DIMARTS 17 DE JULIOL

DIA 1: BARCELONA – PISA

Després de tot un any d’espera, d’un any d’esforç i treball, per fi ha començat la nostra aventura per terres italianes. Primera parada: Pisa. Només aterrar a l’aeroport, ens estava esperant un dia radiant i, afortunadament, totes les motxilles sense cap contratemps. De seguida, hem enfilat el camí fins a l’hotel on passarem aquesta nit. I després d’una estona de descans i una reparadora dutxa, ha arribat el moment de trobar-nos amb la gran inclinada torre de la ciutat, del tot il·luminada, ara que ja havia caigut la nit. Ha estat aquí on hem tret els entrepans que ens heu preparat abans de sortir de casa i hem sopat per primera vegada. Hem xerrat una estoneta, hem fet quatre jocs i hem cantat algunes cançons que han espavilat als turistes que ja començaven a estar una mica endormiscats. I sense més, hem tornat a l’hotel per agafar forces per al dia de demà. Quines sorpreses, anècdotes i històries ens depararà aquest viatge? L’any passat ja vam aprendre que el més important no és arribar, sinó el camí a recórrer. I com sempre, el més important és que, una vegada més, estem tots junts. Així doncs, benvinguts al llarg viatge!!! Mares i pares, no patiu que Sant Ranieri, patró de Pisa, i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 

   

DIMECRES 18 DE JULIOL

DIA 2: PISA – FLORÈNCIA

Avui ens hem llevat amb un dia encara més calorós que el d’ahir, però això no ens importava, perquè la ciutat de Pisa ens esperava, ara de dia. Després d’agafar energia amb un bon esmorzar, ens hem dirigit cap al Campo dei Miracoli, on es troben els monuments i construccions més importants de Pisa: la Torre Inclinada, el Baptisteri, la Catedral… I avui, fins i tot, hem tingut l’oportunitat d’entrar-hi i visitar-ne alguns d’ells per dins. Després de les fotografies de rigor, tots aguantant la torre com hem pogut, a la nostra manera, hem tingut una estoneta per estirar-nos a la gespa i comprar els primers souvenirs. A veure si us n’arriba algun a vosaltres. I com que el viatge no s’atura, ens ha quedat el temps just de tornar a l’hotel a buscar les motxilles, menjar un entrepà a l’estació de tren i enfilar el camí cap a la nostra propera parada: Florència, ciutat que ens acollirà les properes tres nits. Una vegada instal·lats, descansats i dutxats hem sortit a la recerca d’un supermercat, per omplir el nostre particular magatzem. I després… encara ens ha donat temps d’aprofitar els darrers rajos de sol per fer una petita passejada al voltant d’on tenim el nostre hotel, just davant del Palazzo Pitti. Després de sopar hem fet una activitat on els guanyadors, els més afortunats, hem aconseguit el nostre primer gelat italià. Estava boníssim!!! Però tranquils que de ben segur, demà, els altres també tindrem l’oportunitat de gaudir d’aquesta delícia local. I quan ja pensàvem que la nit havia arribat a la seva fi i ens disposàvem a cantar la nostra bonica cançó de bona nit, han aparegut una parella de brasilers, amb qui, junts, hem contribuït amb la nostra marxa llatina a ambientar aquesta nit florentina. I és que l’Esplai Mainada arrasa per on passa, ja ho sabeu vosaltres! Ara toca anar a dormir i agafar forces pel dia de demà, ja que la majestuosa ciutat de Florència ens espera, amb les seves cues, la calor, el cansament…, però no ens importa, perquè continuem l’aventura tots plegats!!! Mares i pares, no patiu que Sant Joan Baptista, patró de Florència, i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 

      

DIJOUS 19 DE JULIOL

DIA 3: FLORÈNCIA

Avui la calor sí que ens ha visitat amb tota la seva intensitat, ja que hem arribat als 35 graus. Però no us penseu pas que això ens ha aturat! Després de llevar-nos i agafar forces amb un bon esmorzar, com les persones importants, tots junts a una de les habitacions, hem començat la visita de la ciutat que ja ens esperava: Florència. Primer de tot, hem passat per la Piazza della Signoria, de camí cap al Duomo. Una vegada feta la corresponent cua de rigor, hem aconseguit pujar dalt la cúpula. I no us penseu que ha estat tasca fàcil, ja que hem hagut d’escalar els més de 400 esglaons que separaven la base del cel de Florència. Tot i això, les impressionants vistes que hem trobat al cim han ben valgut la pena. Ja a terra, de nou una altra cua, aquesta vegada més curta, per poder entrar dins la catedral. I amb la visita per fora del baptisteri ja se’ns ha fet l’hora de dinar, de nou a l’hotel, perquè feia molta calor. Alguns hem fet la migdiada i d’altres ens hem pres com a repte que no la poguessin fer els monitors. A primera hora de la tarda hem fet una activitat molt divertida, una gimkana fotogràfica. Ens hem repartit en quatre grups i els monitors en han donat una càmera de fotografiar molt antiga, de fer servir i llançar. Mireu si era antiga que s’havia de mirar a través d’un vidre, prémer un botonet i fer girar una rodeta. Us podeu creure que la fotografia no es veia al moment per cap pantalla? Havíem de fer 15 fotografies, tot seguint els títols que ens han donat: “com més amunt, més m’enlairo”, “quan es tanca una porta, s’obre una finestra”, “els monitors ens estimen molt”… Ja veieu, tot molt facilet. Si tenim sort, demà podrem contemplar les nostres creacions i escollir les fotografies guanyadores. Ha estat molt divertit anar una estoneta amunt i avall amb els nostres amics per la zona que ens han deixat els monitors. Acabada l’activitat, encara hem tingut temps d’anar una estoneta a la recerca del souvenir perfecte, però la veritat és que ens ha costat una mica trobar alguna cosa interessant, així que no us estranyi que tornem amb les mans buides! I quan ja semblava que tornàvem a l’hotel a sopar…, ha aparegut davant dels nostres ulls una pizzeria on ja ens esperaven amb la taula parada!!! Per fi havia arribat el gran moment de degustar la primera pizza en terres italianes. I com no podia ser d’una altra manera, de postres, un gelat, mentre visitàvem la ciutat de nit. I com qui no vol la cosa, ens hem creuat amb el porc senglar de bronze de la ciutat. Explica la llegenda que si llences una moneda des de la seva llengua i cau en el lloc indicat, tornaràs a Florència. Tal premonició, bé valia la pena intentar-ho, encara que sigui a costa de sacrificar el vostre regalet! Estem segurs que ho entendreu. I ara sí que, després d’aquest intens dia, només ens han quedat les forces justes per llegir els vostres missatges, cantar una cançó de bona nit i enfilar el camí de les nostres habitacions on, de ben segur, deixarem dormir plàcidament als nostres monitors. Demà ens espera un altre dia a sorpreses, ple de sorpreses i noves aventures i, el més important, seguim el llarg viatge tots junts!!! Mares i pares, no patiu que Sant Joan Baptista, patró de Florència, i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 

      

DIVENDRES 20 DE JULIOL

DIA 4: FLORÈNCIA

Avui quart dia per terres italianes, però estigueu tranquils que encara tenim corda per estona. Fins i tot, ja ens hem habituat a la intensa calor que, pel que veiem, no ens abandonarà en tota la nostra aventura. Després d’esmorzar, de bon matí, ens estaven esperant a la Galleria degli Uffizi, amb totes les seves obres mestres universals: “La Primavera”, “El Naixement de Venus”… Ens hi hem estat una bona estona, tot recorren passadissos impregnats per la història. I d’aquí, cap a l’Església de la Santa Croce, on hem pogut veure les tombes de Miquel Àngel i Galileo Galilei, entre d’altres. I amb el temps just per menjar-nos un entrepà en una de les moltes places de la ciutat, ens hem dirigit a la Galleria della Accademia, on hem pogut contemplar al famós David de Miquel Àngel. I no us penseu pas que la ruta florentina ha acabat aquí, ja que avui ha estat el darrer dia en aquesta ciutat i l’havíem de ben aprofitar. Així doncs, sense temps per aturar-nos, ens hem dirigit cap al Ponte alle Grazie, des d’on hem pogut admirar el famós i conegut Ponte Vecchio, el més antic de la ciutat. La nostra següent parada ha estat el Giardino di Boboli, els jardins del Palazzo Pitti. Aquí sí que, amb prou feines ens han quedat forces per donar una volteta i ens hem aturat a una de les seves gespes a descansar una estoneta i fer algun joc. Sort que teníem l’hotel al costat i, després de sortir del jardí, hem tornat a dutxar-nos i a preparar un àlbum amb les fotografies que vam fer a l’activitat d’ahir, que ja estaven revelades. Després de sopar, el gran jurat ha valorat totes les fotografies, escoltant els nostres comentaris i explicacions sobre cadascuna d’elles. Hi havia fotografies de molt maques i d’altres… Bé, les altres també. Però un ha estat el grup guanyador que s’ha emportat el gelat, recompensa d’aquesta nit. Era ara el moment de llegir els vostres relats, cantar la cançó de bona nit i enfilar el camí de les nostres habitacions, perquè demà ens hem de llevar molt d’hora per agafar el tren. Aquí posem el punt i final a la nostra estada a Florència, però el llarg viatge continua… Quines històries, aventures, persones, monuments… ens estaran esperant al nostre següent destí, Bolonya? Caldrà esperar per saber-ho, però de ben segur que valdrà la pena, perquè, per sobre de tot, seguim tots junts! Mares i pares, no patiu que Sant Joan Baptista, patró de Florència, i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 

      

DISSABTE 21 DE JULIOL

DIA 5: FLORÈNCIA – BOLONYA

Aquest matí ens hem hagut de llevar molt d’hora per poder arribar al tren que ens portaria fins a la nostra següent parada, Bolonya. Alguns encara hem aprofitat el trajecte per acabar de dormir el que no ens ha donat temps de dormir a la nit. I a mig matí, per fi, hem arribat a la ciutat de la mortadel·la. Després d’esmorzar, que encara no havíem tingut temps de fer-ho, hem agafat l’autobús que ens ha portat directament fins a l’hotel que ens acollirà les properes dues nits. L’hauríeu de veure… Si hem perdut el compte de les estrelles que té!!! I tots junts hem anat al supermercat a per provisions, perquè ja teníem el nostre magatzem buit del tot. I de tornada cap a l’hotel, ens hem aturat a dinar en un dels parcs de la ciutat. A la tarda hem tornat a agafar l’autobús que ens ha portat al centre de la ciutat. Havia arribat el moment de descobrir els set secrets que amaga la ciutat de Bolonya, coneguts, només, per les seves gents. Amb aquesta activitat, hem visitat la catedral, l’estació de tren, un canal… i molts altres llocs que, és clar, no us podem explicar, perquè són secrets, així que si els voleu descobrir, haureu de venir-hi vosaltres mateixos. De tornada cap a l’hotel, ens hem aturat en un restaurant on, misteriosament, tenien una taula parada per a 23 persones, just els que som nosaltres i, ja que hi érem, hem aprofitat per menjar-nos un bon plat de pasta, el primer des que vam trepitjar terres italianes. Estava boníssima!!! I amb tantes emocions i anar amunt i avall, hem sentit al nostre cos el pas de les hores que havien passat des que ens hem llevat, avui tan d’hora, així que hem aprofitat per anar a descansar i agafar forces pel dia que ens espera demà. Sense més, hem llegit els vostres missatges, hem cantat la cançó de bona nit i hem enfilat el camí de les nostres habitacions. Demà ens espera un nou dia a Bolonya, ciutat vermella, d’estudiants i que amaga molts misteris. Demà tindrem l’oportunitat de visitar-la, però, per sobre de tot, de fer-ho, un dia més, plegats!!! Mares i pares, no patiu que Sant Petroni, patró de Bolonya, i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 

      

DIUMENGE 22 DE JULIOL

DIA 6: BOLONYA

Aquest matí, només llevar-nos, ja ens estava esperant l’esmorzar al restaurant de l’hotel: croissants, panets i, com no podia ser d’altra manera, la famosa mortadel·la de Bolonya! Amb la panxa ben plena i amb tota l’energia possible, hem agafat l’autobús que ens ha portat fins al centre de la ciutat, disposats a gaudir, un dia més, d’aquesta encantadora ciutat. La nostra primera parada ha estat una de les vint torres que encara es conserven, del centenar que va arribar a tenir la ciutat. Com ja us vam explicar ahir, Bolonya és una ciutat d’estudiants amb la universitat més antiga d’occident, i moltes de les seves llegendes i històries giren al voltant d’aquest fet. Així doncs, comenten els autòctons que només poden pujar a la torre aquelles persones que ja han acabat els seus estudis universitaris, perquè d’altra manera mai s’arribaran a acabar. Sent conscients d’això, només hem pujat aquells que no som supersticiosos. El cas és que han valgut la pena els 498 esglaons que separaven la base de la torre del cel de Bolonya. I des de dalt hem pogut descobrir un misteri més de la ciutat: perquè se li diu la ciutat vermella! De nou a terra, ens hem dirigit cap a la Basílica de Sant Petroni, meitat de marbre i meitat de pedra. Us explicaríem el perquè, però no podem, perquè és un dels altres secrets que amaga la ciutat. Després de caminar pel barri universitari, hem arribat als Jardines Margherita, on hem menjat un entrepà i hem passat bona part de la tarda. Hem aprofitat per descansar, tocar la guitarra, cantar, fer polseres de fils i, els més inquiets, jugar a futbol. De camí cap a l’hotel, hem passat per una gelateria. D’ella es diu que és la millor de la ciutat i, probablement, la millor d’Europa. No sabem si això és cert, però la veritat és que ningú havíem tastat mai uns gelats tan bons com aquells. Llàstima que no us en puguem portar cap. Després de dutxar-nos, ja de nou a l’hotel, els monitors han sucumbit a les nostres súpliques i pregàries, i ens han anat a buscar el sopar a una famosa cadena de restaurants, amb plats típicament italians i que no es poden trobar en cap altre lloc del món, un Mc Donalds, que ha hagut de tancar les seves portes per manca d’existències després del nostre pas. Ara sí que ja només ens quedaven forces per llegir els vostres missatges i cantar la cançó de bona nit. Aquesta nit passarem l’equador del nostre viatge i demà ens acomiadarem, esperem que fins aviat, de la ciutat de Bolonya. Demà el nostre llarg viatge continuarà fins a la seva següent parada: Ferrara. I demà, com sempre, seguirem tots junts!!! Mares i pares, no patiu que Sant Petroni, patró de Bolonya, i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 

      

DILLUNS 23 DE JULIOL
DIA 7: BOLONYA – FERRARA

Aquest matí, encara ens hem llevat a la ciutat de Bolonya, amb el temps just d’esmorzar i anar cap a l’estació de tren. Poc menys d’una hora ens separava de la nostra següent parada, Ferrara. És en aquesta ciutat d’origen medieval on passarem la propera nit, abans de continuar la nostra marxa. Només arribar, ens hem instal·lat en les nostres habitacions i hem anat a la recerca d’un supermercat per tornar a omplir el nostre magatzem. Amb tot això ja se’ns ha fet l’hora de dinar, avui pollastre a l’ast. I mentre dinàvem a la terrassa de l’alberg que ens acull, fins i tot ens han caigut quatre gotes, que ens han ajudat a refrescar el dia. Després de fer una breu, però intensa migdiada, hem enfilat el camí cap al centre d’aquesta bonica ciutat, completament emmurallada i presidida per un castell. Hem fet la visita al casc antic i els monitors ens han donat un dossier per completar. Havíem de buscar diverses informacions sobre la ciutat, sobre Itàlia en general, resoldre diferents problemes i cercar alguns objectes, com el pinyol de tres olives, un escuradents pla, un diari en italià del mes de juny… No ha estat tasca fàcil, però gràcies a l’ajuda de la gent de Ferrara ens en hem sortit prou bé. Ens hauríeu de veure com parlem italià. Cada vegada ens queda menys per tenir el nivell nadiu. I després de revisar el dossier, un altre grup s’ha endut el premi d’avui. Tocava, ara, tornar a l’alberg per dutxar-nos i sopar, un plat de verdura que molts hem agraït i d’altres… bé, altres hem remenat el plat. Amb la nit ja caiguda del tot, hem sortit una donar una volta, de nou, pel casc antic, ara il·luminat completament, i hem pres un refresc en un dels bars de la ciutat. I ens han quedat les forces justes per tornar a les nostres habitacions per passar l’única nit que estarem en aquesta ciutat. Demà ens acomiadarem de Ferrara, després d’una estada breu, però intensa. Demà el nostre llarg viatge continuarà cap a la següent parada, una ciutat màgica i amb molta història, Venècia. Demà, la ciutat dels mils canals ens veurà arribar i, com sempre, seguirem tots junts. Mares i pares, no patiu que Sant Jordi, patró de Ferrara, i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

      
   

DIMARTS 24 DE JULIOL

DIA 8: FERRARA – VENÈCIA

Aquest matí, després de llevar-nos i esmorzar, hem pres el camí cap a l’estació de tren de Ferrara, per emprendre la marxa cap a la nostra següent parada, Venècia, ciutat que ens acollirà fins pràcticament el final del nostre llarg viatge. Després de poc més d’una hora de trajecte, hem arribat a l’estació de Venècia-Santa Lucia, i només trepitjar la ciutat ja ens hem topat amb un dels seus canals. D’allà, carregats amb les nostres motxilles, ens hem dirigit cap a la Piazzale Roma, lloc des d’on surten la majoria d’autobusos, per agafar el que ens havia de portar fins al poble on tenim el nostre càmping, Marghera, a poc més de 15 minuts. I fet tot el camí hem arribat, finalment, als bungalows on passarem les properes quatre nits, les darreres de la nostra estada en terres italianes. Hauríeu de veure com son! Cadascun té dues habitacions, menjador, cuina, lavabo… Semblen un palau! Després d’instal·lar-nos i dinar, avui un entrepà, ens ha quedat temps per descansar una estona, jugar a futbol i, atenció, visitar per primera vegada la piscina!!! S’hi estava molt fresquet, tots ficats i jugant amb la pilota. I ja vestits de nou, hem agafat l’autobús que ens ha portat, novament, fins al centre de Venècia, per visitar-la de nit. Venècia és una ciutat màgica i els seus canals ens han captivat des del primer moment. Cada racó, cada carrer, cada plaça, tenen en seu encant, i encara és més misteriosa si la visites de nit. I com si res, ha aparegut davant nostra una pizzeria que, és clar, no podíem deixar passar de llarg i ens hem vist obligats a entrar-hi i menjar-nos tots una suculent pizza. Després d’aquest sopar envoltats de llums i canals hem agafat l’autobús per tornar cap al càmping. I abans d’anar a dormir encara hem tingut temps d’estar una estona tots junts, davant d’un dels bungalows. Demà ens espera un dia de descans, piscina i alguna que altra sorpresa, que ens ho hem ben guanyat. Demà, igual que avui, igual que el primer dia, seguirem tots junts. Mares i pares, no patiu que Sant Marc, patró de Venècia, i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 

      

DIMECRES 25 DE JULIOL

DIA 9: VENÈCIA

Avui, tal com us vam dir ahir, ha estat dia de descans, que ja ens feia falta. Tot i això, no us pas penseu que no hem fet res en tot el dia… Ens hem llevat una mica més tard del que estàvem habituats, ben bé cap a les deu del matí. Després d’esmorzar, hem agafat les nostres motxilles i hem anat tots cap al supermercat del poble, on hem pogut agafar provisions per als dies que ens queden per aquestes terres italianes. Ah! Que això encara no us ho hem explicat! Ahir a la nit, els monitors ens van dir que aquesta nit el sopar el faríem nosaltres, tot participant en el gran concurs culinari d’aquest viatge. Cadascun dels quatre bungalows, segons un sorteig que vam fer, hauria de preparar l’aperitiu, el primer plat, el segon i les postres. Així doncs, hem aprofitat el nostre pas pel supermercat per ficar dins del carro tots els ingredients de les diferents llistes de la compra que portàvem pensant des d’ahir. Finalment, hem tornat al càmping, una mica acolorats per la passejada, però la piscina ens estava esperant puntual. Mentre ens refrescàvem, i ja que ens tocaria fer el sopar a nosaltres, els monitors ens han fet el dinar, avui espaguetis a la carbonara amb ració extra de bacó. Ens hauríeu d’haver vist escurant les olles i els plats! Estaven boníssims! A la tarda hem pintat les samarretes que ja portàvem tenyides i ens hem disposat a començar les nostres especialitats culinàries: Pica-pica divers, truita de patates, llom al rocafort i creps de diversos gustos. Alguns de nosaltres hem viscut per primera vegada l’experiència d’entrar en una cuina. Fins i tot, hi havia estris que ni coneixíem. Altres ens hem mogut amb més agilitat per aquest territori hostil. Sigui com sigui, tots els grups hem fet el que hem pogut, i els plats ens han quedat…, en fi…, hem fet el que hem pogut!!! Com se sol dir, el més important és participar. I la veritat és que tot estava d’allò més bo. Finalment, un ha estat l’equip guanyador, el del pica-pica, que ha rebut el seu merescut premi: passar una estoneta a la “discoteca” del càmping. Després de llegir els vostres missatges i cantar la cançó de bona nit, ha arribat l’hora d’anar cap als nostres llits. No sabem si, finalment, hem descansat gaire o no en el dia d’avui, però ens queda poc i volem aprofitar fins a l’últim segon d’aquest llarg viatge, que demà continuarà, ara sí, per les diferents illes de Venècia. Mares i pares, no patiu que Sant Marc, patró de Venècia, i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 

      

DIJOUS 26 DE JULIOL

DIA 10: VENÈCIA

Avui, després del dia de “descans” que vam tenir ahir, el nostre llarg viatge ha continuat per les illes de Venècia. Ja llevats i esmorzats, hem agafat un autocar del càmping que ens ha portat fins al centre de Venècia i, des d’allà, hem viscut l’experiència de viatjar dalt d’un vaporetto, el que ens ha portat fins a l’illa de Burano, la primera que hem visitat. Burano és un antic poble de pescadors on totes les seves cases són de colors. Tot i que feia molta calor, hem estat una bona estona perdent-nos pels carrers, canals i pontets d’aquesta bonica illa. Abans de dinar, encara hem tingut temps d’agafar un altre vaporetto que ens ha portat a la següent illa, la de Murano, tot menjant uns calamars fregits. Com bé sabeu, Murano és l’illa del vidre, i allà hem pogut fer un munt de compres, algunes de les quals esperem que us arribin a vosaltres. També hem pogut passejar una estona més entre canals i ponts, abans d’agafar un altre vaporetto, el que ens portaria fins a l’illa cementiri. Era una illa ben curiosa, misteriosa i intrigant, tota una illa de pau i tranquil·litat a la qual no hi estem pas acostumats. Per allà hem pogut recórrer carrerons, monuments i tombes molt antigues dels venecians que van precedir. I és que els vius diuen molt de les seves ciutats, però els morts també tenen molta història amagada i guardada per sempre. Visitades aquestes tres illes, hem agafat el darrer vaporetto del dia, que ens ha portat fins a la Piazzale Roma, lloc des d’on agafat de nou l’autobús que ens ha portat al càmping, mentre ens refugiàvem de la calor rere un gelat. I tot just hem trepitjat el bungalow per deixar la motxilla, posar-nos el banyador i… de cap a la piscina. Ja dutxats i ben nets ha arribat el moment de sopar i rentar el plats, feina, aquesta última, que portem una mica malament… Nosaltres que ens pensàvem que es rentaven sols!!! I ja amb la panxa plena ens ha quedat temps de fer una activitat on hem pogut demostrar tot allò que hem aprés al llarg d’aquests dies per terres italianes. El grup guanyador, igual que ahir, ha pogut gaudir d’una estona a la “discoteca” del càmping, i als dos grups que ens queda per anar-hi, a veure què passa demà que serà la darrera nit. La darrera ja, sí, i sembla que va ser ahir que estàvem a l’aeroport per començar la nostra aventura. Però encara ens queden dues nits i dos dies sencers que de ben segur els aprofitarem del tot. Demà, per fi, visitarem la ciutat de Vènecia, un dels plats forts d’aquest llarg viatge. Demà, com avui, com ahir, seguirem tots junts. Mares i pares, no patiu que Sant Marc, patró de Venècia, i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 

 

      

DIVENDRES 27 DE JULIOL

DIA 11: VENÈCIA

Aquest matí, després de llevar-nos i esmorzar ha arribat el moment de visitar, per fi, la ciutat de Venècia. Aquí si que hem tingut carrerons, canals i ponts per perdre’ns llarga estona. I així fins que hem arribat a la Piazza di San Marco, després de passar pel famós Ponte Rialto, on ens hem pogut fer un munt de fotos. Doncs bé, a la Piazza San Marco hem tingut l’oportunitat de pujar dalt del campanar, des d’on hem contemplat unes extraordinàries vistes de les més de cent illes que formen Venècia. De nou a terra hem entrat a la Basilica di San Marco, per on hem pogut caminar envoltats de segles d’història. I d’allà cap al Ponte dei Sospiri, pont que amaga una intrigant història, però que haureu d’esperar que tornem si la voleu conèixer. A tot això, alguns hem intentar no passar entre les dues torres que hi ha a la Pizza San Marco, just al costat del mar, ja que explica la llegenda que si s’hi passa no es tornarà a aquesta màgica ciutat. Altres, els més agosarats, hem preferit desafiar al destí. Amb tant anar amunt i avall se’ns ha fet l’hora de dinar, i hem anat a menjar-nos l’entrapà a un carreró que acabava en un canal per on no paraven de passar góndoles. Després de dinar, ha arribat el moment de les darreres compres i, amb les motxilles ben plenes, hem passejat, però ara d’una manera diferent. A Venècia, cada casa és identificada amb un número diferent, així que hem decidit perdre’ns pels carrerons i canals per tal de trobar la casa de l’any que vam néixer cadascú de nosaltres. Ha estat un repte difícil, però no us penseu pas que no ens en hem sortit amb la nostra. Ja portarem les fotografies que certifiquen les nostres troballes. I, tot i que encara ens haguéssim quedat més estona, la calor es feia notar amb força, així que hem decidit tornar cap al càmping, per gaudir d’una estona a la piscina. Dutxats i amb les motxilles mig fetes, ha arribat el moment de sopar, i avui, com és la darrera nit que estarem junts, havia de ser ben especial… No podia ser d’altra manera, ens acomiadarem d’Itàlia com ha de ser, amb una bona pizza. Amb la panxa ben plena, encara hem tingut temps de repartir uns petits records del viatge que ens han donat els monitors, i passar una estona a la “discoteca” del càmping, avui tots junts. Demà viurem el darrer dia d’aquest llarg viatge. Verona ens espera amb el seu amfiteatre i, pels més romàntics, amb la casa de Julieta. Però demà, encara que sigui el darrer dia, per sobre de tot i com el primer dia, seguirem tots junts!!! Mares i pares, no patiu que Sant Marc, patró de Venècia, i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 

   

Pisa va ser la ciutat que ens va veure arribar des de dalt de la seva famosa torre inclinada, ara fa més de deu dies. Va seguir Florència, amb el seu Duomo i la seva primera pizza. Després Bolonya, ciutat envoltada d’inquietants misteris i que ens reservava un bon plat de pasta i un hotel on podíem comptar estrelles. Després Ferrara, ciutat medieval plena d’història. I Venècia, amb el seu càmping, la piscina i totes les màgiques illes que la formen. Verona serà la ciutat de l’amor, la terra de Romeo i Julieta. Demà posarem el punt i final a aquest llarg viatge per terres italianes, que ens ha portat a viure mil i una aventures, tot recorrent sis ciutats de pam a pam. Demà tornarem a casa, contents de veure-us, però, alhora, amb l’enyorança de tot el que hem viscut. El llarg viatge acaba, però els records són per sempre, i per sempre portarem el record d’aquest llarg viatge en el nostre cor. Han estat més de deu dies on hem compartit, ens hem enfadat, ens hem ajudat, hem rigut, hem plorat… Però per sobre de tot, més de deu dies que hem estat afortunats, perquè hem estat tots junts. Una aventura sempre acaba, perquè en pugui començar una altra, i amb aquest desig, aquesta il·lusió i aquesta esperança ens acomiadem de tots vosaltres fins a la següent aventura!!!

Mares i pares, tots els monitors de l’esplai en general i, en particular, els tres monitors afortunats que hem pogut viure aquest llarg viatge, us volem donar les gràcies, una vegada més, per la vostra confiança i pels vostres missatges al llarg d’aquests dies. Com sempre us diem, els monitors no tindríem sentit sense tots aquests joves. Així doncs, moltes gràcies fer possible aquest llarg viatge!!! Molt bon estiu a tothom i fins al curs vinent!!!