buscar els trossos d’un missatge que ens ha deixat en Mario. No ha estat feina fàcil, perquè la nit era molt fosca, però gràcies a les nostres lots ho hem aconseguit. En Mario ens ha explicat que avui no havia pogut venir a buscar tot el que havíem trobat durant l’excursió, perquè encara no havia tornat del seu camí a cal sastre, però demà espera estar de nou aquí. També ens ha deixat uns petits obsequis per agrair-nos la nostra ajuda. Els mitjans hem fet diversos jocs de nit i els grans una activitat de preguntes per conèixer-nos millor. Avui sí que més que cap altra dia, a alguns ens ha costat arribar fins als nostres sacs. Amb els ulls mig clucs hem cantat la nostra bonica cançó de bona nit, pensant en tot allò que encara està per arribar. La nit ha donat pas a la calma i al silenci. Calma i silenci que demà es tornaran a trencar per viu un nou dia, un nou dia on seguirem gaudint i, el més important, tots plegats!!! El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIMECRES 10 DE JULIOL

Avui hem arribat al cinquè dia d’aquestes colònies, la meitat de la nostra aventura. La veritat és que ja estem completament adaptats a la nostra nova casa i ens movem per ella d’allò més. Aquest matí ha començat, puntual com sempre, amb el cant del gall. Bé… Potser una miqueta més tard, però amb totes les ganes de saber què ens guardaria el nou dia. La primera sorpresa ha arribat només llevar-nos, quan en Mario ha aparegut a les habitacions per desitjar-nos bon dia i emportar-se les peces i estris que havíem recuperat ahir amb tant d’esforç. D’aquesta manera ja podria arreglar la seva roba i la de tots els seus companys. D’aquí, directament cap a esmorzar. I encara amb la cara plena de xocolata i sucre hem dut a terme la pregària, on hem parlat tots plegats sobre l’autosuperació davant de les dificultats. A continuació han aparegut del no res els nostres quatre nous amics amb la seva roba completament arreglada, tot agraint-nos el nostre esforç i ajuda. Estaven tan contents que ens han convidat a passar pel llarg tub que ens ha conduït fins a una nova pantalla, el món de les olimpíades. Ja us podeu imaginar què hem fet al llarg del dia: esports, esports i més esports. Primer de tot, hem escalfat amb una cursa relleus. A continuació hem seguit amb una carrera de cavalls, unes proves de salts de llargària i un partit de futbol xinès. I com que la calor es notava amb força, què millor que continuar els esports dins de la piscina, on ens estaven esperant les curses de relleus aquàtics. I tant córrer, saltar i nedar ens ha fet entrar una gana…!!! Sort que ens que al menjador ja ens estava esperant un bon plat d’arròs amb tomàquet i unes barretes de peix. Sí, sí, com ho sentiu!!! Barretes de peix. Però després de tant d’esforç no n’hem pas deixat ni una al plat. I la pera ha posat punt i final al dinar i ha deixat pas a una breu, però reparadora, estona de descans. Descans per poder continuar amb els esports de la jornada vespertina. Llançament de martell, futbol amb el cul a terra i…, de nou a la piscina, on l’aigua ens ha permès dur a terme uns quants partits de waterpolo. I com totes les olimpíades, el punt un final l’ha posat la grandiosa cerimònia de cloenda, on els monitors han fet un ball de natació sincronitzada. Bé…, sincronitzada per dir-ho d’alguna manera. Els pobres han fet el que han pogut, però sempre la intenció és el que compta, i ens hem rigut una bona estona. Després de la dutxa, que avui ens ha anat d’allò més bé per recuperar forces, ha vingut el sopar, un sopar ben especial. Per fi el peix i la verdura han deixat pas a unes meravelloses pizzes acabades de fer. Avui sí que no hem deixat res al plat. Ah!!! I el sopar ens ha portat una nova sorpresa. Just amb la primera queixalada a la pizza, ha aparegut en Wario amb una olla gegant, plena d’una aigua ben estranya que s’havia trobat amagada en un raconet del seu món. Era una aigua vermella i d’efectes incerts. Es veu que tothom qui se la pren, viu els seus efectes al dia següent. Però, quins seran aquests efectes tan misteriosos? Evidentment, ningú no es vol quedar sense saber què passarà, així que tots i cadascú de nosaltres hem begut un bon glop d’aqueta misteriosa i màgica aigua vermella. I la nit ens ha portat les darreres aventures del dia. Els petits hem sortit pel poble a buscar Goombas, una espècie de bolets dolents que estaven ben amagats entre les cases i els carrerons de Vilamaniscle. Els mitjans hem fet un joc de pista pels voltants de la casa que ens ha conduït fins a un dolç tresor. I els grans també hem sortit a la plaça del poble per fer un divertit joc de preguntes, per conèixer més coses sobre el poble i els voltants de la comarca que ens acull. Després de tot, la sortida dels primers estels, governats per la seva amiga i inseparable lluna, ens ha portat fins al final d’aquesta jornada. Les dents ben netes i els pijames posats han donat pas a la nostra bonica cançó de bona nit. Avui hem passat l’equador d’aquestes colònies, que fins ara han estat carregades d’aventures i emocions, però això encara no ha estat res comparat amb tot el que encara ens queda per viure. Trobarem a la princesa? Quins hauran estat els guanyadors de les olimpíades d’avui? I… sobretot…, amb quin estrany efecte, provocat per l’aigua màgica, ens llevarem demà al matí. Sigui com sigui, el més important, una vegada més, és que infants i monitors ho podrem seguir vivint, com sempre, tots plegats!!! Mares, pares, germans…, no patiu que el vent de tramuntana i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIJOUS 11 DE JULIOL

El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!! D’aquesta manera ha estat com ha començat el dia d’avui, o millor dit, com ha acabat… I els monitors ens han cantat la nostra bonica cançó de bona nit. En aquest moment ja hem vist que alguna cosa no acabava de rutllar del tot. S’havien tornat bojos? Havien perdut els seus rellotges? A poc a poc hem anat descobrint que estàvem patint els efectes de la misteriosa aigua màgica que ens vam prendre ahir a la nit: ens hem llevat amb el dia del revés!!! Però…, és possible viure un dia del revés??? Doncs ara us demostrarem que sí!!! I d’aquesta manera, carregats amb les nostres lots, ha començat l’activitat de nit. Si volíem recuperar la llum del sol, havíem de sortir a buscar el gran estel que ens il·luminaria. Així que no ens ho hem pensat ni un moment i hem recorregut tot el poble preguntant a tothom qui hem anat trobant al nostre pas. Al llarg d’aquesta passejada nocturna ens hem anat creuant amb algun petit estel, que cuidadosament hem recollit, però del gran estel res de res. La desil·lusió ens ha durat poc, perquè el sopar ja ens estava esperant. De postres síndria i, seguidament, un bon plat de croquetes i una sopa calenteta. La sopa sempre ve de gust a la nit!!! I amb les forces recuperades, cap a la dutxa. Després d’una dura jornada, sempre s’agraeix una bona dutxa!!! I, com cada tarda, una estona a la piscina I com qui no vol la cosa, se’ns ha fet l’hora de berenar. El dia ha seguit retrocedint, així que, sense més, ha començat l’activitat de tarda, un taller. Amb una mica de fang de colors i tota la nostra destresa, ja veureu que bonics que ens han quedat els nostres bolets per posar encens. Quan tornem, deixarem tota la casa i les nostres habitacions ben perfumades!!! Després de fer els serveis de després de dinar, rentar plats, ja podia començar el dinar. Avui un flam, pollastre a la planxa i espaguetis a la carbonara. Una vegada més, no hem deixat res al plat!!! I a continuació, l’activitat del matí, on cada grup ha estat fent diferents jocs pel voltant de la casa. Encara que fos el dia al revés, puntuals com sempre, ens estaven esperant les escombres, baietes, plats bruts… Buf!!! Quina feinada!!! Però no us preocupeu, perquè, com cada dia, avui també n’hem sortit victoriosos. I just quan estàvem acabant els serveis d’avui, han aparegut els nostres quatre amics. Però…, Ei!!! Aquests no eren els de sempre, però en comptes d’explicar-vos-ho, deixarem que siguin les fotografies les qui parlin per elles soles. Era ara el moment de canviar de pantalla, de passar al nou món, però fins i tot això avui havia de ser diferent, així que començant pel final i arrossegant-nos cap enrere, hem anat passant un a un a través del llarg túnel. I al final ens estava esperant la piscina. La veritat és que s’ha agraït molt, perquè feia un matí molt calorós. I dins de l’aigua s’ha fet l’hora d’esmorzar. Sort que avui era un esmorzar i diferent: xocolata desfeta amb melindros i “torrijas” acabades de fer. I just quan sucàvem els primers melindros, ja amb la panxa ben plena, han tornat a aparèixer els quatre personatges del nostre videojoc, encara amb una fila una mica estranya, i ens han convidat a prendre una aigua màgica de color blau. Des del primer moment hem començat a notar alguna cosa estranya dins del nostre cos. A poc a poc, la llum del matí ha donat pas a la nit i els estels i la lluna han tornat a brillar amb força. Com és que ens acabàvem de menjar l’esmorzar si era de nit!? I, de sobte, han sortit els nostres amics: en Mario, en Luigi, en Wario i en Waluigi, i ja tornaven a ser els de sempre. La màgica aigua blava havia posat fi al dia al revés. L’ordre tornava a imperar en els nostres rellotges. Contents d’haver tornat a la normalitat, però una mica tristos, alhora, d’haver acabat a un dia tan estrany que de ben segur trigarem en oblidar, hem entrat als nostres sacs i hem cantat la nostra bonica cançó de bona nit. El dia haurà estat al revés, però estem igual de cansat que cada nit, i és que ja comencem a notar el pas dels dies. Tot i això l’aventura continua amb la mateixa força i il·lusió, o encara més,  que el primer dia. Només en unes colònies es pot viure la màgia de posar un dia del revés. Un dia esbojarrat on no importa quan es menja, quan es fan les activitats ni quan es va a la piscina. És igual si és de dia o si és de nit. I és que, un dia més, com sempre, el més important és que seguim tot junts, convivint i compartint la misteriosa i única experiència d’unes colònies. Com cada nit, mares i pares, no patiu, que tots els monitors i monitores vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba o comença, ja no estem segurs, però el que és ben cert és que demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 HORARI DEL DIA AL REVÉS

 

9:00 Bona nit

9:30 Activitat de nit

10:30 Sopar

11:30 Dutxes

12:30 Piscina

13:30 Berenar

14:00 Activitat tarda

16:00 Temps lliure + Serveis

17:00 Dinar

18:30 Activitat matí

19:30 Serveis

20:15 Pregària

20:45 Piscina

22:00 Esmorzar

22:30 Temps lliure

23:30 Bon dia


DIVENDRES 12 DE JULIOL

Després de l’esbojarrada jornada d’ahir, el dia d’avui semblava que s’havia llevat amb tota normalitat. Així doncs, hem sortit ràpidament del llit a veure quines eren les sorpreses que ens estarien esperant. I res millor per començar el dia, com sempre, que un bon esmorzar ben carregat d’energia. Després de fer la pregària, on hem cantat una cançó, els serveis diaris ens estaven esperant. Rentar plats, endreçar les habitacions que cada vegada estan patint més el pas dels dies, una bona netejada als lavabos… En fi, les tasques habituals que a partir d’ara us demanarem que també volem a fer a casa cada dia. I amb l’arribada del Luigi, el canvi de pantalla. Aquesta vegada hem aparegut al món del “Mario Party”. Pantalla a pantalla, món a món, estem segur que cada vegada estem més a prop d’arribar al final, al nostre objectiu, a la nostra princesa Peach. Per aquells qui no ho sapigueu, el món del “Mario Party” consisteix en un seguit de mini jocs molt divertits. D’aquesta manera, hem passat el matí fent diferents activitats: bitlles, bàdminton, la bola boja, jocs amb el paracaigudes, jocs de punteria amb globus d’aigua, curses de sacs… I al final de cada joc hem anat guanyant monedes, per tal de demà poder-li donar al Mario i arribar a la pantalla final, on esperem que ens estigui esperant la princesa. Ha estat molt divertit, però el sol avui ha tornat amb brillar amb molta força, així que res millor que acabar el matí remullats a la piscina. I ha estat aquí on ens hem assabentat d’una altra de les sorpreses que ens estaven esperant avui: no dinaríem al menjador com cada dia! Però…, on dinaríem? Ràpidament em sortit de dubtes, quan hem vist les taules parades al porxo de la casa. Un dinar a l’aire lliure!!! I no un dinar qualsevol, una barbacoa! Botifarres, cansalada, patates fregides… Una vegada més, poder dinar tots junts amb el banyador encara posat i picotejant d’aquí i d’allà només es pot viure en unes colònies! Però el millor del dinar encara estava per arribar. I és que un dinar com aquest no podia acabar de cap altra manera que no fos amb un bon gelat de xocolata o caramel. I d’aquí, altra cop a la piscina. Uns ens hem banyat, altres hem fet la migdiada i, no patiu, perquè la majoria ens hem encarregat que fossin els monitors els qui no la fessin. I és que només queden dos dies i no podem permetre que els malgastin donant cops de cap per qualsevol lloc. I després d’aquest dinar tan de diumenge, encara que sigui divendres, ens hem dutxat, just quan ens ha arribat la notícia que la Tanit, l’Aida i la Núria del grup de grans han guanyat el concurs “La ciència al teu món”, amb un vídeo que havien gravat a les colònies de Setmana Santa. Hauríeu d’haver vist el bot que han fet dins de la dutxa!  I amb aquesta alegria, ens hem disposat a acabar els bolets d’encens que ja vam començar ahir. Ara que ja estan pintats ens han quedat perfectes. Ja veureu que bé que quedaran sobre el moble principal de casa nostra! I a continuació el gran sopar, el sopar estrella d’aquestes colònies: espinacs amb beixamel, lluç i préssec en almívar. Hauríeu d’haver vist la cara que se’ns ha quedat al principi. Però després de la barbacoa del matí, tocava una mica de treva per a les nostres panxes. I com portem uns dies molt durs i molt cansats, aquesta nit els petits i mitjans hem vist una pel·lícula al menjador de la casa. Què divertit tots estirats al terra amb les nostres màrfegues i ja ficats dins del sac, mentre menjàvem crispetes que han compensat el desànim dels sopar! Els grans, mentre, em dut a terme un joc de rol que ja havia començat just abans de sopar. Finalment, ens hem trobat tots al menjador de la casa, per passar la nit plegats. Avui, a aquestes hores, encara no us podem explicar el final del dia, perquè encara hi estem posats. Ens queda corda i crispetes per estona, així que us haureu d’esperar a demà per saber com ha acabat el dia d’avui. A poc a poc, les colònies d’aquest any van arribant a la seva fi i, tot i que encara una mica lluny, ja comencem a intuir el moment de tornar a casa. És per això que volem aprofitar al màxim els dos dies que encara tenim per endavant, dos dies on esperem poder resoldre el gran enigma d’aquestes colònies i trobar a la princesa, dos dies per compartir, conviure i estar tots junts, dos dies per continuar adonant-nos de com som d’afortunats, tan infants com monitors, per poder estar vivint unes colònies, sempre màgiques i úniques. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 


DISSABTE 13 DE JULIOL

Aquest matí ens hem llevat tal com ens vam anar a dormir ahir, tots junts al menjador de la casa. Alguns ni recordàvem quan ens vam quedar adormits, tot veient la pel·lícula. De tornada a les nostres habitacions, ens hem vestit i ja amb la cara ben neta, cap al menjador de nou, ara amb tot preparat per esmorzar. Avui començava el penúltim dia de les colònies d’enguany, però encara ens quedaven molts enigmes per desvetllar i moltes sorpreses per viure. I com cada matí, ja amb la panxa plena, hem fet una pregària i ens hem disposat a fer dissabte, mai més millor dit. Ens hem fet tan amics, que quan marxem, de ben segur que escombres, valletes, draps…, ens trobaran a faltar, i nosaltres a ells. Així que aneu preparant tot l’arsenal de neteja per quan arribem a casa que ara ja estem familiaritzats em ells del tot. I just quan estàvem acabant amb les nostres obligacions diàries han aparegut els quatre personatges del nostre videojoc que, pel que sembla, ja està arribant a la seva fi. Ens han explicat que, després de passar pel llarg tub, arribaríem al darrer dels móns, al del “Mario Kart”. Estaria aquí la princesa que portem buscant des del primer dia? I estan al món del “Mario Kart”, ja us podeu imaginar quin ha estat el taller d’aquest matí: ens hem construït un cotxe d’allò més divertit. Brics de llet, trossos de suro, cartró… I és que tots els materials que ja no volem mereixen una segona oportunitat i avui hem après que amb material reciclat ens poden quedar unes joguines molt boniques i sense necessitat de gastar diners. Perquè el més important no són les joguines que fem servir, sinó aquells amb qui les compartim. També hem aprofitat per, en petits grups, pintar les samarretes que vam tenyir l’altre dia. Ja veureu demà que guapos que arribarem vestits tots iguals amb les samarretes d’aquestes colònies. Matí tranquil que no podia acabar d’altra manera que dins de la piscina. Però una sorpresa ens estava esperant al fons de l’aigua. Semblaven uns globus! Què feien uns globus al fons de la piscina? Ben aviat ho hem descobert. Cadascun d’aquest globus portava dins un paper amb el nom d’un dels companys o monitors. D’aquesta manera ens ha tocat capbussar-nos a tots, per tal de recuperar un d’aquests globus. Però el nom que ens havia tocat era un secret que encara no podíem desvetllar. I amb aquesta intriga ens hem seguit remullant fins que s’ha fet l’hora de dinar, avui una amanida freda de mongetes, salsitxes amb amanida i un iogurt. I després de rentar els plats i netejar el menjador, mentre d’altres descansàvem o fèiem polseres de fil al porxo de la casa, s’ha desvetllat el misteri dels globus amb nom. Cadascú de nosaltres havíem de fer una targeta dedicada a la persona que ens havia tocat, com a record d’aquestes colònies. Demà, just abans de pujar a l’autocar de tornada, serà un bon moment per intercanviar-nos-les. I com que ja ens queden pocs moments per aprofitar a la piscina, cap allà que ens hem anat. Avui hem tingut de tot, balls dins de l’aigua, coreografies… I entre tanta disbauxa els monitors s’han animat a fer una cursa mentre nosaltres els animàvem. Cadascú teníem al nostre candidat, però només un ha estat el guanyador. I després de les dutxes diàries, el darrer sopar d’aquestes colònies, un plat combinat que tenia de tot: frankfurts, nuggets de pollastre, croquetes i, fins i tot, un ou ferrat. I de postre…, un gelat!!! Això sí que ha estat un bon sopar i no la verdura d’ahir! I just quan ja estàvem acabant ha entrat un monitor amb una gerra a la mà i el pobre “ha relliscat” i se li ha “caigut” a sobre nostre tota l’aigua. És clar, això ha motivat una petita guerra d’aigua que millor ja us l’explicarem demà quan tornem a casa. Però encara quedava el millor, el més important, el motiu pel qual portem lluitant totes les colònies: intentar salvar a la princesa Peach, que encara estava retinguda pel malvat Bowser. I així hem arribat al final de la darrera pantalla, just davant de la porta del castell. A poc a poc hem anat entrant tots. Era una sala fosca, on només es veia il·luminada per una tènue llum d’espelma la porta de l’habitació de la princesa, d’on sortien uns crits que demanaven auxili. Els quatre personatges, en Mario, en Luigi, en Wario i en Waluigi, sense pensar-ho ni un moment, han entrat dins de l’habitació per lluitar contra el dolent del joc. Entre crits i cops podíem veure com la princesa intentava escapar per dalt de la paret, però sense èxit. Finalment, els quatre personatges han aconseguit lligar a en Bowser. Ja només quedava que, entre tots, estiréssim de les quatre cordes que han fet desaparèixer al malvat i alliberar a la princesa. Dit i fet, hem estirat amb totes les nostres forces fins que les cordes s’han trencat i entre un núvol de confeti ha aparegut la preciosa princesa Peach. Aprofitant l’alegria i la presència de la princesa, hem aprofitat per repartir els medalles de les olimpíades de l’altre dia i la festa ha començat. Patates, refrescos i música fins a altes hores de la matinada! Però tot el que comença acaba, així que abans d’anar a dormir hem passat per darrera vegada a través del llarg tub que ens ha conduït, novament al món real. Hem sortit del videojoc, però l’aventura i els bons moments que hem viscut tots plegats durant aquests dies viuran ja per sempre en el nostre record. La lluna i els estels del cel de Vilamaniscle ens han desitjat molt bona última nit, mentre cantàvem, com cada nit, la nostra bonica cançó de bona nit, pensant en totes les històries i anècdotes que tenim per explicar-vos i que aquests relats no han pogut recollir. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


En unes colònies es pot viure la màgia d’entrar dins d’un videojoc i salvar a la princesa, la màgia d’un dia al revés, la màgia d’anar a buscar els estels que han caigut del cel, la màgia de… Unes colònies són el millor moment per conviure, compartir, cooperar i estar tots junts. Les colònies són aquells dies en què podem viure sense televisió, sense ordinadors, sense mòbils, sense tot allò que en el nostre dia a dia ens sembla imprescindible. Per tot això i per moltes altres coses que seria absurd intentar explicar, perquè només es poden entendre estant de colònies, tots els monitors i monitores de l’Esplai Mainada us volem donar les gràcies, mares i pares, per confiar en nosaltres, per deixar-nos, una vegada més, viure la màgia d’unes colònies. Avui us diem adéu, però no és un adéu per sempre, sinó un adéu per uns instants. Avui us diem adéu amb la il·lusió, el desig i l’esperança de poder tornar a viure tots junts unes colònies que ens permetin, novament, veure el món amb els ulls d’un infant. Unes colònies sempre acaben, perquè en puguin començar unes altres. Així doncs, ja comptem els dies que falten per tonar-nos-hi a posar, i és que cada dia queda menys per a les properes colònies de Setmana Santa. Mentrestant, que tingueu tots molt bon estiu i fins al proper octubre, moment en què començarà un nou curs que vindrà carregat de noves aventures. Ah!!! I no deixeu mai de veure el món amb els ulls d’un infant!!!