DISSABTE 12 D’ABRIL
Després de nou mesos d’espera, per fi ha arribat el gran moment, el dia de començar una nova aventura amb tots els companys i monitors de l’Esplai Mainada. Alguns ens hem llevat amb encara algunes coses per posar dins la motxilla: samarretes, pantalons, la cantimplora… Ens haurem deixat alguna cosa? Ja no hi havia temps per més, així que després de les corredisses d’última hora, hem arribat a l’esplai, puntuals per viure, com cada any, unes noves colònies de Setmana Santa. No ha faltat ningú, així que ja estàvem preparats per agafar el metro que ens ha portat des de l’Església Major fins a Sagrera. Aquí ens ha donat temps d’esmorzar ràpidament abans que arribés el tren que ens havia de portar fins al nostre destí. Hem compartit vagó amb dos esplais més, així que ha estat un trajecte molt animat. Hem anat estrets, però molt engrescats! El viatge no ha estat gaire llarg, però ens ha donat temps de xerrar una estona, cantar cançons, tocar la guitarra… I gairebé sense adonar-nos hem arribat a Balenyà. Només baixar del tren ja ens estava esperant el senyor de la casa que, molt amablement, ens ha portat les motxilles amb la seva furgoneta. Tot i això, a nosaltres ens quedava el més dur… El llarg viatge caminant fins a la casa! Feia calor, però empesos per l’emoció d’arribar, el camí no se’ns ha fet gens feixuc. I entre unes coses i altres ja era l’hora de dinar els entrepans que ens heu preparat abans de sortir de casa. Amb l’energia recuperada hem sortit a jugar pels voltants de la casa, perseguits per unes tímides gotes de pluja que ens han acompanyat fins a mitja tarda. Havia arribat el moment d’instal·lar-nos a les nostres habitacions, tot just quan ens ha sorprès la senyora Carmeta, propietària de la casa de colònies, i ens ha explicat que ja s’ha fet gran i que tenia la intenció de jubilar-se i marxar de viatge al Carib. La senyora Carmeta porta molts i molts anys encarregant-se d’aquesta casa. No us podeu ni imaginar els nens i monitors que ha vist passar-hi al llarg del temps. Però les coses són com són i ara l’ha de vendre abans del proper dimarts. Amb tot, aquesta casa ha estat la seva vida i no li vol deixar a qualsevol, ha de ser una persona mereixedora de custodiar tantes i tantes històries, tantes i tantes aventures que s’han viscut entre les parets d’aquesta llegendària masia. Tot just avui, ha rebut la visita d’un possible comprador, el propietari d’una importantíssima cadena hotelera que té la ferma intenció de convertir la casa en un hotel de luxe per albergar un munt de turistes al mig de la contrada. La senyora Carmeta no ho té gens clar, així que ens ha demanat que l’ajudéssim a decidir-se. La veritat és que el senyor Manel, el de l’hotel, de reconegut prestigi, semblava una persona molt simpàtica, però… Tant com per confiar-li la casa de colònies? El senyor Manel, de l’hotel, ens ha tancat totes les habitacions amb clau i ens ha dit que, si volíem aconseguir les claus i poder, així, entrar-hi, li havíem de donar l’oportunitat que ens ensenyés en què consistien les diverses tasques que es duen a terme en un hotel, per tal que ens convencéssim que la seva opció de negoci era la millor. D’aquesta manera, doncs, organitzats en quatre grups i tot superant un seguit de proves ben divertides i esbojarrades, hem après la feina del botons, la del servei d’habitacions, la del servei d’objectes perduts, la del recepcionista i la dels animadors de l’hotel. Bé… No tenim clar que haguem après gaire com funciona un hotel, però el que sí és segur és que ens ho hem passat d’allò més bé endreçant habitacions, movent maletes, cantant… La veritat és que la senyora Carmeta no ha vist gaire clar que la seva estimada casa de la colònies se la quedi en Manel de l’hotel, però per si de cas s’ha quedat el seu telèfon i ja s’ho rumiarà. Tot i això, en Manel, abans de marxar, ens ha donat les claus de les habitacions i una xapa que identifica als membres de cadascun dels quatre grups per fer els serveis diaris. I abans d’instal·lar-nos a les nostres habitacions, ja obertes de bat a bat, calia agafar forces amb el berenar: un bon tros de pa amb xocolata. Sacs per aquí, llençols per allà, llitera amunt, escales avall, se’ns ha fet l’hora de la dutxa. Ben nets i desprenent olor a sabó per allà on passàvem era el moment de jugar una estona pels voltants de la casa, mentre d’altres paràvem taula abans del sopar, avui arròs amb tomàquet, truita de patates amb amanida i, de postres, un iogurt. Quan hem acabat ja era negra nit. Els petits i els mitjans hem aprofitat per fer un seguit de jocs dins de la casa per perdre la por a la foscor, els grans hem anat a la muntanya a viure històries de por i el joves hem fet un joc amb espelmes. A poc a poc, la son s’ha anat apoderant de tots nosaltres, que ja només teníem forces per posar-nos el pijama, rentar-nos les dents i escoltar la nostra bonica cançó de bona nit. Unes noves colònies han començat amb força Quines aventures viurem demà? Tocarà peix per sopar? A qui li vendrà la casa la Carmeta? Per descobrir tot això encara haurem d’esperar, perquè ara és el torn de la lluna i els estels. Mare i pares, no patiu que la senyora Carmeta i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!
DIUMENGE 13 D’ABRIL
Avui el dia ha començat amb força. Alguns de nosaltres l’hem iniciat, tot corrent i cridant pel passadís de la casa, fins i tot abans que cantés el gall. Els monitors han estat molt contents que els llevéssim ben bé més d’una hora abans del que tenien previst, perquè així encara han pogut fer més coses. Ja vestits i amb la cara ben neta, tocava prendre la primera dosi d’energia del dia: cereals, magdalenes, torrades, embotits, sucs… I amb la panxa ben plena per aguantar tot el que ens esperava al llarg del matí, ha arribat el gran moment, el que tots estàvem esperant. I és que portàvem des de l’estiu ansiosos per retrobar-nos amb les escombres, draps, baietes, esmussos… Alguns de nosaltres gairebé ni recordàvem el seu funcionament, però no patiu, perquè els monitors ràpidament ens han refrescat la memòria. Ens ha quedat tota la casa ben neta i endreçada, a punt per aguantar una altra dura de jornada. I ja amb la feina ben feta tocava jugar una estona i prendre el sol pels voltants de la casa, gaudir del dia que s’havia llevat radiant i calorós. I en això estàvem quan, de sobte, han aparegut des del caminet que arriba a la casa una monja i un frare interessats en adquirir la casa de colònies. Havia arribat al poble la notícia de la jubilació de la senyora Carmeta i aquests dos personatges estaven convençuts que la vella masia era l’indret perfecte per establir-se, allunyats del soroll i el bullici del poble. La tranquil·litat de la contrada seria perfecte per dur a terme la seva vida dedicada a la pregària i a l’oració. Ah! I dedicada a també a l’elaboració d’unes boníssimes galetes, molt conegudes entre els habitants de la comarca. Per acabar de convèncer-nos, i aprofitant que avui és el Diumenge de Rams, ens han proposat dur a terme una sèrie de jocs al voltant de la casa, per tal de conèixer més sobre els darrers dies de la vida de Jesús. D’aquesta manera doncs, hem après coses sobre la seva arribada a Jerusalem, el darrer sopar, el judici i la seva posterior crucifixió. Un vegada més, la senyora Carmeta ha pres nota del telèfon de la monja Maria i el frare Jaume, a l’espera de prendre una decisió sobre la seva venta. Però el matí encara ha donat més de sí i ens ha quedat temps per fer alguna activitat més. Els petits hem fet un taller, els mitjans una gimcana, els grans jocs diversos al camp de futbol i els joves un planisferi que, si els temps ens respecta, aprendrem a fer-lo servir aquesta nit. I amb tanta activitat ja teníem les bateries gairebé descarregades, però no us preocupeu pas, perquè el dinar ens estava esperant. Avui tocava amanida de pasta, pollastre i préssec en almívar. Amb aquest menjar tan bo, ara sí que estàvem preparats per fer front a tot el que ens esperava al llarg de la tarda. Mentre uns desparàvem la taula i netejàvem el menjador, els altres hem tingut una estoneta per passejar i jugar pels voltants de la casa i pel camp de futbol. La tarda avançava i de sobte ha aparegut una fotògrafa i un electricista que també estaven interessats en comprar la casa. La fotògrafa ha pensat que la casa era el lloc indicat per instal·lar-hi un museu amb les seves millors creacions i ha ofert al grup de petits la possibilitat de fer un marc de fotos molt bonic amb forma de peix. L’electricista, per una altra banda, estava convençut que la casa de colònies era l’enclavament ideal per muntar una central elèctrica i ha convidat als grups de mitjans i grans a construir uns jocs que necessiten electricitat per funcionar. Els joves hem estat preparant coses per vendre el dia de Sant Jordi i poder, així, recollir diners per al nostre viatge a Mallorca de l’estiu. Entre fotografies, cables i roses se’ns ha fet l’hora de berenar un entrepà molt bo i d’anar cap a les dutxes a recuperar el nostre aspecte habitual que ja estava una mica malmès desprès de tan córrer i voltar pel bosc i la muntanya. Una vegada tots fora de nou, al pati de la casa, ha arribat el Miquel Àngel, que ens ha convidat a viure amb ell l’Eucaristia del Diumenge de Rams. I amb prou feines ens ha quedat temps de donar quatre cops de pilota i fer alguna que altra polsera de fil abans que es fes l’hora de sopar, avui verdura, botifarra amb patates xips i un flam. Encara que us sembli mentida, hem deixat els plats ben escurats. I ja amb la nit caiguda i la foscor davant nostre, ha arribat el torn de les darreres activitats de la jornada. Al grup de petits els ha vingut a visitar la Gaia Ferralla, però just ha coincidit que ens estàvem dutxant, així que ens ha deixat preparat un joc de nit on havíem de seguir un conjunt de pistes equipats amb les nostres brúixoles, fins a arribar fins al tresor esperat, una xocolatina amb joguina dins. Els mitjans hem sortit a fer un joc al bosc, mentre els grans hem fet un joc de preguntes a l’interior de la casa. Els joves hem estat veient una pel·lícula, Maktub, i després hem estat xerrant una estoneta sobre ella. Un altre dia molt intens i carregat d’aventures i històries per explicar que ha acabat posant-nos el pijama, rentant-nos les dents i cantant la nostra cançó de bona nit. Encara ens queden moltes colònies per endavant i molts moments per viure, així que ara toca agafar forces i gaudir del regne de la lluna i els estels. Mare i pares, no patiu que la senyora Carmeta i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!
DILLUNS 14 D’ABRIL
Aquest matí ens ha costat llevar-nos bastant més que ahir, i és que el cansament s’està apoderant de tots nosaltres. El que sí que no ha defallit en cap moment és la nostra il·lusió i alegria per fer front al nou dia, que just ara s’aixecava davant nostre. Després de passar pel lavabo i vestir-nos ha arribat l’hora de l’àpat més important del dia: l’esmorzar. Cereals, pastes de xocolata, embotit, torrades… No hi faltava de res! Així sí que dona gust matinar. I amb la panxa ben plena, era el moment de la pregària, on el Miquel Àngel ens ha explicat un conte i hem cantat una cançó. Ara, com cada dia quan estem de colònies, ha arribat el torn dels serveis: netejar el lavabos i les habitacions, escombrar el menjador, endreçar les nostres coses… I just quan els últims de nosaltres estàvem sortint de nou al pati de la casa, mentre els més hàbils amb l’escombra i la baieta ja estàvem donant cops de pilota, ha aparegut en Vladimir, un reputat arqueòleg rus, que ens ha explicat que justament en aquesta zona on ens trobem, fa milers i milers d’anys, habitaven un bon grapat de dinosaures. És per això que volia comprar-li a la Carmeta la casa de colònies, per tal d’iniciar un jaciment arqueològic i recuperar les restes del passat. La veritat és que tot això que ens ha explicat en Vladimir ens ha sonat una mica estrany, però aquest peculiar personatge ha vingut decidit a demostrar-nos que tot això que explicava era ben cert. És per això que ens ha demanat que ens equipéssim amb les nostres motxilles, gorres, crema solar…, per tal de marxar d’excursió pels voltants de la casa. Sort hem tingut que la Carmeta ràpidament ens ha preparat una bossa amb uns entrepans i una ampolla d’aigua, per si de cas se’ns feia tard i havíem de dinar fora. Dit i fet… Seguint les indicacions d’en Vladimir hem enfilat el camí muntanya amunt, i a pocs metres de la casa… Ja ens hem trobat el primer os, i després d’aquest un altre i un altre… I així fins a completar una bona col·lecció d’óssos de dinosaures mil·lenaris. I gairebé sense adornar-nos hem arribat fins a dalt de tot de la muntanya, a la punta del Roc Gros. Des d’allà hem pogut contemplar part de la plana de Vic i, fins i tot, algunes muntanyes del Pirineu que despuntaven entre la boirina. I amb aquestes immillorables vistes de fons, havíem de recuperar forces i l’energia necessària per poder emprendre el camí de tornada cap a la casa. Després de dinar, alguns encara hem tingut temps de fer la migdiada i d’altres ens hem encarregat que no la fessin els monitors. De tornada a la casa, directes a la dutxa. Després de tot el cansament i la suor, avui l’hem agraït més que mai. Hem sortit com nous, ben perfumats i amb la roba ben neta, disposats a berenar uns boníssims entrepans de pa de motlle amb crema de xocolata. Però la tarda seguia avançant i l’havíem d’aprofitar al màxim, així que ens hem disposat a acabar els tallers que havíem començat ahir i que alguns encara teníem a mig fer. I amb els darrers raigs de sol del dia ha arribat l’hora del sopar: sopa ben calenta, hamburguesa amb amanida i un iogurt. El cansament s’ha apoderat de nosaltres, però aquesta era la nostra última nit d’aquestes colònies i no estàvem disposats a deixar-la passar com si res. Però… Quines sorpreses ens esperaven? Doncs ho hem descobert ben aviat, quan han començat a aparèixer tots els personatges que ens han anat visitant al llarg d’aquests dies i que estaven interessats en comprar la casa de colònies de la senyora Carmeta: en Manel de l’hotel, la monja Maria, na Cristina la fotògrafa, en Marius l’electricista, en Vladimir l’arqueòleg i, per últim, un nou personatge més, en DJ Atreiu, un jove que vol muntar aquí una discoteca. La pobre Carmeta no sabia què fer… Se li acabava el temps, però no ho tenia gens clar. Nosaltres no sabíem donar-li consell. Tothom tenia els seus motius i les seves raons, però què podia superar o, si més no, igualar, la tasca que la Carmeta porta duent a terme des de fa tant i tant de temps amb la seva casa de colònies. El pati de la casa s’ha convertit en una bona olla de grills!!! I quan la Carmeta ja estava disposada a llançar la tovallola i a resignar-se a cedir la seva casa a algú qualsevol, pel camí que arriba a la casa, d’entre mig de la foscor, ha aparegut un jove mol simpàtic equipat amb la seva motxilla a l’esquena i un fulard al coll. Ens ha explicat que era en Tomeu, monitor d’esplai des de feia anys i panys. Aquesta casa era ideal, era perfecte, era el que portava temps buscant!!! Era la millor masia que podria haver trobat mai per instal·lar-hi una preciosa casa de colònies que pogués acollir durant molt i molts anys més a infants i monitors d’arreu. La senyora Carmeta ho ha vist clar. Aquell jove era la persona que havia estat buscant des de feia temps. Ara sí que es podria jubilar tranquil·la, sabent que la tasca que havia dut a terme lla ella amb tanta dedicació continuaria endavant. I és que mentre hi hagi infants, sempre hi haurà cases de colònies i esplais disposats a continuar escrivint històries, a viure aventures com la que nosaltres hem viscut al llarg d’aquests dies. La resta de personatges han estat d’acord ràpidament. Segur que ells podran trobar altres indrets per ubicar-s’hi, però la casa de la senyora Carmeta ha de seguir sent per sempre el que és, una casa de colònies. I ja que estava aquí, i per celebrar-ho, en DJ Atreiu ens ha organitzat una gran festa on no hi ha mancat de res. La festa s’ha allargat fins a altes hores de la matinada, fins a aquell moment en què el sol i la lluna es donen de la mà. I les últimes forces les hem reservat per, com cada nit, posar-nos el pijama, rentar-nos les dents i cantar la nostra cançó de bona nit. Demà tornarem a casa i una altra aventura haurà quedat escrita per sempre en el nostre llibre de colònies, en el record del nostre esplai. I en menys de tres mesos una altra aventura ens esperarà: haurem de salvar a la princesa? Haurem d’arreglar un rellotge del temps? Entrarem en un videojoc? La següent aventura està per escriure i, com sempre, l’escriurem entre tots!!! Mare i pares, no patiu que la senyora Carmeta i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!